Cal visitar Murcia. Sabíeu que el segle d’or murcià, el XVIII, deixà en la ciutat petjades de barroc en arquitectura i escultura, que el pas del temps no ha esborrat? I també està la seua horta...i també altres vestigis del passat que configuren la seua identitat.
Estos
dies visite Murcia per passejar per la ciutat i també veure l’amiga Loli, que
conec de fa anys. És bo buscar moments per alimentar els vincles d’amistat. Murcia
és famosa per la seua horta però també és valuós i digne de ressaltar el seu
patrimoni perquè el segle d’or murcià deixà monuments importants: la Catedral de Santa María, que ja us he mostrat junt al santuari de la Fuensanta, el Palau Episcopal, nombroses
parròquies, capelles, temples i convents o les escultures d’un geni de la
imaginería religiosa barroca, com va ser Francisco Salzillo, que també he
escrit i està en un post a banda. Tot ho veiem a poc a poc.
També hi ha vestigis musulmans com la muralla. El personatge àrab mes important fou Ibn Arabí un gran impulsor de misticisme. Estem quedant-nos en un hotel cèntric situat en la plaça de san Pedro i tenim un fragment de muralla a un tir de pedra: muralla de Verónicas. És un vestigi de la fortificació andalusí entre els segles XI i XII, declarat bé d’interès cultural que conserva dos torreons i part de la barbacana, revelant el sistema defensiu de l’antiga medina. Es trobà quan en 1985 parcialment enderrocaren l’antic convent tot just situat al costat, del que queda en peu l’església reconvertida en sala d’exposicions. Hi estava la Puerta de la Aduana construïda en 1406, qualificada amb el nom per estar propera a la duana major, era on es controlava el comerç i l’entrada de mercaderies.
La muralla està just al costat del mercat de la Veronicas, on trobem parades de venda dels millors productes de l’horta murciana. És un edifici modernista de 1922 que té dos plantes.
El mercat està junt al Malecón. Cada matí, abans de començar els passejos per Murcia o província, anem-hi. També, a les vesprades o nits, abans d’entrar al hotel per descansar, donem una volta per la zona. El Malecón és el lloc d’esbarjo dels murcians i va dels jardins de l’antic convent de san Francisco al Botànic. Escenari de concerts, de teatre…fou creat al segle XV com mur de contenció pels constants desbordaments del riu Segura. Posteriorment, en 1736, fou reedificat.
Des del Malecon veiem la passarel·la anomenada Manterola, en honor a l’enginyer que la dissenyà, és un pont de tirants que sembla un vaixell de vela. Des del pont tenim una bonica panoràmica del Puente de los peligros i la torre de la catedral al fons.
En l’imprescindible passeig pel riu Segura s’ha de passar pel Puente de los peligros o Puente viejo, de 1742. Es diu “dels perills” perquè segons conten els locals, abans hi havia un pont més inestable que era perillós creuar-lo i quan s’havia de fer es demanava ajuda a la Virgen de los peligros que està en una de les voreres.
Si creuem el pont veiem de prop el Puente Nuevo o Puente de Hierro enllesit en 1903. Fou el segon pont construït i se’l qualificà de nou per a diferenciar-lo del primer i més antic. Des del 2003 és nomes per vianants.
Veiem altres ponts quan anem en cotxe per la ciutat. El que destaca és el pont de l’hospital, construït en 1973 però reformat en 1999 amb disseny de Santiago Calatrava
Però retornen a la plaça de san Pedro, des d’on s’arriba en no res a tots els llocs importants de la ciutat. Presideix la menuda plaça, l’església, originaria dels temps de dominació cristiana, al segle XIII, quan fou construïda sobre una mesquita. La torre s’especula que seria un antic minaret. El que s’hi veu en l’actualitat és fruit de la reconstrucció del segle XVII i XVIII.
Només eixir està la plaça de las Flores. Passejar sense rumb és una bona opció i seure en algun bar o terrassa per menjar tapes és altra. La plaça de la Flores, junt a la plaça de Santa Catalina, són els nuclis del tapeig especialment en cap de setmana. Hi podem demanar una “marinera”, que és una base de pa en forma de rosqueta allargada, un poc d’ensalada russa i una anxova per damunt. També podem demanar un “matrimonio”, que és un boqueró en vinagre i anxova. Els “michirones”, és un guisao de faves i diverses carns. Els “caballitos” és una gamba rebossada i de postre, “paparajotes”, que són fulles de llimoner rebossades amb ou llet i farina fregides i servides amb sucre i canella.
A uns metres de la plaça de San Pedro està la plaça de Santa Catalina, considerada en l’antiguitat com la plaça major. Durant l’edat mitjana fou centre polític i social. Hi trobem alguns edificis destacables entre els quals està la casa Palarea, una casona de 1860 condicionada per a acollir l’exposició permanent del pintor murcià Ramón Gaya. La importància de la plaça queda patent en el fet que des de temps immemorials s’hi celebraven i s’hi celebren desfilades del Corpus o de setmana santa. La plaça començà a perdre importància a partir del segle XVIII quan cobrà relleu el passeig de la glorieta i la plaça de la catedral. A final del segle XX la plaça junt a la de la plaça las flores es convertí en vianants unificant el disseny urbà.
I en no res trobem la plaça de San Bartolome, dedicada al jueu martiritzat en Armeria, espellant-lo i decapitant-lo, per haver convertit al cristianisme al rei Polimio d’Armenia. L’ordre la donà el germà del rei Polimio. Em crida l’atenció una estàtua de Mercuri, perquè és un deu pagà i està tot just davant de l’església catòlica. A l’altre costat hi ha un ombu, arbre conegut com bellaombra, la peculiaritat és que és originari de la pampa sud-americana i té més de mig segle d’antiguitat.
Són places i carrerrons que donen a una de les arteries més importants de Murcia: la Gran Via Francisco Salzillo. La construcció d'esta Gran Via data de la dècada de 1950 i hi trobem edificis con el banc d’Espanya i l’edifici de la delegació d’hisenda. També hi ha un arc modern que recorda al desaparegut Arco del Vizconde que s’hi trobava en eixe punt en concret i formava part de la casa que el segon bescompte va construir en 1841 sobre una fica de la seua propietat.
Però si hi ha un punt neuràlgic i epicentre cultural a la ciutat eixe és la plaça del Cardenal Belluga, perquè és on trobem els edificis més importants. Destaca la catedral de Santa Maria, a la que, com he dit, li he dedicat un escrit a banda. En la part nord de la plaça hi ha vivendes privades d’estil neoclàssic i modernista i destaca la casa de los dragones, la decorada en color clar.
A la plaça també està el Palau Episcopal del segle XVIII, seu oficial de la diòcesi de Cartagena, l’edifici fou declarat be d’interès cultural en 1992. Es exemple d’estil rococó, de planta quadrada, entre italià i francès. Amb portades sòbries i elegants. Accedim al pati organitzat en tres arcades d’ordre dòric i un cos superior més compacte. De l’edifici destaca l’escala imperial i una menuda capella de planta circular i estil rococó.
A la plaça també trobem l’ajuntament però és el nou, el Moneo, construït en 1998 seguint un disseny avantguardista. Realment crida l’atenció perquè objectivament desentona amb totes les edificacions que l’envolten. Ni li faig foto, malgrat ser un dels símbols arquitectònics de la Murcia contemporània. A mi el que m’interessa és l’edifici d’estil neoclàssic del segle XIX i que té la façana principal davant la Glorieta. La Glorieta és una plaça de vianants, allargada i enjardinada on està també l’estàtua del cardenal Belluga, personatge molt influent en la història de Murcia. De l’ajuntament destaca la portada amb quatre columnes corínties suportant un frontis. Damunt del balcó principal està l’escut de la ciutat escoltat per dos muses que representen l’abundància i la felicitat, enmig del frontis està el rellotge.
El passeig continua...
QUADERN DE VIATGE, MURCIA i PROVÍNCIA, tardor 2026
