MURCIA II PART: Continuació del passeig...

El centre històric de Murcia es pot recorre fàcilment a peu,  i recomane no solament visitar el que és turístic. Tot té el seu encant.

Hem passejat per places i hem anat vorejant el riu veient ponts en una I PART .També us he mostrat la catedral i les vistes de la ciutat des de la torre.  L’encant de Murcia també es troba anant sense rumb pels carrers. Es així com arribem al teatre Romea, el principal teatre de Murcia i un dels més actius d’Espanya. Programa teatre, dansa, musicals, concerts de música, flamenc, sarsuela…Fou inaugurat en 1862, però reconstruït algunes vegades per culpa d’incendis. La façana té detalls modernistes, en la marquesina i en el reixat de forja. A la part superior veiem els bustos de Beethoven, Mozart i Listz.

Seguim a la Gran via  Alfonso X el Sabio,  que acaba en la plaça de Santa Ana, on està el conegut com el de “covento de las Anas”, originari del segle XV però el que s’hi veu en l’actualitat és del segle XVIII.

En realitat no anem sense rumb, volem anar al convent de santa Clara, que està molt a prop, i anem plànol en mà per anar directes. Al convent hi ha un museu molt interessant, que està en altre escrit a banda.  Per això no hem traspassat l’arc que hem vist a la plaça de Julian Romea,  que comunica amb altra plaça important: la de Santo Domingo, on anem després de visitar el museu. 

La plaça de Santo Domingo, que ja he dit que està connectada amb la plaça Julian Romea,  fou antic mercat fora de les muralles, de fet el nom de Plaça del Mercat perdurà dins el segle XIX que canvià a Santo Domingo. Hi estava l’antic conjunt monàstic que li dona nom a l aplaça: església de santo Domingo i l’antiga capella del rosari. Malgrat que l’església dona nom a la plaça, la façana principal és la de la plaça Julian Romea, la de Santo Domingo és una falsa  façana pensada per a donar-li més monumentalitat a la plaça en una moment d’expansió econòmica com fou el segle XVIII. El que  una església tinga dos façanes no deixa de ser una peculiaritat.

L’arc de Santo Domingo fou construït pels marquesos d’Almodóvar per comunicar la capella del Rosario amb el seu palau, tot just al costat. També veiem el grup escolar Cierva de Peñafiel de principis del segle XX en terrenys del convent dominic i el banc central, així com l’edifici modernista Casa Cerdan de 1932

Un parc emmarca la plaça, on destaca un arbre centenari, un ficus planta en 1893 de 25 metres d’altura. És un parc molt agradable per seure i prendre el sol,

I arribem als carrers comercials de tota la vida: carrer Platería, Jabonería i Traperia. Murcia té molt de comerç, botigues de qualitat. Moltes firmes importants estan hi representades. Nosaltres seguim pel carrer Traperias, on molt a prop de la catedral, està el Real Casino de Murcia que fou inaugurat l’any 1853 per a les reunions de la burgesia murciana. És club privat però l’edifici està obert per al turisme i per a activitats culturals. Fou restaurat entre 2006 i 2009 i el rei li donà el títol de Real. I quina meravella!. Està considerat monument històric artístic nacional des de 1983 i bé d’interès cultural. La façana de principis de seglel XX és d'estil eclèctic amb influencies modernistes.

A cada lateral s’obren dos sales anomenades peixeres que es veuen molt bé des del carrer. Traspassada la porta d'entrada i un menut vestíbul neobarroc s'accedeix al Pati Àrab, l'espectacular decoració del qual d'estil neonassarita, on s’hi van posar més de 20 000 làmines de pa d'or. La volta estavellada que cobreix el pati és la part més alta de l'edifici. Una inscripció en àrab que resa «Res més gran que Al·là» es repeteix al llarg de tot el perímetre.

Hi ha dependències que ressalten: la biblioteca, obra de 1913 amb milers de volums en enquadernacions antigues, el tocador de senyores o el saló de ball d’estil neobarroc que data de 1875. Enlluerna tant de luxe, tanta bombeta de llum...

Tot bocabada. El que veiem és la barreja d’estils derivats de les reformes i ampliacions al llarg dels anys però és una barreja que queda bé. El pati denominat pompeià és d'estil neoclàssic i té en el centre una Venus. Pugem a la part de dalt des d’on es veu la perspectiva diferent i a més hi ha una exposició temporal que són escultures de vidre. Pero no son les uniques,  en tot el casino hi ha d’altres molt boniques.

El centre històric de Murcia es pot recórrer fàcilment a peu,  i recomane no solament visitar el que és turístic. Tot té el seu encant. Una nit anem a la palça circular On està l’antiga presó que ara es un centre d’exposicions. Donem una volta pel pati central i veiem una porta que dona a una sala on sembla hi ha obres. Refusem seguir mirant fins que un senyor ens avisa que està obert i és visitable. Ens diu que  és una instal·lació d’un artista, que fa este tipus de coses per tot el món. Són inflables que amb plàstic, un globus que creix, s’expandeix i tapa tot el que hi ha deixant a la imaginació de l’espectador què hi ha davall. El lloc adquireix una nova identitat. Ho mire i no sé què pensar.  Creia que ja ho havia vist tot en art quan fa poc vaig veure un quadre tapat amb una tela negra i una estàtua invisible en una peanya. 

També anem a veure el mercat gastronòmic que hi ha on era l’oficina municipal de correus i telègrafs, un edifici construït entre 1928 i 1931i restaurat condicionant-lo com mercat gastronòmic i d’oci. Hi ha un ambient agradable i selecte, amb guardes de segureta vigilant.

Caminant per altra part de la ciutat, quan anem al museu de salzillo, que us mostre  en altre text a banda junt al museu de santa Clara, descobrim altres carrers, places i monuments interessants. En l’ermita de Nuestra Señora de Pilar trobem un cartell que explica que hi estava la puerta de los vidrieros, una de le antigues portes medievals.

Mirem en el plànol que la plaça major està a prop. Generalment la plaça major és el  punt neuràlgics i amb més essència  de cada poble o ciutat però en este cas decep un poc perquè es una plaça menuda i modernitzada, amb porxos de nova creació per a recordar els antics que segurament hi hauria.

La plaça major està junt a la plaça san Nicolas on està l’església barroca de San Nicolas de Bari que els orígens es remunten  a la conquesta cristiana,encara que l’edifici actual data de la primera meitats del segle XVIII i és un dels millor exponent del barroc murcià.

Passem pel carrer Santa Teresa on està la casa modernista: Casa Diez Cassou, declarada be d’interes cultural en 1990, acull la Real acadèmia de belles Arts i la conselleria de transparència.

Passem per l’església de san Miguel i arribem al conjunt monumental edificat pels jesuïtes al segle XVI declarat manumet nacional en 1931. Després de l’expulsió del jesuïtes en 1767 va servir per a diferents finalitats.  El palau de san Esteban és la seu  de la presidència de la Regió de Murcia i del Consell de Govern de la Comunitat, està situat en  l’antic col·legi de san Esteban. L’edifici  custodia la imatge d’un crist crucificat del segel XVI titular d’un confraria fundada en 1949. L'esglèsia és sala d’exposicions temporals. També hi ha un jardí.

I precisament en este jardi hi ha una cosa que ens sorprèn: un jaciment arqueòlogic iniciat i paralitzat. En 2009 s’hi trobaren restos d’un barri àrab dels segles XII i XIII al jardí on anaven a fer un aparcament públic subterrani. Espere que algun dia es reprenguin el treballs per a la musealització del jaciment perquè es indubtable el valor històric i arqueòlogic que té.

Seguint el passeig en la plaça de las Agustines, veiem el conjunt arquitectònic del convent de les agustines. Visitem  l’església barroca del Corpus Christi i veiem que enfront esta el  museu de la ciutat. Es pretenia un exaltació de l’eucaristia en defesa de la fe catòlica contra el luteranisme.

I acabem el passeig del dia i de la visita a Murcia, en un parc preciós i ben cuidat...el Jardin de la seda, que ocupa el solar on hi havia una antiga fàbrica sedera que estigué en funcionamnet fins a meitats del segel XX. S’hi conserva la xemeneia de l’antiga fabrica. Un bon lloc per fer repas del que hem vist en la ciutat i recordar tot el que ens ha agradat. Cal visitar Murcia, ho recomne.

Has llegit ja 

SOBRE LA CATEDRAL?

SOBRE LA FUENSANTA?

SOBRE ELS MUSEUS?

LA PRIMERA PART DEL PASSEIG PER MURCIA?

QUADERN DE VIATGE, MURCIA i PROVÍNCIA, tardor 2026

MURCIA-I PART: un passeig per la ciutat

Cal visitar Murcia. Sabíeu que el segle d’or murcià, el XVIII, deixà en la ciutat petjades de barroc en arquitectura i escultura,  que el pas del temps no ha esborrat? I també està la seua horta...i també altres vestigis del passat que configuren la seua identitat.

Estos dies visite Murcia per passejar per la ciutat i també veure l’amiga Loli, que conec de fa anys. És bo buscar moments per alimentar els vincles d’amistat. Murcia és famosa per la seua horta però també és valuós i digne de ressaltar el seu patrimoni perquè el segle d’or murcià deixà monuments importants: la Catedral de Santa María, que ja us he mostrat junt al santuari de la Fuensanta,  el Palau Episcopal, nombroses parròquies, capelles, temples i convents o les escultures d’un geni de la imaginería religiosa barroca, com va ser Francisco Salzillo, que també he escrit i està en un post a banda. Tot ho veiem  a poc a poc.

També hi ha vestigis musulmans com la muralla. El personatge àrab mes important  fou Ibn Arabí un gran impulsor de misticisme. Estem quedant-nos en un hotel cèntric situat en la plaça de san Pedro i tenim un fragment de muralla a un tir de pedra: muralla de Verónicas. És un vestigi de la fortificació andalusí entre els segles XI i XII, declarat bé d’interès cultural que conserva dos torreons i part de la barbacana, revelant el sistema defensiu de l’antiga medina. Es trobà quan en 1985 parcialment enderrocaren l’antic convent tot just situat al costat, del que queda en peu l’església reconvertida en sala d’exposicions. Hi estava la Puerta de la Aduana construïda en 1406, qualificada amb el nom per estar propera a la duana major, era on es controlava el comerç i l’entrada de mercaderies.

La muralla està just al costat del mercat de la Veronicas, on trobem parades de venda dels millors productes de l’horta murciana. És un edifici modernista de 1922 que té dos plantes.

El mercat està junt al Malecón. Cada matí, abans de començar els passejos per Murcia o província, anem-hi. També, a les vesprades o nits,  abans d’entrar al hotel per descansar, donem una volta per la zona. El Malecón és el lloc d’esbarjo dels murcians i  va dels jardins de l’antic convent de san Francisco al Botànic. Escenari de  concerts, de teatre…fou creat al segle XV com mur de contenció pels constants desbordaments del riu Segura. Posteriorment, en 1736, fou reedificat.

Des del Malecon veiem la passarel·la anomenada Manterola, en honor a l’enginyer que la dissenyà, és un pont de tirants que sembla un vaixell de vela. Des del pont tenim una bonica panoràmica del Puente de los peligros  i la torre de la catedral al fons.

En l’imprescindible passeig pel riu Segura s’ha de passar pel Puente de los peligros o Puente viejo, de 1742. Es diu “dels perills” perquè segons conten els locals, abans hi havia un pont  més inestable que era perillós creuar-lo i quan s’havia de fer es demanava ajuda a la Virgen de los peligros que està en una de les voreres.

Si creuem el pont veiem de prop el Puente Nuevo o Puente de  Hierro enllesit en 1903. Fou el segon pont construït  i se’l qualificà de nou per a diferenciar-lo del primer i més antic. Des del 2003 és nomes per vianants.

Veiem altres ponts quan anem en cotxe per la ciutat. El que destaca és el pont de l’hospital, construït en 1973 però reformat en 1999 amb disseny de Santiago Calatrava

Però retornen a la plaça de san Pedro, des d’on s’arriba en no res a tots els llocs importants de la ciutat. Presideix la menuda plaça, l’església, originaria dels temps de dominació cristiana, al segle XIII, quan fou construïda sobre una mesquita. La torre s’especula que seria un antic minaret. El que s’hi veu en l’actualitat és fruit de la reconstrucció del segle XVII i XVIII.

Només eixir està la plaça de las Flores. Passejar sense rumb és una bona opció i seure en algun bar o terrassa per menjar tapes és altra. La plaça de la Flores, junt a la plaça de Santa Catalina, són els nuclis del tapeig especialment en cap de setmana. Hi podem demanar una “marinera”, que és una base de pa en forma de rosqueta allargada, un poc d’ensalada russa i una anxova per damunt. També podem demanar un “matrimonio”, que és un boqueró en vinagre i anxova. Els “michirones”, és un guisao de faves i diverses carns. Els “caballitos” és una gamba rebossada i  de postre, “paparajotes”, que són fulles de llimoner rebossades amb ou llet i farina fregides i servides amb sucre i canella.

A uns metres de la plaça de San Pedro està la plaça de Santa Catalina, considerada en l’antiguitat com la plaça major. Durant l’edat mitjana fou centre polític i social. Hi trobem alguns edificis destacables entre els quals està la casa Palarea, una casona de 1860 condicionada per a acollir l’exposició permanent del pintor murcià Ramón Gaya. La importància de la plaça queda patent en el fet que des de temps immemorials s’hi celebraven i s’hi celebren desfilades del Corpus o de setmana santa. La plaça començà a perdre importància a partir del segle XVIII quan cobrà relleu el passeig de la glorieta i la plaça de la catedral. A final del segle XX la plaça junt a la de la plaça las flores es convertí en vianants unificant el disseny urbà.

I en no res trobem la plaça de San Bartolome, dedicada al jueu martiritzat en Armeria, espellant-lo i decapitant-lo, per haver convertit al cristianisme al rei Polimio d’Armenia. L’ordre la donà el germà del rei Polimio. Em crida l’atenció una estàtua de Mercuri, perquè és un deu pagà i està tot just davant de l’església catòlica. A l’altre costat hi ha un ombu, arbre conegut com bellaombra, la peculiaritat és que és originari de la pampa sud-americana i té més de mig segle d’antiguitat.

Són places i carrerrons que donen a una de les arteries més importants de Murcia: la Gran Via Francisco Salzillo. La construcció d'esta Gran Via data de la dècada de 1950 i hi trobem edificis con el banc d’Espanya i l’edifici de la delegació d’hisenda. També hi ha un arc modern que recorda al desaparegut Arco del Vizconde que s’hi trobava en eixe punt en concret i formava part de la casa que el segon bescompte va construir en 1841 sobre  una fica de la seua propietat.

Però si hi ha un punt neuràlgic i epicentre cultural a la ciutat eixe és la plaça del Cardenal Belluga,  perquè és on trobem els edificis més importants. Destaca la catedral de Santa Maria, a la que, com he dit, li he dedicat un escrit a banda.  En la part nord de la plaça hi ha vivendes privades d’estil neoclàssic i modernista i destaca la casa de los dragones, la  decorada en color clar.

A la plaça també està el Palau Episcopal del segle XVIII, seu oficial de la diòcesi de Cartagena, l’edifici fou declarat be d’interès  cultural en 1992. Es exemple d’estil rococó, de planta quadrada, entre italià i francès. Amb portades sòbries i elegants. Accedim al pati organitzat en tres arcades d’ordre dòric i un cos superior més compacte. De l’edifici destaca l’escala imperial i una menuda capella de planta circular i estil rococó.

A la plaça també trobem l’ajuntament però és el nou, el Moneo, construït en 1998 seguint un disseny avantguardista. Realment crida l’atenció perquè objectivament desentona amb totes les edificacions que l’envolten. Ni li faig foto, malgrat ser un dels símbols arquitectònics de la Murcia contemporània.  A mi el que m’interessa és l’edifici d’estil neoclàssic del segle XIX i que té la façana principal davant la Glorieta. La Glorieta és una plaça de vianants, allargada i enjardinada on està també l’estàtua del cardenal Belluga, personatge molt influent en la història de Murcia. De l’ajuntament destaca la portada amb quatre columnes corínties suportant un frontis. Damunt del balcó principal està l’escut de la ciutat escoltat per dos muses que representen l’abundància i la felicitat,  enmig del frontis està el rellotge.

El passeig continua...

QUADERN DE VIATGE, MURCIA i PROVÍNCIA, tardor 2026

MURCIA: MUSEU DE SANTA CLARA i MUSEU DE SALZILLO

 En Murcia hi ha molts museus...però hi ha dos que no et pots perdre: el de Salzillo i el del convent de Santa Clara

 

MUSEU DE SANTA CLARA

El Monestir de Santa Clara la Real, és un conjunt monàstic de l’ordre de les Clarises que té l’origen al segle XIV,1365, ocupant el que seria  l’antic Al-Qasr al-Sagir (Alcásser Menor) musulmà del segle XIII. ​ Es un dels edificis històrics més importants de la ciutat per conservar restos del palau àrab, el més importats de l’art islàmic murcià.  El monestir té una església edificada al segle XVII, a la que entrem abans de visitar el museu,. en la que destaca el tabernacle que presideix l’altar. La decoració interior és barroca rococó.

Per accedir a l’entrada del museu hem de girar el cantó, a la Gran via. El primer que trobem és l’hort del monestir.

I tot seguit entrem al museu i m’encanta veure el que queda de l’antic palau d’emirs musulmans entre els segles XII i XIII i el que conserva de quan fou alcasser dels reis castellans. Es una barreja d’estils arquitectònics concentrada  amb gust i harmonia i testimoni de la superposició de cultures. Recordar qui ens va precedir és important.

Tot no es pot visitar perquè hi ha una part del monestir  dedicada a l’ús exclusiu de les monges. Destaca el pati amb l’alberca, una de les més antigues d’Espanya, del segle XIII, i les arcades superposades del claustre del monestir. És un lloc bonic que convida al descans i a la reflexió. Mirant l’aigua tan clara i transparent és fàcil imaginar el passat, als emirs i les dones conversant.

Observem els restos de escaioles de la portada del saló nord del segle XIII o la cupuka dels dragons en el presbiteri de l’antiga església del monestir del segle XV i d’estil gòtic.

Cal temps, no anar amb presses, perquè el museu conté una gran col·lecció d’arqueologia andalusí, fustes tallades i decorades, sòcols, escaioles tallades i pintades... i restes d’un a coberta mocàrab. També, a la part de dalt està la sala on s’exhibeixen les obres d’art de les monges clarisses, el patrimoni aconseguit  per donacions o les dots que aporten les novícies en ingressar al convent.

EL MUSEU DE FRANCISCO SALZILLO

Si parlem de museus de murcia, el de Francisco Salzillo no pot faltar. Està ubicat des de 1941 junt a l’església de Jesús, que forma part del museu, a la plaça de san Agustín. A més hi ha  una part moderna necessària per acollir les obres de l’escultor barroc murcià que s’entra pel lateral

Com arribem abans que el museu estiga obert dona temps a observar bé l’exterior.

Per a fer l’entrada de la part moderna s’aprofità la façana reianxentista de l’enderrocat palau Riquelme.

Hi ha diferents seccions, una part d’història del museu, i histotia de l aconfraria de jesus biografia de salzillo...i tot en un edifici que conjuga modernitat del segle XXI on predomina la llum natural amb l’esglesia barroca  de planta centralitzada del finals del segle XVII

També hi ha una sal d’audiovisuals on veiem processos de setmana santa i apreciem el fervor de la gent acudint hi als carrers de maner multitudinària. I veiem l’expressivitat de les cares de les escultures, el detallisme en cada part Salzillo era un gran artista. Sense cap dubte. En no res veurem estes escultures. Ja fa molts anys vindre a Murcia i curiosament només recorde haver visitat este museu i haver vist les fabuloses escultures processionals de l’escultor. El que denota que impacta bellesa, mestria i bon treball.

Veiem una recreació d’un taller barroc i una sala de esbossos. També hi ha algun quadre de l’escultor.

La sala del betlem té fama el singular betlem de 556 peces, amb imatges menudetes originals de Salzillo.

I l’església on s’exposen els passos que al·ludeix en tot moment a la passió de Jesús, des de la planta fins les pintures murals del segle XVIII. Hi estan enterrats els germans il·lustres de la confraria de Jesús. L’església és preciosa. Em recorda a València, a la basilica on està la mare de Deu dels Desamparats al costat de l aSeu.

Però el que més m’interessa veure són les capelles on trobem les belles escultures barroques:  els famosos pasos de salzillo que protagonitzen la processó del mati del divendres sant: son “La Cena”, “La Oración del Huerto”, “El Prendimiento”, “Los Azotes”, “La Caída”, “La Verónica”, “San Juan” y “La Dolorosa”, propietat de la Cofraria  de Nuestro Padre Jesús Nazareno. Son precioses. Una meravella. Cada imatge requeriex atenció perquè no li falta detall.

Per cert...sabíeu que El pas de la cena, encarregat a l’escultor en 1763, quan eix cada any el divendres sant, la taula esta parada amb menjar de veritat? Hi ha carn, peix, fruites... tot servit en vaixella de plata i tapets i tovalloles especials de luxe i ben planxades, canelobres i gerres...no falta detall. 

L’amiga Loli, unes setmanes després de tornar del viatge, el divendres sant dia 3 d’abril,  m’envia fotos de la transmissió en directe de la processó, pel canal 7RM de la tele, per a que comprove que és veritat.

I tant que sé que és veritat...Només tornar a casa vaig buscar informació complementària. No és una recreació del que menjaria Jesús i els apòstols en aquella època, sinò recrea el menjar típic de l’època quan esculpí l’obra, època barroca. I el corder d’uns deu quilos es cuina el mateix dia, des de fa molts anys al mateix restaurant...i es presenta com si fora el segle XVIII amb la cua i el cap que es posa al final. I el peix és generalment dos lluços...Tot està ben subjecte a la taula, per experts fusters, per a que no caiga.

L’amiga murciana em conta altre detall i m’envia foto de la processó en la tele. Em  diu que també El pas de l'oració a l'hort, porta els dàtils de debò i diuen que la dona que en menja un es queda embarassada. La directora del museu Salzillo ho ha dit durant la retransmissió, assegurant que a ella li va passar. Curiós no? Res com conèixer d’allà on es va, a una persona local que coneix i s’interessa pels costums, tradicions i història del lloc on viu. Gràcies Loli.

Quan eixim fora, a la plaça de san Agustín, entrem a l’església de san Andrés i santa Maria de Arrixaca, que està oberta. Té façana del segle XVIII, es el que queda de l’antic convent dels agustins. Santa Maria de Arrixaca era la patrona abans que la Fuensanta. Ho va ser fins el segle XVIII.

També hi ha altres museus…el museu Ramón Gaya, un pintor murcià, que està situat en una bonica casa del segle XIX... o el Museu de Belles Artes de Murcia on hi ha una col·lecció de pintures i orfebreria d’artistes entre els segles XVI i XIX com Julio Romero de Torres, Sorolla, Murillo o Zurbarán.

QUADERN DE VIATGE, MURCIA i PROVÍNCIA, tardor 2026