Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dissabte, 18 de juny de 2016

CANDELARIO ( Salamanca )

Tot el que diga de Candelario em quede curta, des del primer moment vaig quedar enamorada de la panoràmica amb el conjunt arquitectònic rural i al fons la serra nevada.

Acabem d'arribar a Candelario. Venim de Bejar per una carretera amb revoltes i estreta, no són molts quilòmetres. El poble de Candelario està molt ben conservat, tan els carrers com les cases, tot preparat per al visitant. Però Candelario no és un poble mort, com altres que he visitat i amb els que m’he quedat decebuda de la vida encarada solament al turisme, pobles on només estan habitats en horari comercial.



Més be al contrari, a Candelario es veu roba penjada al carrer per assecar, es veu fum que eix dels fumerals, es veuen les portes entreobertes i gent que es mou per dins trafegada amb les seues rutines diàries. Una rutina que no es veu alterada per l’allau de visitants que sense cap dubte este poble rebrà al llarg de l'any. I dic segurament perquè en el moment en el que jo estic no hi ha ni un ànima pels carrers, només nosaltres dues caminem entre les cases. De sobre apareix una parella i un poc més tard una família. Som els únics que anem pels dos carrers principals del poble.



El primer que trobem és l’ermita del Cristo del Refugio, un edifici del segle XVI, amb un altar barroc. A l’interior s’hi troba el Crist en la creu amb una “tunicela”, que és vellut roig bordat en roig i or.



I seguim caminat ...


M’agrada com està de net, m’agrada trobar cartells explicatius del que tenim davant i anem veient. Es un goig de passeig. El primer amb el que pare l’atenció és en el soroll a naturalesa, especialment escoltem el rítmic soroll de l’aigua que corre per unes canaleres laterals a tota pressa perquè va costera avall.

Estes canaleres tenen una clara finalitat. És un poble on es fa matança, com molts altres d’esta zona castellana, i com l’aigua corre tan de pressa, s’emporta ràpidament la brutícia que la matança del porc genera. Les canaleres, “regaderas”, estan en tots els carrers del poble, en hivern es mataven milers de porcs des de l’1 de novembre, dia de tots sants  fins el 2 de febrer dia de la Candelaria. Així es mantenien els carrers nets del socarrat que es feia al porc amb branques per a eliminar el pèl, també amb l’aigua es netejava la sang dels animals sacrificats.



Em sembla un soroll relaxant, tal volat no diría el mateix si fora una veïna i escoltara el soroll a tothora, no sé…tal volat estaria farta. El soroll s’incrementa per la quantitat de fonts que a més a més “decoren” este llogaret tan rural.




Després pare l’atenció en les portes i veig que en la majoria, per no dir totes, hi ha una mitja porta externa, és l’anomenada “batipuerta”. La finalitat era, i és, per poder mantenir la porta principal oberta i així poder deixar entrar claror del carrer i poder treballar més còmodament.



També servia per a que els animals que estaven pel carrer no pogueren entrar dins de les cases. Altra finalitat, en època de matança,  és la de nugar els animals per fora i des de dins els donaven l’estocada. I al final m'assabente d'altra raó que conta un veí del poble. Durant el temps de fortes nevades la porta ajuda a arrossegar la neu i poder obrir la porta principal.

També mire les balconades i façanes. Hi ha algunes cases que denoten riquesa altres són pròpies de gent treballadora, més populars…la “chacineria” és el que predomina en la zona ja se sap, la matança és un fet anual que continua fent-se en l’actualitat.

I en el nostre passeig, observant-ho tot, arribem a l’ajuntament, edifici de 1895, que conserva l’antiga presó.



I també anem a l’esglesia d’origen medieval, encara que la major part pertany al segle XV i XVI. I a l’interior hi ha barreja d’estils arquitectonics.




No pare de mirar façanes i en les roques en les que estan posicionades, no pare de fotografiar-les. Façanes i tots els detalls, tot m’ho vull emportar a casa compactat gràficament,

Candelàrio és dels poblets que aconsellaria que visitara tothom, està al voltant d’una hora de Salamanca i encara que no té tant de nom turístic, cert que val la pena.





M’acomiade d’este poble amb el soroll de l’aigua a l’oïda, m'agrada, dóna pau, simbolitza vida. Ha estat una visita preciosa.



QUADERN DE VIATGE: SALAMACA i VOLTANTS, primavera 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada