Numància és sinònim de ciutat heroica, símbol de resistència i lluita d’un poble per la llibertat.
Numància no és
solament un jaciment arqueòlogic, és un símbol, el de la resistència, el de la
lluita per la llibertat. Numància, ubicada al turó de La Muela de Garray, va ser una xicoteta ciutat celtibera d'uns
4.000 habitants que va resistir el poderós Imperi Romà durant dues dècades,
donant origen al mite de la resistència numantina.
Els mateixos romans foren els que lloaren la valentia del numantins...els mateixos que lluitaren contra el poble sorià foren els que contaren la gesta donant-li un caràcter universal. Al segle XIX hagueren unes excavacions que es van completar en este segle XXI, entre 2003 i 2020. Esta informació i més, és la que explica el vídeo inicial que veiem en una menudeta sala abans de passar al recinte arqueòlogic. Un numantí, derrotat, decora la paret i crida l’atenció: fa pensar en l’angoixa patida per aquells guerrers.
Quan eixim a l’exterior, amb vent fort i fresquet, veiem que l’extensió excavada és gran, la qual cosa vol dir que ha aportat molta informació sobre la societat celtibera que es desenvolupà a partir del segle III a.C. Gran part d’informació la dona la ceràmica trobada, cap altra ciutat celtibèrica n’ha aportat tanta. Bocabada. Emociona. I sorprèn veure, de sobte, uns voltors rondant-nos. Estem en una zona on abunden, estan en sa casa i nosaltres som els intrusos.
Una experta guia ens explica, amb passió i professionalitat, el passat de la tribu de celtibers que habitava estes terres i també sobre el que veiem al present. A les excavacions hi ha dues ciutats: una celtibera i una altra romana, acomodada a l’anterior. Els objectes trobats en les excavacions estan al museu de la capital.
Per a que el visitant puga entendre millor s’han reconstruït alguns trams de muralles i s’han recreat dues cases, una celtibera i altra romana, que anirem veient a mesure que anem seguint el trajecte establert. També hi ha recreacions del que els romans construïren per rodejar els celtibers i poder acabar definitivament amb ells. Foren envoltats de muralla i quedaren tancats sense poder eixir a buscar menjar. Un panel informatiu fet amb pedra ho especifica.
Crida l’atenció, només iniciar la visita, un obelisc que és la resposta a la necessitat d'honrar els herois numantins. Va ser realitzat el 1904 i inaugurat pel rei Alfons XIII en agost de 1905. Destaca des de tots els punts del jaciment. Hi ha altres homenatges. El primer monument creat és del 1842 i va quedar inconclús per diverses circumstàncies, ressaltant només la seva base o pedestal. Poc més tard, es va fer un altre xicotet pedestal després que Numància havia estat declarada Monument Nacional el 1882.
Seguim per una passarel·la de fusta veient els carrers excavats, on hi havia pedres grans per poder transitar, la distribució de les habitacions de les cases...els aljubs...els banys publics... Gràcies a tant de treball fet pels arqueòlegs se sap molt d’esta població del passat.
Recordant un poc la història, sabem que Roma anava arrasant i conquistant totes les ciutats i llogarets per on passava. La societat celtibera es romanitzà desprès de les guerres i les poblacions integrades als domini del l’Imperi i va ser Numància la que es va fer famosa per resistència, per l’actitud dels numantins tan brava i valenta. Es que estem parlant de 20 anys lluitant, aguantant fins que el general Escipion amb una contraofensiva brutal formada per 50.000 soldats situats al llargs de 9 quilometres i diversos campaments, tallant qualsevol comunicació i eixida, obligà als numantins a rendir-se. Però els numantins no es rendiren a la primera. Durant 11 mesos resistiren i ja al final, l’any 133a.C., els pocs numantins que sobrevisqueren a la fam i als suïcidis, es rendiren davant del poble romà.
La Numància destruïda fou reconstruïda pels romans, a l’estil romà, i els numantins que resistiren foren venuts com esclaus, altres com a trofeus. Al jaciment podem veure com era una casa romana. Era més gran que la celtibera prèvia. La façana exterior era de pedra, també per dins era pedra reforçada amb adob i emblanquinades. El sostre vegetal com els celtibers però té un pati d’entrada obert
La casa romana estava en uns carrers millorats en quant a sanejament i desaigües públics. Entrem a la casa. Es gran amb moltes dependències i té aljub propi.
Quan eixim anem a la reconstrucció de la casa celtibera, que no està molt lluny.
Les cases celtiberes eren més menudes i modestes que les romanes, però compactes, teníem sostre de palla que els romans no rebutjaren i continuaren emprant perquè es bo per a combatre el fred sorià, i els carrers on estaven eren estrets.
Tenien una part només entrar que era destinada a taller perquè era la més il·luminada per la llum natural del carrer, la part central, on es feia la vida i la de darrere que feia de rebost o magatzem.
Al costat de la casa celtibera, hi ha una reproducció de muralla des d’on es veu una panoràmica completa del jaciment. Els terrenys on està el jaciment foren part de les propietats de la família Marichalar, fins que el iaio d’Alvaro de Marichalar, que en Espanya coneguem perquè va format part de la família real, en 1917 els donà a l’Estat.
Acabem la visita en el barri sud, on la població romana mes acomodada es construïren cases amb portics i columnes. És una zona privilegiada, més agradable d’habitar.
M’ha agradat la visita a Numància i m’ha motivat a saber més sobre eixa bravura i gosadia numantina. De fet m’he comprat un llibre que la guia experta m’ha recomanat, dient que és molt fidel a la realitat i està ben documentat. A més durant el passeig pel jaciment he recordat quan fa uns anys vaig estar a la Bastida de les Alcusses de la població valenciana de Moixent, on hi ha un altre poblat ibèric. Esta clar que el celtiber valencià no va passar a la història per heroïcitat, però si que gràcies a les troballes fetes pels arqueòlegs, s’ha ampliat informació. En aquella ocasió la visita al jaciment estava complementada amb dramatitzacions teatrals que ens transportaven de manera lúdica al passat. Va estar genial. També esta visita a Numància, escoltant de boca d'una apsssionada guia la història, ha estat molt bé.
QUADERN DE VIATGE, ESTIU 2026, SÒRIA i PROVÍNCIA






























































