.jpg)
EL GUARDIÁN DEL LINAJE
Ricardo J. Monté Ferrero
“El guardian del linaje” és una novel·la històrica
que transcorre des dels finals del segle
XVII fins a la primera meitat del XVIII i
representa un homenatge a una torre d’un campanar, el del poble valencià d’Ontinyent:
la Torre campanar de l’església de la Asunción de Santa María, de les més altes
de la Comunitat Valenciana i la segona
més alta d’alta d’Espanya, després de la Giralda de Sevilla.
És homenatge a la torre i també a la gent que ho
va fer possible, especialment és un tribut a l’empenta dels promotors que volgueren, per totes, fer la torre més alta del regne per al seu poble.
L’inici se situa concretament l’any 1688 quan un
dia malauradament passa una desgràcia perquè la vella Torre de l’església s’enderroca
i mata a una persona, a Bernat. El seu Nebot Quimet al que Bernat fins el
moment ajudava a mantenir-se es queda desemparat i és el pleban, el rector de
la parròquia, qui s’encarrega de donar-li acollida. Encara que ho fa per
interessos propis.
I el que és una desgràcia resulta ser el punt de
partida per a un gran repte, el més gran en el que s’havien mai vist mai involucrats
els ontinyentins: la construcció d’una nova torre. Al final ho aconsegueixen.
I tot gràcies al dissenyador de la magnifica obra,
el famós mestre picapedrer Gaspar Diez però també gràcies al comptador del
cabildo, Tomàs Ferrero qui des de l’inici del procés dirigeix què s’ha de fer i
què no s’ha de fer. Tomàs és astut i convenç
a uns i a altres per a que aporten diners i feina en el projecte. El
paper de l’església i el seu cap és fonamental perquè des del púlpit aconsegueix
capgirar moltes voluntats. El paper de l’ajuntament també ho és i per a
aconseguir finançament instaurant l’impost de la sisa.
El procés de construcció passa per molts
entrebancs, un dels que més afecta és la guerra
de Successió que esclata quan el rei Carlos II mor sense descendència.
València perd el furs i amb el decret de Nova Planta la situació canvia. És una
dura època en la que es paralitzen les
obres del campanar durant anys. Però al capdavall cinquanta huit anys després,
s’aconsegueix el somni d’uns idealistes somniadors que s’enfrontaren a totes
les dificultats per fer realitat el que semblava un impossible.
Alhora que veiem què passa amb el campanar hi ha
enmig una tendra història d’amor forjada des de la innocència de la infantesa, una
relació que esdevé ferma i resistent que
creix alhora que puja en altura la torre ontinyentina.
I com a trames secundàries també hi ha altres
històries dures com la d’Elena o la de Teresa. Hi ha un assassinat, un xantatge,
uns relació no desitjada i violenta...no conte més. Llegiu esta història que
agradarà tant als que són d’Ontinyent o de la Vall d’Albaida com als que no ho
són. Estic segura.
I agradarà no només pel contingut sinó perquè
està molt ben escrit i hi ha fluïdesa narrativa. El llibre és llarg però no es
fa pesat. Es nota documentació i mestria per part de l’autor per plasmar tan la
part real com la fictícia. Es nota devoció pel campanar i pel i poble escenari
de la història. Els passatges històrics són importants per entendre el context,
la descripció de la vil·la d’Ontinyent es necessària també per enquadrar la
torre en construcció.
Especialment a la gent d’Ontinyent els aconselle
llegir esta novel·la perquè forma part de la seua història i perquè tracta sobre un monument que s’estimen tant. Però també
és interessant per a tothom perquè el procés de construcció està molt bé
descrit i encara que es d’un campanar en concret bé podria altre campanar qualsevol.
