JACA (Osca) II PART: LA CIUDADELA

 La ciutadella de Jaca! És enorme! I té forma d’estrella de cinc puntes!

Després del passeig per Jaca, entrem a La  Ciutadella, també coneguda com Castell de San Pedro, que és del segle XVI i té forma pentagonal, és una estrella de cinc puntes clarament definida. Està molt ben conservada, una de les millors d’Europa. L’ordenà construir el rei Felip II per reforçar la defensa de la frontera del Pirineu amb França.

Observem els murs, les torres, els baluards exteriors…

Després creuem el fosso que envolta el pont de pedra i entrem per la monumental porta.

Una vegada dins, comprem el tiquet i abans de començar fem una mirada a un mapa que suggereix  una ruta concreta per a fer la visita del recinte. De lluny es veu el pati d’armes i és una temptació anar-hi per iniciar la visita, però la ruta suggerida comença per un lateral. Fem cas als experts que han dissenyat el mapa.

I accedim a la zona més alta on hi ha una part important: un casamatas que tenia la funció principal d’assentament de les peces d’artilleria i llocs del tirador que devien defendre els murs del costat.

Abans de seguir la ruta indicada veig un pou, el pou del castell. Resulta ser una iniciativa solidaria impulsada en  2021. Les monedes que els visitants tiren al pou del desitjos van  a parar a Unicef i el banc d’aliments contribuint així a una bona causa.

Ens apropem a l’espadanya que ja hem vist per damunt de la porta d’entrada. Tenia la funció d’acollir una o diverses campanes que s’empraven per a transmetre la informació i ordres als ocupants de la fortificació i als de fora. La campana que hi ha fou construïda en 1703.

Seguim la visita. Al segle XVI es creen els baluards per necessitat d’avançar les defenses i assentaments de l’artilleria per a millor protecció de cada mur del castell. En la Ciutadella hi ha cinc baluards: Santa Barbara, España, San Francisco, Santa Orosia i San Pedro. Els polvorins eren importants per guardar tot el que era imprescindible per resistir un llarg assetjament dels enemics: aigua, aliments, ames, municions, pólvora...

En el contra fosso veiem cérvols. En 1974 soltaren per primera vegada cérvols al fosso de la ciutadella. Era resultat d’una bonica iniciativa, encara que fins i tot tal volta seria catalogada per certa gent de desgavellada. I és que suposava la creació d’un centre pioner en Espanya de recuperació del cérvol ibèric. Al capdavall fou un projecte èxitós que des de fa uns anys  ha continuat amb ecociudadela que té com objectiu fomentar el mig ambient, a traves de l’educació i sensibilització amb el món natural i el contacte amb els cérvols buscant l’empatia dels xiquets i xiquetes, prevenint així possibles comportaments incívics.

Accedim al gran pati d’armes que està envoltat dels antics quarters i dependències  militars. Originàriament era de terra però en una restauració de 1968 fou empedrat.

Alhora, aquell any s’hi col·locà just enmig del pai l’estàtua de Felipe II, rei que manà construir-la. La talla la va fer l’escultor Ramon Casdevall mentre feia el servei militar.

Entrem a l’església del segle XVII. Té una portada barroca amb frontó partit, una escultura de San Pedro i columnes salomòniques. A l’interior destaca la pila baptismal d’estil romànic que pertanyia a altra església de Jaca. També destaca el retaule d’estil barroc que presenta la imatge de la Inmaculada, patrona de l’arma de la infanteria, realitzat en 1985.

Envoltant el pati en les dependències hi ha actualment exposicions i sales dedicades a temes militars: una exposició sobre l’aviació, un saló panaderia, un saló dedicat a  premis de exercit, una sala dedicada a la unitat de muntanya, a la sanitat militar...

Però de tot, sense cap dubte, amb el que més he gaudit ha estat amb la fabulosa col·lecció de figuretes de plom que recreen  batalles històriques de diferents èpoques, Quin gran treball!.  Que minuciós! Hi ha més de 32.000 figuretes distribuïdes en 24 escenaris disposats de forma cronològica des de l’època dels faraons fins el segle XXI. Una meravella. Un museu singular i tal volta únic.

Abans d’eixir de la ciutadella..entre risses, ens fem unes fotos de record...

Ja fora, al fosso, de nou veiem els cérvols vivint en semi llibertat i complint l’objectiu de crear consciència social. Enhorabona als primers promotors de la iniciativa i els que s’encarreguen actualment fomentant programes educatius, terapèutics de recuperació d’espècies, formatius i d’investigació.

Has llegit el passeig per jaca? Hi tens l'enllaç: 

http://racoviatgermarilo.blogspot.com/2026/05/jaca-osca-i-part-un-tast-de-la-ciutat.html

QUADERN DE VIATGE, SARAGOSSA I PIRINEU ARAGONÈS; estiu 2025

JACA (Osca) I PART: un tast de la ciutat

 Sabies que Jaca fou la primera capital el regne d’Aragó i és on s’hi creà el sou jaqués?

Aparquen davant de la Ciutadella o Castell de San Pedro…i realment veient les dimensions des de l’exterior fa ganes d’entrar-hi ja…Però primer anem a dinar en un restaurant que està en un lloc privilegiat, està en un hotel cèntric i peculiar, l’hotel Mur, un lloc antic amb història i encant. El restaurant es diu la Ciudadela, i com no? Tenen un quadre representant el castell que és un reclam per turisme de la ciutat.

L’hotel Mur obrí les portes en 1875 i va rebre clients de la categoria d’Alfonso XIII, la Reina Victoria Eugenia, Santiago Ramon y Cajal, Miguel Unamuno o José  Ortega y Gasset. Hi ha un slaó de te amb fotografies de le s7 meravelles del món, que etsà dedicat a Alfonso XIII

Mentre esperem entrar al menjador, mire les parets on hi ha fotografies dels personatges que hi anaren alguna vegada.  En són molts i importants.

Eixim del restaurant i iniciem un curt passeig per Jaca deixant el castell enrere. Només anirem pels carrers principals, el carrer major i els voltants. Després tornarem a la Ciutadella perquè m’abelleix entrar-hi. De tant en tant me n’adone que trepitgem unes plaques que expliquen que Jaca fou la primera capital d’Aragó on s’hi creà el sou jaqués que és la moneda de canvi amb la que es va controlar l’economia aragonesa fins el segle XIX. Cada sou valia 12 diners jaquesos.

Arribem a la plaça de la catedral. La plaça està porticada i sota els porxos trobem botigues, restaurants, pastisseries…la plaça és un bon lloc per seure i descansar refrescant-se en alguna de les terrasses.

La catedral de San Pedro és un dels temples més antics del romànic. Fou construït al segle XI per ordre del rei Sancho Ramirez per fiançar la importància de Jaca com primera capital d’Aragó i eix comercial de la ruta del camí de Santiago. Observem l’edifici per fora. És una catedral sòbria. En la façana principal, destaquen els capitells de les columnes de les dues portades, decorat tot amb motius bíblics i geomètrics.

En el timpà d'esta façana, hi ha una peça excepcional: el crismó, símbol de la monarquia aragonesa. El crismó, o monograma de Crist, està flanquejat per dos lleons.

Entrem a la catedral. La planta del temple és basilical de tres naus. Les naus se separen amb arcs de mig punt recolzats sobre pilars circulars i cruciformes, que s'alternen. L’aspecte ha canviat des dels orígens. Al segle XVIII es va dur una reforma per a solucionar els problemes d'humitat que tenia l’edifici. La catedral de Jaca, a més de ser referència per la seua arquitectura, ho és per la seua rica i variada decoració escultòrica. 

Observe els carrers nets, amples...pare atenció en les cases senyorials, algunes modernistes,  com el casino.

Passem per davant de l’edifici de l’ajuntament que fou construir als segles XV i XVI, en dos fases, d’estil plateresc aragonès on especialment destaca la portada. A l’interior hi ha un pati renaixentista amb la campana de la torre del rellotge, una torre que just anem a veure a continuació, i també hi és l’arxiu municipal, un dels més valuosos d’Aragó amb documentació única i antiga del segle XIII.

A prop de la casa consistorial està la Torre del reloj o torre de la carcel, d’estil  gòtic civil. És de planta rectangular i fou construïda en 1445 com part d’una residència particular sobre el mateix solar on s’edificà el palau del monarca aragonès, destruït per un incendi en 1395. En el passat també fou seu del representant del rei en la ciutat conegut com El Merino. En 1599, el Concejo de Jaca adquirí la torre per instal·lar un rellotge i en 1602 es va convertir en la presó de la ciutat durant segles. Des de 1986 és la seu de la Comunitat del Treball dels Pirineus. En un dels laterals està l’estatua del rei Ramiro I, el primer rei d’Aragó.

Passem per davant de l’església de Nuestra Señora del Carmen. Es l’unic que queda de l’antic convent de Nuestra Señora del Carme que els carmelites descalços fundaren a Jaca. És una mostra de l’exaltació de l’espiritualitat barroca de finals del segle XVII.

Seguim fent un passeig tranquil pels voltants del carrer Major observant edificis…

Anem per l’avinguda Primer Viernes de mayo. L’avinguda porta el nom d’una data important per a la ciutat. Anualment, cada primer divendres de maig Jaca se celebra la victòria de l’exèrcit del comte Aznar Galindez  contra l’invasor moro. Per a reviure l’esdeveniment centenars de ciudatans van amb vestimentes d’època i participen  en una desfilada multitudinària. L’avinguda fou creada en 1915 quan enderrocaren la muralla  per ampliar la ciutat i de les quasl només queda una xicoteta part adossada al convent de les benedictines o església de san Ginés. A l’avinguda trobem  molts edificis modernistes bonics, construïts per prestigiosos arquitectes.

Hem arribat al punt d’on hem iniciat el passeig, tenim davant la Ciutadella... i ara si…entrem...

QUADERN DE VIATGE, SARAGOSSA I PIRINEU ARAGONÈS; estiu 2025

MURCIA: SANTUARI DE NUESTRA SEÑORA DE LA FUENSANTA

La Verge Patrona, benvolguda i venerada...considerada patrona des de segles enrere, encara que la proclamació canònica oficial fou en 1927.

El Santuari de la Fuensanta s’hi troba a menys de 6 quilometres de Murcia i és un dels llocs més estimats pels murcians perquè hi tenen  a la seua patrona, la de la ciutat i la de l’horta, la Verge que trauen en romiatge en les festes de primavera i en setembre.

Està en la pedania d’Algezares. I quin entorn!. El santuari es va començar a construir en 1694 sobre les ruïnes d’una antiga ermita medieval, però la imatge de la Verge ja hi era abans. Ja al segle XV se celebrava el seu culte i en alguna ocasió es va fer algun romiatge, però no arribava fins a la catedral com passa amb la Fuensanta.

Comece a mostrar vos el santuari des d’uns metres avall que l’església  perquè es on està la font santa, la font que li dona nom a la Verge. La tradició cristiana afirma que la Mare de Deu va fer brollar la Font santa que sanava malalts i servia de descans als que feien el romiatge quan pujaven al santuari a venerar-la. La font és d’estil renaixentista. El culte a la Verge de la Fuensanta, la que estava a l’ermita, era cada dia era major. Tanmateix fins els segle XVII la patrona de Murcia era la Verge de la Arrixaca, propietat del pares agustins. Però passà un fet que canvià les coses. En 1694 el cabildo i el consell de Murcia demanaren als pares agustins traure la Mare de Deu de la Arrixaca en processó per a que portara la pluja, perquè`era molt necessària en aquells moments. Tanmateix els pares agustins s’hi oposaren. Aleshores fou quan el Cabildó acudí a la Fuensanta de l’ermita, a la que tragueren en processó i després de dos dies de precs i un romiatge va ploure molt. Aquest fet passà més vegades i la devoció a la Verge de la Fuensanta augmentà. En febrer de 1694 el cabildo en agraïment manà construir un nou temple sobre l’antiga ermita existent. En 1731, la Verge de la Fuensanta fou proclamada “Patrona Principal de la Ciudad de Murcia”. El 24 d’abril de 1927, es va fer la coronació  Pontificia.

La zona de les “Siete Cuestas” és el tram final i més exigent por on puja i baixa la Patrona cada vegada que es trasllada a Murcia. Són rampes empinades que molts devots pugen com promesa per algun favor demanat, alguns ho fan descalços o agenollats, simbolitzant el sacrifici i l’esforç.

Des de la Font nosaltres seguim el mateix camí... costera amunt i parant-nos en cada estació del via crucis llegint les frases adjuntes explicatives del moment representat, algunes de les quals són peculiars, altres contundents, altres trauen un somriure.

Hi ha 14 estacions, des de la condemna fins a la sepultura. L’ultima diu: Silencio de Dios

Mentre anem pujant observe les coves que antigament estigueren ocupades per eremites, gent que ho deixava tot per viure en la pobresa i en l’oració. Conten casos sorprenents com el d’una actriu còmica que anà a Murcia a actuar i en conèixer la Fuensanta ho deixà tot i anà a viure en una de les coves.   

El paratge és preciós. L’església la tenim davant. El santuari és d’estil barroc. Durant la guerra civil patí  vandalisme que ho destrossà quasi tot i hagué de ser restaurada. La Verge se salvà perquè fou amagada. És bé  d’interès cultural.

La façana central té dos torres i una porta en arc de mig punt. El portal central és de pedra i fou construït en 1705. Damunt la porta hi ha dos àngels portant l’escut del Cabildo de la catedral de  Murcia. Al centre està la Verge de la Fuensata flanquejada  pels patrons de la diòcesi de Cartagena. No podem entrar perquè esta tancada. El motiu deu ser perquè la Fuensanta està a la catedral  i no fan missa. Ja la veurem en altra ocasió a l’interior del temple d’estil barroc que té una nau central i dos lateral amb  capelles i la  cúpula sobre el creuer amb pintures murals representant un romiatge. També veurem en altra ocasió la representació de la coronació de la Verge de la Fuensanta en el Pont Vell de Murcia. Quan es va als llocs, sempre s’ha de deixar parts per veure i són excusa per tornar.

Em consola pensar que a la Fuensanta ja l’he vista en la catedral, en l’altar major LINK perquè la baixaren el dijous de la primera setmana de quaresma per a celebrar l’aniversari de la coronació. Hi estarà fins el dimarts de la tercera setmana de Pasqua, quan tornarà al santuari. La segona baixada la farà en setembre. Sobre la imatge de la Verge que veig i fotografie a la catedral, no se sap qui és l’autor, però és molt antiga, almenys del segle XV i al principi no portava xiquet. El que porta ara als braços és del segle XVI i  l’escultura s’atribueix a Francisco Salzillo.

El Cabildo de la catedral de Murcia és qui està al càrrec del santuari perquè foren ells qui tingueren la iniciativa de construir-lo, ells on els que costegen les despeses que s’originen però són les monges  benedictines, que estan al costat, les que tenen cura del santuari i tenen el monestir connectat al santuari per un arc.

Hi també veiem la Casa del Cabildo Catedralici o del sagristà, situada a uns cent metres en un turó. És un edifici  de tres plantes construït i reformat entre els segles  XVII i XIX  d’estil neoárab, destaca la planta basilical, malgrat no ser un edifici religiós, la porta blava,  el gran arc ogival i les finestres  neomudéjars i la forja. Té murs de pedra i rajola. La casa estava destinada a ser la residència habitual de la persona encarregada de tindre cura de recinte del santuari i el temple. La situació privilegiada, en alt, permet veure a qualsevol persona que s’apropa al lloc. En l’actualitat se la veu abandonada i estaria bé que evitara  el deteriorament total perquè és un edifici bonic que li dona un contrapunt atraient a l’entorn. També el mirador de davant necessita reforçar-lo per evitar algun accident. És un lloc molt visitat i requereix atenció i no dexadesa per part de les autoritats competents.

El temple està enclavat al parc regional El Valle y Carrascoy, un espai natural protegit que domina la Vega murciana. Està envoltat de natura, de muntanya pel que hi trobem magnifiques vistes de la ciutat i de la seu horta. Les vistes son espectaculars.

QUADERN DE VIATGE, MURCIA i PROVÍNCIA, tardor 2026

 

 

MURCIA: LA CATEDRAL

Un dels monuments més importants de Murcia és la catedral, entrem i pugem a la torre des d’on veiem unes vistes precioses de la ciutat.

M’agrada Murcia. És una ciutat acollidora amb la grandària suficient per poder recórrer-la a peu. El seu casc històric el té concentrat i està ben cuidat. Els carrers i les places estan netes.  He vingut a visitar l’amiga Loli, que és murciana, i això té l’avantatge d’escoltar aspectes concrets, alguns curiosos, que no eixen a les guies de viatge ni expliquen a les oficines d’informació i turisme. Loli ens conta sobre la ciutat, sobre els costums, sobre la gent... i sobre el transport, que arriba a tot el casc històric però no arriba a les pedanies, cosa estranya perquè estan només a pocs quilòmetres. És una queixa general perquè amb transport públic que arribe als voltants, facilitaria la vida de molta gent. A més l’aparcament en Murcia cada vegada es més difícil i estan imposant normatives que ho compliquen.

Loli també ens conta sobre les festes: la de Setmana Santa i la de la Primavera amb l’enterro de la sardina, declarades d’interès turístic nacional. També està la fira de setembre amb  moros i cristians i les festes del Nadal i Reis quan la ciutat viu dies especials. Ens parla del massiu romiatge a la Fuensanta, la patrona a la que se li té gran devoció i que just estos dies no està al santuari sinó en la catedral.

Així que  comence a mostrar vos la ciutat  escrivint sobre el monument que més destaca en Murcia, la seua catedral. Sobre la Fuensanta, el santuari i el paratge natural que l’envolta, ja escriuré a banda.

La catedral és  enorme i solemne, construïda al segle XIV i consagrada com catedral l’any 1467. Quan arribà Jaume I el conquistador instal·là al lloc que era la mesquita una xicoteta capella consagrant-la a l’advocació de Santa Maria la Mayor. Funcionà des de 1291 com primera catedral, moment en el qual es traslladà la seu del bisbat a Murcia, aprofitant les naus de la mesquita per a les funcions litúrgiques. Fins 1394 no començarien les obres de l’actual temple, prèviament s’havia enllestit el claustre, on està actualment el museu catedralici. En 1467 es donà per finalitzada, la part essencial, encara que reformes i noves capelles no han parat de fer-ne al llarg del segles. De fet es tardà quasi cinc segles en enllestir-la i s’aprecien diferents estils. Destaca la façana-retaule barroca, reconeguda obra mestra a nivell internacional, la qual s’inicià la construcció en 1736. Es gran i harmònica, combinant escultura i arquitectura. Té 54 metres de altura i mes de 20 escultures.

Entrem i trobem 23 capelles dedicades als sants patrons dels gremis i als enterraments dels bisbes i nobles que fomentaren o col·laboraren en la construcció.

Passem per la nau central on està l’altar major i el cor. En 1854 hi hagué un greu incendi que ho va destruir tot, fins i tot les vidrieres esclataren, només se’n salvà una rosassa. A poc a poc la catedral es recuperà, en part a la donació d’Isabel II.

Al cor trobem la silleria tallada en nouera, d’estil tardo renaixentista donada per la reina, damunt està l’imponent orgue Merklin amb quasi 4000 tubs.

Hi ha aspectes destacables que m’interessa veure perquè em susciten curiositat. Un d'ells és sobre un rei, altre sobre una família noble.  I és que Alfonso X entrà en Murcia en 1243 i va sotmetre la ciutat al vassallatge de Castella designant-la capital del regne. Li agradava Murcia i volgué estar hi enterrat. Així que el cor i les entranyes  estan en una urna col·locada en un lateral del altar. Vull saber on està. M’aprope a l’altar per veure-ho millor. Quasi em passa desapercebut perquè hui, de manera provisional i com cada any per esta època, està la Verge de la Fuensanta i és la que s’emporta la màxima atenció. Quan per la vesprada anem al seu santuari trobem l’església de la Fuensanta tancada perquè la Verge no està dins. 

Altre aspecte que vull veure és la capella funerària dels Velez, fundada en 1490. La capella més famosa i representativa de la catedral que és d’estil gòtic flamíger, una de les tres d’este estil en Espanya, les altres dos estan una en la catedral de Burgos i l’altra  en la de Toledo. La capella sobreeix en extensió i altura de la resta de capelles, demostrant així el poder nobiliari de la família que acull. La capella és de planta octogonal irregular coberta d’una volta estrellada de deu puntes. En 1928 fou declarada Monument Nacional pel valor artístic. La cripta està a sota de la capella.

Des de l’exterior veiem una extraordinària cadena de pedra que envolta tot el conjunt. Té 90 eslavons d’un metre. I diuen que si alguna persona la tocara amb les mans les perdria. Hi ha altra llegenda que diu que en l’any 1500 arribà un vagabund a  Murcia dient que era escultor i sabent que el marques de Velez estava construint la capella s’oferí a tallar una cadena al mur sense cobrar. El marqués no refusà la proposta amb la condició que si no li agradava el resultat seria castigat en la forca. Els treball durà 7 anys i tothom quedà meravellat amb el resultat, però el marques per por a que l’escultor poguera replicar l’obra en altre lloc ordenà tancar-lo en la presó de per vida. La llegenda continua dient que també manà tallar-li les mans i els ulls. Altra versió diu que va morir degollat. D’una manera o altra el fet és que l’escultor eixí malparat. És el que conta la llegenda perquè hi ha estudis que acrediten que la cadena fou esculpida per Jacobo de Cártago.

I com no? Volem pujar a la torre. Atrau. Tan esvelta. Tan alta, 93 metres! És el segon campanar catedralici més alta d’Espanya després de la Giralda de Sevilla. Mai em tira enrere pujar escales. La torre fou construïda entre els segle XVI i XVIII, s’inicià en 1519 i s’enllestí en 1793, per la qual cosa s’hi poden veure diferents estils. La cúpula que remata és neoclàssica.  Té diferents cossos amb diferent amplària per donar seguretat i que la torre no s’enderrocara perquè  hagué un temps en que la torre s’inclinava. Quan iniciem la pujada m’emporte la sorpresa que en esta ocasió hi ha molt poques escales. La major part són rampes.  

El primer cos de planta quadrada és renaixentista amb ornamentació plateresca. A l’interior està la sagristia major. Mentre pugem fem parades. El segon cos també es renaixentista. Hi s’hi troba l’arxiu catedralici el segon mes important de Murcia després de l’arxiu regional.

Anem pujant pisos  assenyalats en les parets i que veiem mentre pugem la rampa. Ja anem pel setze. Les obres es paralitzaren durant dos segles. La construcció a partir d’ara seria barroca, era  meitats del segle XVIII. Hi ha una sala on està l’antiga maquinària del rellotge. També anomenada la sala dels secrets.  Hi ha una acústica perfecta. Veiem alguns noms escrits a les parets perquè en algun temps hi vivia gent, la que s’encarregava  del manteniment de la torre.

Seguim pujant fins arribar a balcó dels conjurs i a la sala de les campanes. L’esmentat balcó voladís dels conjurs és des d’on es pregava  amb el Lignum Crucis per protegir la ciutat dels mals, tempestes o riuades. Les mascares decoratives també servien per espantar les desgràcies naturals. A la sala de les campanes en veiem 29 campanes, 5 en cada costat. La més gran es Santa Agueda que pesa 6420 quilograms. Les campanes han estat des de temps immemorials i han estat  la manera de comunicar les riuades, les guerres, les celebracions... però també les morts dels habitants.

Les vistes són espectaculars a la plaça de Cardenal Belluga…amb el Palau Episcopal a l’esquerra i just enfront l’edifici modern de l’ajuntament enfront, el Moneo. També veiem altres monuments importants de la ciutat i el riu Segura.

Tot seguit baixem de la Torre.

Anem al museu catedralici que està a l’antic claustre gòtic on hi ha retaules valuosos i obres de Salzillo, així com obres d’orfebreria. El que m’agrada del museu és observar del claustre, el que queda de l’antiguitat.

M’agrada comprovar com s’aprofiten espais antics amb valor artístic i arquitectònic  per a usos diversos. En este cas el claustre. També passa en el museu Salzillo i el de santa Clara on alhora que veiem el museu veiem l’edifici que l’acull. 

QUADERN DE VIATGE, MURCIA i PROVÍNCIA, tardor 2026