FOTOS i MÚSICA de BOLONYA (Itàlia)

Per enamorar-se d'una ciutat cal passar temps, tal volta en dies hi ha prou per descobrir racons amagats coneixer-la, trepitjar-la, parlar amb la gent, viure-la...

MÚSICA

Con te patiro

Andrea Bocelli

DESCOBRIM BOLONYA i ELS VOLTANTS

Que bonic és viatjar!

No oblides entrar als enllaços.

D’Itàlia conec Roma, Nàpols, Venècia...  i de passada Pisa i Florència, a la que algun dia li dedicaré un text en exclusiva perquè la ciutat s’ho mereix. També conec Bolonya que és una ciutat acollidora, un bon lloc on quedar-s'hi per visitar els voltants. És el que nosaltres vàrem.

Capital europea de la cultura l’any 2000 i l’any 2006 declarada per UNESCO “ ciutat creativa de la música", Bolonya és història, cultura, literatura... Bolonya són pòrtics, esglésies... i una vella universitat. Per cert la més antiga universitat.

I sobre els pòrtics...van ser els veïns qui cediren part de la vivenda pròpia per a crear-los. Actualment és símbol que caracteritzen la ciutat... perquè uff! a Bolonya hi ha una gran quantitat... diuen que són al voltant d’uns 40 kilòmetres, que em sembla una  barbaritat però és real i que ja formen en el seu conjunt un gran conjunt monumental. Els pòrtics, construïts des del segle XI fins al XX,  són passatges coberts que uneixen carrers, torres i palaus la resta de monuments estan escampats per la ciutat. Va la pena descobrir-los i també les places i plaçoletes i els racons, i els palaus i les cases... i les torres.

La ciutat té una xarxa de trens que és idònia. En la nostra estada a Bolonya combinàrem les visites per la ciutat, que tant m’agradà, amb les eixides per les ciutats properes. També anàrem a altres més allunyades. I sempre amb una premissa, amb temps per davant i sense pressa.

L’amabilitat en l’estació de trens de Bolonya no té preu. El viatger podia preguntar i preguntar tot el que li venia en gana sobre els dubtes  abans de comprar el bitllet i sense demostrar cap impaciència la persona encarregada de vendre’ls explicava fil per randa totes les possibilitats i enllaços possibles per amortitzar el viatge. És el que ens passà. És un record inesborrable. No sé si era la tònica general o ens van tocar els treballadors amables. M’incline a pensar que era un comportament general perquè tots els dies que anàrem a l’estació de trens vàrem veure comportar-se als venedors de bitllets de la mateixa manera. I la gent sense queixa esperava. Nosaltres vàrem esperar moltes vegades  mentre feien  explicacions a les persones de davant nostra en la cua i després les persones de darrere esperaren  a que nosaltres acabàrem. Tothom pacient encara que el tren no esperava i el podien perdre… digne d’eixample. Per a mi això és educació i cultura.

Dormíem al Zan hotel il canale, un hotel menut i familiar, situat en un carrer tranquil. Teníem reserva feta des d’Espanya per a set nits. El nom de l’hotel li ve perquè hi ha un canal al costat. Sabieu que en Bolonya hi ha un canal? No és com els de Venècia però és una curiositat. A l’hotel estàvem  poc però el tracte era molt familiar, malgrat només veure’n uns minuts de mati i altres de nit. L’ama ens aconsellà el primer dia tot el que havíem de veure a la ciutat i també fora pels voltants. Fins i tot ens informà sobre horaris de trens i enllaços.

Per a saber més també anàrem, com sempre fem, a l’oficina d’informació i turisme, sempre va bé el que hi conten i són interessants els fullets i plànols informatius que podem agafar.  Amb tot ens organitzarem les rutes: uns dies ens quedaríem a la ciutat i altres agafariem tren per eixir i conèixer altres llocs no menys importants.

Així, amb tot el que ja ens havien contat, decidirem un dia anar a Verona amb un regional veloce. El primer dia a l’estació de tren va servir per controlar-la, on preguntar, on comprar bitllets, on validar-lo. A partir d’ahí ja va vindre  tot rodat.

Altre dia anàrem a Ravenna, el bressol dels mosaics. Quina meravella!

Les distàncies no eren molt llargues i moltes vesprades arribavem prompte a Bolonya i li dedicàvem temps a recorrer-la.

Altre dia, agafàrem el tren per anar a Ferrara, amb un interès especial i personal per veure la tomba de Lucrecia de Borgia, una “paisana”. 

A prop de Bolonya està Parma i Modena. Primer agafàrem el tren cap a Parma i controlàrem el que havia de durar el nostre passeig per de nou agafar el mateix tren i anar a Modena. 

Urbino no estava a prop però una amiga ens aconsellà la visita. Esta vegada no férem  trajecte directe. Agafàrem un tren i després de moltes peripècies arribàrem  a la localitat menuda però monumental. Molt bonica però massa allunyada de Bolonya, van ser massa hores de trajecte per després estar-hi tan poc de temps. Teníem el temps controlat per enllaçar uns transports amb altres.

De tornada en tren via Pesaro, arribàrem  a Rimini, ciutat acollidora i lloc de platja,  i de Rimini a “casa”, l’hotel de Bolonya. Però ens quedàrem amb les ganes de veure Rimini, així que al dia següent ens proposàrem anar-hi després de visitar San Marino, un estat independent. Resulta curiós però així és. Primer agafàrem el tren cap a Rimini i després amb autobús a San Marino.

De tornada aprofitàrem  per donar la volta desitjada per Rimini,  sempre amb l’horari de trens a la mà i mirant el rellotge per no perdre el mitjan de transport cap Bolonya. Hi havia temps suficient per anar sense pressa.

Van ser huit dies intensos, un no parar amb tren amunt tren avall, autobusos i a peu visitant les ciutats. Sense pressa però sense pausa i matinant... ens agrada aprofitar els matins. Bolonya és una meravella i en estiu, és ciutat tranquil·la perquè no té els estudiants que la envaeixen al llarg del curs escolar. Si hi aneu no espereu nits de festa.

Va ser huit dies de llibertat absoluta anant d’un lloc a altre segons uns plans  que anàvem  confeccionant segons la marxa. Portàvem informació des de casa, de ciutats, d’horaris... i una vegada al lloc calia corroborar-ho i ajustar-se als nou consells que els locals ens deien. És una manera de viatjar perfecta, lloc de dormir assegurat i a moure's segons la marxa. 

REFLEXIONS POSTERIORS, BOLONYA i VOLTANT , estiu 2013

TOT JUNT:


BOLONYA la primera mirada
BOLONYA Inici del passeig I-PART
BOLONYA i seguim passejant II PART
BOLONYA piazza Maggiore i el que l'envolta

BOLONYA i voltants FERRARA seguint les petjades de Lucrecia
             FOTOS i MÚSICA: FERRARA
BOLONYA i voltants :RAVENNA els mosaics...........PATRIMONI MUNDIAL
            FOTOS i MÚSICA: Els mosaics de Ravenna..........PATRIMONI MUNDIAL
BOLONYA i voltants: RIMINI
            FOTOS i MÚSICA: Rimini
BOLONYA i voltantsURBINO............PATRIMONI MUNDIAL
           FOTOS i MÚSICA: URBIN.................PATRIMONI MUNDIAL
BOLONYA i voltantsVERONA I ...............PATRIMONI MUNDIAL
BOLONYA i voltants VERONA II PART................PATRIMONI MUNDIAL
           FOTOS i MÚSICA de VERONA.....................PATRIMONI MUNDIAL
BOLONYA i voltants PARMA
BOLONYA i voltants MODENA.................PATRIMONI MUNDIAL
          FOTOS i MÚSICA PARMA i MÓDENA...........PATRIMONI MUNDIAL
DESCOBRIM BOLONYA I ELS VOLTANTS

FOTOS i MÚSICA: FERRARA (Itàlia)

Ferrara, ciutat on s'hi troba la tomba de Lucrecia de Borgia...
una dona tan famosa que està tan arrelada a la nostra terra...

no puc deixar la ciutat sense anar a veure-la.

Música:

Eleni Karaindrou

FOTOS i MÚSICA: RIMINI ( Itàlia)

Quin passeig més agradable per la ciutat de Fellini...
monuments, cine, art...

Música:

"La Dolce vita" de Nino Rota

FOTOS i MÚSICA: PARMA i MÓDENA ( ITÀLIA)

Ciutats tranquil.les italianes, 

les menys turistiques però que val la pena visitar... 

cada lloc té el seu encant.

ITÀLIA: Passeig per PARMA

I  Parma... no solament és pernil o formatge, és una ciutat molt agradable amb llocs interessants que visitar.

Parma te fama de pernil i formatge... però cal anar-hi per descobrir que hi ha molt més...

Des de Bolonya visitem PARMA que està molt a prop.  El tren de Bolonya afavoreix moltes visites per la rodalia i també a altres llocs més allunyats. Nosaltres agafem sempre el regionals veloce, que arriba a tots els llocs i és molt més barat que els frecciarossa, frecciagento o frecciabianca.

Des de l’estació al centre també és un passeig, la llàstima són les obres que cobreixen moltes façanes importants i dificulten el pas del vianant en alguns carrers. Sol passar en llocs on les condicions hivernals són dures, i plou i neva sovint, s’aprofita la bonança estiuenca per restaurar edificis i monuments.

El primer que trobem en arribar al centre històric és un enorme edifici, una fortificació imponent que actualment s’usa per a diverses finalitats culturals. Hi està el teatre Farnese, la galeria nacional, el museu arqueològic, la biblioteca palatina i el museu bodonià, és el Palazzo della Pilota amb un a zona enjardinada davant que li dóna més grandiositat encara.

La fortificació de l'entrada en savisa que serà interessant el que ens anem a trobar.

Seguim el plànol i passem per una església encaixonada, pels carrers i per les obres, no s’hi pot veure ni la façana, és l’esglèsia renaixentista de Santa Maria della Steccata.  D’estil bramantesc a l’interior guarda frescos de Parmigianino.

Santa Maria della Steccata.

Enfront està el teatre Regio, un edifici també important al món líric, manat fer  per Maria Luisa de Àustria entre 1821 i 1829. És un dels més bonics d’Italia i un dels més afamats. Té una imponent façana neoclassica que quasi no podem veure perquè el carrer està tallat al transit i quasi no podem quasi ni passar a peu. Hi es representen els millors espectacles de la regió. És lloc mitic per als artites que s’atreveixen a actuar en este teatre perquè el public de Parma té fama de ser entes i exigent. Diuen que molts artites refusen actuar hi, per por a ser escridassats si  no han estat a l’altura. 

Parma té un important conjunt arquitectònic.

De camí al Duomo anem per un carrer on no circulen cotxes, és un carrer molt comercial i envoltat de botigues de roba o de menjars, com l’afamat pernil o formatge de Parma, també hi ha cases senyorials i edificis molt ben conservats que denoten un passat important a la ciutat.

Parma m’està sorprenent a cada passada. És un lloc realment bonic i elegant, tal volta tenia una concepció errònia que era una ciutat més menuda i trobar-me amb una urbe gran m’ha agradat. 

Edificis moderns es barregen amb els antics i històrics.

La plaça del Duomo és gran i espaiosa, malauradament també té la torre coberta per andamis perquè estan restaurant-la.  Va ser construïda entre 1060 i 1073 és una de les obres romàniques italianes més atraients, El campanar d’estil gòtic va ser un afegit posterior entre 1284 i 1294. L’interior de la catedral impressiona per la quantitat de pintures que il•lustren parets i sostres, voltes i capelles, només se salven de la decoració les columnes.  Algunes obres exposades són d’artistes afamats com Correggio o Benedetto Antelami. Altra cosa que la fa peculiar és l’absència de bancs per a seure. El que hi ha són cadires plegables als laterals per fer us d’elles en les celebracions religioses.

La plaça del Duomo.

Interior del Duomo

I de la plaça ressalta també el Baptisteri, un dels edificis més importants d’Itàlia, perquè és una edificació totalment diferent de planta octogonal feta en marbre de color rosa procedent de Verona. 

El baptisteri.

Mostra pefectamnt la transició del romànic al gòtic. Va ser construït per Benedetto Antelami que començà la construcció l’any 1196. I si impressiona l’estructura exterior més ho fa l’interior. L’entrada no és barata tenint en compte l’espai tan reduït que es visita, però la decoració és realment magnifica. L’interior és d’estil gòtic i els setze nervis que s’eleven fins la part central són harmoniosos. Les pintures del segle XIII, XIV i XV que representen escenes de la vida de Jesucrist dels apostols i dels profetes són de gran bellesa. La pila baptismal del sege XII, el cicle dels mesos i els signes del zodiac esculpits per Benedetto Antelami són els elements principals, és un goig mirar tant de detall, dóna molta pau passar el temps en este recinte tancat envoltada de tant d’art.

Interior del baptisteri.

Dos palaus tanquen la plaça.

Palaus que tanquen la plaça del Duomo.

Seguint les recomanacions del plànol que ens han donat a l’oficina turística anem a l’església de san Giovanni evangelista.

Esglesia de San Giovani.

L’esglèsia és de finals del segle XV i principis del XVI, volem visitar també el monestir que hi ha al costat on hi ha una biblioteca totalment decorada amb frescos, un claustre renaixentista i darrere del monestir una antiga botiga d’espècies oberta als inicis del segle XIII, on s’hi poden veure prestatgeries plenes d’ampolles de vidre i pots, recipients diversos que guardaven els producres que venien. Però malauradament hui, és el dia que tanquen el monestir i no ho podem veure. Altra vegada serà.

Plaça de l'esglesia de san Giovani i monestir

Eixim de la part monumental i ens enfilen de nou per carrers de vianants.

La part mé moderna.

Fins arribar a la plaça Garibaldi, que és la més important de la ciutat. 

Plaça Garibaldi

Esta ciutat l’hem passejada per la part principal, és menuda i és fa aviat, tanmateix se’ns ha quedat alguns monuments per veure, com la cartoixa, que està massa allunyada. També ens ha faltat dedicar-li més temps per poder entrar a alguns monuments. 

La ciutat és menuda...passegem i també ens asseguem a alguna de les terrasses a gaudir de l'oratge i de l'ambient.

En lloc d’entrar a llocs hem optat per seure a una terrassa per veure la gent passar, hi ha molts racons agradables per poder fer-ho, nosaltres ho fem a la via Farinelli que està molt ambientada. Així, faltant coses per veure,  tenim excusa per tornar a Parma.

Parma

QUADERN DE VIATGE, estiu 2013:  ITÀLIA, PARMA des de BOLONYA

FOTOS i MÚSICA: VERONA ( Itàlia)

Verona, catalogada com la ciutat de Romeo i Julieta,
 és més que un simple escenari d'història d'amor tràgica.

Musica: 
Romeo i Julieta de Nino Rota

FOTOS i MÚSICA: Els mosaics de RAVENNA (Itàlia)

Ravenna és la ciutat dels mosaics... 
Quanta bellesa s'hi respira! 

Música:

Pachebel de Bach

Pachebel amb guitarra acústica.

Pots llegir el text que complementa el video clicant ací.

ITÀLIA: ciutat de MODENA

Modena ha exportat el nom en forma de vinagre però la ciutat té un encant propi que no té res a veure amb el menjar, té un conjunt monumental que és Patrimoni de la Humanitat.

A la plaça principal...gran i espaiosa...

Estem a Modena, a 40 quilòmetres de Bolonya, una xicoteta ciutat que l’any 2012 va patir un terratrèmol, concretament el 20 de maig. Va ser fort, de 5’8 graus. Alguns edificis van patir les conseqüències i a hores d’ara alguns ja estan restaurats, altres estan en plena tasca. Modena guarda la fesomia creada quan era capital del ducat de la família Este que residiren a la ciutat des de 1598, és doncs, una ciutat amb valor històric afegit. Fins el segle XIX el centre històric estava envoltat per unes muralles.

La piazza Grande és el punt neuràlgic, és gran, de veritat, espaiosa i bonica, hi està el Duomo, patrimoni de la humanitat des de 1997 junt a la torre  cívica i la plaça. 

A la plaça està el Duomo.

Tot el conjunt, catedral i torre Ghirlandina, és lloc únic i excepcional, per ser testimoni d’assentaments urbans mesclant lo civil i lo religiós. Hi està també el palau comunal construït en diverses etapes agrupant diversos edificis medievals unificats i dotats de nova façana al segle XVII i seu actual de l’ajuntament.

El conjunt té valor arquitectònic, artistic i històric.

Per veure la torre ben vista, decidim seure en una terrassa just enfront. Sabem que el caffé o machiato (tallat amb crema) que ens prendrem serà a preu d’or pel lloc privilegiat on estem, però són les hores centrals del dia i este bar “amb bones vistes” és un bon lloc per fer temps perquè, de tant en tant, corre un poc d’aire reconfortant.

Modena està pràcticament tancada per vacances i només podem entrar a la Catedral, obra mestra del romànic europeu i començada a construir l’any 1099. Abans de seure al lloc elegit, observem amb deteniment la torre Ghirlandina de més a prop. És molt alta, té 87 metres d’alçària.

Torre Ghirlandina

A la porta d’entrada de la catedral em criden l’atenció per no portar la indumentària adequada i m’he de tapar cames i braços, disfressar millor dit, perquè m’he d’enrotllar un mocador a la cintura que m’arriba als genolls. Reconec que tal volta per les formes de demanar-ho, el fet m’enfada.

La catedral, el duomo.

És simplement per portar pantalons curts i incomprensiblement les faldes més curtes veig que s’accepten. Són les normes. 

Malgrat l’incident a l’entrada, l’interior em sembla fascinant i en no res se m’oblida el fet que m'ha enutjat. Estic meravellada amb l’harmonia que forma el conjunt roig interior que contrasta amb el blanc exterior, el fosc de dins amb la claror de fora que representa la façana feta en marbre blanc. No em canse de mirar la rajola empleada per a la construcció i les columnes de marbre, els arcs, els relleus, els altars minuciosament policromats. Tot el conjunt fa respirar una pau espiritual immensa. M’agrada molt el que veig i el que em fa sentir, malgrat que no em trobe còmoda amb el mocador enrotllat.

Interior de la catedral: magnific.

 En eixir de la catedral donem una passeig envoltant la piazza grande i resulta curiós com són els carrers de tortuosos, no hi ha línies rectes, són carrers entramats i laberíntics però amb palaus i cases senyorials. 

Carrers sepentejants...

Els carrers de Modena s’entrellacen com a conseqüència de la construcció de palaus seguint el curs dels canals que temps enrere travessaven la ciutat, com és el cas d’un dels carrers més característics, Via Corso Canal Grande on està l’església de sant Vicent, el teatre Municipal dedicat a Pavarotti i el palau Ducal erigit sobre un antic castell de la família Este i actual acadèmia militar. 

Via Corso Canal Grande.

Hi ha molts pòrtics a l’estil de Bolonya, no tan antics ni treballats però si compleixen la mateixa funcionalitat. Mòdena és una ciutat que m’ha sorprès per gran i per edificis rellevants. El centre comercial té botigues elegants. Seguim el delambuleig, plànol en mà però sense fer massa cas i arribem a piazza Roma i a l’església de san Domenico,  a piazza Roma està el palau ducal que actualment funciona com seu de l’acadèmia militar, va ser durant dos-cents anys residencia de la família Este quan es va veure obligada a fugir de Ferrara en caure la ciutat en mans de l’església. Actualment l’enorme plaça és un aparcament. Llàstima! Amb tant de cotxes no s’aprecia totalment la gran façana.

Plaça Roma

Després seguim per via Farini i per carreres entramats i arribem a la piazza XX de setembre i de nou acabem en la plaça gran on li faig foto a la pedra rosa que abans havia observat.

El que és bonic és caminar sense rumb...així per atzar, s'hi descobreixen racons bonics.

El vinagre és el que Modena ha exportat, el que li ha donat fama perquè és un bon producte que forma part de les receptes culinàries de la ciutat, però la ciutat té un encant propi que no té res a veure en el menjar. Encisadora és l’enorme piazza Grande, i encisadors són els carreronets entramats que configuren els voltants del punt neuràlgic on s’hi troba la catedral.

...i també hi ha façanes senyorials..i pòrtics...no tants com a Bolonya...però hi ha.

QUADERN DE VIATGE, estiu 2013:  ITÀLIA, MODENA des de BOLONYA

Per saber més de BOLONYA i voltants, clica ací