Un vaixell és el nostre mig de transport cada dia, fins i i tot és on dinem...i per cert...molt requetebé!
Coneixes Rias Baixas? Jo vaig estar, per primera vegada, fa més de vint anys…i recorde molt els pobles i ciutats que vaig visitar aleshores. Fa poc vaig fer un minicreuer de cinc dies, cada dia navegant per les ries i ara ja puc dir que les conec millor perquè vaig veure una vessant que no coneixia: l’essència marinera, que em va encisar!
Va ser un viatge especial... diferent... en vaixell tots els dies visitant les illes de l’Atlàntic i alguns pobles costaners…I el toc especial és que no era un vaixell gran, era menut, només cabíem 50 persones el que el convertia en quasi familiar. Semblava que érem convidats dels amos de l’embarcació. Uns convidats als que se’ls ofereix la millor atenció.
Cada nit dormíem a Sanxenxo, un del pobles més turístics, on l’oferta hotelera és gran i variada. Un autobús ens portava a un port, on el vaixell El Pelegrin, ens esperava... navegàvem, visitàvem llocs, dinàvem al vaixell, ( i quins menjars tan bons!) seguíem visitant llocs i tornàvem al port inicial, on el bus ens portava de nou a Sanxenxo.
El primer dia de creuer ens traslladàrem al port d’O Grove.
Embarcàrem per
anar-nos-en cap a l’illa de Salvora, una illa quasi verge... preciosa... habitada
majoritàriament per gavines i
cormorans... i unes roques amb formes humanes i animals. Un paradís natural on
fa anys vivia gent perquè hi havia una fàbrica conservera i on a principi de
segle XX va haver el naufragi del buc Santa Isabel que va ser una gran tragèdia. Gràcies
a unes dones se salvaren algunes persones, és una història d’heroïcitats però
també de critiques, plena de controvèrsies de la que es va escriure molt i no
sempre veritats. 
Després visitarem la llotja de Ribeira, una de les més importants en pesca de “bajura”. L’edifici és gran i modern, destaca des del mar...
Encara va haver temps, després de desembarcar i abans de tornar a l’hotel, per visitar l’illa de la Toja, que sincerament em defraudà: massa edificis que han llevat la vegetació frondosa que hi havia en el passat. I a més a més, de la fàbrica de la toja,ja no hi queda quasi res...és una llàstima...
El segon dia tornarem a O Grove...
Anàrem a Vilanova de Arousa, passant per l’illa Illa de Arousa. En Vilanova està la casa museu Valle-Inclán, el que representa l’esperpent literari. Sempre és interessant conèixer vida i obra d’un autor de tanta fama.
Seguirem navegant fins al port d’Escarabote, perquè en Boiro visitàrem una exposició marinera, sobre l’evolució de les arts de la pesca.
Després de dinar i després de desembarcar, encara vam fer una vista exprés de Santiago de Compostela, que per moltes vegades que es visite sempre és un goig retrobar-la. En esta ocasió férem un passeig per les places que envolten la catedral. I PART, II PART.
El tercer dia...
...canviàrem de ria, anàrem a la ria de Pontevedra, per visitar l’illa Ons. Hi férem una ruta fins els penya-segats, i ens banyàrem els peus amb l’aigua gelada de la ria, i menjarem el polp tan famós de l’illa. Que bo!
Per la vesprada visitàrem en la localitat de Bueu, el museu Massó, en una antiga fàbrica conservera veiérem a més a més del treball de la conservera, també sobre tot allò referent a la conquista del mar.
Després de desembarcar en Portonovo, encara anàrem a visitar la capella de la Lanzada, però per la boirina quasi ni la vàrem veure. Ni la capella ni les boniques platges que l’envolten.
El quart dia de creuer..
...anàrem al port de Combarro on embarcàrem per remuntar el riu Lérez...
...i arribar a Pontevedra en vaixell. Pontevedra m’agradà molt. Fa 20 anys vaig anar via terrestre i no tenia res a veure amb el que estava veient. La ciutat actualment està quasi tota lliure de cotxes, és còmoda de passejar, agradable, amb precioses places i monuments. Pontevedra és de les ciutat que convida a quedar-s’hi més temps.
Després visitàrem el poble de Combarro, un dels més turístics de Galícia per mantenir les cases i els horreos en bon estat de conservació. Hi ha tants hórreos.!
Després visitàrem el monestir de Poio, que ja coneixia, i on destaca un gran mural en un claustre, una col·lecció de miniatures i una gran biblioteca.També hi ha un gran hórreo.
I l’últim dia..
Anàrem al port de Vigo en autobús per embarcar rumb les paradisíaques illes Cies.Trobàrem molta, diria que massa gent... però allunyant-se un poc de les platges més famoses hi ha paratges d’una bellesa encisadora, unes aigües turquesa transparents precioses, uns racons on les gavines són les ames.
I tot seguit visitàrem l’illa san Simon, tan plena d’història i d’històries...
En acabar tornarem al port de Vigo i en bus a Sanxenxo. Al dia següent tocava retronar a casa, amb el sentiment de viatge curt però intens i les retines plenes d’imatges precioses i el cor ple d’agradables emocions.
REFLEXIONS
POSTERIORS. RIAS BAIXAS, estiu 2023
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada