ITÀLIA: pinzellades de GÉNOVA, capital de La Ligúria.

Visitem la Ligúria i com no? també la capital Genova, d’on diuen és Cristobal Colón. 

Diuen alguns que així és, que Cristóbal Colon és italià i genovès, però altres diuen que és espanyol i altres diuen que és portuguès. Tant se val d’on siga el navegant descobridor de les Amériques, la documentació històrica no dóna resposta a este dubte que quedarà per sempre.

Sempre dic i diré que m’agrada més la zona rural que l’urbana, prefereixo els poblets a les grans ciutats, tanmateix en els meus viatges no renuncie a visitar-les. S’ha de veure tot.... tot el que siga posssible, clar!. 

Nosaltres anem a Gènova després d’haver visitat la zona: poblets amb encant i paratges naturals preciosos com Camogli, Cinqueterre, Segorba, Dolceaccua o Rapallo, abadia de San Fructuoso, san Salvatore de Fieschi,  santa Margagrita i Portofino, Sarzana i Varese Ligure,  Albenga i Cervo. 

M’agrada esta part d’Itàlia i no descarte la possibilitat de tornar-hi, sobre tot a llocs encisadors que no he visitat amb profunditat.

Ara ja estem a la capital, Gènova, i donem un passeig, cert que no molt gran però suficient per adonar-nos-en de com és la ciutat i entendre la seua importància històrica.

La població té grans avingudes que compaginen molt bé amb els carrers estrets que hi ha sobre tot a la zona del port. Parem primer l’atenció en esta part portuària. De fet, la seua història comença al mar, bé es mereix, doncs, esta consideració.

Zona del port

Al port trobem uns carrers on es veu molta emigració sobre tot africana, també misèria, no de gent demanant sinó de prostitució i lladres que esperen que et descuides  per furtar-te qualsevol cosa. He vist un molt sospitós que tal volta buscava ocasió. Hi s’ha d’anar a l’aguait. Precaució i estar atent és el que cal. Però esta visió negativa no ens descoratja a seguir visitant esta ciutat que guarda altres parts més agradables que esta. I les trobem en no res, només eixint dels carreronets foscos i estrets. Hi està el port i el mar.

El gran port és molt important a nivell internacional per al comerç italià. Ho era antigament i també ara. Es per això que es va fer una important tasca de reestructuració de la zona.

Com a mostra de temps antics, hi ha un galeó que el va utilitzar Polanski en la seua pel•lícula Pirates. Però llevat d’este ingredient anecdòtic, al port es respira sobre tot modernitat, amb construccions actuals com l’aquari més gran d’Europa, (no se sap si després del de València) i un ascensor per veure el conjunt de la ciutat. Des de les altures, les vistes són molt boniques, és quan es veu la grandària de la ciutat i els monumentals edificis que la formen. 

Al port s’hi troba Torre della  lanterna la torre de la linterna, el far símbol de la ciutat. A la torre es pot pujar a peu, amb 720 esglaons o en ascensor. Nosaltres no ho fem, algú ens ha dit que la vista tampoc val tant la pena, així que li fem cas i ho deixem córrer.

Zona del centre històric

Deixem el port i ens endinsem al centre històric i comencem per la catedral. 

La catedral de San Lorenzo és un magnífic monument per dins i per fora, l’estil arquitectònic va del romànic al gòtic amb les típiques línies blanques i negres que hem trobat a altres temples de la Ligúria. És un monument digne de ser visitat. Les mateixes franges bicolors les trobem a l’església dessacralitzada des san Agostino, que actualment és un museu.

El carrer Garibaldi o Strada Nuova inclosa al llistat de Patrimoni de la Humanitat l’any 2006, és el que concentra la majoria dels palaus i enormes cases d’estil clàssic i barroc i en les que sovint hi ha un gran pati interior amb un conjunt arquitectònic que forma una font. Alguns palaus són museus que acullen importants firmes. El carrer es va crear a mitjans del segle XVI quan la noblesa genovesa decidí s’hi traslladar de la vella a una nova zona. 

Al voltant està el Palau Reial que és la galeria nacional. I ja eixint dels casc històric està el barri residencial ric anomenat Nervi, lloc predilecte de l’aristocràcia del XIX.

A més de les grans places com l’elegant piazza De Ferrari, plena d’activitat, transit i gent constant, on està l’edifici de l’opera i el palau Ducal, també hi ha d’altres més menudes i acollidores on sovint  hi ha instal•lats venedors de flors  o artistes ambulants. 

Visitem la zona de la universitat i arribem fins a la plaça que presideix una estàtua de Colon, però no faig foto perquè està plena d’obres.

I d’estàtues... Colón en té, però Garibaldi també  per ser gran protagonista en la seua història.

QUADERN DE VIATGE: Estiu 2007. La Ligúria italiana.