FOTOS i MÚSICA: Montpeller (França)

A un tir de pedra... en tren directament... hi està Montpeller, una ciutat molt agradable, punt estratègic per moure's pels voltants i descobrir un preciós sud francés.

Música:

Pour un flirt avec toi

Claude François

MONTPELLIER La catedral i el que l’envolta

I Montpeller m’agrada, també, perquè he estat dies observant-la i no ha estat una visita ràpida. A Montpeller hi ha qualitat de vida.

Estem al Llenguadoc-Rosselló, concretament a Montpeller,  i m’agrada. Els carrers exclusivament per a vianants són un encert, a Montpeller i en qualsevol ciutat, el barri històric ens convida a trepitjar-lo sense impediments de vehicles i sorolls innecessaris. És un lloc tranquil on cal seure i respirar el seu aire, un aire multicultural i alhora familiar per haver tants descendents espanyols. Això em fa reflexionar-hi en algunes consideracions a tenir en compte per entendre, m’afage doncs, la llicència de mostrar-vos unes pinzellades d’història passada i present...

Les visites ràpides comporten visions lleugeres i sense fonament...
a mi m'agrada Montpeller, he estat dies trepitjant-la i ho sé.

Els emigrants han estat els que han repoblat la zona i l’han feta gran. I d’espanyols... hi ha molts. Un dia sopem a un lloc on l’ama és néta d’espanyols. Ens diu que no sap parlar molt bé el castellà però es defèn. Li agrada xerrar i traure del subconscient la llengua que li van ensenyar i no practica. Ens conta que en són molts els descendents d’espanyols residents a la ciutat, tots emigrats com en el seu cas. I a més a més ens diu que si a Montpeller en són molts, encara en són més a un poble proper anomenat Mauguio. Diu la dona que hi en viuen moltíssims  i que fins i tot celebren totes les festes com si foren encara a Espanya, i es nota en els cognoms familiars que són delators de la precedència. Són fills d’emigrants que vingueren buscant oportunitat de treball, alguns també per raons politiques. I una família reclama altra i altra a altra més...això és el que passa.

Una forta aportació migratòria seria la dels Pìeds noirs, procedents d’Algèria durant la guerra de la independència. A Montpeller també hi ha molta gent de raça negra de les colònies. Tota una barreja cultural que m’encanta.

Entrant en tema històric i de llegenda, també cal dir, que  Jaume I el conqueridor, tan vinculat a la nostra història, va nàixer a Montpeller, com no fer referència? Si, Jaume nasqué a Montpeller l’any 1208 i el seu naixement està envoltat de llegendes. Hi van unes quantes curioses.

Sobre Jaume I es diu molt. Fill de Pedro II  i Maria de Montpeller, hi ha històries que conten sobre el casament dels pares, diuen que fou per la dot i que no hi havia estima i no dormien junts, Pedro tenia moltes amants per satisfer el plaer. Hi ha històries que expliquen sobre el seu naixement i és que la noblesa preocupada per la falta d’hereu pensaren una estratagema Els propis homes de confiança enganyaren al rei preparant-li una nit especial amb Lavinia, la seua amant preferida. Va arribar la nit i l’habitació estava disposada, tot a fosques per crear misteri i màgia i la dama esperant. El rei impacient feu l’amor una vegada darrere d’altra. A l’alba aparegueren en l’habitació tots els assessors i gent de confiança per comprovar si la trama havia estar o no encertada. Aleshores va ser quan el rei s’adonà que havia estat tota la nit junt a la seua odiada esposa i no junt a la desitjada amant preferida com ell pensava. Fou la primera i l’única vegada que Pere va fer ús del matrimoni amb Maria i sortosament quedà prenyada. El xiquet nascut fou Jaume I. També conten històries sobre com s’escollí el seu nom de manera peculiar. La mare va encendre 12 ciris i a cadascú li posà un dels noms dels apòstols, el ciri que tardara més en apagar-se seria el nom que li tocaria al nounat.Conta també la història que fou empresonat per Simon de Montfort quan tenia tres anys al castell de Carcassona utilitzat per son pare com símbol de pau per a que no envaïren les seues terres. El pare volia que rebera educació i pactaren un matrimoni que no s’arribà a celebrar. Continua la llegenda dient que sa mare Maria s’enfadà i demanà ajuda al Papa de Roma. La intervenció papal ajudà a alliberar-lo quan tenia 5 anys. Des d’aleshores Jaume tenia clar que volia mantenir el interessos amb els nobles dels Pirineus. I així fins fer-se gran, formant família, sempre escollint per interessos, criant hereus i fiançant-se com guerrer. I es que es casà tres vegades, tingué molts fills i nombroses amants.

Jaume I passà a la història perquè va conquerir tres regnes: Mallorca, Murcia i València. Cada 9 d’octubre a València se celebra que l’any 1238 entraren  a la ciutat les seues tropes victorioses. Així fou, després d’un tracte pactat, entraren a una València on els moros eren valencians i els que eren estrangers eren els cristians. València fou l’obsessió del rei i la preparació de la seua conquesta durà 15 anys. Sobre Jaume i la seua aventura conqueridora hi ha molt escrit i no tot parla bé, hi ha qui fa la crònica de l’afamat rei, posant-se en la part musulmana i és quan la versió canvia totalment. El que tothom està d’acord es que va morir l’any 1276 a València als 71 anys, quan anava cap al monestir de Poblet  per a descansar. Hi queden doncs les despulles del monarca en un descans etern.

L’any 2008, se celebrà a Montpeller uns actes homenatge, el primer de la història en honor al monarca, quan es complien els 800 anys dels naixement, a banda, sobre Jaume poc més s’ha fet i els locals poc en saben sobre esta figura.

El passeig des de la place de la comedie  que començàrem des de la rue de la Loge, pot seguir. Montpeller té molts llocs a descobrir. Seguint la rue Folch arribem a l’arc de triomf. Abans de traspassar-lo hem vist a un lateral un gran edifici que és el palau de justícia, neoclàssic construït l’any 1853 ocupant el lloc que ocupava el castell de Guilhem.

Rue Folch

Palau de justicia.

            

L’arc de triomf és en honor a Luis XIV imitant les portes parisenques, va ser construit en el lloc on antigament existia una de les 8 portes antigues.

Arc o porta de Peyrou.

L’arc dóna entrada a la place reial de Peyrou i els jardins, on hi ha una estàtua eqüestre de Luis XIV. Cal fer la passejada de Peyrou, passeig dissenyat l’any 1688.

Jardins de Peyrou

Al fons hi ha un edifici. Ens apropem. És Le chateau d’eau, molt menudet i que ofereix vistes a l’altra part on està l’aqüeducte saint Clement del segle XVIII, que portava l’aigua des del naixement del riu Lez a un dipòsit.

Chateau d'eau.

Jardins que porten a le chateuau d'eau i a l'aqüeducte.

Els dos pisos de l'aqüeduucte amb arcs de 22 metres estan inspirats en el pont du Gard. Dissabtes per la vesprada sota els arcs es munta un mercadet de vell.

Aqüeducte

Seguint la nostra visita descobrim nous carrers i avingudes.

Carrers i carreronests, places i avingudes...Montpeller és un entramat agradable de passejar...

I arribem a la catedral de Saint Pierre amb aparença de fortificació. Les columnes externes circulars són imponents i semblem més pròpies d’un castell que d’un edifici religiós. Té silueta massissa  el papa Urbano V, antic estudiant de Montpeller l’any 1364 va manar construir un monestir i l’església que seria transformada en catedral en 1536.

Façana de la catedral...amb les torres...

Exterior de la catedral que sembla una fortificació.

Interior de la catedral

 I just al costat està l’antiga universitat.

Just al costa de la catedral està la famosa universitat de Montpeller de la qual ja he parlat.

Una vegada fet un passeig general del casc antic, retornem a la place de la Comedie per altres carrerons diferents, passem per uns  en els que es nota per l’ambient dels establiments que són propis d’estudiants, també passem per altres més comercials, altres més amagats... per places que estan de gom a gom i veiem restaurants amb carta que inclou menjars espanyols.

QUADERN DE VIATGE, SUD DE FRANÇA, estiu 2015

MONTPELLER: La place de la Comedie i els voltants

Montpeller m’agrada perquè és menuda, agradable i acollidora. Té sol i mar a prop i té universitaris que li donen vida. La joventut sempre està activa i activa a la resta.

Place de la Comedie, punt neuràlgic de la ciutat, bonica i acollidora de nit i de dia.

Este any tenim Montpeller, al Llenguadoc-Rosselló, com a base, és la ciutat des d’on anem a visitar part del sud francès. El tren regional i l’autobús de línia regular seran els nostres mitjans de locomoció adequant-nos als horaris. Per a moure’n en tren aconseguim un bon de reducció de tarifa, que ens resulta cada viatge al 50%. Cal mirar les ofertes. Anem amb tren a Carcassona , a Narbona, a Nimes i a xicotetes poblacions com Agde i Sète. També agafem l’autobús per anar a altres poblets on la via de tren no passa i així visitem des de Montpeller San Guilhem le desert, i Le pont du Gard i Uzès des de Nimes. Tambè fem passeig en vaixell pel canal de midi. En resum un viatge molt complet.

L'estacio de trens de Montpeller és punt de partida de moltes visites als voltants, l'autobús també ho és.

Arribem a Montpeller i ho fem el dia 15 d’agost, vespre de la festivitat de san Roc,el patró local al qual se li té molta devoció. I no només a Montpeller, també arreu del món. Així que aprofite per contar un poc la història que envolta este sant nascut a la ciutat en honor del qual Montpeller organitza un grapat d’actes. No ho puc remeiar, ja sabeu com m’agraden les històries.

Festa gran en Monpeller en honor a sant Roc.

Sant Roc va nàixer l’any 1300 en casa acomodada i quan es quedà orfe als vint anys, va decidir vendre totes les possessions i peregrinar a Roma. Va ser aleshores quan es desencadena la pesta negra que tantes morts comportaria per tota Europa, i sant Roc tal volta per coneixements de medecina o per gràcia natural, en el seu camí anava curant, fins que ell mateix va contraure la malaltia i es retirà a una cova disposat a morir sense molestar. Però és ara quan apareix un gosset que cada dial li porta un panet i li llepa les ferides. El ric amo del gosset observant com desapareixia el pa cada dia de casa va decidir seguir el gos. I va ser quan trobà al sant i decidí hostatjar-lo a sa casa i tenint cura d’ell acaba sanant. Aleshores volgué tornar a casa, a Montpeller, però durant el trajecte acusat falsament el tancaren en presó on morí.

Montpeller està de festa i ha engalanat els carrers

I una vegada feta esta introducció de llegenda i canviant de terç radicalment, entre a parlar dels orígens i la història. És indiscutible que Montpeller és la capital del Languedoc-Rosseló malgrat ser la més jove de totes les grans ciutats de la part Mediterrània francesa. 

Sembla estrany però és així, Montpeller es formà originàriament ajuntant aldees. Va nàixer mil anys després que les veïnes Nimes o Narbona i eixa és la raó que no tinga vestigis ni romans ni grecs. I va nàixer al costat de la Via Domitia i el camí de Santiago, així que era lloc estratègic de comunicació per a comerciants i peregrins. Per la qual cosa Montpeller fundada per la família Guilhem, es va fer gran, important i intel•lectual fins crear la primera facultat de medicina de França i del món occidental, universitat on estudiarien famosos com Nostradamus, el de les profecies, i Rabelais el metge, poeta i humanista del segle XV. La universitat existeix des de segle XII encara que no és institució fins al 1220, així que és la facultat de medecina en activitat més antiga del món. El jardí de les plantes, al costat de la universitat, es creà l’any 1593 per disposar de plantes medicinals i és el més antic de França.

La Universitat, al mateix costat de la catedral

Després vindrien temps pròspers i altres més decadents i és al segle de les llums que  Montpeller brilla de nou, però la revolució industrial posterior no l’afecta i continua sent agrícola, sent la vinya qui aconsegueix fortuna. 

En un recorregut per Montpeller hi ha llocs que no han de faltar. A més a més cal parar-se en les nombroses terrasses de les amagades placetes que hi ha per fer un descans entre passeig i passeig. Serveix per conèixer millor el lloc i la gent. 

La ruta turística de Montpeller podria començar en la plaça neuràlgica: La place de la Comedie, amb el malnom de la plaça de l’ou per la forma ovalada. Si, l’encisadora plaça de la Comedie, i els edificis que l’envolten dels segles XIX és punt idoni. Es caracteritza pel bullici de la gent, les parades del tramvia i els quioscos de flors... per ser de les places que acabes trepitjant de nit i de dia. A la place de la Comedie està la fontaine des trois Graces de 1796 amb els querubins envoltant-la.

Place de la Comedie amb la font de les tres gràcies en primer pla.

Place de la Comedie

També està l’edifici de l’opera presidint la plaça.

Edifici de l'Opera

Hi ha un carrer que enfronta a l’estació de trens, molt a prop, una estació moderna i funcional, una estació que, nosaltres, amb tantes eixides als voltants de Monpeller, ja coneixem com la palma de la mà.

Façana de l'estació i vista des de la part de dalt.

Un dia desdejunem a la plaça de la Comedie i ens entretinguem presenciant una escena singular: uns joves se n’han anat sense pagar, el cambrer s’ha quedat amb un pam de nas i malhumorat. Davant nostre desdejunen uns persones uniformades amb una camisa que té brodada la imatge de sant Roc, i és que  és el dia de la festa gran en el seu honor. Seran d’alguna confraria o societat religiosa i van a participar als nombrosos actes en honor  al patró.

Entrem al casc antic per rue de la Loge on estan les Halles Castellane, que és un mercat d’aliments, dels més importants de la ciutat, i on podem trobar de tot per a comprar a bon preu.

Mercat de Les Halles

Montpeller té aire senyorial, hi ha carrers que em resulten familiars, em recorden a ciutats que tinc a la meua comunitat valenciana. I tot està a un pas, Montpeller es fàcil de visitar i el passeig és agradable, les distancies són curtes, la ciutat  no es molt gran i tot el que s’ha de veure està junt. És una ciutat de les que a mi m’agraden, aires de ciutat amb tot el que fa falta sense dimensions extra que atabalen. 

Els carrers del centre històric són estrets i laberíntics.

Plaça dels martirs de la revolució

Montpeller és una laberíntica ciutat amb carrers estrets, pocs en línia recta, amb edificis dels segles XVII i XVIII, antics palauets que amaguen a l’interior un patis i escales sumptuoses. Alguns d’ells, a hores d’ara, són hotels discrets que contrasten amb edificis monumentals. 

Antics palauests són ara hotels...

Darrere de la place de la Comedie trobem el que era l’àrea jueva, actualment en plena restauració. Ho trobem perquè identifiquem edificis semblants als que ja havíem vist en el barri jueu de Venècia. Són cases altes i poques finestres perquè els jueus s’amuntegaven en guetos.

Barri jueu

En este moment a Montpeller estan intentant recuperar este passat i estan restaurant la zona concreta on vivien i els banys. És el que posa en un dels cartells en la façana del antics banys, que és dels mes antics d’Europa. L’entrada  solament és possible de manera guiada en grups establerts per idioma, així mostren els avanços en la restauració que estan fent. És una modalitat nova de turisme, visitar llocs en obres.

Banys jueus.

Quan torne a Montpeller serà el primer que vinga a veure. I és que esta ciutat és de les que tornaria, per agradable i tranquil•la però també té l’ambient si és el que es busca. No em puc creure la quantitat de placetes acollidores i plenes de gent que hi ha en la zona de darrere de la plaça principal! Hi ha turistes però la majoria són gent local, és la llengua francesa la que majoritàriament s’escolta parlar. Nosaltres parem a la plaça Jean Jaures on s’està molt bé, lloc on podríem estar hores i hores, nomes observant la gent. És una plaça sempre molt animada i on ens asseguem més d’una vegada, de dia i de vesprada.

De nou retornem a la Plaça de la Comedie, des d’on ens dirigim per l’avinguda Charles de Gaulle fins al palau dels congressos. Claude Vasconi va cobrir el palau de granit rosa, un contrast modern al costat de la part antiga i del centre històric de la ciutat.

Palau de congressos

L’avinguda és ampla i lloc de tranquil•litat o d’animació segons el moment del dia. La nit del divendres hi ens trobem una extremada activitat estiuenca. De 18’30 a 11 i mitja fan degustació de vins i productes de la terra, mercat nocturn amb més de 150 expositors, artesans, oficis d’abans, llibreries, llocs de menjar per a triar... música en directe o enllaunada...i molta gent...molta, colles d’amics i famílies:  hi ha harmonia i convivència. Nosaltres estem bocabadades i no sabem ni on mirar, i és que hi ha fins i tot ostres marines per a menjar.

Avinguda Charles de Gaulle, que divendres la nit la trobem plena de gent, de paradetes de menjar, de beguda, ambientada per música...tota una festa.

En la mateixa avinguda a un lateral està el museu Fabré amb l’entrada de Daniel Buren, creat l’any 1825 quan en morir Fabré donà totes les seues col•leccions que estan exposades cronològicament. Hi ha art de Coirbet o Delacroix o Soulages.

Museu Fabré.

I també des de la plaça de la Comedie podem anar amb molta facilitat al barri Antigona que es mereix un capítol a banda. I és que està a un pas i està expressament dissenyat per unir la zona antiga amb la nova. El barri Antigona, tan afamat, alguns clamant lloances altres criticant, va ser creat per Bofill i es volgué fer un homenatge  a l’antiguitat clàssica. A mi m’encanta esta zona tranquil•la i elegant, potser també siga perquè és on tenim l’hotel i per on passegem amb assiduïtat. 

Un alt edifici amb una enorme llibreria  a sota és la porta d'entrada al barri Antigona, però en realitat la porta per on s'ha d'entrar, són les galeries Lafayette... només creuant-les canviem de zona i entrem a un modern entorn clàssic, el del barri Antigona.

A partir d’Antigona es crearen altres barris moderns i incorporació avantguardista com l’edifici de l’ajuntament que  és emblema per ser ecològic i tecnològic, de color blau fort, els colors de Montpeller que canvia segons la llum del sol. També Christian Lacroix donà un alegre color al tramvia.

Disseny i art al tramvia.

QUADERN DE VIATGE, SUD DE FRANÇA, estiu 2015

MONTPELLER (França): El barri ANTIGONA

Al barri d'Antigona, Bofill fa homenatge a l’antiguitat amb simetries i joc de perspectives, amb una combinació perfecta de cercles i quadrats, un conjunt que inspira en tot moment ordre i tranquil•litat.

No em canse de mirar esta estampa...em dóna pau...

Antígona és, dins de Montpeller, una immersió al món clàssic greco-romà: està als noms dels carrers i a les fonts, a les estàtues que decoren i està a l’arquitectura del edificis. Tot a Antigona evoca l’antiguitat clàssica. Els edificis són harmoniosos i bonics, no hi ha dubte, les fonts, les columnes…les amples avingudes… no hi ha res que no estiga col•locat de manera precisa i estudiada. 

Equilibri i simetria, tot perfectament estudiat.

La idea era urbanitzar una zona militar i eixamplar l’espai de població de la ciutat. Gràcies a estes reformes a la vora del riu Lez, que desemboca al mediterrani a 8 km, molts terrenys no urbanitzables s'han pogut desenvolupar permetent que la ciutat trobe un nou eix d'expansió seguint el riu cap al mar. El projecte se li va encomanar a l’arquitecte català Bofill. La idea era bona. Bofill és un arquitecte de renom i prestigi, guardonat amb mèrit, Bofill és un artista amb majúscules i ho demostra. 

El riu,  apropat al centre històric de Montpeller per mig del barri Antigona.

L’alcalde Freche que acceptà la proposta de Bofill a  la dècada de 1980, era professor de dret romà a la universitat i amant de la cultura clàssica, la qual cosa explica que l’arriscat projecte que portaria controvèrsia, es tirara endavant. La reforma del barri es va acabar a principis del 2000 amb tres grans equipaments: la piscina olímpica, la mediateca central Émile Zola i la línia 1 del tramvia, la blava.

Hi ha qui dirà que tot el barri està fora de lloc, que no té res a veure amb Montpeller, però Bofill està disculpat perquè com diuen els defensors d'este conjunt arquitèctonic creat a Monpeller, tot arquitecte es ciudatà del món…i de la mateixa manera s’ha fet a Qatar, a los Angeles o als Emirats Àrabs… Per al meu parer, el lloc és agradable i tampoc està tan desvinculada la idea greco romana en un lloc tan a prop de la Mediterrània.

Hi ha uniformitat en tot el barri, la majoria dels edificis són similars arquitectonicament parlant.

És en este barri on tenim l’hotel, està ben situat entre la plaça antiga de la Comedie i la nova i més moderna d’ Europa.

Un passeig ho comunica tot de part a part, des del riu Le Lez fins a la plaça principal. Us el mostre. Comencem doncs situant-nos just enfront de l’esplanada d’Europa, amb una vist frontal i completa dels edificis que formen una mitja lluna. La foto és preciosa perquè ix completa. 

Bofill incorpora el joc dels espills en molts edificis. M'agrada.

I tanta harmonia incita a l'ordre.

Darrere tenim un edifici que es veu des de la distància per la seua situació estrategicament estudiada. 

L'edifici que inicia el punt de partida en el camí cap al centre històric i que es veu quasi des d'un quilòmetre de distància.

Després baixem unes escales per quedar-nos junt al riu i contemplar de nou la vista. Creuem una de les passarel•les, la d’Afrodita, travessem l’avinguda du Pirée i la rue de Rhodes on hi ha una concentració de restaurants i llocs on prendre qualsevol cosa a les nits, també hi ha altres restaurants que donen a l’esplanada tot just darrere.

A la zona hi ha restaurants i llocs on passar un ratet per les vesprades-nits. Les estàtues, que estan per tot el barri, també estan en esta part més dedicada a l'oci.

Al final  creuem l’esplanada, bocabadant-nos cada vegada que li fem ullada a  l'edifici, per l’equilibri i simetria creades. 

L'esplanada, una imatge que bocabada.

No deixem de fotografiar els edificis i l'equilibri ... a més a més de passejar la zona sense gent...la tranquil.litat és la tònica general en el barri.

Així arribem al punt on tenim l’hotel. Però no parem, continuem el passeig si el que volem és seguir fins la plaça neuràlgica de Montpeller. Ho tenim molt fàcil. Primer agafem el mateix carrer, per on hem vingut des del riu que té un quilòmetre i es totalment de vianants,  i el seguim endavant per l’allee de Delos, deixant a un lateral la Mediateca Emile Zola i a l’altre la piscina olímpica que per cert, una nit veiem a traves dels vidres de les grans finestres, mentre l’estaven netejant. Arribem a la plaça Thessalie i seguim endavant i estem ja a la plaça Millenaire que continua a la plaça Nombre d’Or. 

Alleé de Delos, amb la mediateca ( foto esquerre i la piscina ( a la dreta) els dos edificis que s'inauguraren en últim lloc.

Plaça Tessalie...la trobem seguint sense perde el camí en línia recta des del riu, rumb a la place de la Comedie.

Plaça Millenaire...on es veu, de nou, com els edificis cobren el protagonisme amb les propocions equilibrades, amb les simetries estudiades...

En este punt eixim de l’entorn harmoniós i equilibrat grecoromà que ens ha envoltat en tot moment i entrem a les galeries Lafayette, el centre comercial de le Polygone.

I així, arribem a les galeries Lafayette, simplement creuant-les arribem al centre de Montpeller.

I tot directe creuant totes les galeries, de porta a porta, eixim a la plaça més simbòlica de Montpeller, la plaça de la Comedie, (capitol a banda) la que sempre té gent i que és punt de partida per visitar el centre històric. (Capitol a banda)

La place de la Comedie, la que trepitgem cada dia dues i tres vegades...la que sempre està plena i ambientada, de nit i de dia... sempre té vida.

Este maremagnum de persones és el punt contraposat al barri Antigona que hem deixat enrere, on no hi ha cotxes, on tot és tranquil•litat…

Al primer colp d’ull Antigona pot resultar un barri artificial… com una maqueta que queda feta només per a mirar, i no és així. No m’ha defraudat gent ni mica, més bé al contrari, m’agrada. A Antigona pensava trobar edificis fora de lloc, desentonant en la ciutat i he trobat un conjunt elegant que  juga amb les simetries i els miralls, unes amples places i avingudes on s’hi respira tranquil•litat, tal volta és influencia dels deus i deesses que donen nom als carrers o representen les estàtues. Tot contribueix a la sensació d’ordre, sense sorolls de vehicles perquè la major part de l’àrea està reservada als vianants. Cert que m’agrada este trencaclosques de dues peces encaixades per mig de les galeries comercials. 

Tal volta és una banalitat dir que així, amb este barri, Montpeller supleix de manera succedània la falta de passat històric grecoromà com el que té la veïna i competidora ciutat de Nimes, on hi ha monuments romans molt destacats. Siga ximpleria o no, hi queda dit, afegint que Antogona és un lloc recomanable per visitar.

Des del riu Le lez vista de l'edifici que forma una mitja lluna de l'esplanada Europa, punt inicial per arribar en línia recta al punt neuràlgic de Montpeller que és la plaça de la Comedie al centre històric.

QUADERN DE VIATGE, SUD DE FRANÇA, estiu 2015