NORUEGA: BAIXANT CAP A TRONDHEIM

Per moltes raons Noruega mereix ser visitada, però no una vegada solament... el país és gran, aconselle arribar fins al Cap Nord, és una meravella observar la nit blanca.

En este viatge per Noruega que iniciàrem al sud del país, hem passat per fiords i cascades, hem trepitjat paisatges de tundra, hem vist petjades prehistòriques, ens hem creuat amb rens per la carretera i hem vist com assequen els salmons a l’aire. Anàvem cap al Cap Nord on hem pogut observat un fabulós espectable que mai oblidarem. Després ja hem anat de baixada cap a Tromso per mar i hem visitat illes. 

Ara seguim baixant cap al sud, anem a Trondheim. El viatge per Noruega s’acaba i dóna pesar, però no cal entristir-nos, encara ens queden meravelles per veure. Els rius salmoners són un dels atractius i al final del viatge veurem els salmons remuntar els rius perfectament.

La primera parada que fem és a Bodo, hi hem anat després d’un trajecte de 4 hores amb vaixell. Bodo es un centre important de conservació i envasat de peix. ES una ciutat reconstruïda després del segona guerra mundial. Es també anomenada la capital de les àguiles marines, perquè en concentra la major gran quantitat del món d’este tipus d’àguiles de cua blanca. La ciutat ofereix moltes atraccions d’esport d’aventura i visites a paratges naturals.

Bodo

A prop parem a Salstraumen, que és la corrent d’aigua amb major volum de líquid que va per un canal, connecta dos fiords a traves d’un canal de 3 metres de longitud. Es veu 4 vegades al dia, i millor quan hi ha lluna plena o nova, nosaltres ho veiem a les 19h 15’ i els molins formen sanefes que decoren l’aigua. És com admirar un quadre en moviment, amb vida.

Salstraumen

Una vegada deixem Bodo, entrem en altra àrea noruega, donat que Bodo és l’ultima abans de creuar el cercle polar. És on anem tot seguit, és el  lloc on necessàriament s’ha de parar: el punt concret per on passa el Cercle Polar Àrtic, és emocionant pensar que estàs travessat un paral·lel de la Terra, una de les línees imaginaries...o tal volta després de tanta expectació,  sincerament, quede un poc decebuda perquè em sembla un muntatge turístic ben preparat.

Cerce polar àrtic

Després volem anar a una glacera, la glacera Svartisen  i per anar-hi travessem un llac d’aigües molt tranquil·les. La glacera és una experiència que requereix capítol a banda perquè hi ha molt que contar i mostrar.

Glacera Svartisen.

I després anem a Mo i Rana, que és un centre miner, hi parem per passar la nit i és poc el que visitem.

El viatge s’acaba, cada dia que passa queda menys. Parem a la cascada Laksforsen  on s’hi veien perfectament els salmons remuntar direcció al riu, és tot un espectable, van a desovar i tornen al lloc on van néixer.  A Noruega hi ha més de 40 rius salmoners. Els rius noruecs són el principal llit de desove del salmó atlàntic. Hi ha salmons enormes, entre 15 i 21 quilograms. M’agrada molt el salmó i no només veure’l.

I acabem en Trondheim, una ciutat que té més de 1000 anys d’antiguitat. Generalment el turisme la considera lloc de pas, perquè hi ha tant a noruega per a visitar! Tanmateix és una ciutat amb encant. I a més a més és la tercera més gran del país i centre universitari. La catedral de Nidaros va ser  construïda al segle XI i restaurada al XIX. Nidaros és un dels noms més antics De Trondheim i esta catedrals es la principals de noruega, construïda sobre la tomba de san Olav, rei noruec i sant patró del país. És centre de peregrinatge per als luterans noruecs, com una catedral de Santiago però noruega, donat que hi ha una series de camins que conflueixen a la ciutat.

Fem un passeig sense rumb i sense presses, arribem al palau Arquebisbal que és el monument secular més antic de tota escandinavia  i data de la segona meitat del segle XII.

Però el que més m’agradà és observar les cases i magatzems de fusta  antigues  i de mil colors, ho fem  del  pont també de fusta Gamle Bibro, el mes característic de la ciutat que està sobre els riu Nydelven i data de 1681 un dels testimonis més antics que conserva la ciutat.

Cases de fusta des del pont més carateristic de la ciutat.

Volem completar la visita mirant les cases de fusta que formen una panoràmica preciosa de més a prop, i ens endinsem per la part de darrere  on descobrim un barri antic perfectament conservat, es l’anomenen Bakklandet.

I just metre nosaltres hi som trobem un grup d’actors vestits com si hagueren eixit de l’època passada dels segle XVIII. Sembla que hem entat a una màquina del temps i ens hem transportat al segle quan este barri tenia plena vida i activitat. Els actors ens ho fan creure, nosaltres nomes li hem posat un poc d’imaginació.

Les cases de fusta del barri antic.

QUADERN DE VIATGE, CAP NORD , estiu 1999

NORUEGA Illes VESTERALEN i ILLES LOFOTEN

La infraestructura que uneix  Noruega amb les illes i les illes entre elles és sorprenent, mai havia vist tants ponts i túnels... tan llargs, tan sofisticats, realment és un conjunt d’obres d’enginyeria digne d’admirar. 

Quina meravella de país!. La naturalesa ens envolta en tot moment. Hem pujat al cap nord,  hem baixat amb el vaixell Hurtigrute a Tromso i ara anem a visitar les illes!

De camí parem atenció en els ponts. En l’actualitat hi ha molts que uneixen la península amb les illes i altres que uneixen les illes entre elles. Fa relativament poc s’havia de fer tots estos trajectes amb vaixell.

Noruega compta amb més de 150000 illes unides per ponts i túnels, eixa és la part sorprenent, la infraestructura creada en qüestió de comunicació terrestre. Un pont uneix el continent europeu amb les illes.

Ens anem cap a les ILLES VESTERALEN.

           

En FLESNES embarquem en un ferry per tal d’estalviar un tram de carretera.

Fem nit a HARSTAD, passem una vetllada  realment animada i divertida barrejanat-nos amb la gent jove local en un pub amb música en directe. La gent realment és molt acollidora amable.

           

Després anem a ANDENES, que és el punt de partida dels safaris de balenes. Teníem intenció de fer-ne un però no pot ser per mal oratge. Mengem en un restaurant que conserva l’estructura tradicional de construcció.

        

Ens havíem fet l`ànim de fer passeig pel mar i malgrat estar el mar marejat busquem altra alternativa. Des de BLEIK anem a l’illa BLEISKOYA, partim en un vaixell menut per tal d’observar una colònia d’aus marines.

Només pujar al vaixell ens adonem que no ha sigut bona idea. Fa molt de vent i amb els moviments del vaixell estem tots uns poc marejats, jo especialment. Passe el temps agafada a un pal i no gaudeisc del paisatge que m’envolta, estic més blanca que la paret.

Per fi arribem. A l’illa no es pot desembarcar, hi ha moltes normes de protecció de les aus que hi van per fer niu. La barca ens dóna una volta amb els motors apagats per no molestar, entra dins la normativa, evitar la contaminació acústica.

       

De sobte vegem que els nostre vaixell està fent una maniobra estranya, deixe per un moment el pal, al que no perd de vista per a que cap persona me l’agafe en el trajecte de tornada i mire.  La nostra barca està fent un rescat. Dos fotògrafs que estaven a l’illa després de dues dies fotografiant aus, tornen amb nosaltres.

     

Bandades d’aus volen pel nostre voltant. Són centenars de diferents espècies, gradàries i colors. Tot un espectacle que puc veure mentre la barca està parada. Sortosament tambè ho puc veure de tornada, perquè ja no em marege del bamboleig de la barca.

         

De les illes Vesteralen passem a les illes LOFOTEN: Austvagoy, Vestvagoy, Flakstad i Mosquenes, dedicades a la pesca i al turisme. La distància màxima entre els dos punts més allunyats  de AUSTVAGOY a MOSQUENES és de 160 quilòmetres.

El pic CABRA o SVOLSVASGUITA és un cim amb dues muntanyes bessones, objectiu de molts alpinistes.

Estem a l’illa VESTAGOY. Les esglésies de fusta les trobem en tots els pobles encara que siguen menuts o tinguen les cases disperses.

       

A les illes LOFOTEN destaquen les altes muntanyes que mantenen els cim amb neus perpètues.

       

El que s’hi veu molt són casetes de colors construïdes vora els fiords i que trenquen la verdor cromàtica del paisatge.

      

Quan arribem a l’illa de Flakstad parem al poble de RAMBERS, té uns preciosa platja. A les illes hi has moltes platges semblants a la d’este menudet poble. Segons es diu, degut a les corrents del golf de Mèxic, alguns dies s’hi pot gaudir de les seues aigües. No sé, el dia de hui és clar i solejat, però fa un aire gelat que no convida al bany.

           

Noruega es un dels països més rics i amb densitat de població més baixa, estos paratges quasi deshabitats són l’exemple.

         

I un dels pobles més bonics de les illes Lofoten és REINE perquè conserva les vivendes de pescadors anomenades Rorbuers, amb la particularitat d’estar construïdes sobre l’aigua. Pràcticament s’hi pot pescar des de dins de la casa. En estiu són llogades als turistes.

Les plataformes de fusta al costat de les cases serveixen per a col·locar el peix i deixar-lo  assecar. Si no fera tan de fred...si no estiguera tan lluny de casa!! Este és un bon lloc per descansar.

            

Per deixar les illes, agafem un vaixell. Anem a BODO, ja en el continent. Des del vaixell mirant enrere s’observa un efecte òptic apreciable en la distància. La proximitat de les illes i l’altura dels cims dels glacials fa que totes les illes semblen una.

Després de 4 hores de trajecte, amb vaixell, arribem a BODO que és un centre important de transformació i envasat del peix.

           

QUADERN DE VIATGE: NORD DE NORUEGA, estiu 1999

EUROPA: CURRÍCULUM VIATGER amb enllaços directes

Visita la pàgina especifica per entrar directament al post que t’interesse.

Un poc sobre Europa... amb llocs on he anat a fer una tast i després amb més temps he tornat.

El primer contacte amb Europa va ser FRANÇA, concretament Paris, en viatge d’estudis, amb escapada a les properes ciutats de Brussel•les, gante i Bruixes. I fa poc vaig retornar al mateix Paris quan vaig visitar la zona de la BRETANYA i de la NORMANDIA. que bonic Paris...sempre i quina zona, la Bretanya-Normadia, més bonica! El sabor medieval en cada casa... I ara...acabe d'arribar de Montpellier...ja us contaré...sobre este lloc tan acollidor i proper.

Després d’aquell primera estada en una residència universitària parisenca, vindria un circuit per Suïssa, Àustria i d’Alemanya, la selva negra... una viatge llamp però que va servir per crear ganes de més...De fet anys més tard tornaria a Àustria però per trepitjar les seues muntanyes... si, a més de visitar grans ciutats com Insbrick, Salsburg o Graz...i xicotets poblets del Tirol, el que siguè realment interessant va ser fer rutes caminant pels Alps. Tota una experiència. A Alemanya, la considere pendent, perquè malgrat caminar per alguns dels seus fabulosos llacs i visitar dues vegades Munich em falta molt més per conèixer.

També he estat als Països Baixos i voldria tornar, perquè fa temps que hi vaig anar i perquè vull parar més  temps en cada ciutat.

Fa molts anys vaig visitar Portugal i també he tornat este estiu a la capital fent rutes pels voltants. Així com fa anys vaig visitar Escandinavia i anys després vaig voler tornar a Noruega centrant el viatge en la part lapona: El Cap Nord.

Una ruta per Anglaterra- Irlanda em va despertar el cuquet per eixos paratges. A Irlanda he tornat, també a caminar pels seus paratges naturals i a visitar ciutats; i a Anglaterra...espere no tardar en tornar-hi....

El viatge a Grècia em va encisar...el Pelopones, la capital i les illes...un deliri que va arribar fins a Efeso en Turquia...

Recorde una setmana a Praga, amb fred i neu...que bonic el seu casc històric...i fent escapades en tren pels voltants també.

I què dir d’ITÀLIA? Va ser el primer viatge final de carrera fent circuit per les ciutats més importants i des d’aleshores a Itàlia l’estic visitant racó a racó, ciutat a ciutat. Una setmana a Roma, o una setmana a la Ligúria, una setmana a Nàpols, una setmana a Venècia o una setmana a Bolonya.

 I també he visitat SICILIA, que em va sorprendre, per moltes coses.

A Europa trobem altres zones que ens creen dubtes en si estem a Europa o Asia...és el cas de RUSSIA i ISTAMBUL, a Turquia. Istanbul és altre món...i encara que té la seua part europea i els aires són més occidentals que en altres països musulmans, cert que entrar a Istanbul és capficar-te en un indret molt diferent al que en la resta d’Europa et pots trobar.

De Rússia vaig fer la ruta anomenada anell d’Or visitant les grans ciutats de Moscou i San Petersburg, va ser tot un descobriment visitar la zona fa anys quan encara no estava tan obert al món, tal volta seria hora de tornar per veure els canvis que ha experimentat ....

REFLEXIONS POSTERIORS, setembre 2015, 4t aniversari del bloc viatger

NORUEGA : Amb el HURTIGRUTE cap a TROMSO

El Hurtigrute és un vaixell de línia regular,com un autobús, on també s’hi pot passar la nit perquè el trajecte total és llarg, dura sis dies i mig des del punt de partida fins el final.

Després d’haver viscut l’espectacle natural nocturn de veure amagar-se el sol i quedar-se el cel clar, ens dirigim cap al port de HAMMERFEST perquè hui pugem a bord del HURTIGRUTE, que es el vaixell que fa el trajecte per la costa.

El HURTIGRUTE, és el vaixell que fa el trajecte per la costa.

Encara estem en terreny de rens, se’n veuen molts menjant, corrent o parats, observant qui els observa buscant menjar en estos paratges pelats de vegetació.

Sovint trobem rens en meitat de la carretera i enmig del paratge inhospit que en envolta.

La pluja està sovint present, fins i tot en estiu, però dura poc i en un tres i no res, deixa passar al sol encara que per estes latitud calfa poc. Passem pel fiord PORSANG que té un color verdós que li dóna un brillo especial. Al nord de Noruega les carreteres són totes estretes, travessen muntanyes i bordegen fiords. M’agraden.

Arribem a Hammerfest. Anem a embarcar al Hurtigrute, tota una institució. El Hurtigrute és un llegendari vaixell, que el mateix nom en noruec explica l’essència del que és. En noruec significa línea ràpida, i així s'anomenen als vaixells de correus tradicionals noruecs que des de finals dels segle XIX,  uneixen llocs de la costa al llarg de més de 2700 quilòmetres. Actualment són vaixells de carrega alhora que transporten passatgers entre ciutats o passatgers de creuer en viatge de plaer entre les localitats de Bergen i Kirknes fent un recorregut que dura sis dies i mig. Així que amb el temps el Hurtigrute es també una atracció turística. 

Nosaltres l’usem, com els locals, per anar de ciutat a ciutat en un dia, no anem a passar la nit, encara que només entrar ja dona ganes de quedar-se més temps. No és un vaixell amb cabines luxoses, ni cines, ni casinos de joc, ni discoteques ni altres serveis dels quals disposen els creuers anomenats com a tals. No és un lloc on s’ha de disposar  vestimenta d’etiqueta, el Hurtigrute és més informal i l’aire que s’hi respira a més de pur i sa, és relaxant. El Hurtigrute està fet per a viure el paisatge i la resta sobra. Podem passejar per coberta o quedar-nos dins i gaudir del paisatge a traves de les grans finestres de vidre que resguarden del fred.

El vaixell té unes parades establertes, on puja i baixa gent, com si fos un  autobús de línia regular.

Després de molts anys depenent de Suècia i de Dinamarca, Noruega va aconseguir la independència política efectiva a principis dels segle XX. Deu ser per això que es veu tant onejar la bandera nacional, no solament en llocs turístics i oficials, sinó també davant les pròpies cases.

La bandera nacional oneja per tot arreu.

Des del Hurtigrute observem les diferents illes per les que passem...i em fa pensar en el tipus de vida que portaran. Des de les muntanyes observe com baixen les nombroses cascades amb un salt de centenars de metres que amb fúria van a precipitar-se al mar. 

No volem perdre's cap de les vistes del trajecte, malgrat el fred.

En coberta fa fred, però no importa. Les vistes s’ho valen. Les gavines i altres aus constantment voletegen pel nostre voltant sense fugir. I quina tranquil•litat...i quin goig...i quin descans. L’únic que fem es passejar per fora i quan ens gelem entrem dins per escalfar-nos.

En coberta fa fred, però no importa, les vistes s’ho valen.

El vaixell té parades establertes, és com l’autobús de carretera que va de poble en poble, este vaixell va de port a port. Una de les parades és el port de SKJERVOY, on desembarquen passatgers i en pugen altres.

Parem en diversos ports.

Els núvols encara fan la imatge més bonica.

Particularment prefereisc estar fora gelant-me, no em canse de mirar el paisatge que va canviant per moments: un poc de fred, un poc de calor, un poc de pluja, un poc de sol. L’arc de sant Marti apareix i desapareix.

Plou i fa sol...

Jugue amb la llum de la càmera i faig fotos a contrallum, els núvols negres i l’efecte de contrallum canvien la realitat, el dia semblarà la nit.

Juguem a crear imatges optiques de contrallum.

Arribem a TROMSO, la nostra parada final. Quina llàstima que este viatge en el Hurtigrute s’ha acabat! Tal volta quan torne a Noruega, perquè voldria tornar, faça el trajecte complet de 6 dies i mig des de  Bergen, que a més a més es una ciutat de la qual guarde divertits records passats en un pub on coneguèrem un xicot que ens va mostrar el buc escola perquè era l’encarregar de transmissions Si, decidit... queda apuntat en el llistat de viatges pendents o per a conèixer o tornar.

Hem deixat el vaixell per endinsar-nos en altre passeig urbà i és que al primer colp d’ull es veu que Tromso és una bonica ciutat, és universitària, cosmopolita i agradable per a passejar, per alguna cosa se l’anomena el Paris nòrdic! Hi ha molts comerços, restaurants, bars, cafès, centres culturals i sales de festa. Deambulem, això ho fem molt bé. I el primer monument en el que parem atenció és la catedral antiga de fusta del segle XVIII.

La catedral de Tromso.

Fa fred, estem en estiu i portem l’anorac posat...fins i tot els pardalets busquen lloc cara al sol on dormir tranquil•lament.

Tots busquem el sol, fins i tot els ocells...que van pels bancs...i per tot arreu.

Arribem al carrer Storgata, el més comercial i amb activitat de tota la ciutat. En general és una ciutat amb vida perquè hi ha molts estudiants. Es nota en l`ambient i en els locals, on s’hi respira eixe aire estudiantil tan característic i que contagia alegria. Del carrer storgata anem a parar al mercat del port. Fem una ullada del que es ven, tot peix, la majoria fresc, però també venen, i nosaltres en comprem, altre menjar a punt per a consumir. No ens resistim a menjar un cucurrutxo de gambes que estan delicioses.

Fem un passeig molt agradable, Tromso és una ciutat acollidora.

Anem al carrer Prestengata, que conserva les cases de fusta més antigues de Tromso i del nord de Trondheim. Després anem a la catedral àrtica, més recent i moderna, va ser construïda l’any 1965 i és un monument emblemàtic de la ciutat. L’especial estructura es va inspirar en els paisatges del nord de noruega, encara que em recorda una cosa, i que em perdonen els noruecs,...no us sembla una típica barraca valenciana?

La catedral artica

En Tromso es barregen edificis antics amb els d’arquitectura avantguardista, com el de Polaria que és una barreja de museu-aquari on es mostra la vida de l’àrtic. En Polaria trobem foques, les foques barbudes, passejant i recorrent unes vitrines peixeres a la vista de tothom. Són unes foques molt populars entre xiquets, per ser tranquil•les i intel•ligents.

Polaria, el museu.

M’agrada esta ciutat.

QUADERN DE VIATGE,  Noruega, estiu 1999

Pots llegir més sobre Noruega en este bloc, en el link corresponent.