Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris LA LIGÚRIA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris LA LIGÚRIA. Mostrar tots els missatges

dissabte, 24 de novembre del 2018

DESCOBRIM LA LIGÚRIA (Itàlia)




Una regió italiana, un poc desconeguda... però amb encís especial.

No oblides entrar als enllaços.

Eixe any anàrem a visitar una zona concreta d’Itàlia, el país és molt gran i s’ha de veure part a part, regió a regió, per la qual cosa decidírem que La Liguria era la millor  opció.

No anàrem en avió via directa, ho férem en autobús, l’únic avantatge era que de camí anàvem a veure altres paisatges i ciutats que si anàrem en avió directe a la zona no els veuríem. Sempre s’ha de pensar en la part bona  de tot, i eixa va ser la idea amb la que em quede sempre quan acabe fent viatges de trajectes llargs per carretera en lloc d’agafar l’avió.

Començant el viatge de bon matí el dia sembla allargar-se i així en aquella ocasió a les 3 del migdia ja havíem avançat molt, estàvem a Le Perthuse, la ciutat dividida per la frontera hispano francesa, curiós però cert.  

Seguírem camí i paràrem a la ciutat fancesa d’Arles, una ciutat taurina on Van Gogh tenia casa.

ARLES

Eixa primera nit paràrem a dormir a un hotel enmig de no res per a descansar de la jornada autobusera. I ja si, per fi... al dia següent entràrem en terres italianes gaudint de la bellesa paisatgística d’extensos camps de flors conreades que serveixen per a fer perfums i essències.

Paràrem al poblet de Segorba, poble amb curiositat històrica:  conserva bandera pròpia de que era una república, però només de manera simbòlica.

SEGORBA

De camí al poble on teníem l’hotel,  paràrem a Dolceaccua, que té una fortalesa construïda per a combatre els bandits que operaven als camins.

DOLCEACCUA

I arribàrem a Rapallo, el poble que seria la nostra seu durant tota l’estada per la Liguria. Cada dia feíem rutes combinant autobús i  moltes de senderisme. Veure caminant un país és molt recomanable, Jo ho he fet en altres països com Irlanda o Àustria.

RAPALLO

Una primera ruta a peu va ser a Labagne per visitar, el monestir de san Salvatore de Fieschi.

SAN SALVATORE DE FIESCHI


Després anàrem  a Sarzana on destaca la ciutadella.

SARZANA

Després  anàrem a Varesse Ligure un bonic poble que es conserva perfectament des del passat.

VARESSE LIGURE

La part més visitada turísticament és el parc natural de Cinqueterre, que el recorreguérem caminant de poble a poble. Nosaltres visitàrem quatre dels cinc pobles.

CINQUETERRE


La nostra caminada començà a vernazza, on arribàrem en tren des de Rapallo. De Vernazza caminàrem a Corniglia i amb descansos corresponents i necessaris arribàrem a Manarola. De Manarola a Riomaggiore es va per una senda anomenada "Via de l’amore", és el tram més visitat i més explotat turísticament i sincerament de tots els trams recorreguts... este  em semblà molt artificial.


CINQUETERRE

CINQUETERRE
De Riomaggiore agafàrem el tren cap a la Spezia des d’on anàrem en autobús a Portovenere
PORTOVENERE




La capital de la Liguria, Genova, és visita obligada, plena de places i plaçoletes, i una gran port que em recorda haver llegit d'escenari en algunes novel·les.




Altra ruta bonica que férem  va ser anar a peu vorejant la mar des de Santa Margarita  a Portofino, foren 6 quiolometres de passejada.

SANTA MARGARITA


I Portofino és un poblet molt bonic encara que tremendament car. La tornada a santa Marguerita la férem en bus de línia regular.

PORTOFINO

 La ruta  des de San Rocco a San Fructuoso no va ser tan idíl·lica com esperàvem. Van ser hores de caminada sense saber per on anàvem només sabíem que estàvem en meitat de la muntanya, el guia desorientat i sense cobertura per preguntar. Caminàvem sense rumb i en ocasions donàvem voltes a un mateix punt. Però tot acabà bé gaudint de la platja de l' abadia.

SAN FRUCTUOSO

La tornada va ser amb vaixell, sortosament. I paràrem a Camogli, un bonic poble que ens deixà el bon sabor de boca final després dels mals moments passats a la ruta verda en la que el guia es va enganyar de camí.

CAMOGLI

Ja de tornada cap a  Espanya,  paràrem a Albenga, un poblet amb història i just trobàrem un dia de festa, amb processó solemne inclosa.

ALBENGA

ALBENGA

I també pararem a  Cervo per a dinar  on hi ha una església barroca important.

CERVO


L’ultima parada va ser al Chateau de Salzes a la Provenza.

CHATEAU DE SALZES

Em quedà el bon record de les caminades per paratges encisadors perquè he esborrat de la ment la mala organització d’aquell viatge. No se m’oblden ni cares ni noms però oblide els mals tràngols. És el que s’ha de fer, veure la part bona i aprendre. En este cas cada vegada que mire un viatge planificat he de veure-ho tot molt clar per a evitar sorpreses.

 REFLEXIONS POSTERIORS, LA LIGÚRIA any 2007


LIGÚRIA: CAMOGLI
LIGÚRIA: DOLCEACCUA
LIGÚRIA RAPALLO
LIGURIA: SEGORBA
LIGÚRIA: SAN FRUCTUOSO, Ruta verda dins l'abadia.
LIGURIA: SAN SALVATORE dei FIESCHI LAVAGNA, monestir
LIGÚRIA de SANTA MARGUERITA a PORTOFINO: ruta verda
LIGÚRIA: SARZANA i VARESE LIGURE
LIGÚRIA: Cinqueterre..............PATRIMONI MUNDIAL
LIGÚRIA: ALBENGA i parada a CERVO
LIGÚRIA: GENOVA
DESCOBRIM LA LÍGÚRIA

dissabte, 30 de juliol del 2016

ITÀLIA: pinzellades de GÉNOVA, capital de La Ligúria.

Visitem la Ligúria i com no? també la capital Genova, d’on diuen és Cristobal Colón. 

Diuen alguns que així és, que Cristóbal Colon és italià i genovès, però altres diuen que és espanyol i altres diuen que és portuguès. Tant se val d’on siga el navegant descobridor de les Amériques, la documentació històrica no dóna resposta a este dubte que quedarà per sempre.

Sempre dic i diré que m’agrada més la zona rural que l’urbana, prefereixo els poblets a les grans ciutats, tanmateix en els meus viatges no renuncie a visitar-les. S’ha de veure tot.... tot el que siga posssible, clar!. 

Nosaltres anem a Gènova després d’haver visitat la zona: poblets amb encant i paratges naturals preciosos com Camogli, Cinqueterre, Segorba, Dolceaccua o Rapallo, abadia de San Fructuoso, san Salvatore de Fieschi,  santa Margagrita i Portofino, Sarzana i Varese Ligure,  Albenga i Cervo

M’agrada esta part d’Itàlia i no descarte la possibilitat de tornar-hi, sobre tot a llocs encisadors que no he visitat amb profunditat.

Ara ja estem a la capital, Gènova, i donem un passeig, cert que no molt gran però suficient per adonar-nos-en de com és la ciutat i entendre la seua importància històrica.

La població té grans avingudes que compaginen molt bé amb els carrers estrets que hi ha sobre tot a la zona del port. Parem primer l’atenció en esta part portuària. De fet, la seua història comença al mar, bé es mereix, doncs, esta consideració.


Zona del port

Al port trobem uns carrers on es veu molta emigració sobre tot africana, també misèria, no de gent demanant sinó de prostitució i lladres que esperen que et descuides  per furtar-te qualsevol cosa. He vist un molt sospitós que tal volta buscava ocasió. Hi s’ha d’anar a l’aguait. Precaució i estar atent és el que cal. Però esta visió negativa no ens descoratja a seguir visitant esta ciutat que guarda altres parts més agradables que esta. I les trobem en no res, només eixint dels carreronets foscos i estrets. Hi està el port i el mar.

El gran port és molt important a nivell internacional per al comerç italià. Ho era antigament i també ara. Es per això que es va fer una important tasca de reestructuració de la zona.

Com a mostra de temps antics, hi ha un galeó que el va utilitzar Polanski en la seua pel•lícula Pirates. Però llevat d’este ingredient anecdòtic, al port es respira sobre tot modernitat, amb construccions actuals com l’aquari més gran d’Europa, (no se sap si després del de València) i un ascensor per veure el conjunt de la ciutat. Des de les altures, les vistes són molt boniques, és quan es veu la grandària de la ciutat i els monumentals edificis que la formen. 

Al port s’hi troba Torre della  lanterna la torre de la linterna, el far símbol de la ciutat. A la torre es pot pujar a peu, amb 720 esglaons o en ascensor. Nosaltres no ho fem, algú ens ha dit que la vista tampoc val tant la pena, així que li fem cas i ho deixem córrer.


















Zona del centre històric

Deixem el port i ens endinsem al centre històric i comencem per la catedral. 

La catedral de San Lorenzo és un magnífic monument per dins i per fora, l’estil arquitectònic va del romànic al gòtic amb les típiques línies blanques i negres que hem trobat a altres temples de la Ligúria. És un monument digne de ser visitat. Les mateixes franges bicolors les trobem a l’església dessacralitzada des san Agostino, que actualment és un museu.

El carrer Garibaldi o Strada Nuova inclosa al llistat de Patrimoni de la Humanitat l’any 2006, és el que concentra la majoria dels palaus i enormes cases d’estil clàssic i barroc i en les que sovint hi ha un gran pati interior amb un conjunt arquitectònic que forma una font. Alguns palaus són museus que acullen importants firmes. El carrer es va crear a mitjans del segle XVI quan la noblesa genovesa decidí s’hi traslladar de la vella a una nova zona. 

Al voltant està el Palau Reial que és la galeria nacional. I ja eixint dels casc històric està el barri residencial ric anomenat Nervi, lloc predilecte de l’aristocràcia del XIX.

A més de les grans places com l’elegant piazza De Ferrari, plena d’activitat, transit i gent constant, on està l’edifici de l’opera i el palau Ducal, també hi ha d’altres més menudes i acollidores on sovint  hi ha instal•lats venedors de flors  o artistes ambulants. 

Visitem la zona de la universitat i arribem fins a la plaça que presideix una estàtua de Colon, però no faig foto perquè està plena d’obres.

I d’estàtues... Colón en té, però Garibaldi també  per ser gran protagonista en la seua història.






































QUADERN DE VIATGE: Estiu 2007. La Ligúria italiana.