Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dissabte, 14 d’agost del 2021

RESSENYA LITERÀRIA: EL HOMBRE EN BUSCA DE SENTIDO de Viktor Frakl


 EL HOMBRE EN BUSCA DE SENTIDO

Viktor Frankl

 

Viktor Frankl era una prestigiós psicoterapeuta que va viure en primera persona l’experiència dels camps de concentració nazis durant la segona guerra mundial i va aprofitar la dura crueltat viscuda per aprofundir en la seua doctrina anomenada logoterapia: donar sentit a la vida. El llibre el va escriure només acabar la guerra i en la versió  actual, al final, afegeix nocions bàsiques de la doctrina que li ha donat fama a nivell mundial.

D’origen jueu, quan entrà a Auschwitz començava a despuntar com a metge prestigiós. L’economia familiar començava a deixar de patir penúries, s’havia casat feia poc i la dona estava embarassada d’un xiquet o xiqueta que ja tenia el nom triat, segons fora d’un sexe o altre. I quan ja l’amenaça nazi rondava va tindre gosadia d’acceptar un càrrec important en el qual només s’atenia a pacients jueus. Haguera pogut fugir a l’estranger però optà, junt a l’esposa, per quedar-se amb els seus  pares sabent de bestreta que en no res serien apressats  pels nazis. Així va ser. Ja tenia dues dècades d’experiència clínica en psicoteràpia i un manuscrit en busca d’editor quan l’agafaren i el tancaren. I entre moltes altres coses més, li furtaren el seu somni de publicar. En arribar a Auschwitz li van destrossar el manuscrit que tant li costà escriure. De la dona no va saber res al llarg del captiveri. I els pares també moriren als camps.

“El hombre en busca de sentido” és un llibre no classificable en cap gènere concret, ni és assaig, ni novel·la, ni biografia totalment. És una barreja de tot on l’autor explica les terribles experiències en camps de concentració nazis i els pensaments que genera viure-ho, però no parla en to subjectiu, escriu des la imparcialitat  abordant –ho tot des del punt de vista psicològic en general. L’autor és presoner i també psiquiatra, per la qual cosa no pot desvincular analitzar-ho tot des de les dos perspectives que s’ajunten en una. El donar el sentit a la vida siga com siga i on siga.

En el llibre, des del primer moment parla sobre el sentit de la vida que és el que mou a tindre forces. Empresonat va aprendre que més que publicar un llibre o no, el que calia era viure, sofrir o morir segons la doctrina que predicava. Es va agafar la idea de sobreviure el patiment com l’ experimentació que reforçaria la seua doctrina terapèutica.

L’autor és un sobrevivent però vol explicar els fets objectivament, com si fos un espectador, analitzant l’aspecte psicològic de les atrocitats, dels fets i de les persones que les cometien. Per exemple explica que els kapos eren pitjors que els guardians, així tenien privilegis i per no perdre’ls s’aplicaven a complir la llei estrictament. O també explica el que sentia front a un trasllat, que significava canvi i no se sabia si era cap a la càmera de gas.  

De tant en tant es posa com exemple contant el que va veure i viure però la finalitat del llibre no és el relat de les brutalitats pròpies patides sinó com repercutien o assimilaven els que les patien, com se sentien i les reaccions psicològiques, com  els afectava en cada fase de l’empresonament.

En la primera fase de l’ internament a poc a poc el presoner s’hi va  acostumant,   sent curiositat per saber quan de temps poden aguantar les situacions que se’ls presenten: estar nuets a la intempèrie, suportar insults, aguantar  sense menjar... La segona fase és l’apatia, amb l’enyor de la vida d’abans. Hi ha qui s’enfonsa i va caient en un pou que el deriva a la mort, hi ha qui l’enyor l‘ajuda a recordar  la persona que era. La tercera fase, per a qui va sobreviure, és la superació després de l’alliberament, que cadascú va superar d’una manera diferent segons les circumstàncies personals. I en tornar a casa, costa adaptar-se a la vida normal, després de tanta vida anormal. Es també el descobriment que els familiars han mort i saber les circumstancies.

Si empresonat l’autor passà moments durs, en eixir dels camps, encara hagué de viure’n altres igualment penosos. Tampoc  l’autor s’escapà de perdre l’ànim. Va saber que a la dona la feren avortar i també que la mare va morir a la càmera de gas només quatre dies després  acomiadar-se’n tots dos. Sense família, sense casa ni diners i malalt la situació va ser desesperant. I li passa a ell i a tots en general.

En tornar a casa, l’autor estava enfonsat però amb una meta, la de reescriure el llibre perdut, busca un sentit nou a la vida.  El llibre té èxit i desprès quan encara esta eixint del malson i reposant forces, sent la necessitat d’alliberar les experiències viscudes als camps contant-les en un llibre. Ho fa de manera frenètica com abocant tot i així descansar del pes. Tarda 9 dies. A partir d’eixe moment la seua vida va millorant. L’any 1947 es casa de nou i a l’any següent obté càtedra de neurologia  i després el doctorat en filosofia. A la dècada de 1960 el nom de Viktor Frankl es coneix a nivell mundial.

No és un llibre cruel ni dur de llegir, més be al contrari, és un llibre esperançador perquè malgrat que l’autor sap que significa que li ho lleven tot a una persona, sap sobre el sofriment, sobre el fred, sobre la fam o sap que és estar a punt de morir, diu que la vida, val la pena viure-la i que la llibertat interior i la dignitat humana són indestructibles. No transmet venjança, ni es llig la crueltat que realment passà i conta l’experiència com un fet que l’ajudà a madurar.

Al capdavall l’autor reafirma que tot el que es viu en este vida té un sentit si pensem en les víctimes com a persones cadascuna amb la seua vida alegries i pesars, famílies i amistats i no com unes víctimes en general. Cada persona li dona  un sentit a la seua vida. Jo associe esta idea amb la il·lusió que mou a les persones, pense que és el mateix, Viure és tindre un objectiu en ment que carrega el cos d’energia, alçar-se de mati amb un objectiu que t’ompli de goig només pensar-ho.

diumenge, 8 d’agost del 2021

dilluns, 2 d’agost del 2021

RESSENYA LITERÀRIA: 101 CRIMENES DE VALÈNCIA




101 CRIMENES DE VALÈNCIA

Diversos autors

Hui el Racó viatger no es trasllada molt lluny, estem davant d’un llibre ambientat en casa nostra, ambientat en la part fosca de la història valenciana: “101 crimenes de València”. Per què no parlar-ne? Al capdavall la vida, amb el tema del coronavirus  ho sabem més que mai, no és sempre de color rosa. Així que és bo conèixer tot, la part bonica i dolça de l’existència i també la part negra i agra. Molts relats posen els pels de punta.

En este cas llegim la porció més depriment i extravagant, la més repugnant i immunda, la part més morbosa, supersticiosa o misteriosa. I estos qualificatius no us han de tirar enrere en la lectura perquè amb el que tothom coincidirem és que és un llibre realment curiós, molt fàcil de llegir perquè són relats curs que tenen tocs d’intriga, perquè atrau el fet de saber que són passatges de vides reals i també perquè tracten temàtica diferent. El lector pot triar i llegir amb més deteniment el que li abellisca.

Diu un dels textos que tothom tenim eixa part perversa i maligna que nuguem bé des de menuts al subconscient on està presonera i  hauria d’estar per sempre. Pot ser, el que és cert és que no cal ser patològic per llegir este llibre, només tindre curiositat. I té l’al·licient que els relats estan ambientats en els nostres pobles i carrers encara que moltes localitzacions i identitats han estat canviades per protegir als protagonistes reals, bé víctimes o culpables.

Alguns relats són actuals i els tenim en ment perquè foren casos amb molta repercussió mediàtica. Jo mateixa recorde un cas en concret que passà a Ontinyent on estava treballant en l’època que va succeir. El cas no es va resoldre. Altres casos són més antics i fins i tot hi ha successos de fa segles.
Conegut o no, llegir sobre la part fosca que tots guardem a l’interior ajuda a entendre’ns com a persones, encara que hi ha alguns comportaments difícils de comprendre i impossibles d’assimilar per cruels o demencials.  

Jo he llegit tots els relats i aconselle compaginar “101 crimenes de Valencia” amb altra lectura diferent perquè llegir tant de successos junts pot resultar asfixiant, però llegint el llibre a poc a poc resulta molt interessant.

Algunes històries m’han agradat pel contingut i altres per la redacció i l’estil emprat. No tots els relats estan firmats per escriptors amb un currículum literari extens, cadascú té el seu ofici, i hi ha molta varietat, la qual cosa enriqueix el compendi. Per a alguns és la primera vegada que veuen un relat imprès en paper, altres són uns experts en relats curts o poesia, altres són blocaries i també estan els que tenen molt publicat perquè són uns experts escrivint. Però tots i totes tenen un punt en comú, l’estima per l’escriptura i que han escrit bé aconseguint atrapar el lector.

El repte proposat per l’editor no era fàcil. Donava als autors i autores un retall de premsa, sentència o qualsevol punt de referència del cas en qüestió i  havien de contar el cas lliurement. I el resultat és variat: uns es posen en la pell del protagonista o la protagonista, altres són espectadors, uns parlen en present i altres en passat. Cada relat, que es distingeixes per la lletra en el que ha estat imprès, està encapçalat per un títol i una cita que dona pistes del que anem a llegir. En finalitzar el text, podem saber qui l’ha escrit perquè mostra una xicoteta biografia de l’autor o autora, tots i totes nascuts o residents de la Comunitat Valenciana. Hi ha de la vall d’Albaida: Nuria Espert Más, que situa el seu relat en temps de la Inquisició, Esther Tauroni Bernabeu que explica  un cas de pederàstia i Maria Vañó Vicent que explica sobre la desaparició de la xiqueta a Ontinyent.

I a més a més, és un llibre solidari fet per una editorial valenciana, Vinatea editorial, en el que tots els beneficis van a parar a projectes de desenvolupament dedicats als més menuts d’arreu del món.  No és este un bon motiu també per llegir el llibre?.

Les estadístiques diuen que la novel·la negra està d’actualitat, seguir el fil d’un cas investigat per experts agrada. Doncs en este llibre hi més de cent casos i tots basats en la vida real.

Adaptació de la ressenya publicada al  periòdic VILAWEB
escrita per a la secció recomanacions de la biblioteca d'Aielo de Malferit