CARCASSONA (França)

Carcassona és Patrimoni de la Humanitat per dos motius diferents, hi ha poques ciutats al món que poden dir el mateix.

         

Una panoràmica de la fortalesa, la que es veu quan creuem el pont sobre riu Aude.

Anem a Carcassona, com no? Està a un tir de pedra de Montpeller, que és on tenim hotel. Són 150 quilometres, no és poc…però en tren d’alta velocitat es fa en no res. I és que una vegada estem al Sud de França, com no hem d’anar a la ciutat declarada Patrimoni de la Humanitat, i a més a més, per dos motius diferents? Hi ha poques ciutats al món que poden dir el mateix.

Un dels motius de ser declarada Patrimoni de la Humanitat és per la ciutat medieval.

Si, un dels motius per ser tan valorada, és per la seua ciutat medieval, envoltada per la muralla. Imatge cridanera i fotografiada per espectacular, és la imatge que tothom recorda, la que queda perenne a la retina i a la memòria.

Carcassona fou construïda al segle XII per la família Trencavel, nobles de Beziers i protectors dels càtars, va ser ampliada a principi del XIII amb la barbacana i el fossat que l’envolta, quan Carcassona s’incorporà als dominis reals desprès de la caiguda del càtars,  i més endavant, siguè reconstruïda al XIX per obra de Violet-le –Duc.

De lluny veiem part de la muralla, antiga però restaurada, és molt llarga, hi ha més de tres quilometres de doble muralla amb merlets i 52 torres amb quatre portes. Indiscutiblement és atraient veure-la des de totes les perspectives però també trepitjar-la. És el que volem fer. És una de les fortificacions més grans d’Europa encara que de les muralles originals queda poc, només la part baixa, la resta va ser col·locada posteriorment al segle XIX. No se sap exactament com era el castell perquè els documents es cremaren, Violet-le Duc basà els plànols en un dibuix que es va salvar.

Ja tenim gana d’arribar-hi, tanmateix des de l’estació de tren per anar a la Cité, hem de traspassar la ciutat moderna, la Bastida de San Luis, plena de turisme i comerç. Hem caminat pel boulevard Jean Jaurés fins a la plaça Gambeta des d’on ens hem enfilat per un carrer que ens ha dut directes a un pont que creua el riu Aude. És el punt on tohom para perquè té de vista panoràmica de la fortalesa.

L'altre motiu de ser Patrimoni de la Humanitat és pel Midí.

         

És la primera imatge que veu tothom de Carcassona la vella, és la imatge de lluny del que anem a veure de prop en un tres i no res. Només cal caminar un poc més i s’arriba a la porta principal de la Cité. De camí, el que hem vist de la Bastida de San Luis, que ha estat molt poc, ens ha agradat. És ciutat agradable, plena de palaus i espais enjardinats. Ara cal veure l’afamada  fortificació que tenim davant.

Carcassona és un gran fortalesa.

Va ser Luis IX qui transformà la ciutat en fortificació defensiva de la frontera franco espanyola. Hi ha dues muralles. Al tram que porta per nom "Les lices", cal fer-li una ullada i si abelleix fer un descans, està cobert amb gespa i és un lloc agradable que antigament era utilitzat per a fer justes i exhibicions amb arcs. Al segle XVIII els habitants més pobres de Carcassona construïren en este tram els seus habitatges que foren destruïts  durant la restauració de la ciutat.

Hi podem trobar una doble muralla que corrobora el caràcter defensiu.

Impressiona la construcció en si, tot gegant, les grans portes d’entrada, començant per la porta de Narbona, els ponts per creuar els fossats, tot denota fortalesa, poder i resistència, tot fet a gran escala. Durant els primers metres de caminada va tot va bé, només, una vegada dins del recinte emmurallat, m'entra un poc d’angoixa avançar entre tanta tanta aglomeració de gent pujant camí del castell per un carrer estret ple de botigues.

L'entrada al pati del castell.

Entrem al castell comtal creuant altre fossat sec, i ho fem després d’haver esperat fent una cua llarga que serpentejava en el pati per tanta gent que hi havia. És el que hi ha en llocs com este, que tots volem conéixer perquè la fama els precedeix.

L'entrada és un reclam turistic al qual no es pot renunciar.

Entrem al castell i parem al pati d’armes. Mirem el que ens envolta, és un primer tast. I entrem seguint el camí indicat.

Fem la visita seguint la ruta indicada.

Una maqueta ens dóna una idea de com era la Cité en l’antiguitat, està bé per veure a xicoteta escala el que estem trepitjant.

La Cité en maqueta.

La quantitat de gent fa que no caminem per on volem, sinó seguint una filera d’una ruta establerta. No hi ha altra perquè anar contracorrent seria pitjor, tenint en compte que hi ha llocs estrets on només cap una persona.

Malgrat la gent, la visita és interessant.

Caminem entre portes d’entrada torres i ponts, també pel camí de ronda, veient les muralles, altres parts del castell i la Cité per totes les bandes i des de diferents altures.

No hi ha pèrdua. la gent marca la ruta.

            

Entrem per dependències amb arcs i al nostre pas veiem el museu lapidari, després anem també per les muralles.

No tots els trams resulten angoixants. hi ha molts on podem prara i anar al nostre ritme.

La visita està bé per corroborar la idea que és una fortalesa real i no solament de nom. Observe la doble muralla, els murs de gran consistència, observe les torres i des de dalt, observe la doble muralla que demostra l’alta protecció creada per a resistir front la invasió forastera. Tot el conjunt demostra que és un refugi resistent i resguardat, difícil de traspassar.

La doble muralla, doble protecció.

Queda vist per a que no ens ho conten. Haguera preferit haver-ho visitat sense aglomeració turística, anant al meu aire i parant on em donara la gana i no anar on el riu de gent decidia. Però imagine que això és un privilegi per a pocs perquè dubte si Carcassona tindrà alguna època en que és temporada turística baixa i es pot veure d’altra manera.

Eixim del castell i trobem la basílica de saint Nazaire que fins 1801 va ser la catedral. Un cor de russos de sant Petersburg estan cantant, sona a música celestial. Hi podem trobar romànic i gòtic, l’orgue que només executa peces clàssiques està considerat dels més antics del Midi francès. Le vidrieres cobren importància perquè en forma de historietes serviren per formar les congregacions medievals.

La basílica de saint Nazaire.

Passegem per carreronets que ens duen per raconets bonics i agradables.

Hi tronembracons agradables.

Passem pel gran teatre construït al segle XX, 1908,en el lloc on estava l’antic claustre de sant Nazari on es representen cada any festivals d’estiu i  també parem per places acollidores.

Dues prespectives del teatre.

Les torres de l’església ressalten allà on mires.

Les torrres de l'esglèsia es veuen perr tot arreu.

Hem eixit de la Cité per altra porta diferent, la porta de l’Aude just a l’altra part de l’entrada principal per la porta Narbona per on havíem entrat.

Eixim de la Cité per lloc diferent per on entrem...

I per un moment ens hem perdut, no sabíem com anar de nou a la Bastida i al Midi a agafar el vaixell per al qual teníem reserva.

A la Bastida fem un descans.

I és que altre motiu pel qual Carcassona va ser declarada Patrimoni de la Humanitat és pel Canal du Midi que junt al riu Aude separen la ciutadella de la part baixa de la ciutat. El canal és l’obra d’enginyeria que uneix la costa atlàntica amb la costa mediterrània. En este viatge pel sud de França tinc l’oportunitat de veure’l per diversos punts, per la qual cosa, este apartat quedarà plasmat en capítol a banda, tanmateix vull deixar constància en este passeig per Carcassona, encara que siga de manera gràfica.

Canal du Midi.

Ja puc dir que he anat a Carcassona, lloc que tenia pendent des de fa temps per la fama turística. I és que inevitablement els nombrosos viatgers que hi anem, fem créixer cada dia la seua categoria d’estrella, perquè quan tornem a casa després d’haver visitat Carcassona no podem contar més que meravelles només parlant de la seua estructura externa.

QUADERN DE VIATGE, SUD DE FRANÇA, estiu 2015