FOTOS i MÚSICA: CIUTATS D'IRLANDA

 

Són ciutats vives, alegres, agradables, tranquil.les, senzilles...envoltades d'uns paisatges unics...Que bonica és Irlanda!!!

FOTOS i MÚSICA: PENÍNSULA DE DINGLE ( Irlanda)

 

Escenari de meravelles naturals, d'aire, de dèbil sol, abundant pluja...paratge d'arrels enfonsats i vida autèntica...

MÚSICA celta

FOTOS i MÚSICA: ABADIES i CASTELLS D'IRLANDA

 

Irlanda està formada per ciutats acollidores i gent amable, Irlanda són paratges naturals incomparables i abadies i castells...

Em quede curta. Irlanda és molt, molt més del que puga explicar perquè s'ha d'anar hi per impregnar-se de tot el que el pais ofereix.

MÚSICA:

Sivil a run

Celtic woman

FOTOS i MÚSICA: Rutes verdes per IRLANDA

Que bonica Irlanda, i quins passejos tan agradables envoltats de natura...un goig, malgrat la pluja. 

MÚSICA

After the rain 

Larry Cohn

FOTOS i MÚSICA: DUBLIN (Irlanda)

Dublin, una ciutat acollidora...és com anar per casa...

de fet...a cada pas trobem gent espanyola...

 Música:

The dubliners

" Th will rover"

DESCOBRIM IRLANDA

 Irlanda està orgullosa dels seus extravagants records: el percentatge més alt de dones amb el pèl roig, la major quantitat d’ordenacions sacerdotals i dies de pluja, el major consum de te per càpita, l'índex més baix de suïcidis i també s'enorgulleix de la invenció del llibre més difós en occident després de la Bíblia, el llibre Guiness, fet per l’ inventor de la cervesa local.

No oblides entrar als enllaços.

Fa anys anàrem a Irlanda, i mira per  a on... només entrar al país, guanyàrem una hora al temps. Comencàrem amb bon peu.

L’illa d’Irlanda està formada per la república d’Irlanda i Irlanda del nord, (part del Regne Unit). Des de 1922 la república d’Irlanda és independent i en 1925 es van fixar els límits entre Eire i l’anomenada Irlanda del nord. La població d’Irlanda del nord està dividida en catòlics i protestants,  els primers són partidaris de mantenir el territori dins del Regne Unit i els segons de la incorporació a la república d’Irlanda, estos enfrontaments són l’origen dels sanguinolents disturbis de la zona del 1969 fins 1994.

DUBLIN, la capital

Passàrem 15 dies passejant per les dues Irlandes. I dic passejant perquè férem moltes rutes verdes. Irlanda dóna per a molt; ciutats, pobles, sendes, tradició i diversió... els pubs no falten en cada lloc. En el país hi ha més de 12.000 pubs, ara en seran més perquè estes dades són d'uns quants anys enrere. Així que és o menys un per cada 500 habitants i la cervesa i el whiskey, són les begudes regnes. Al voltant de cerveses, hi ha molta competència, els irlandesos poden passar-se hores discutint quina és millor. Els músics als pubs es confonen amb els clients, de vegades apareixen espontanis que s’hi afegeixen. Els pubs són punt de trobada social, de joves i de majors, no importa l’edat. Tanquen prompte, cap a les 12’30 i sempre amb tots de peu i cantant l’himne nacional. Nosaltres ja sabíem de bestreta, que cada vesprada tocava fer el mateix ritual: buscar pub per sopar i altre per prendre la cervesa abans d’anar-se’n a dormir al bed and breakfast. La guiness està present per tot arreu.

 La cervesa GUINESS, la beguda nacional

Els llocs de dormir bed and breakfast són la millor manera de conèixer els costums i vida local, és on  anàrem nosaltres, excepte a Galway on passàrem dues nits en apartaments universitaris.

Bed and breakfast

La llengua irlandesa conviu amb el gaèlic, de tradició celta. l’Estat promou l’estudi  però hui en dia només el parla una població minoritària formada sobre tot per vells. En estudiar els celtes apareix més mite que realitat, acostumaven a servir-se de la imaginació per interpretar el que veien així empraven símbols perquè és més fàcil explicar i transmetre amb llegendes o històries màgiques.

La llengua gaèlica

Els antics celtes no van escriure la seua història perquè estava prohibit pels druides, els sacerdots bruixots, tanmateix les excavacions arqueològiques i els records orals transmesos i documentats pels monjos medievals, han permès configurar una aproximació que resulta misteriosa.

Els celtes en Irlanda arrelaren tant que ningú els ha pogut eliminar en els més de vint segles de supervivència. Les creus celtes demostren la fusió de les antigues creences amb el cristianisme, les més antigues ho porten gravat en la pedra. Són un símbol, una mostra constant en territori irlandès.

Creu celta.

És un país eminentment rural. Anàrem per on anàrem, trobàvem ovelles, vaques, burros o cavalls. La majoria dels dies l’oratge era el mateix: boira, sol dèbil que no s’animava  a eixir del tot... i humitat, molta humitat...i nosaltres tothora anàvem xafant bassals sota l’aigua.

La nostra ruta verda començà a Glendalough visitant unes ruïnes on destaquen les torres rodones. I després férem  un passeig per l’idíl·lic paratge conegut com la vall dels dos llacs que estan envoltats per les colines de Wicklow.

Seguint la ruta anàrem a Kilkenny, l’antiga capital medieval que està sota un immens castell reconstruït en moltes ocasions i on destaca un portal del segle XVll. Com plovia a cànters entràrem a visitar el castell, després passejàrem pel poble de  Kilkenny amb carrers estrets on  abunden les cases georgianes.

GLENDALOUGH

Després anàrem a Cashel (fortalesa de pedra)  que és una espectacular acròpolis que començaren a edificar al segle XII. El renom li ve per la roca on San Patrici va convertir i batejar al rei pagà Angus al segle V.

CASHEL

 Desprès visitàrem killarney, el parc nacional i el poble.

KILLARNEY

I Muckross house  guiats per un xicot molt graciós. Muckross house és una mansió del segle XlX. I caminàrem pel paratge natural encara que qui no volia tenia l’opció de pujar en un carruatge amb cavalls...o fer la ruta en bicicleta. Nosaltres, a peu, com millor es veu tot.  

I després visitàrem la península de Dingle  on es conserva la tradició celta i importants jaciments arqueològics. Dingle, el poblet amb restaurants al moll i cases pintades de colors, té només 1700 habitants però molta vida turística.

DINGLE

Per anar cap al nord, creuàrem amb ferry el riu Sannon, el més llarg d’Irlanda. I entre altre paratges idíl·lics arribem als Cliff of Moher que són impressionants, pel tallat que suposa el penya-segat, 200 metres per damunt de la mar i una extensió de 7 km.

MOHER

Galway és una de les ciutats més poblades després de la capital, conserva encara les típiques cases d’estil espanyol.

GALWAY

De Galway agafàrem el ferry per anar a les illes Aran on passàrem dos inoblidables dies.

ARAN

El trajecte continuà, estàvem a la regió de Connemara i entre altres punts d’interés férem una caminada  partint de Clifden per sky road, amb unes vistes precioses de la badia de l’oceà Atlàntic.

SKY ROAD

Altre dia visitàrem l’abadia de kylemore  que és actualment un convent de monges benedictines, amb internat femení.

KYLEMORE

I  Cong que té unes ruines d’un monestir, així com Sligo, que a més a més és el bressol del poeta Yeats.

CONG

SLIGO

Donegal és un lloc que recordarem sempre de manera especial, és una divertida localitat. Les nits a Donegal tenen sabor tradicional, l’ambient dels pubs són familiars i acollidors, com en tota Irlanda, amb música i balls en directe.

DONEGAL

Les rutes per Irlanda les compaginàvem amb visites de ciutat. A Glenveagh “vall de la vida” en irlandès, es pot contemplar el Castell de Glenveagh a la vora del llac.

GLENVEAGH

I el Castell de Dunluce està sobre un promontori al mar, quasi aïllat de terra ferma, hi s’arriba a traves d’una caverna subterrània.

DUNLUCE

I també anàrem a Bru na bonne, zona amb unes tombes megalítiques. Des de 1993 tota la zona va ser declarada patrimoni de la Humanitat.

BRU NA BONNE

Quan estàvem al nord de país entrarem a Irlanda del Nord per gaudir de ciutats com Derry o el paratge natural sense comparació anomenat la calçada delgegants.

DERRY

CALÇADA DELS GEGANTS

Acabàrem el recorregut per Irlanda on el vàrem iniciar, a la capital Dublin, la capital que concentra la major part de la totalitat de la població d’Irlanda...i d’estudiants espanyols...hi ha per tot arreu...

DUBLIN

REFLEXIONS POTERIORS, IRLANDA, estiu 2008

TOT IRLANDA:

IRLANDA

BRÚ NA BOINNE tombes..........PATRIMONI MUNDIAL

CASTELLS d'IRLANDA

      FOTOS i MÚSICA NEWGRANGE tombes...........PATRIMONI MUNDIAL

GALWAY: passeig
GLENDAGOUGH ruta verda

Illes ARAN I- PART

Illes ARAN II-PART

     FOTOS i MÚSICA Illes ARAN

KILLARNEY ruta verda

De KILKENY a CASHEL: En ruta

PENYA-SEGATS de MOHER

     FOTOS i MÚSICA de PENYA SEGATS de MOHER
THE BURREN

CONG
SLIGO
PENÍNSULA DE DINGLE
SKY ROAD
ABADIA de KYLEMORE
DONEGAL i GLENVEAGH
DUBLIN I PART
DUBLIN II PART
       FOTOS i MÚSICA de DUBLIN
CIRCUIT FOTOGRÀFIC PER ANGLTERRA, ESCOCIA i IRLANDA
DESCOBRIM IRLANDA

IRLANDA NORD

LA CALÇADA DELS GEGANTS

       FOTOS i MÚSICA de LA CALÇADA DELS GEGANTS

DERRY i BELFAST

       FOTOS i MÚSICA de DERRY
CIRCUIT FOTOGRÀFIC PER ANGLATERRA, ESCOCIA i IRLANDA

IRLANDA: ruta verda GLENVEAGH i DONEGAL

I en Irlanda gaudim de dies de caminar assaborint la natura i  de nits de pub molt divertides cantant i ballant amb la gent local. A Irlanda vull tornar.

DONEGAL

Seguim el trajecte per Irlanda, combinant ciutats i paratges caminant i gaudint de la naturalesa. En uns dies anem a l’altra Irlanda, la del Nord, a Derry, Belfast i la Calçada del gegants,  però encara no, hui arribem a DONEGAL, que és un del tres comtats de l’Ulster que no pertanyen a Irlanda del nord on està el grandios paratge. No és una ciutat gran, ni menuda... el que si podem dir que es tremendament acollidora.

           

Passem tres dies a Donegal, quedant-nos a dormir a un bred and breakfast molt acollidor, amb sales amb llibres perfectament condicionades amb bons seients per poder passar hores i cada dependència amb tots els detalls de decoració...no li falta res, l’únic inconvenient és que no està del tot cèntric.

           

És una localitat dedicada a la pesca i al turisme, este últim gràcies a la seua estratègica posició i també gràcies als influxos històrics que la caracteritzen, ja que ha estat la morada del clan de los O'Donnell, una família molt important de la historia irlandesa.

Passegem pels seus carrers i pel port i destaca al centre de la localitat  la plaça The Diamond, que té forma de diamant. I trobem el seu castell, a prop de la plaça i l’església del costat amb la torre del rellotge. Als afores, a la carretera de Derry,  hi ha unes ruïnes del convent franciscà que data del segle XVII.

           

Les nits de Donegal són especialment divertides quan anem als pubs on és molt fàcil integrar-se, pubs, com en tota Irlanda tenen fort sabor tradicional. Són tan acollidors! Tenen ambient familiar amb música i balls en directe que mai falten.

Donegal, de dia i de nit.

PARC NATURAL GLENVEAGH

A prop de Donegal està el PARC NATURAL GLENVEAGH, hi anem. El nom significa “vall de la vida” en irlandès i és el més gran dels sis parcs nacionals d’Irlanda. Està ple de muntanyes i llacs, cascades i boscos per on passejar. Abans de convertir-se en parc, l’any 1975 era reserva de cacera. Actualment compta a amb la major reserva de cérvols rojos d’Irlanda.

 Al parc, que té tres àrees, es pot contemplar el Castell de Glenveagh a la vora del llac. És un edifici rectangular de quatre pisos construït en un principi com pavelló de cacera. Es tracta d’un castell d’estil baronial escocès, construït entre 1870 i 1073 pel capità John Adair, membre d la xicoteta burgesia que havia fet fortuna especulant terres a Estats units. Adair ambicionava crear una finca que superara a Balmoral, el castell escocès de la reina Victòria i per a aconseguir-ho no dubtà en  expulsar a més de 200 inquilins que habitaven les terres per a que no li taparen les vistes de la seua finca. I tot en temps de fam irlandesa.

Compta amb uns jardins emmurallats, d’entrada gratuïta, amb multitud de plantes exòtiques i delicades algunes de les quals procedeixen de llocs molts allunyats com Xile o Tasmània, també hi ha de Madeira. Des de l’any 1981  és propietat de l’estat d’Irlanda. Va ser una donació de Henry Mclhenny de Filadelfia, qui havia comprat la finca l’any 1937. Mentre el castell era propietat de Mclhenny artistes de Hollywood com Marilyn Monroe o  Greta Garbo s’hi quedaren.

El parc té un centre de visitants per explicar les característiques i la història que l’envolta. El parc nacional de Glenveagh convida a la passejada relaxada admirant els jardins del castell.. passejant al voltant dels llacs entre boscos… una meravella... sense presses... com estem fent durant tot el trajecte per Irlanda.

I ho fem quasi sempre plovent... tan se val...al final ens acostumem a anar amb l’impermeable i paraigües... Enya, afamada cantant irlandesa, nascuda a Donegal, canta una cançó amb titol “c a day without rain, un dia sense pluja, degut a ser excepcional que no ploga en Irlanda... per això és l’illa esmeralda..pe raixò és tan verda...

QUADERN DE VIATGE, IRLANDA, estiu 2008