IBI (ALACANT): El Museu de la Biodiversitat

Un museu amb una clara finalitat: sensibilitzar i conscienciar sobre la importància d’adoptar mesures responsables i de respecte front al medi ambient i aconseguir un món més sostenible i millor conservat.

Hui estic en Ibi amb els companys de classe de La Nau Gran, universitat d’Ontinyent, i el professor de cultura científica, José Cantó, que està impartint-nos el mòdul amb el que finalitzarem el curs. I és que hui la classe la rebrem a un museu, una de les millors maneres d’aprendre, fent observació directa, no llegint papers ni a traves d’imatges en pantalla.

Es tracta del museu de la biodiversitat d’Ibi, que fa poc va fer els vint anys de la inauguració, concretament va obrir les portes el 30 de setembre de 2004. Es creà amb la intenció de sensibilitzar i conscienciar les persones a que adopten conductes responsables, de respecte al medi ambient i contribuir a la creació d’un mon més sostenible i millor conservat.

Arribem al poble d’Alacant famós pels joguets, un poble al que he anat moltes vegades concretament a AIJU, l’institut tecnològic del producte infantil i d’oci, i també he estat moltes vegades  a l’entranyable museu del joguet, que sempre que l’he visitat m’ha semblat preciós i ben organitzat, atractiu per al xiquets i xiquetes que miraven bocabadats els joguets que empraven els seu pares o iaios.  

El museu de la  biodiversitat està cèntric.

Entrem i pense que igualment els xiquets s’hi poden bocabadar en el que hi ha a l’interior de l'edifici, que ja té la seua història particular, perquè fou la fàbrica de joguets dels germans Payà, fundada en 1905. Es nota l’antiguitat en els rajols que trepitgem on encara hi ha restes d’oli de quan l’edifici era fàbrica. Per a no oblidar este passat, el museu ha volgut deixar una bàscula de l’empresa que emprava per a pesar.

Este museu és didàctic i atraient, amb els animals naturalitzats o racons especials, com el del naturalista, que recorda als viatgers exploradors que descobriren i estudiaren la fauna i flora des de l’antiguitat clàssica. També hi ha vitrines plenes d’animals curiosos i cridaneres làmines o quadres.

Al museu hi ha exposicions permanents i altres itinerants. Sala a sala observem diversitat de fauna i flora de diferents ecosistemes.

Un jove guia, molt expert, comença a explicar-nos amb passió tot el que hi ha al museu. Només per escoltar-lo val la pena la visita. Escoltem i ens empassem de coneixement i de conscienciació de maneres correctes d’actuar.

En primer lloc parem l’atenció en la sala dedicada a la biodiversitat amenaçada, tràfic il·legal d’espècies i espècies invasores. És una sala pintada de negre perquè és "negre" i dolent el que ens conta.

El guia ens fa saber que cap animal que veiem ha estat sacrificat per al museu, tot ha arribat per donacions a la universitat per part d’entitats estatals o internacionals que vetllen pels animals, i també hi ha altres elements i animals  exposats que  foren  confiscats  a les duanes. Ens explica com funciona el tràfic d’espècies, i ens adverteix dels greus problemes que està provocant la desaparició de milers d’espècies a causa del mercat negre internacional. Alhora que l’escoltem llegim els cartells que informen sobre la crueltat humana per caprici o per diners.

Els animals exposats posen els pèls de punta quan sabem com han arribat al museu. Com exemples està la pell d’os polar que arribà a l’aeroport enrotllada junt a altra, segurament per a fer-la servir d’estora. També estan les boes o els cocodrils, amb una preuada pell amb la que es confeccionen bolsos, sabates i tapets... quina barbaritat! O les caixes plenes d’insectes i aràcnids de diferents colors, grandàries i formes...hi ha una dent d’orca i el guia ens fa saber que l’orca no és de la família de les balenes, sinó dels dofíns. Ens adonem que teniem una idea preconcebuda equivocada.

Este xic és convincent, creu el que ens conta, transmet el que pensa. Me l’imagine fent explicacions a grups d’escolars i quant que aprendran els menuts sobre els animals,  grans com els ossos, cocodrils...

O  sobre els elefants, tan buscats per treure’ls els marfil...

...o sobre els animals menuts com papallones...

Veiem una cloïssa gegant...la més gran del món, que pot arribar a metre i mig,  pesar 300 quilograms i viure més decent anys...

...i un vespó asiàtic ...

Després passem a la sala dedicada a la biodiversitat mediterrània, on seguint la mateixa línia expositiva a través de vitrines, observem les espècies del nostre habitat. També en els cartells podem llegir informació. En trobem sobre els  pous de neu, construcció característica de les nostres muntanyes per a fabricar gel. També hi ha  elements característics en les feines de camps al mediterrani.

Els habitats  més característics són en els aiguamolls, el món mediterrani i les estepes cerealistes. Parem l’atenció en cada part: primer en els aiguamolls i zones costeres, amb vitrines on hi ha exemplars de cormorans, ànecs, o un gran flamenc...

La segona vitrina en la que parem l’atenció és el bosc on podem apreciar gran diversitat de flora...

...i fauna mediterrània: genetes, aus menudes diverses, falcons, mosteles o “comadrejas”, eriços...

L’àguila reial presideix la sala. Felix Rodriguez de la Fuente va fer molt a favor de la conservació d’esta espècie.

L’última vitrina que veiem en esta part, està dedicada a les estepes cerealistes: hi ha perdius, codornius...i dos  pulardes una femella i un enorme mascle...

El recorregut continua amb la part expositiva sobre insectes.

Després passem per la selva tropical iberoamericana on s’hi troba la major diversitat del planeta, cobrint un 6 per cent de la superfície terrestre.

També està la sala dedicada a la sabana africana un ecosistema molt ric,  important i representatiu a nivell mundial.

A més a més al museu hi ha exposicions temporals o itinerants.

I s’acaba el recorregut amb un espai dedicat al món micologic, el dels pebraços o bolets, rovellons o esclata-sangs... cada zona té la seua manera d’anomenar-los...Està en un racó que en estos moments trobem decorat per uns murals fets per escolars, uns murals preciosos...

Realment pense que el que fan és una tasca lloable, cal ressaltar de nou el fet que hi estan des de fa més de vint anys,  que des de la universitat d’Alacant, a través del centre Iberoamericà de la biodiversitat i l’ajuntament d’Ibi estan desenvolupant activitats culturals centrades en la conservació de la biodiversitat, el medi ambient i la divulgació científica. Cal dir-ho i repetir-ho per a que tothom conega el lloc que des de 2007 forma part de la xarxa de museus i col·leccions museístiques de la Generalitat Valenciana, la qual cosa li permet signar convenis de col·laboració amb importants entitats i poder enriquir el museu.

Si es va amb més temps es pot complementar el museu amb la visita al jardí botànic, nosaltres deixem esta part per a altra ocasió.

En resum, m’ha agradat molt la tasca divulgativa i científica que fan. M’agrada perquè és un museu viu, dinàmic i molt interessant. Em dona pesar que siga tan desconegut. La realitat, pense, que tanta fama per la industria del joguet a Ibi li fa desmerescuda ombra. I és injust. 

La nostra ha estat una visita completa en la que hem apres molt. Aixi dona gust rebre classe!

QUADERN DE VIATGE, IBI 9 de JUNY de 2025

ENOTURISME AL CELLER de CAMBRA EN LES TERRES DELS ALFORINS, L’ANOMENADA TOSCANA VALENCIANA

Com a recurs publicitari a les Terres dels Alforins se les anomena La Toscana valenciana. És simple màrqueting. També podria ser a l’inrevés. Imagineu que allà en Itàlia qualificaren la zona de la Toscana com els Alforins italians? Estaria bé.

Quan anem pels Alforins trobem uns colors especials configurant un paisatge preciós on predomina el conreu de la vinya i  recorda un poc a la Toscana real, la italiana... Just  vaig estar per aquella zona italiana fa poc i realment puc afirmar que hi ha similituds entre els dos paisatges. Les similituds són per la tranquil·litat que s’hi respira contemplant el paisatge ordenat que va canviant de colors segons l’època de l’any, són pels arbres vorejant camins, o pels camps de cereals i bosc i especialment de vinyes. Vinyes i vinyes que, com en la Toscana italiana, en les Terres dels Alforins produeixen bons vins.

Hi ha gent que no li agrada el qualificatiu comparatiu entre les dues zones, pensen que és infravalorar la part valenciana posant en valor la italiana. Jo crec que no és per a tant, és simplement una manera com altra d’enganxar la gent a que visite un paratge incomparable que sembla a l’italià. No hi ha que donar-li massa voltes. La publicitat és així i mai està de sobra donar-se a conèixer. Els viticultors ho agraeixen perquè turisme és una manera de compartir el producte que tant els costa fer.

Les Terres dels Alforins  estan a uns 80 quilòmetres de  València, entre les comarques de la Vall d’Albaida i la Costera, entre tres pobles: La Font de la Figuera, Fontanars o Moixent, pobles menudets i amb encant, plens d’història i atractius turístics. I sobre tot són llogarets on s’hi respira calma.  Endinsar-s’hi per les carreteres i camins de la zona per anar hi suposa un remans de pau  per a la vista i l’ànim.

No vaig a esplaiar-me contant-vos sobre els pobles que conformen la zona ni del que s'hi pot visitar pels voltants, com podria ser el poblat ibèric la Bastida de les Alcusses situat a més de 700 metres d’altura, on es va descobrir el guerrer de Moixent, declarat monument historicoartístic el 1931. També es podria visitar el Bosquet, un bosc de carrasques situat vora la presa entre Moixent i Ontinyent. No, hui us parle d’un tema totalment diferent. Hui centre l’atenció en un celler, un dels nombrosos que destaquen a la zona d’on eixen vins rosats, blancs o negres amb un marcat caràcter mediterrani. Hi ha molts però us vaig a parlar d’un dels més emblemàtics, un que produeix vins de qualitat altament puntuats: el de l’ontinyentí Rafael Cambra.

Trobar el celler de Rafael Cambra no és difícil: des d’Ontinyent agafar la carretera de Fontanars i una vegada deixada a banda l’entrada al poble dels Alforins seguir uns metres fins a la indicació cap a Moixent. En uns minuts està la finca Colau en el terme de Fontanars.

La casa Colau regentada per Rafael Cambra i la dona Elena Arpón des de l’any 2020, l’any de la pandèmia, és una finca amb història que ja produïa vins al segle XVII. De fet l’edificació data de 1667 i el que hui en dia veiem és una restauració fidel de l'antiga casa.

La finca és gran, li done la volta a la casa. Després entre dins. Vull saber-ho tot sobre l’enòleg que ha posat en valor les Terres dels Alforins, el que ho ha aconseguit amb el seu bon treball posant-li passió pel que fa.  

Hui, Rafael Cambra no ens fa una visita guiada amb tast de vins com la que anuncia al seu web i que recomane que feu.

I és que és un dia especial amb un grup de gent també especial. Ontinyent celebra una setmana dedicada al cinema i novel·la negra “Ontinyent negre” 2025 i hui té programada una activitat que fem en acabar d’escoltar a l’amfitrió parlar donant-nos la benvinguda. 

Es tracta d’una presentació d’una novel·la, que no és del gènere negre però les morts estan presents. I ara permeteu-me que faça un incís personal i que  us diga que la novel·la és meua i sóc jo la que la presente. M’acompanya l’editora Dolors Pedros d’edicions 96. Així que entre barriques i copes de vi parle als assistents de la vida de Paulette Weil, la protagonista de Diari de Silencis. I veritablement és tot un plaer pel lloc i especialment per la companyia d’uns  assistents tant interessats i atents. És un plaer perquè vi i literatura fan una combinació perfecta, en termes vinaters podriem dir que fan un bon  maridatge.

Tot seguit, complint la programació que els organitzadors tenen previst, fem una “cata”, és a dir un tast de vins, que, sincerament, m’ha meravellat. I aixi li ho dic a Cambra. No us detalle que ens conta sobre cada vi, sobre les tècniques artesanals de l’elaboració, sobre els ingredients en cada marca... cal anra en persona al celler i sentir a Cambra per apreciar com estima el que fa. Ha estat realment un goig escoltar les explicacions apassiones de l’enòleg i ha estat un plaer tastar el que guarden les selectes botelles que ens ha anat mostrant. I tot, a més a més per a l’ocasió, acompanyat de poesia llegida amb molt de sentiment.

En acabar, també organitzat per “Ontinyent negre” fem un dinar, sota un gram om...i entre un bon arròs al forn i embotits selectes acabem de tastar els vins que Cambra ens va mostrant.

Tot un luxe de visita, de presentació, de tast de vins... de dinar. Així, la literatura...que bé entra...

 

Em reitere: us recomane que feu la visita i que escolteu Rafa Cambra que amb les seues paraules, amb la seua professionalitat és molt convincent. Amb tota seguretat que eixireu carregats del celler amb caixes de vins perquè no sabreu triar entre tots els que té.

 QUADERN DE VIATGE, FONTANARS DELS ALFORINS, 25 de maig del 2025

 

DÉNIA ( ALACANT) II PART: ELS MUSEUS

Dénia es més que platges. Pocs turistes d’arena i sol entren als seus museus, que expliquen la importància de la ciutat en el passat. I si no se sap el passat no es pot entendre el que és en l’actualitat.

Després de mostrar-vos la ciutat amb el seu castell, us mostre els quatre museus, que a més a més són gratuïts perquè estan gestionats per l’ajuntament.

MUSEU D’ARQUEOLOGIA

Primer entrem al museu d’arqueologia situat en la Casa de la Marquesa de Valero de Palma al carrer Cavallers. Abans el museu estava al castell. Fa poc, en octubre del 2024, s’obri està nova ubicació adaptada als nous temps amb l’ús de noves tecnologies que complementen l’exposició. Hi trobem altra manera de contar la història.

El museu és un recorregut per la història de la ciutat, sempre vinculada al port i la relació entre cultures, a través de les peces trobades en excavacions, dels ibers, els orígens, fins al barroc. El museu es divideix en quatre àrees que corresponen a diferents èpoques de desenvolupament: Dénia ibera, la romana, la islàmica i la medieval i moderna fins al segle XVIII. Els panels informatius fan un resum de la història, és interessant llegir-los.

En l'edifici, a banda de la part del museu, hi ha una xemeneia original, així com alguns mobles i ceràmica. També fotos familiars. 

MUSEU D’ETNOLOGIA

En eixir, entrem al museu etnològic dedicat al segle XIX, que està tot just al costat, al mateix carrer Cavallers. Fou inaugurat en 1991. El museu està en un edifici del segle XIX prototip de famílies burgeses enriquides amb el conreu, elaboració i comercialització del raïm de la pansa.

En la planta baixa hi ha una exposició: "Els efimera” formada per cromos i etiquetes, alguns  relacionats amb la pansa, creats sense intenció de perviure en el temps. Tanmateix, hi són, a més a més aportant informació sobre l’època quan foren creades.

A l’edifici s’han conservat elements ornamentals originals. En la primera planta estan les habitacions de la casa, el paviments ceràmics m’agraden, són de Manises i es feren al voltant de 1900. Hi podem veure indumentària, joies, instruments de treball i enes de la vida quotidiana en la segona meitat del segle XIX. També fotos antigues que mostrem com era i que hi havia en la ciutat d’aleshores.

En la segona planta se centra en el procés de la pansa. Amb eines i objectes relacionats amb la tasca. Hi s’explica clarament amb retalls de premsa i anuncis de quina manera Dénia va ressorgir i tornà a viure una etapa d’esplendor com la de l’època musulmana.  El conreu i comercialització de la pansa seria el motor econòmic per al desenvolupament turístic i també cultural donat que la burgesia gaudia dels avanços del moment. El port jugà un paper important donat que eixia del mar capa  Anglaterra, el nord d’Europa o Amèrica.

MUSEU DEL JOGUET

El museu del Joguet situat al centre històric de Denia, en l'edifici de l'antiga estació de tren de la línia Dénia-Carcaixent, mostra la indústria joguinera de Dénia des de 1904 fin a 1960.

En la planta baixa trobem el Centre d'Art L'Estació, espai que alberga exposicions temporals. En una de les sales hi ha una exposició de pintura. A l’entrada veiem una locomotora, com símbol del que l’edifici era temps enrere. La Vieta va ser la línia de ferrocarril  de via estreta que  unia les localitats de Carcaixent i Dénia. Va funcionar des de l’any 1864 fins a 1974. La línia tenia, sobretot, una funció comercial, ja que permetia l’exportació de cítrics (especialment, taronges) als ports de Dénia i Gandia.

En altra sala hi ha la col·lecció de l’associació d’amics del joguet de Dènia. Esta associació és la que impulsà la fundació del museu l’any 1999 i col·laborà amb l’ajuntament donant peces representatives de diferents èpoques. És un tast del que anem a veure, no és el museu pròpiament dit. Cal pujar a la primera planta on està l’exposició permanent.

Pugem hi. Al Museu del Joguet s'hi mostren joguets fabricats a Dénia des de principis del S. XX fins a la dècada dels 60, l'ampla varietat dels quals  ens revela la importància de la indústria joguinera a partir de l'any 1904. A principi del segle XX, la primera indústria joguinera a Dénia està dedicada exclusivament a joguets de llanda litografiada amb maquinària i models importats d'Alemanya. Deu anys després, als anys vint, es crea una fàbrica de joguet de fusta, tornejat, envernissat, decorats amb aplics metàl·lics i amb aprimorats acabats.

El joguet dels anys cinquanta i seixanta és, per excel·lència, el de fusta. Tot i l'encara sanejada producció de tricicles, bicicletes o patinets amb orígens en les primeres dècades del segle, i a pesar de la luxosa producció de cotxes de pedals, avions i tartanes de metall, és la fusta i els colors que l'acompanyen, l'empremta més emblemàtica que durant aquestos anys aconsegueixen memorables quotes de popularitat.

Hi veiem cuines, jocs de birles, anelles... Ressalta la producció de l'època que creà des de flotes de cotxes i avions de pedals i altres enginys amb rodes, fins a carros, camions, trens, que reprodueixen els grans transports per terra, també per mar. Al museu hi ha molts vaixells grans i menudets...m’agrada i representen la localitat. M’encanta el conjunt de joguets de la platja, que tenen de fons una fotografia.

MUSEU DEL MAR

I parlant de mar i platja...queda per veure el Museu del mar, situat en l’esplanada Cervantes, al port. Hi és des de 2019. A Dénia, amb tanta tradició pesquera amb un port estratègic i història de batalles i naufragis, no podia faltar.

L’edifici era l’antiga llotja on es venia i subhastava el peix que capturaven cada matí les barques de la població i que va tancar el 1997. L'edifici va quedar en desús a causa del seu mal estat, fins que el 2019 va tornar a obrir, mostrant una cara renovada després de llargues obres per restaurar-lo i modernitzar la seua imatge.

Hi ha més de 400 peces arqueològiques i etnològiques relacionades amb el mar, datades des del segle VI aC fins a principi del segle XX. Hi ha fragments de ceràmica, fotografies... àmfores, botiges, càntirs, gerros o sondes o dos escultures franceses enfonsades a Dénia. Hi ha moltes curiositats com una càmera de fotos, accessoris i materials de fotografia de finals del segle  XIX. A més a més, hi ha expositors i una pantalla audiovisual que complementen sobre diferents temes referents al mar i l’ofici.

La majoria de les peces provenen de donacions realitzades al llarg de les últimes dècades, les quals o bé es mantenien en magatzems esperant a veure la llum o formaven part de les exposicions d'altres museus de la ciutat.

QUADERN DE VIATGE, NAU GRAN, GENER 2025