DESCOBRIM BOLONYA i ELS VOLTANTS

Que bonic és viatjar!

No oblides entrar als enllaços.

D’Itàlia conec Roma, Nàpols, Venècia...  i de passada Pisa i Florència, a la que algun dia li dedicaré un text en exclusiva perquè la ciutat s’ho mereix. També conec Bolonya que és una ciutat acollidora, un bon lloc on quedar-s'hi per visitar els voltants. És el que nosaltres vàrem.

Capital europea de la cultura l’any 2000 i l’any 2006 declarada per UNESCO “ ciutat creativa de la música", Bolonya és història, cultura, literatura... Bolonya són pòrtics, esglésies... i una vella universitat. Per cert la més antiga universitat.

I sobre els pòrtics...van ser els veïns qui cediren part de la vivenda pròpia per a crear-los. Actualment és símbol que caracteritzen la ciutat... perquè uff! a Bolonya hi ha una gran quantitat... diuen que són al voltant d’uns 40 kilòmetres, que em sembla una  barbaritat però és real i que ja formen en el seu conjunt un gran conjunt monumental. Els pòrtics, construïts des del segle XI fins al XX,  són passatges coberts que uneixen carrers, torres i palaus la resta de monuments estan escampats per la ciutat. Va la pena descobrir-los i també les places i plaçoletes i els racons, i els palaus i les cases... i les torres.

La ciutat té una xarxa de trens que és idònia. En la nostra estada a Bolonya combinàrem les visites per la ciutat, que tant m’agradà, amb les eixides per les ciutats properes. També anàrem a altres més allunyades. I sempre amb una premissa, amb temps per davant i sense pressa.

L’amabilitat en l’estació de trens de Bolonya no té preu. El viatger podia preguntar i preguntar tot el que li venia en gana sobre els dubtes  abans de comprar el bitllet i sense demostrar cap impaciència la persona encarregada de vendre’ls explicava fil per randa totes les possibilitats i enllaços possibles per amortitzar el viatge. És el que ens passà. És un record inesborrable. No sé si era la tònica general o ens van tocar els treballadors amables. M’incline a pensar que era un comportament general perquè tots els dies que anàrem a l’estació de trens vàrem veure comportar-se als venedors de bitllets de la mateixa manera. I la gent sense queixa esperava. Nosaltres vàrem esperar moltes vegades  mentre feien  explicacions a les persones de davant nostra en la cua i després les persones de darrere esperaren  a que nosaltres acabàrem. Tothom pacient encara que el tren no esperava i el podien perdre… digne d’eixample. Per a mi això és educació i cultura.

Dormíem al Zan hotel il canale, un hotel menut i familiar, situat en un carrer tranquil. Teníem reserva feta des d’Espanya per a set nits. El nom de l’hotel li ve perquè hi ha un canal al costat. Sabieu que en Bolonya hi ha un canal? No és com els de Venècia però és una curiositat. A l’hotel estàvem  poc però el tracte era molt familiar, malgrat només veure’n uns minuts de mati i altres de nit. L’ama ens aconsellà el primer dia tot el que havíem de veure a la ciutat i també fora pels voltants. Fins i tot ens informà sobre horaris de trens i enllaços.

Per a saber més també anàrem, com sempre fem, a l’oficina d’informació i turisme, sempre va bé el que hi conten i són interessants els fullets i plànols informatius que podem agafar.  Amb tot ens organitzarem les rutes: uns dies ens quedaríem a la ciutat i altres agafariem tren per eixir i conèixer altres llocs no menys importants.

Així, amb tot el que ja ens havien contat, decidirem un dia anar a Verona amb un regional veloce. El primer dia a l’estació de tren va servir per controlar-la, on preguntar, on comprar bitllets, on validar-lo. A partir d’ahí ja va vindre  tot rodat.

Altre dia anàrem a Ravenna, el bressol dels mosaics. Quina meravella!

Les distàncies no eren molt llargues i moltes vesprades arribavem prompte a Bolonya i li dedicàvem temps a recorrer-la.

Altre dia, agafàrem el tren per anar a Ferrara, amb un interès especial i personal per veure la tomba de Lucrecia de Borgia, una “paisana”. 

A prop de Bolonya està Parma i Modena. Primer agafàrem el tren cap a Parma i controlàrem el que havia de durar el nostre passeig per de nou agafar el mateix tren i anar a Modena. 

Urbino no estava a prop però una amiga ens aconsellà la visita. Esta vegada no férem  trajecte directe. Agafàrem un tren i després de moltes peripècies arribàrem  a la localitat menuda però monumental. Molt bonica però massa allunyada de Bolonya, van ser massa hores de trajecte per després estar-hi tan poc de temps. Teníem el temps controlat per enllaçar uns transports amb altres.

De tornada en tren via Pesaro, arribàrem  a Rimini, ciutat acollidora i lloc de platja,  i de Rimini a “casa”, l’hotel de Bolonya. Però ens quedàrem amb les ganes de veure Rimini, així que al dia següent ens proposàrem anar-hi després de visitar San Marino, un estat independent. Resulta curiós però així és. Primer agafàrem el tren cap a Rimini i després amb autobús a San Marino.

De tornada aprofitàrem  per donar la volta desitjada per Rimini,  sempre amb l’horari de trens a la mà i mirant el rellotge per no perdre el mitjan de transport cap Bolonya. Hi havia temps suficient per anar sense pressa.

Van ser huit dies intensos, un no parar amb tren amunt tren avall, autobusos i a peu visitant les ciutats. Sense pressa però sense pausa i matinant... ens agrada aprofitar els matins. Bolonya és una meravella i en estiu, és ciutat tranquil·la perquè no té els estudiants que la envaeixen al llarg del curs escolar. Si hi aneu no espereu nits de festa.

Va ser huit dies de llibertat absoluta anant d’un lloc a altre segons uns plans  que anàvem  confeccionant segons la marxa. Portàvem informació des de casa, de ciutats, d’horaris... i una vegada al lloc calia corroborar-ho i ajustar-se als nou consells que els locals ens deien. És una manera de viatjar perfecta, lloc de dormir assegurat i a moure's segons la marxa. 

REFLEXIONS POSTERIORS, BOLONYA i VOLTANT , estiu 2013

TOT JUNT:


BOLONYA la primera mirada
BOLONYA Inici del passeig I-PART
BOLONYA i seguim passejant II PART
BOLONYA piazza Maggiore i el que l'envolta

BOLONYA i voltants FERRARA seguint les petjades de Lucrecia
             FOTOS i MÚSICA: FERRARA
BOLONYA i voltants :RAVENNA els mosaics...........PATRIMONI MUNDIAL
            FOTOS i MÚSICA: Els mosaics de Ravenna..........PATRIMONI MUNDIAL
BOLONYA i voltants: RIMINI
            FOTOS i MÚSICA: Rimini
BOLONYA i voltantsURBINO............PATRIMONI MUNDIAL
           FOTOS i MÚSICA: URBIN.................PATRIMONI MUNDIAL
BOLONYA i voltantsVERONA I ...............PATRIMONI MUNDIAL
BOLONYA i voltants VERONA II PART................PATRIMONI MUNDIAL
           FOTOS i MÚSICA de VERONA.....................PATRIMONI MUNDIAL
BOLONYA i voltants PARMA
BOLONYA i voltants MODENA.................PATRIMONI MUNDIAL
          FOTOS i MÚSICA PARMA i MÓDENA...........PATRIMONI MUNDIAL
DESCOBRIM BOLONYA I ELS VOLTANTS

BOLONYA (Itàlia): LA PRIMERA MIRADA

En un viatge hi ha unes pautes a seguir: primer s’ha de veure captant la primera visió general d’un lloc, segon cal mirar per parts, tercer s’ha d’observar detalls i el quart pas és el principal, adonar-nos-en entenent el que s’hi veu i sabent la història que amaga.

M’agrada Bolonya, m’agrada el que he vist al primer colp d’ull només fent una primera passejada, és una ciutat tranquil•la, no excessivament bulliciosa, elegant, acollidora. Tot està a un pas. El centre històric està concentrat i tot està a no res caminant.

Les dos torres, les més importants de les poques que queden a Bolonya.

Tenim un hotel menut que està a meitat camí entre la plaça major i l’estació de trens, és la situació que ens convé en esta ocasió perquè Bolonya serà per nou dies la nostra seu des d’on volem visitar els voltants. L’hotel dóna a un canal, uns dels que s’hi conserven a la ciutat i que és afamat i eix en totes les guies turístiques que promocionen la ciutat. 

I és que a Bolonya antigament hi havia molts canals que subministraven d’aigua corrent les activitats quotidianes de la població. Amb l’arribada de l’electricitat els canals van anar cobrint-se i oblidant-se, però encara en queden uns pocs.El que circula davall nostre és el riu Aposa i nosaltres tenim el privilegi d’estar a prop d’ell. Un privilegi inesperat perquè el fet d’escollir hotel ha esta pur atzar.

Canal del riu Aposa, a la foto de baix pared de l'hotel Il Canale.

Així que cada dia desdejunem escoltant el soroll de les aigües passar pel nostre costat, perquè el menjador de l’hotel està al soterrani de l’edifici i la vista des d’eixa dependència sota terra és totalment diferent, i contrariament al que es puga pensar,  res idíl•lica a la imatge fotogràfica que si veu des de la part alta. 

El tracte amb la gent bolonyesa és agradable, amb la gent de l’hotel també. Per entendre’s parlant hem decidit que cadascú parle la seua, ells italià i nosaltres en valencià i així eixim del pas sempre. A l’hotel ens ajuden buscant horaris de trens, sense cap problema fins i tot ens deixen guies concretes pròpies per a que fem una ullada. També a les taquilles de l’estació de tren la paciència en contestar totes les preguntes és extrema. No tenen cap inconvenient en respondre i malgrat veure que hi ha cua esperant, ells contesten amablement. I és cert que només són uns deu minuts caminat tranquil•lament per anar a l’estació i deu minuts per trobar-te amb tot el conjunt monumental que fan de Bolonya un lloc tan encisador.  

La ruta cada dia se’ns fa més curta, tot resulta familiar quan trepitges per camí conegut, quan trobes les mateixes cares a les botigues de camí cada dia. El nostre camí va sovint de la via Independenza a plaça Neptuno passant per la catedral de San Pietro.

Avinguda de la Independenza, la comercial.

Façana de la catedral de san Pietro, a l'avinguda Independenza

...i arribem a la plaça major, després passem per l’àrea anomenada àrea “Quadrlatero” i arribem a San Estefano. 

Plaça Maggiore

Àrea del "Quadrilatero"

San Estefano

És el trajecte que fem la primera vesprada només arribar i que fem moltes vesprades-nits en tornar de la visita pels voltants. L’estació de tren també la controlem en un tres i no res. Com si estiguérem en casa.

Casc antic de Bolonya de nit.

Bolonya no és un lloc on s’ha d’anar a buscar un monument o altre perquè tot el conjunt arquitectònic és un monument que té una força i magnetisme incomparable, i una bellesa equilibrada formada al llarg dels segles. Així que anar a visitat Bolonya és passejar pels carrers del centre admirant façanes de palaus i places contínuament. 

Aspectes bolonyesos, detalls, carrers, monuments, façanes...

L’atmosfera t’envolta, és una sensació agradable i més si cal si s’hi pot passejar molts dies continuats, un rere altre, i la ciutat adquireix eixe to familiar. Diuen que Bolonya és la ciutat desprès de Venècia que conserva el millor centre històric d’Europa. Es també la ciutat més porticada del món amb 35 quilometres de pòrtics. M’agrada llegir sobre ell que veig, i agafant unes paraules que vaig escoltar, no recorde a qui, dic que llig per entendre abans de bocabadar-me o tal volta em bocabade del que he entés. I és que si se sap el que es veu agrada més perquè no solament veus el present, arribes a imaginar el passat també.

Vista des de la torre més alta, antigament a bolonya hi havia moltes torres, cada familia adinerada se'n construia una.

Bolonya són pòrtics, no es pot evitar fer connexió. Carrers grans i menuts de centre o de fora del centre...la majoria estan porticats. El pòrtic començà com una solució al problema de l’allotjament degut a l’augment de la població, la majoria estudiants. El pòrtic era una bona solució que permetia el pas de la gent per la vorera i a més permetia la construcció sense haver d’anar-se’n fora de les muralles. La construcció dels pòrtics es regia per unes normatives per les quals l’altura havia de deixar lliure per al pas d’un home a cavall, 7 pams bolonyesos, que són 2’66 metres, i la solució es va imposar al llarg dels segles.

El pòrtic protegia del sol i de la pluja, deixava via lliure als vianants, beneficiava el comerç perquè el pòrtic convida al tracte social convertint un espai privat en públic. Era una bona solució que a més a més es va escampar per les ciutats dels voltants.

Bolonya és la ciutat dels pòrtics

Alguns palaus no tenen pòrtics perquè els amos no volien crear relació amb els transeünts, no volien mesclar-se amb la plebe.

La rajola empleada per a la construcció existeix des de temps romans, materials que junt a l’argila, la selenita i l’arenisca configuren el color de Bolonya. Les cúpules de les torres de sant Bartolomé eren originàriament roges però per efecte de la pluja s’han tornat verd coure.

San Bartlomé.

I Bolonya també és coneguda per albergar la primera universitat, la més antiga d’Europa, per això se la coneix com “la dotta”. Anterior a la Sorbona, a Oxford o Salamanca, durant l’edat mitja va ser un dels principals centres del saber, hi arribaven estudiants d’arreu del món a estudiar dret, matèria que tenia prestigi, més tard serien també prestigiosos els estudis de medicina perquè a l’archigimnast es diseccionaven cadàvers humans per a les lliços d’anatomia quan en la resta d’Europa encara era un fet impensable.

Antiga universitat i sala on es feien diseccions humanes

Cal visitar Bolonya pas a pas, cada plaça i racó, cal entrar en este palau i observar no solament la sala de dissecció sinó el palau complet que està magníficament decorat. Cal entrar a San Estefano i a la basílica de San Petronio... o pujar a la torre més alta i passejar pel barri universitari i jueu. Bolonya val la pena mirar-la pausadament així que esta primera mirada continuarà per a que arribeu a entendre un poc més la ciutat.

QUADERN DE VIATGE, estiu 2013,  ITÀLIA: BOLONYA

ITÀLIA:BOLONYA: inici del passeig- I PART

Així s’ha de visitar Bolonya, amb molts dies per davant, amb temps per passejar la ciutat i assaborir racons, amb temps de gaudir dels voltants...

A Bolonya s'hi respira molta tranquil.litat, de nit i de dia.

La porta Gallera és un dels llocs per on cada dia passem per anar i tornar de l’estació, quan anem o tornem del tren en les nostres visites als voltants de Bolonya. La porta va ser construïda l’any 1661 té a la dreta el que queda de l’antiga ciutadella cinc voltes construïda, cinc voltes destruïda per la ràbia del poble des del quattrocento ( segleXV) com símbol del poder despòtic.

La porta Gallera

Al costat està el parc Montagnola jardí públic amb plantacions fetes l’any 1806 que té una escalinata monumental edificada al final del XIX sobre restes de la ciutadella i unida al record de la rebel•lió popular en contra dels austríacs el 8 d’agost de 1848 i celebrada amb el monument al ciutadà l’any 1904, davant la porta, l’estàtua d’Ugo Bassi, sacerdot liberal que va ser afusellat pels autriacs amb el vist i plau dels papistes evoca el fet.

Parc Montagnola

L’any 1900 s’enderrocaren les muralles i començà en Bolonya una perifèria. Nosaltres hi anem per buscar el MAMbo un centre cultural. Totes les perifèries són iguals, en esta ciutat continuen les edificacions amb pòrtics però els edificis són funcionals, on viu gent i no com el centre on hi ha molts palaus.

Els pòrtics criden l’atenció, molt a prop de l’hotel, en via Marsala, en tenim uns dels més antics que s’ho conserven, sobre els pòrtics ja he contat un poc el seu origen, ara fem simplement el passeig per la ciutat. Hi ha molts, antics i bonics, alguns molts decorats. Els pòrtics són realment un aspecte que distingeix la ciutat.

I quants pòrtics!

La via marsala és una perpendicular de via independenza , la via comercial més popular.

Via Independenza

Hi està la catedral, em resulta estranya la seua situació, al costat d’uns edificis seguint la vorera, simplement diferenciant-se de la resta perquè no té pòrtics com la resta d’edificis. Resulta estrany que una catedral similar, no estiga en una plaça com en la majoria de llocs. A Bolonya cobra rellevància la basílica de san Petronio que està al lloc més privilegiat de la ciutat.

La Catedral

Piazza Maggiore és el punt neuràlgic i com a tal, en este bloc li dedique un apartat especial perquè és molt el que l’envolta, molta història i arquitectura.

Seguim en un lateral de la plaça i per via l’archigimnasio trobem un bon assortiment de botigues prohibitives, de les que els preus tenen tres xifres.

Piazza Maggiore

Nosaltres no anem de tendes, volen anar a l’archigimnasio, seu de la primera universitat més antiga d’occident. El pati està decorat amb els escuts d’armes dels estudiants més il•lustres. A l’edifici està la Biblioteca cívica, on no deixen entrar tothom, i el teatre anatòmic, que és realment interessant perquè és el lloc on els professors de la Universitat realitzaven les disseccions amb cadàvers per a les classes d’anatomia, una cosa impensable encara en la resta d’Europa.

Archigimnasio

Teatre anatòmic

Per via Farina. sota unes voltes pintades i elegants. arribem a la plaça Cavour.

Les voltes són obres d'art

Volem anar a l’església de sant Domenico, construïda al segle XIII pels dominics per acollir les despulles del fundador que està soterrat a una de les capelles. Les restes estan en un bagul minuciosament treballat en marbre i en la seua confecció treballaren nombrosos artistes, alguns de renom com Michelangelo. A la part exterior vegem una tomba de los glossadores.

San Domenico

Després retornem pel camí fet i ens endinsem en l’àrea del quadrilater, hi esta el palau de la mercaderia fet amb rajola roja entre 1384 i 1391, és el lloc on s’hi trobava la duana, és l’àrea del mercat.

Àrea del Quadrilater

En esta part de Bolonya de dia els carrers estan plens de gent comprant fruita fresca exposada al carrer, les botigues reclamen el client amb uns bons escaparates hi ha unes quantes especialitzades en embotits que tanta fama tenen a la zona Emilia Romaña, hi ha peix fresc hi ha pasta. També hi van artistes de carrer oferint la seua musica a canvi d’unes monedes. Ells van on està la gent.

En la zona del quadrilater, de dia...hi ha molta activitat...

Per la vesprada canvia d’aspecte i és el lloc idoni per anar de bars per prendre alguna cosa al final de dia. Hi ha molts llocs que a partit de les 6 de la vesprada ofereixen self servis amb copa. Això suposa pagar un preu establert de 7 o 8 euros segons locals tens dret a copa, qualsevol copa, i menjar del buffet exposat al dia a base d’ensalades o tostes. Pots menjar el que vulgues, alçar-te tantes vegades com abelleisca. Qui beu beguda alcohòlica i vol menjar,  amb això pot sopar, li resulta debades. Qui veu un refresc o una cervesa que màxim val 4 euros tampoc paga el menjar que té a disposició.

Hi ha molta gent demanant almoina, a les portes de les esglésies o pintats de mims que no representen res i s’hi dediquen a passar la gorra.

I de nit, hi ha molts llocs per prendre una copa.

...i de nit hi ha molts llocs on prendre una copa.

Hi ha una llibreria- tenda- restaurant, especialitzada en menjars que és realment un lloc acollidor i eixa mescla li dona un encís especial. Hi fan presentacions de llibres també, cada planta té un restaurant i en cada planta s’hi barreja lectura, productes alimentaris i restaurants. El sostre transparent deixa veure les cúpules i monuments alts i propers de la ciutat

Quina llibreria-botiga més original!

CONTINUARÀ..

QUADERN DE VIATGE, estiu 2013:  ITÀLIA, BOLONYA

Per saber més, clicar en l'etqueta corresponent BOLONYA I VOLTANTS

ITÀLIA: BOLONYA I seguim passejant...II PART

Bolonya té poc turisme, així que vaig a intentar moderar-me escrivint sobre les meravelles que guarda, perquè no vull que este ambient tranquil que s’hi respira canvie.

Quanta tranquil·litat! Quanta harmonia i bellesa! Les torres de Bolonya son famoses antigament hi havia moltes més, cada família important se’n feia construir una, a l’edat mitja hi havia més de cent ara en queden unes poques, però de totes, les són símbol dos. Pugem a la més alta, la torre Asineli  per dominar amb la vista la ciutat. Té 98 metres d’alta, són 498 escalons. Tenim sort hui el dia és clar i la panoràmica clara.

Pugem per l'escala de la torre Asineli...

I dalt trobem unes espectacular vistes.

La segon torre, anomenada Garisenda del segle X és la més baixa i està vertiginosament inclinada. Antigament hi havia moltes torres, encara que no tan altes com la primera.

La torre Garisenda està inclinada.

Les dos torres són una constant temptació fotogràfica,  i és que  les mires per on les mires són diferents perquè la inclinació d’una d’elles canvia. També segons la perspectiva es veuen les torres de sant Bartolomé o no, per això sempre que hi passem, que és tots els dies les fotografiem per aconseguir de totes la millor foto de les dos torres.

No ens cansem de mirar-les i de fotografiar-les...

Des de les torres anem al barri universitari, la plaça principal es la plaça Verdi. S’hi nota l’ambient estudiant les parets dels edificis estan plenes de cartells i papers anunci, oferint vivendes, demanant companys d’habitatge...

Barri universitari, plaça Verdi

Hi ha molts grafítics i inscripcions i alguna que altra pancarta reivindicativa sobre l’educació. M’agrada esta zona, hi ha llocs per menjar i més econòmics, alguns tenen una decoració que convida a tertúlies nocturnes literàries.

L'ambient reivindicatiu juvenil es veu constanmnet en tots els carrers amb pancartes, pintades a les parets...

Després de dinar en un d’estos llocs per a estudiants ens dirigim al barri jueu, que està molt deteriorat i brut, abandonat, són carrers estrets i entramats. Anem perdudes, el plànol no està mol clar. De sobte arribem a la sinagoga, i en no res de nou trobem la via principal.

barri jueu

A la vesprada anem a San Etefano, on ja havíem estat altre dia, ara volem entrar a les set esglésies. Eixe és el nom però en realitat hi ha quatre de les set inicials romàniques.  Des de la primera San Vital, s’accedeix a la del sant sepulcre del segle XII que té forma poligonal, després es passa a l’església del crucifix del segle X i al cortile di Pilato. Hi ha parts tancades al públic per reformes. Al final accedim a un claustre.

San Estefano i les set esglèsies 

La plaça és gran plaça però acollidora, convida a seure en un portal i observar la gent o passar. Quan eixim de la vista a san Etefano ens trobem la sorpresa que estan fent una filmació, no sabem què és, si un espot publicitari o pel·lícula. Hi ha dos joves que simulen ser uns gàngsters, passem el temps mirant com treballen, com filmen les seqüències una mi i mil voltes. Quan es va a una ciutat amb temps per davant es pot perdre el temps d’esta manera, sense fer res.

on estan filmant...

Des de san Estefano es pot passar a estrada maggiore per corte Isolani un enorme edifici del XIII amb unes bigues de fusta que subjecten un pòrtic de 9 metres. De nou estem al centre històric, piazza Maggiore i piazza Neptuno.

Corte Isolani

Abans de deixar Bolonya volem visitar una basílica que guarda tresors artístics, és san Francisco del segle XIII, d’estil gòtic francès, però malauradament està tancada, el que si podem veure són les tombes de los glossadores que son les primers professors universitaris.

basílica de san Francisco

M’agrada Bolonya, és una ciutat especial. M’agrada que no tinga molt de turisme, tal volta perquè hi ha massa tranquil·litat, generalment la gent que visita Itàlia no hi va.

QUADERN DE VIATGE, estiu 2013:  ITÀLIA, BOLONYA

Per saber més, clicar en l'etiqueta corresponent BOLONYA I VOLTANTS