EL SALT DE LA NOVIA: NAVAJAS (Castelló)

Generació rere generació, en Navajas, conten  la llegenda del salt de la novia…la coneixes?

Hem estat a Sogorb  i complementem l’excursió a esta zona de l’Alt Palància visitant un paratge natural que està en Navajas, a uns 12 quilomentres. No visitem el poble que té 800 habitants on hi ha un arbre centenari, un vell om dels segle XVII,  ni tampoc parem l’atenció en les casones d’estiueig que antigament eren propietat de famílies burgeses valencianes. L’oratge està que si plou i no plou i cal anar directe al paratge natural.   

Cert és que hem tingut sort en l’oratge perquè les previsions auguraven molta aigua i al capdavall no ens hem banyat. Ara tampoc plou però per si de cas...cap al salt de la novia anem sense perdre el temps. Voregem el riu Palancia.

Ens envolten muntanyes de roca calcària que al llarg del temps han anat adoptant diferents formes. El camí és accessible i de fàcil recorregut. Veig que hi ha llocs propicis per poder fer una parada i traure la fiambrera o l’entrepà. Hi ha fonts. També veiem altres cascades i sendes que donen a miradors. Fa dies que ha estat plovent i ha augmentat el cabdal d’aigua.

Al poc, un cartell anuncia que tenim el salt a prop.

I de sobte veiem el veiem, és un salt de 30 metres. Senzillament espectacular, sembla un vel nupcial...transparent...delicat...A partir d’este moment en cada pas que faig vull fotografiar esta meravella natural que cobra més bellesa per l’entorn rocós. La naturalesa és capriciosa i envolta el paratge de formes diverses.

Segueisc fent fotos, malgrat saber que al capdavall semblaran totes igual...però en realitat no ho són...La cascada  és la mateixa  però el punt des d’on es mira diferent i fa que el salt canvie...per l’aigua, pels arbres que té davant les roques...Cada foto té la seua peculiaritat...

I amb tot sé que al capdavall les fotos no mostraran la grandiositat del que tenim davant.

Un panel informatiu explica la llegenda que envolta el salt de la novia... Diuen els del poble de Navajas, i s’ha transmès de pares a fills, que quan una parella anava  a casar-se, la novia havia de saltar el riu en un punt determinat on la separació és més estreta.

La novia, així, demostrava fidelitat i estima. També es pensava que el salt portava felicitat i fertilitat per al futur matrimoni. Si la novia ho aconseguia serien un matrimoni feliç i si no... no era bon auguri i moltes parelles trencaven el compromís. En una ocasió una jove va caure a l'aigua,  no ho va aconseguir. A més el novio va saltar al riu per  salvar-la i els remolins se’ls emportaren i moriren els dos. Mai més es va saber res d’ells. Encara que la llegenda continua dient que els dies de lluna plena se senten plors i llaments. La cascada plora també. En el panell informatiu hi ha un gravat de Goya en el que un xic porta en braços una xica per a travessar un riu. Segons diu el panel, suposadament Goya es va inspirar en la llegenda del paratge del salt de la novia per a fer el gravat. Des de la tragèdia de la mort dels nuvis, començaren a qüestionar la tradició, fins que es deixà de costat. No valia la pena seguir arriscant la vida, perquè quedà demostrat que  les aigües del riu de vegades són un gran perill.

El paratge natural és espectacular. M’abelleix fer un joc fotogràfic i intente fer una seqüència d’imatges...No ix perfecta. Però gaudeisc fent les fotos mentre, concentrada en l’objectiu, només escolte el soroll de l’aigua...

És un goig mirar les roques, algunes estan foradades, fins i tot formant coves. Podríem jugar a buscar semblances amb elements quotidians o amb cares humanes o animals...

Seguim caminant per buscar altra perspectiva. El riu porta molta aigua gràcies a les pluges abundants dels últims dies. Té un bellesa quasi màgica que tal volta hui és major perquè les roques mullades adquireixen un color especial que contrasta amb les distintes tonalitats de verds.

Ens fem moltes fotos de grup...l’escenari de fons  és tan bonic...

Pel mateix camí que hem vingut tornem. Fem un passeig tranquil. L’oratge s’ha comportat bé i ens ha deixat gaudir del paratge sense obrir el paraigües. 

M'agrada el lloc. En estiu estarà ple, ho imagine. Actualment s’hi fan diverses activitats lúdiques i espectacles musicals. Com mesura de manteniment i conservació de l’entorn, l’ajuntament de Navajas ha implantat una tarifa de 2 euros per persona, excepte menors de 10 anys, però només en els mesos de juliol, agost i setembre. Però nosaltres, com estem en maig no hem pagat per entrar-hi...

El nostre passeig acaba on l’hem iniciat, en el centre d’interpretació del paratge natural.

QUADERN DE VIATGE, SOGORB-SALT DE LA NOVIA, UNISOCIETAT, maig 2023

 

RIOPAR (Albacete): EL NAIXEMENT DE RIO MUNDO

L’aigua cau en picat des de la part més alta, el soroll demostra la vida de la natura, la seua força imperiosa.

A la província d’Albacete trobem un paratge singular i espectacular, amb més cabdal d’aigua o menys, tant se val. Parle del naixement del riu Mundo que a finals de l’any 2005 va ser declarat Parc Natural, títol que comporta algunes prohibicions com les de fer foc, dormir-hi o acampar, així com també està prohibit el bany i l’escalada. 

Hem vingut des de Riopar agafant la carretera direcció a Siles i a uns 6 quilòmetres trobem el desviament.

El lloc bé mereix una visita, un tranquil passeig, perquè no s’ha d’anar amb presses. És un paratge privilegiat, tanta natura, tant aigua! Si es va en estiu millor que siga de bon matí matí, no hi haurà molta gent i no farà tanta calor. 

Les cues per aparcar poden ser interminables i a més a més hi ha un tope de 100 cotxes, no caben més. Per la qual cosa és millor  anar en primavera que ni hi ha gent ni el calor apreta. És quan anem nosaltres i estem quasi a soles, crec que per no haver no hi ha ni guarda per a vigilar el cotxe. Al poc arriba alguns altre cotxe més, però en el camí ni ens veiem.

És de molt fàcil accés, només que l’anada és tot de pujada. Està ben indicat i amb bona organització. Hi ha dos camins, un d’ells pensant per a les persones amb mobilitat reduïda, que puja fins a dalt. Això està molt bé.

La distància de la ruta sencera és curta, només uns 6 quilòmetres, es pot fer sencera o no, pots fer el passeig que vulgues, pel camí que puges, baixes. El recorregut complet dels tres miradors porta al voltant d’una hora i mitja, posem-ne dues per anar més tranquil·lament. 

De camí, hi ha rampes i escales que conviden a parar per mirar el que en ens envolta i sobre tot convida a escoltar el soroll de l’aigua que demostra la vida de la natura, la seua força imperiosa.

Conforme es va pujant la vista de la cascada d’aigua està més a prop. Hi la trobem entre muntanyes. El voltant és impressionant. L’aigua cau en picat des de la part més alta.

S’hi pot pujar sense permís, només cal demanar acreditació si es vol entrar  a la cova. Però s'ha de tenir en compte que no és apta per a persones inexpertes. Jo, com no estic federada en muntanyisme ni sóc espeleòloga, ho deixe per a qui ho domine i entenga.

No hi ha zona de picnic però molt a prop si que hi ha, a uns 3 quilòmetres. Així que el passeig pot acabar amb un dinar o berenar.

QUADERN DE VIATGE, PRIMAVERA, 2014

CROÀCIA: Parc Nacional de PLITVICE

Croàcia és mar però també muntanya. Croàcia és vida ressorgida després d’una relativament recent guerra patida.

Estem de ruta per Croàcia. Hui anem al paradís de l’aigua, als Alps dinàrics. Visitem el Parc Nacional de Plitvice a 150 quilòmetres de Zadar, d’on venim, i a 138 de Zagreb, on anirem després a passar uns dies.

Croàcia és un país que ha ressorgit desprès d’una guerra, una guerra relativament recent. Ha sabut seguir  endavant traient profit turístic de tot el que té, el que conserva del passat i el que la mare naturalesa li va oferir i no pot evitar: una immensa natura  de la qual pot sentir-se enorgullida.

Una de les meravelles naturals d’una bellesa impressionant que alhora és vestigi del passat, és el Parc Nacional Plitvice, declarat Patrimoni de la Humanitat per UNESCO l’any 1979.

Precisament va ser a Plitvice on començà la guerra civil el 31 de març de 1991, quan el serbis prengueren el control del quarter general del Parc i expulsaren els 4000 croates que vivien als voltants. Un policia croata, Josip Jovic, assassinat a Plitvice pels serbis, va ser la primera víctima d’aquella irracional guerra.

Són 16 llacs, només comptant els principals, estan  alimentats per riu Korana que fa 4000 anys ja hi era. El llacs, al llarg de més de 8 quilometres  amb un desnivell de 135 metres, es comuniquen entre si per canals i cascades (quasi un centenar) que van a parar al llac Kozjak d’aigües cristal·lines.

Només entrar observem un mapa que marca les 8 rutes circulars que s’hi poden fer. Estan perfectament assenyalades, cadascú tria segons temps que té o ganes de caminar. També especifica els llacs i les cascades, els restaurants i les cafeteries. Als voltants del parc hi ha també hotels rurals on hostatjar-se.

Nosaltres fem una de totes les rutes, la que el nostre guia ens marca. El guia només fa la funció d’anar davant i indicar-nos per on anar. Hi ha tanta gent que anem en filera. Seguim  passarel·les de fusta i camins de terra establerts, són al voltant de 4 hores i de fàcil accés. El temps és relatiu, depèn de la gent i de les parades. El camí és fàcil, així i tot s’ha de tenir cura, s’ha d’anar mirant on es posen els peus pel perill a una caiguda. No és probable però passa.

FOTO procedència : Jose Casañ

Vaig amb l’amiga Manoli i de sobte, davant nostre, un senyor de quasi dos metres d’alt cau a l’aigua, sortosament no hi ha molta profunditat i només s’ha banyat fins els genolls. El senyor, ja major, caminava de manera insegura. El tenia davant i mirant el seu gran cos com anava de part a part imaginava el que anava a passar. I la meua sorpresa ha estat encertar i veure com aquell gran cos relliscava i queia a l'aigua. Ens hem endut un gran ensurt i no sabíem què fer. Entre les dues no el podíem traure del llac perquè podríem caure nosaltres. Al final ell mateix ha eixit com ha pogut però les ulleres se li havien caigut dins de l’aigua. Les buscava i com no s’hi veia no les trobava. Manoli si les veia però no podíem agafar-les. Al final han acudit altres i l’han ajudat a agafar les ulleres i a posar-lo en peu. Mentrestant la gent no tenia paciència i reclamava passar. Algunes persones de manera molt mal educada.

Diuen que en este llac hi ha una espècie de peix que no té ulls, viu en les aigües de les coves inundades i és un espècie endèmica que nomes existeix a Croàcia. En el nostre passeig no els hem vist, o tal volta si i no els hem identificat, perquè peixets n’hem trobat un grapat. I és que les aigües són tan transparents!. És un paisatge preciós, aigua i vegetació. Hi ha una extensió de 30000 hectàrees de boscos i nombroses espècies d’animals, com linxes o cérvols, ossos o llops. També hi ha moltes aus. Ens envolta la natura.

FOTO procedència : Jose Casañ

L’aigua és la protagonista indiscutible d’este paratge natural. Jo no havia vist mai res semblant, és un color especial,  impressionant, color turquesa-maragda que va variant de tonalitats. L’aigua és verda reflex dels arbres o blava, reflex del cel o una barreja de tonalitats difícils de descriure en paraules, uns colors que s’han de veure i que a mi m’han encisat.

És per l’aigua i per la roca anomenada travertino que no és altra cosa que molsa solidificada pels minerals que l’aigua ha anat dipositant. Tot el parc està dins de la zona càrstica d’Europa sud-oriental caracteritzada per fràgils roques poroses sobre tot per la calç que donen lloc a coves, esquerdes o cavitats subterrànies. Hi ha tantes coves que encara hi ha algunes que no han estat explorades pels espeleòlegs.

      

Els llacs tenen nom. Els noms els han agafat per les llegendes que expliquen els que s’hi ofegaren: està el llac del gitano, el del pastor Mile, el de la iaia o el de les cabres, el més gran de tots, on un ramat de cabres fugint dels llops, creuaren el llac que estava gelat però no va suportar el pes dels animals i s’hi ofegaren. I les aigües són transparents. No ens cansem de mirar-les: aigua, peixos i ànecs.

Fins a 92 cascades s’han comptabilitzat,  jo no he sigut qui s'ha posat a comptar-les, per descomptat. Ho han fet altres. Està la gran cascada i atres més menudes. Mentre caminem el soroll de la natura és espectacular. Llàstima que alhora s’escolte a les persones parlar emprant un to massa elevat.

Hui per hui encara no hi ha normes que limiten l’entrada de gent. I siguen els grups que siguen, tots entren. El parc és gran però els camins són els mateixos per a tothom. Hui hi ha molts autobusos però ens diuen que hi ha altres vegades que en són més. Ens consola pensar que haguera pogut ser pitjor. Però no ho pensem, gaudim de les vistes, gaudim del colors i de les simetries que com un espill s’hi veuen.

Gaudim de l’espectacle que la natura ens ofereix. Som uns privilegiats per poder veure-ho. No puc evitar fer comparacions amb els llacs austríacs o els d’Irlanda i veig diferències. En aquells caminava a soles i gaudia plenament de la natura sense veus trencant l’harmonia, però a favor de Plitvice està el color d’esta aigua només comparable amb el color del mar del Carib que se me quedà en la retina quan vaig estar a Mèxic.

A mesura que passa el temps la llum del sol canvia, les aigües prenen tonalitats diferents. De lluny veiem vaixells. Cap a l’embarcador anem.

Després del passeig caminant, fem un passeig en vaixell que entra dins del preu que hem pagat a l’entrada. Abans hem d’esperar a la cua, que és llarga, a que ens toque el torn de pujar-hi.

També entra en el preu el vehicle que anomenen tren, per tornar a la porta d’entrada, però de tren no té res, este té rodes i no va per via.

Ha estat un goig per als sentits caminar vora la tranquil·la aigua cristal·lina amb el blau-verd tan encisador, també escodrinyar  com nedaven  peixos i ànecs o escoltar els sorolls naturals sobre tot el de la força de l’aigua. I m’ha agradat veure les simetries que crea el conjunt de vegetació al llac. La visita haguera estat perfecta sense tanta massificació de gent al voltant. 

M’agradaria anar hi i estar envoltada de silenci absolut, només escoltant el que la natura ofereix: aigua i animals, natura en estat pur.

QUADERN DE VIATGE, estiu 2017,  CROÀCIA