MURCIA: SANTUARI DE NUESTRA SEÑORA DE LA FUENSANTA

La Verge Patrona, benvolguda i venerada...considerada patrona des de segles enrere, encara que la proclamació canònica oficial fou en 1927.

El Santuari de la Fuensanta s’hi troba a menys de 6 quilometres de Murcia i és un dels llocs més estimats pels murcians perquè hi tenen  a la seua patrona, la de la ciutat i la de l’horta, la Verge que trauen en romiatge en les festes de primavera i en setembre.

Està en la pedania d’Algezares. I quin entorn!. El santuari es va començar a construir en 1694 sobre les ruïnes d’una antiga ermita medieval, però la imatge de la Verge ja hi era abans. Ja al segle XV se celebrava el seu culte i en alguna ocasió es va fer algun romiatge, però no arribava fins a la catedral com passa amb la Fuensanta.

Comece a mostrar vos el santuari des d’uns metres avall que l’església  perquè es on està la font santa, la font que li dona nom a la Verge. La tradició cristiana afirma que la Mare de Deu va fer brollar la Font santa que sanava malalts i servia de descans als que feien el romiatge quan pujaven al santuari a venerar-la. La font és d’estil renaixentista. El culte a la Verge de la Fuensanta, la que estava a l’ermita, era cada dia era major. Tanmateix fins els segle XVII la patrona de Murcia era la Verge de la Arrixaca, propietat del pares agustins. Però passà un fet que canvià les coses. En 1694 el cabildo i el consell de Murcia demanaren als pares agustins traure la Mare de Deu de la Arrixaca en processó per a que portara la pluja, perquè`era molt necessària en aquells moments. Tanmateix els pares agustins s’hi oposaren. Aleshores fou quan el Cabildó acudí a la Fuensanta de l’ermita, a la que tragueren en processó i després de dos dies de precs i un romiatge va ploure molt. Aquest fet passà més vegades i la devoció a la Verge de la Fuensanta augmentà. En febrer de 1694 el cabildo en agraïment manà construir un nou temple sobre l’antiga ermita existent. En 1731, la Verge de la Fuensanta fou proclamada “Patrona Principal de la Ciudad de Murcia”. El 24 d’abril de 1927, es va fer la coronació  Pontificia.

La zona de les “Siete Cuestas” és el tram final i més exigent por on puja i baixa la Patrona cada vegada que es trasllada a Murcia. Són rampes empinades que molts devots pugen com promesa per algun favor demanat, alguns ho fan descalços o agenollats, simbolitzant el sacrifici i l’esforç.

Des de la Font nosaltres seguim el mateix camí... costera amunt i parant-nos en cada estació del via crucis llegint les frases adjuntes explicatives del moment representat, algunes de les quals són peculiars, altres contundents, altres trauen un somriure.

Hi ha 14 estacions, des de la condemna fins a la sepultura. L’ultima diu: Silencio de Dios

Mentre anem pujant observe les coves que antigament estigueren ocupades per eremites, gent que ho deixava tot per viure en la pobresa i en l’oració. Conten casos sorprenents com el d’una actriu còmica que anà a Murcia a actuar i en conèixer la Fuensanta ho deixà tot i anà a viure en una de les coves.   

El paratge és preciós. L’església la tenim davant. El santuari és d’estil barroc. Durant la guerra civil patí  vandalisme que ho destrossà quasi tot i hagué de ser restaurada. La Verge se salvà perquè fou amagada. És bé  d’interès cultural.

La façana central té dos torres i una porta en arc de mig punt. El portal central és de pedra i fou construït en 1705. Damunt la porta hi ha dos àngels portant l’escut del Cabildo de la catedral de  Murcia. Al centre està la Verge de la Fuensata flanquejada  pels patrons de la diòcesi de Cartagena. No podem entrar perquè esta tancada. El motiu deu ser perquè la Fuensanta està a la catedral  i no fan missa. Ja la veurem en altra ocasió a l’interior del temple d’estil barroc que té una nau central i dos lateral amb  capelles i la  cúpula sobre el creuer amb pintures murals representant un romiatge. També veurem en altra ocasió la representació de la coronació de la Verge de la Fuensanta en el Pont Vell de Murcia. Quan es va als llocs, sempre s’ha de deixar parts per veure i són excusa per tornar.

Em consola pensar que a la Fuensanta ja l’he vista en la catedral, en l’altar major LINK perquè la baixaren el dijous de la primera setmana de quaresma per a celebrar l’aniversari de la coronació. Hi estarà fins el dimarts de la tercera setmana de Pasqua, quan tornarà al santuari. La segona baixada la farà en setembre. Sobre la imatge de la Verge que veig i fotografie a la catedral, no se sap qui és l’autor, però és molt antiga, almenys del segle XV i al principi no portava xiquet. El que porta ara als braços és del segle XVI i  l’escultura s’atribueix a Francisco Salzillo.

El Cabildo de la catedral de Murcia és qui està al càrrec del santuari perquè foren ells qui tingueren la iniciativa de construir-lo, ells on els que costegen les despeses que s’originen però són les monges  benedictines, que estan al costat, les que tenen cura del santuari i tenen el monestir connectat al santuari per un arc.

Hi també veiem la Casa del Cabildo Catedralici o del sagristà, situada a uns cent metres en un turó. És un edifici  de tres plantes construït i reformat entre els segles  XVII i XIX  d’estil neoárab, destaca la planta basilical, malgrat no ser un edifici religiós, la porta blava,  el gran arc ogival i les finestres  neomudéjars i la forja. Té murs de pedra i rajola. La casa estava destinada a ser la residència habitual de la persona encarregada de tindre cura de recinte del santuari i el temple. La situació privilegiada, en alt, permet veure a qualsevol persona que s’apropa al lloc. En l’actualitat se la veu abandonada i estaria bé que evitara  el deteriorament total perquè és un edifici bonic que li dona un contrapunt atraient a l’entorn. També el mirador de davant necessita reforçar-lo per evitar algun accident. És un lloc molt visitat i requereix atenció i no dexadesa per part de les autoritats competents.

El temple està enclavat al parc regional El Valle y Carrascoy, un espai natural protegit que domina la Vega murciana. Està envoltat de natura, de muntanya pel que hi trobem magnifiques vistes de la ciutat i de la seu horta. Les vistes son espectaculars.

QUADERN DE VIATGE, MURCIA i PROVÍNCIA, tardor 2026

 

 

MURCIA: LA CATEDRAL

Un dels monuments més importants de Murcia és la catedral, entrem i pugem a la torre des d’on veiem unes vistes precioses de la ciutat.

M’agrada Murcia. És una ciutat acollidora amb la grandària suficient per poder recórrer-la a peu. El seu casc històric el té concentrat i està ben cuidat. Els carrers i les places estan netes.  He vingut a visitar l’amiga Loli, que és murciana, i això té l’avantatge d’escoltar aspectes concrets, alguns curiosos, que no eixen a les guies de viatge ni expliquen a les oficines d’informació i turisme. Loli ens conta sobre la ciutat, sobre els costums, sobre la gent... i sobre el transport, que arriba a tot el casc històric però no arriba a les pedanies, cosa estranya perquè estan només a pocs quilòmetres. És una queixa general perquè amb transport públic que arribe als voltants, facilitaria la vida de molta gent. A més l’aparcament en Murcia cada vegada es més difícil i estan imposant normatives que ho compliquen.

Loli també ens conta sobre les festes: la de Setmana Santa i la de la Primavera amb l’enterro de la sardina, declarades d’interès turístic nacional. També està la fira de setembre amb  moros i cristians i les festes del Nadal i Reis quan la ciutat viu dies especials. Ens parla del massiu romiatge a la Fuensanta, la patrona a la que se li té gran devoció i que just estos dies no està al santuari sinó en la catedral.

Així que  comence a mostrar vos la ciutat  escrivint sobre el monument que més destaca en Murcia, la seua catedral. Sobre la Fuensanta, el santuari i el paratge natural que l’envolta, ja escriuré a banda.

La catedral és  enorme i solemne, construïda al segle XIV i consagrada com catedral l’any 1467. Quan arribà Jaume I el conquistador instal·là al lloc que era la mesquita una xicoteta capella consagrant-la a l’advocació de Santa Maria la Mayor. Funcionà des de 1291 com primera catedral, moment en el qual es traslladà la seu del bisbat a Murcia, aprofitant les naus de la mesquita per a les funcions litúrgiques. Fins 1394 no començarien les obres de l’actual temple, prèviament s’havia enllestit el claustre, on està actualment el museu catedralici. En 1467 es donà per finalitzada, la part essencial, encara que reformes i noves capelles no han parat de fer-ne al llarg del segles. De fet es tardà quasi cinc segles en enllestir-la i s’aprecien diferents estils. Destaca la façana-retaule barroca, reconeguda obra mestra a nivell internacional, la qual s’inicià la construcció en 1736. Es gran i harmònica, combinant escultura i arquitectura. Té 54 metres de altura i mes de 20 escultures.

Entrem i trobem 23 capelles dedicades als sants patrons dels gremis i als enterraments dels bisbes i nobles que fomentaren o col·laboraren en la construcció.

Passem per la nau central on està l’altar major i el cor. En 1854 hi hagué un greu incendi que ho va destruir tot, fins i tot les vidrieres esclataren, només se’n salvà una rosassa. A poc a poc la catedral es recuperà, en part a la donació d’Isabel II.

Al cor trobem la silleria tallada en nouera, d’estil tardo renaixentista donada per la reina, damunt està l’imponent orgue Merklin amb quasi 4000 tubs.

Hi ha aspectes destacables que m’interessa veure perquè em susciten curiositat. Un d'ells és sobre un rei, altre sobre una família noble.  I és que Alfonso X entrà en Murcia en 1243 i va sotmetre la ciutat al vassallatge de Castella designant-la capital del regne. Li agradava Murcia i volgué estar hi enterrat. Així que el cor i les entranyes  estan en una urna col·locada en un lateral del altar. Vull saber on està. M’aprope a l’altar per veure-ho millor. Quasi em passa desapercebut perquè hui, de manera provisional i com cada any per esta època, està la Verge de la Fuensanta i és la que s’emporta la màxima atenció. Quan per la vesprada anem al seu santuari trobem l’església de la Fuensanta tancada perquè la Verge no està dins. 

Altre aspecte que vull veure és la capella funerària dels Velez, fundada en 1490. La capella més famosa i representativa de la catedral que és d’estil gòtic flamíger, una de les tres d’este estil en Espanya, les altres dos estan una en la catedral de Burgos i l’altra  en la de Toledo. La capella sobreeix en extensió i altura de la resta de capelles, demostrant així el poder nobiliari de la família que acull. La capella és de planta octogonal irregular coberta d’una volta estrellada de deu puntes. En 1928 fou declarada Monument Nacional pel valor artístic. La cripta està a sota de la capella.

Des de l’exterior veiem una extraordinària cadena de pedra que envolta tot el conjunt. Té 90 eslavons d’un metre. I diuen que si alguna persona la tocara amb les mans les perdria. Hi ha altra llegenda que diu que en l’any 1500 arribà un vagabund a  Murcia dient que era escultor i sabent que el marques de Velez estava construint la capella s’oferí a tallar una cadena al mur sense cobrar. El marqués no refusà la proposta amb la condició que si no li agradava el resultat seria castigat en la forca. Els treball durà 7 anys i tothom quedà meravellat amb el resultat, però el marques per por a que l’escultor poguera replicar l’obra en altre lloc ordenà tancar-lo en la presó de per vida. La llegenda continua dient que també manà tallar-li les mans i els ulls. Altra versió diu que va morir degollat. D’una manera o altra el fet és que l’escultor eixí malparat. És el que conta la llegenda perquè hi ha estudis que acrediten que la cadena fou esculpida per Jacobo de Cártago.

I com no? Volem pujar a la torre. Atrau. Tan esvelta. Tan alta, 93 metres! És el segon campanar catedralici més alta d’Espanya després de la Giralda de Sevilla. Mai em tira enrere pujar escales. La torre fou construïda entre els segle XVI i XVIII, s’inicià en 1519 i s’enllestí en 1793, per la qual cosa s’hi poden veure diferents estils. La cúpula que remata és neoclàssica.  Té diferents cossos amb diferent amplària per donar seguretat i que la torre no s’enderrocara perquè  hagué un temps en que la torre s’inclinava. Quan iniciem la pujada m’emporte la sorpresa que en esta ocasió hi ha molt poques escales. La major part són rampes.  

El primer cos de planta quadrada és renaixentista amb ornamentació plateresca. A l’interior està la sagristia major. Mentre pugem fem parades. El segon cos també es renaixentista. Hi s’hi troba l’arxiu catedralici el segon mes important de Murcia després de l’arxiu regional.

Anem pujant pisos  assenyalats en les parets i que veiem mentre pugem la rampa. Ja anem pel setze. Les obres es paralitzaren durant dos segles. La construcció a partir d’ara seria barroca, era  meitats del segle XVIII. Hi ha una sala on està l’antiga maquinària del rellotge. També anomenada la sala dels secrets.  Hi ha una acústica perfecta. Veiem alguns noms escrits a les parets perquè en algun temps hi vivia gent, la que s’encarregava  del manteniment de la torre.

Seguim pujant fins arribar a balcó dels conjurs i a la sala de les campanes. L’esmentat balcó voladís dels conjurs és des d’on es pregava  amb el Lignum Crucis per protegir la ciutat dels mals, tempestes o riuades. Les mascares decoratives també servien per espantar les desgràcies naturals. A la sala de les campanes en veiem 29 campanes, 5 en cada costat. La més gran es Santa Agueda que pesa 6420 quilograms. Les campanes han estat des de temps immemorials i han estat  la manera de comunicar les riuades, les guerres, les celebracions... però també les morts dels habitants.

Les vistes són espectaculars a la plaça de Cardenal Belluga…amb el Palau Episcopal a l’esquerra i just enfront l’edifici modern de l’ajuntament enfront, el Moneo. També veiem altres monuments importants de la ciutat i el riu Segura.

Tot seguit baixem de la Torre.

Anem al museu catedralici que està a l’antic claustre gòtic on hi ha retaules valuosos i obres de Salzillo, així com obres d’orfebreria. El que m’agrada del museu és observar del claustre, el que queda de l’antiguitat.

M’agrada comprovar com s’aprofiten espais antics amb valor artístic i arquitectònic  per a usos diversos. En este cas el claustre. També passa en el museu Salzillo i el de santa Clara on alhora que veiem el museu veiem l’edifici que l’acull. 

QUADERN DE VIATGE, MURCIA i PROVÍNCIA, tardor 2026

PUY DU FOU (TOLEDO)

 La història d’Espanya vista, escoltada i sentida en un parc temàtic.

Hui fem un viatge al passat, anem al parc de temàtica històrica Puy du Fou, situat a 13 quilòmetres de Toledo a la Comunitat autònoma de Castella-la Manxa. El parc fou inaugurat en l’any 2021 i forma part del grup francès Association du Puy du Fou.

Vaig perquè tothom que ha estat ho recomana.

Vaig per comprovar si realment val la pena i com diuen, els espectacles són fascinants: els diürns i el nocturn.

Vaig perquè diuen que cal anar-hi al menys una vegada per viure l’experiència. 

Però jo només li dedique un dia i no dos com aconsellen. Puy du Fou és una visita complementària d’uns dies per Toledo i voltants. Així que hui faré un tast i si m’agrada, ja  repetiré altra vegada i ho veuré tot millor.

Entre. Tinc comprada l’entrada bàsica però en taquilla pague extra pel “passe  emoción” que té molts avantatges: no fas cues i et situen en llocs més cèntrics. Al capdavall me n’adone que ha estat un encert, sense el “emocion” no hagueren pogut arribar a alguns espectacles. Així que primer consell, si pot ser... comprar el passe “emocion” i segon, mirant la butxaca, intentar no menjar ni beure res al parc perquè et trauen, sense més ni més, un ull de la cara, no un no, els dos...directament. Els preus són desorbitats, a mi m’ho semblen, i les cues en tots els llocs inacabables.

El parc s'organitza en quatre poblats històrics, connectats per camins naturals i envoltats de vegetació autòctona. Mentre et mous pel parc gaudeixes de la naturalesa de la zona. Però encara falta més vegetació, més arbres, més ombra... sortosament en algunes parts s’han creat ombres, molt necessàries per suportar el sol... Hi ha molts animals: cavalls, ases, cabres, oques, gallines…aus...

Al llarg del recorregut trobem 6 enormes espectacles principals, representats diverses vegades al dia, a més d'animacions de carrer, tallers artesanals, mercats i exhibicions en viu. Així que altre consell és agafar l’horari i organitzar-te quan vols anar a cada espectacle.

El parc és com una ciutat formada per barris històrics,  el Arrabal, la Puebla Real, la Venta de Isidro i l’ Askar Andalusí, on hi ha exhibició de música, teatre, dansa i acrobàcies que representen esdeveniments històrics. Cert que l’escenografia de tot el que veiem és fantàstica plena d'efectes especials i d' última tecnologia.

Hi ha molta organització: plànols, monitors anunciant quan són els espectacles...indicacions...encara que, sincerament, en algun moment he tirat en falta alguna persona encarregada en meitat camí, quan hi ha tant d'allau de gent i ixes d'un espectacle i necessites anar al següent i tens el temps justet.  És que es formen rius de gent i no exagere! 

Diuen que el parc és apte per a qualsevol persona, siguen els gustos i interessos, bé, estic d’acord, però també diuen que és apte per a totes les edats i jo crec que menors de set anys es poden avorrir perquè no entendran el que es conta...i tal volta se’ls pot fer pesat i es cansen...normal, són menuts...  

Són representacions històriques exalçant períodes destacats de la història de l'Espanya castellana, des d'una perspectiva diferent, lúdica i molt original. Diuen els entesos que amb alguna que altra inexactitud. Jo no ho sé, no em conec tant detalladament la història com per a rebatre-ho. Imagine que com totes les adaptacions a cine, teatre o novel·la, hauran hagut que fer algun canvi. No és censurable s’entén. Jo tinc clar que totes les adaptacions tenen parts de ficció. El que si he notat és que, en general, els diàlegs són pobres. Pense que la raó és que es vol ressaltar la part musical i visual tant escenogràfica com el treball dels artistes. El primer que veiem és “A pluma y espada”.

No podem fer fotos dels espectacles i jo, obedient no en faig, però si de l’interior abans que comence. Em quede bocabadada des de l'inici amb la història que es desenvolupa en el Gran Corral de Comèdies. De tots els espectacles del parc en destaque tres i este és un d’ells. Apareix el senyor Fernán Gómez, corregidor de Toledo i Lope de Vega...Hi ha un complot contra el rei i també hi ha una història d’amor. El que m’ha impactat a nivell visual ha estat la versatilitat de l’escenografia. Preciós. Comencem amb bon peu. 

Tot seguit anem al “El misterio de los Sorbaces” però abans cal dinar. Hui hi ha zones de menjar lliure però molts grups d’estudiants omplint-les. També hi ha fontetes per omplir la botella d’aigua. Perquè al parc hi ha poques ombres i si fa calor...és mortal. Com deia, hi ha llocs on comprar beguda i menjar...però a preu d’or...

Anant amb el “pase emocion” no es fan cues...no cal anar amb antelació per agafar bon lloc. Comença l’espectacle. És l’any 589 i  en una església visigoda s'hi representa un episodi espiritual i simbòlic amb  impressionants efectes d'il·luminació. Tot comença amb un casament prohibit entre una jove romana i un príncep got...és un misteri que va romandre intacte durant segles...

Seguint la nostra previsió, entrem a “El tambor de la libertat” que és un espectacle inspirat en la Guerra del Francès davant dels francesos i representat en un colossal escenari inspirat a Toledo.

Després veiem “El ultimo cantar”, el segon espectacle, al meu parer, realment bocabadant, el tercer és el nocturn. La resta estan bonics, però els que ressalte són especialment impactants per les innovacions tecnològiques, pels actors o pel vestuari...per dir algun aspecte. Este en concret empra la tecnologia 360º, escenaris mòbils i narrativa èpica que commou per explicar un passatge de la vida del Cid Campeador.

Tot seguit veiem “Cetreria de reyes”. Espectacle a l'aire lliure i es recomana portar gorra, barret, etc, en el qual més de 200 aus i rapinyaires sobrevolen el cel en una coreografia aèria impressionant. Passen molt a prop dels caps dels espectadors i podem veure els animals perfectament, el cap, el bec, color, les plomes, la grandària...

Ja tenim vistos tots els espectacles diürns amb  horari establert que teníem previstos. Queda “Allende la mar Oceana” que s’hi pot entrar en qualsevol moment. És un espectacle immersiu perquè reprodueix l’interior de la caravel·la de Colon quan va fer el primer viatge a Amèrica. L’inici i preparatius...

I  quan entres dins del vaixell, passant de cabina a cabina, sembla que fem el viatge junt a la tripulació...fins i tot gràcies als efectes especials es noten i se senten els trons de les tempestes...i el soroll de l’aigua brava... i sentim el moviment de la nau...

I el trajecte acaba en la nova terra descoberta. M’ha agradat molt.

Els espectacles acaben a mitjan vesprada. Però a nosaltres ens queda encara el plat fort, el nocturn, que comença a poqueta nit. L’entrada es pot comprar per separat, és a dir hi ha qui només veu l’espectacle nocturn i altres que només veuen els del dia. Mentre fem temps mengem alguna cosa i gaudim de música en directe escoltant cançons d’Alejandro Sanz. També és moment d’anar a per roba d’abric al bus o al vehicle propi perquè no hi ha cap problema per entrar i eixir. Generalment alguna jaqueta o mocador per al coll és necessària per gaudir sense fred de l’espectacle. Nosaltres prevenint agafem jaquetes però no ens fa falta, després d’un dia de calor, fa una nit fantàstica.

Quan es fa l’hora anem cap al “El sueño de Toledo", el tercer que més m’ha agradat de tot el parc. El “pase emocion” ja no val. Ara tenim el seient numerat. De nou es veu l’organització tan necessària per moure la gran quantitat de gent.

Hi ha més persones que en tot el meu poble sencer! I que bonic! Quina meravella! L’escenari ens transporta a Toledo vora el riu Tajo! Les aigües transparents reflecteixen les cases...

I en començar...impressionant! No puc deixar de mirar l’escenari. En uns quasi 80 minuts es resumeix la història d'Espanya des dels visigots fins al segle XX. Tenen tota la raó els que diuen que és l’espectacle estrella del parc, de fet és el més gran d’Espanya... És que s’ajunten més de  200 actors i genets sobre un escenari de cinc hectàrees... és que hi ha focs artificials, efectes especials bocabadants... drons...i videomapping d'alta tecnologia que va decorant l’escenari segons l’època... És que quan creus que no poden fer res més que puga impactar se superen amb altre efecte...és que sembla màgia! 

Em quede amb la curiositat de saber tot allò que eix de baix de l’aigua...ufff... com ho fan? O és efecte visual.? I em quede patint pels pobres actors, actrius, ballarins, ballarines, i també cavalls... que han actuat i ballat sobre aigua...en este espetacle i altres del matí. Imagine que no estarà gelada... Així i tot...mare meua!  com acabaran de mullats!

Tots els espectacles estan bé, alguns més atraients que altres, la professionalitat dels actors i actrius és indiscutible en tots perquè són actors ballarins, acròbates...i els cavalls! Que ben mestrats...però este espectacle nocturn té un ambient màgic especial... hi ha una espectacular  posada en escena representant els moments importants de la història i realment val molt la pena veure-ho.

Puy du Fou no defrauda, però hi ha gent que exagera lloant-lo. He vist els espectacles principals i els secundaris no m’ha donat temps. Amb tot, m’ha agradat més del que en pensava. Però ja està vist. Fastidia tanta gent, però és el que hi ha. Crec que val la pena anar hi una vegada en la vida per gaudir de l’impacte visual d’alguns espectacles i per deixar-te sorprendre. Tal volta torne, però d’aci molts i molts anys, quan tinguen novetats i jo ja no tinga tan present esta experiència.

 QUADERN DE VIATGE, TALAVERA DE LA REINA I VOLTANTS, abril 2026