Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dimecres, 31 de juliol de 2019

VALÈNCIA: EXPOSICIÓ MULTISENSORIAL de Vincent Van Gogh a l’ATENEO MERCANTIL


Un viatge sensorial per descobrir el món de Van Gogh  barrejant art i tecnologia.

Hui no vos mostre un viatge com és habitual en este racó viatger, el que vos presente és una exposició que fa viatjar, però no és maleta en mà, ho fa de manera sensorial. Hui vos convide a conèixer l’obra pictòrica de Van Gogh d’una manera diferent. 



Vincent Van Gogh va ser un dels pintors més importants del post impressionisme. Va  morir jove, amb 37 anys, no obstant la joventut, va pintar més de 900 quadres dels quals 43 van ser autoretrats i 148 aquarel·les, a més a més de 1600 dibuixos, i tots, segons diuen els experts, van ser creats durant un període de 10 anys. Després va parar per problemes mentals. I aixi i tot haver creat tantes obres que hui en dia tenen fama mundial, res se li va reconèixer en vida. Així som. Si Van Gogh alçara el cap de la tomba no podria creure la importància que ha aconseguit la seua obra pictòrica.

Acabe de submergir-me en el món del pintor, gràcies a esta exposició que per cert, és molt viatgera donat que abans d’estar a València ha passat per nombroses ciutats espanyoles i mundials. En València estarà fins el 20 d’octubre a l’Ateneo Mercantil.




Els quadres de Van Gogh adaptats per a l’exposició, han estat en els museus més prestigiosos del món:  Berlín, Moscou, Roma, San Petersburg, Pekín, Alacant, Màlaga, Santiago de Xile, Varsòvia, Bogotà, Budapest, Istanbul, Phoenix, Lisboa Tel Aviv.

És una exposició que alhora convida a viatjar transportant a l’espectador a Arles,  a Saint Rémy de Provença i Auvers-sur-Oise, llocs  on el pintor va crear gran part dels quadres. A mi m’ha recordat el meu pas, ja fa anys,  per la ciutat francesa d’Arles, on tot gira al voltant del pintor nascut als Països Baixos perquè hi va passar els seus últims anys i és on va crear de manera frenètica. I just un muntatge representant el seu famós quadre, “El dormitori d’Arles” és qui ens dóna la benvinguda només entrar. En tota l'exposicíó s'hi poden fer fotos sense fash. 



Està junt a panels informatius sobre la vida i l'obra del pintor. Però, sincerament,  la impaciència per veure l’espectacle pictòric de llum i so, fa que la lectura siga ràpida per avançar a la sala contigua on s’estan projectant les imatges.



I una vegada traspassada la porta d’entrada la visita és lliure, cadascú pot deambular i quedar-s’hi el temps que vulga, així que s’hi pot tornar a veure el visual que va repetint-se.



Diuen que hi ha quaranta projectors d’alta definició distribuïts en les sales per projectar les  més de 3000 imatges que cobreixen les parets de sis metres i també en terra. Són moltes imatges…i enormes i  semblen abraçar-te, embolicar-te en un mantell de colors vius que fan sentir sensacions noves. Els nombrosos  autoretrats són protagonistes.





Els quadres cobren vida  gràcies a la llum, al moviment i a la música… tot fa remoure els sentits, i  aconsegueix a través de l’obra transportar al món del pintor holandès. I és que de sobte et pots trobar dins d’una nit estrellada, gaudint entre gira-sols o enmig d’ocells amb corbs. Tampoc falten els paisatges bucòlics representant camps florits. No falta res. 




És senzillament embriagador, captiva els sentits siga llegint la selecció de frases, mirat detalls o escoltant la música que aconsegueix que desconnectem del món propi per transportar-nos a a altre lloc.



Nosaltres l’hem vist una vegada i ens hem quedat més temps per tornar-la a veure. Jo he passejat per la sala principal i per la contigua, he observat els quadres dirigint la mirada cap amunt i cap avall, mirant a terra... L’he vista des de diferents perspectives i posicions: caminant, asseguda de peu queta o tombada en terra mirant cap amunt per apreciar la grandària dels quadres. 

En un racó hi ha fins i tot una sala tipus taller amb cavallets per experimentar amb pinzells.



 Imagine que cada ciutat organitzarà l’exposició d’una manera diferent segons l’espai i les condicions del lloc, i pense que este aspecte pot influenciar a que agrade més o menys. No només és el que es veu, també com es veu. En L’Ateneu Mercantil valencià les imatges estan pràcticament totes juntes i crec que eixa disposició fa l’exposició més acollidora i embriagadora.



Hi ha qui diu que no és per a tant i que tot és publicitat. També hi ha qui diu que tanta gent molesta. Jo, sincerament, m’ho he passat bé gaudint amb les imatges que quedaven projectades damunt de les persones que estaven situades davant dels quadres. Era un joc més dins del joc de llums existents.



Totes les crítiques s’han de considerar perquè les mirades són subjectives, però només per la novetat i el gran muntatge que s'ha fet pense que val la pena. Crec que és una manera de captar a la gent. Persones que mai visitarien un museu i no coneixerien els quadres del pintor holandes, d’esta forma els coneixen. I això està molt bé, és afavorir el camí de la cultura.

I què dir del l’Ateneu Mercantil?. Gràcies a Van Gogh he descobert un edifici cèntric que desconeixia, malgrat estar hi des de la dècada de 1950 i haver passat per la porta mil i una vegades. A partir de hui ja no veuré esta façana de la mateixa manera per què ja he vist part de l’interior, on hi ha nombroses sales i una gran biblioteca amb exemplars valuosos. És una institució creada en 1879 amb molta història, activitat i vida.

Hem pujat al mirador. S’ha de pagar entrada, amb el tiquet de l'exposició a Van Gogh hi ha rebaixa.  I una vegada allà, s’hi pot veure la ciutat en format 360º. És una vista panoràmica privilegiada. S’hi veu el Miquelet, les Torres de Serrans, la Serra de La Calderona, la Ciutad de les Arts i les Ciències i fins i tot  el Mar Mediterrani. I si es pot triar hora de pujar, pense que a mitjan vesprada podria ser una bona opció per veure el capvespre. Alhora podriem seure en els còmodes seients i prendre una beguda.



També hem pujat a veure el restaurant, acollidor i elegant, i dóna a la balconada de l’edifici, amb vistes fabuloses a la plaça de l’ajuntament. Lloc idoni per veure la mascletà en falles.




I una vegada vist, hem baixat per les escales que semblen escenari de pel·lícula.




QUADERN DE VIATGE, VALÈNCIA, juliol 2019

Cap comentari:

Publica un comentari