Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dissabte, 25 de juny de 2016

IRLANDA: CONG

Estem a Irlanda, de ruta pel país, i plou. Plou a cànters, i no para. I sota la pluja que no dóna treva arribem a CONG, un poble conegut per ser escenari d’una pel•lícula mítica, “El hombre tranquilo”.

Cong

Seguim a Irlanda, fent una ruta i meravellant-nos a cada passada d’un país verd, d’un pais alegre i acollidor. I en estos moments estem a Cong, escenari de pel•lícula. Però nosaltres no hem vingut per esta raó, volem veure una abadia dels segle XII, que és monument nacional. Fem una ullada al poble i la trobem en no res, el poble és xicotet. 

Cong

Entrem a la abadia i donem la passejada entre pedres, entre arcs... tot és testimoni d’història. Passem per una de les sales on els membres de la comunitat es confessaven els pecats en públic. Quin  horror suposaria per al penitent haver de dir en veu alta allò que mai vol que se sàpiga, no seria plat de bon gust que tothom escoltara els que deuria ser un secret entre la persona i Déu!. Les normes religioses no sempre són piadoses.


abadia de Cong

Passem pel claustre, que és menudet i del que queda poc en peu, continuem el nostre passeig imaginant els monjos d’aquells temps, com si ens acompanyaren pel claustre. En realitat el que queda en peu d’este lloc fundat al segle VII és poc. Després de la fundació es va cremar, més tard es va reconstruir, després la abadia va ser envaïda i destruïda per la invasió normanda, i al XIII es va fer altra reconstrucció. Així que el que podem veure són vestigis anteriors i uns pocs posteriors a l’atac normand.


abadia de Cong


Envoltant l'abadia hi ha un parc, amb verds arbres enormes, que voregen un camí que va cap al riu Cong. Un lloc que convida a la meditació, que és precisament el que feien els monjos residents del monestir quan seguien el camí que anava cap al riu, on anaven a pescar. La pesca no era per plaer sinò per a menjar la comunitat religiosa. Així no tot era menjar de l’hort que segurament també haurien de cultivar!


Riu Cong

I també fem una caminada sota la pluja i entre fang cap a un castell proper, és el castell d’Ashford on hi ha un hotel de cinc estrelles. Ho fem per la part darrera per a que els vigilants no ens tallen el pas, perquè actualment, és un lloc de luxe on tothom no pot entrar. Els guàrdies compleixen la seua tasca de no deixar cap persona aliena passar per la porta principal.

El castell d’Ashford

Però nosaltres, que som uns espavilats, guiats per una persona que ho és més encara perquè coneix el terreny i sap que si no és així no ens podem apropar-hi, arribem per un camí inesperat per als guàrdies perquè tenen els ulls cap a la porta principal. No poden pensar que per la senda podem entrar-hi...i si ho saben, fan la vista grossa. El cas és que quan s’adonen ja estem dins i ja hem vist el castell, encara que solament per fora. L’hotel és el castell i tot el terreny que l’envolta... per posar un exemple de les dimensions, només dic que té un golf amb nou camps. 




Una vegada vist l’edifici que, a més a més ,va ser decorat exterior de la pel•lícula The Quiet Man de 1952 i una vegada hem imaginat a John Wayne i Mauree O’Hara pels voltants rodant l’afamat film, ens anem, sempre acompanyats de la pluja que a Irlanda poques vegades para.

I és que diuen que la pel•lícula The Quiet Man, és una de les més televisades a EEUU. Pot ser siga veritat perquè la població irlandesa a Amèrica és molt nombrosa i John Ford va tenir cura en explicar els costums i tradicions dels irlandesos que viuen a l’illa.

QUADERN DE VIATGE: estiu del 2008

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada