RACÓ VIATGER de Mariló: ERMITA DE NUESTRA SEÑORA DE LA LANZADA, RIA DE PONTEVEDRA: creuer per Rias Baixas, (Galicia)

divendres, 19 d’abril del 2024

ERMITA DE NUESTRA SEÑORA DE LA LANZADA, RIA DE PONTEVEDRA: creuer per Rias Baixas, (Galicia)

Durant estos dies ja ens havíem acostumat al sol… i de sobte una boirina ens tapa la panoràmica i no veiem ni el que tenim davant…llàstima..no obstant això s’hi que s’hi respira el poder màgic del lloc que la tradició ha anat contant.

Estem en la ria de Pontevedra, des de Bueu, el vaixell s’enfila cap a Portonovo...i de sobte un núvol apareix en el firmament... Al final tal volta encerten les prediccions meteorològiques del mati i el canvi ha arribat. No ens podem queixar de l’oratge. Hem tingut sol durant tot el dia. Però ara...l’oratge ha canviat? És una boira no molt densa, però per moments i fent broma, recorden el Titànic.

No sembla un canvi d’oratge important. Les aigües estan tranquil·les. La boirina perd densitat.

I quan la traspassem de nou veiem el sol i la platja de Silgar, en Sanxenxo, que pel mati estava buida.

En el port veiem llums de festa. Tenen a veure amb el que anem a visitar.

Agafem l’autobús per fer el curt trajecte que ens porta a la Capella de Nuestra Señora de la Lanzada, que està en el que ara és un istme però abans era una illa. Este cap de setmana celebra la festivitat, per això hem vist abans, i veiem ara, llums decoratives als carrers. Santa Maria és l’advocada de la fertilitat. I és en uns dies, el dia 27 d’agost, festivitat de la Patrona, a la matinada a la platja junt a la Capella, estarà plena perquè s’hi farà com tots els anys, el bany de les 9 ones que rememorà el ritus ancestral de la fertilitat. És un dels tres dies que les dones que volen tindre fills i no ho aconseguien entren al mar i es deixen acaronar pel les ones 9 vegades per damunt del ventre. La llegenda ho deia, que el poder de l’aigua obrava miracles. Els altres dies que apunta la llegenda són el 21 de juny, la nit de san Joan.

Fem un passeig curt fins a la Capella. Volem veure la platja de prop. Abans d’arribar-hi, parem primer davant de la platja area Gorda. De lluny quasi ni es veu la capella on anem.

A la platja hi ha uns pocs banyistes, alguns resisteixen però la majoria a poc a poc van abandonat l’arena perquè la boira cada vegada és més intensa. Llàstima perquè la panoràmica deu ser preciosa però la boira impedeix visibilitat, No obstant això, la imatge té un aire enigmàtic en consonància amb el lloc. Esta capella i esta zona està considera un poc màgica. Es conten moltes llegendes al voltant de La Lanzada, totes amb un punt de misteri.

En la zona de la Lanzada hi ha vestigis del passat. La terra era preuada per l’estany, material valorat com l’or en les civilitzacions antigues. Els arqueòlegs han trobat senyals de l’activitat minera. També hi va aparèixer la primera indústria de la saladura, d’abans de l’època romana. De la fortalesa de la Lanzada de la que hi ha constància des del segle X, hi ha ruïnes de l’antic castro del segle VIII a.C. i una necròpolis dels segles III o IV d C. També hi havia una torre medieval.

L’ermita és d’estil romànic de començament del segle XIII, de l’exterior destaca a l’oest la porta principal amb llindes i rosassa, al sud la porta semicircular i al nord i l’est destaquen les sageteres. De l’àbsida semi circular sobreïxen les quatre columnes fent de contraforts exteriors i les finestres mes recents obertes al mur. La coberta de teulada romana té tres creus de pedra de distints estils i formes. Actualment trobem andamis davant la capella. Estan fent actuacions per a frenar el deteriorament i la degradació dels murs de pedra que pateixen els efectes de la salinitat del mar, perquè debilita i erosiona. La porta està oberta i entrem.

De la mateixa manera que passa en altres castros cristianitzats, l’ermita està en lloc on possiblement s’adorà algun deu pagà, tal volta relacionat amb la fertilitat. Des del punt elevat on està la capella podríem veure unes magnifiques vistes de la llarga i coneguda platja de la Lanzada, però la boira ho impedeix veure-ho bé.

Tanmateix, sortosament, si que podem veure la platja que tenim just davall nostre: la platja de Nuestra Señora on s’hi fan, des de temps immemorials, els ritus de fecunditat més antic de Galicia, basat en els poders de l’aigua i la influència de la lluna. És un ritus important en la tradició gallega.

Poc se sap des de quan es remunten estos ritus en esta part de la costa de Sanxenxo, no hi ha documentació escrita, però la tradició oral s’ha encarregat de transmetre de generació en generació el que feien els avantpassats. Tal volta podria ser un antic ritus pagà transformat i adaptat a la cristianització o tal volta religiositat popular consentit per l’autoritat religiosa, el cas es que hi és i continua fent-se...

De tornada hi ha més boira encara que a l’anada. De la platja de la Lanzada no es veu quasi res, només als banyistes que queden a l’arena i que aprofiten perquè poden gaudir de més espai que en bon oratge no tindrien. Perquè la platja de la Lanzada, que veiem ja de tornada des del autobús, és una de les millors de l’Atlàntic, és la més plena habitualment, la més emblemàtica entre O Grove i Sanxenxo.