MURCIA: MUSEU DE SANTA CLARA i MUSEU DE SALZILLO

 En Murcia hi ha molts museus...però hi ha dos que no et pots perdre: el de Salzillo i el del convent de Santa Clara

 

MUSEU DE SANTA CLARA

El Monestir de Santa Clara la Real, és un conjunt monàstic de l’ordre de les Clarises que té l’origen al segle XIV,1365, ocupant el que seria  l’antic Al-Qasr al-Sagir (Alcásser Menor) musulmà del segle XIII. ​ Es un dels edificis històrics més importants de la ciutat per conservar restos del palau àrab, el més importats de l’art islàmic murcià.  El monestir té una església edificada al segle XVII, a la que entrem abans de visitar el museu,. en la que destaca el tabernacle que presideix l’altar. La decoració interior és barroca rococó.

Per accedir a l’entrada del museu hem de girar el cantó, a la Gran via. El primer que trobem és l’hort del monestir.

I tot seguit entrem al museu i m’encanta veure el que queda de l’antic palau d’emirs musulmans entre els segles XII i XIII i el que conserva de quan fou alcasser dels reis castellans. Es una barreja d’estils arquitectònics concentrada  amb gust i harmonia i testimoni de la superposició de cultures. Recordar qui ens va precedir és important.

Tot no es pot visitar perquè hi ha una part del monestir  dedicada a l’ús exclusiu de les monges. Destaca el pati amb l’alberca, una de les més antigues d’Espanya, del segle XIII, i les arcades superposades del claustre del monestir. És un lloc bonic que convida al descans i a la reflexió. Mirant l’aigua tan clara i transparent és fàcil imaginar el passat, als emirs i les dones conversant.

Observem els restos de escaioles de la portada del saló nord del segle XIII o la cupuka dels dragons en el presbiteri de l’antiga església del monestir del segle XV i d’estil gòtic.

Cal temps, no anar amb presses, perquè el museu conté una gran col·lecció d’arqueologia andalusí, fustes tallades i decorades, sòcols, escaioles tallades i pintades... i restes d’un a coberta mocàrab. També, a la part de dalt està la sala on s’exhibeixen les obres d’art de les monges clarisses, el patrimoni aconseguit  per donacions o les dots que aporten les novícies en ingressar al convent.

EL MUSEU DE FRANCISCO SALZILLO

Si parlem de museus de murcia, el de Francisco Salzillo no pot faltar. Està ubicat des de 1941 junt a l’església de Jesús, que forma part del museu, a la plaça de san Agustín. A més hi ha  una part moderna necessària per acollir les obres de l’escultor barroc murcià que s’entra pel lateral

Com arribem abans que el museu estiga obert dona temps a observar bé l’exterior.

Per a fer l’entrada de la part moderna s’aprofità la façana reianxentista de l’enderrocat palau Riquelme.

Hi ha diferents seccions, una part d’història del museu, i histotia de l aconfraria de jesus biografia de salzillo...i tot en un edifici que conjuga modernitat del segle XXI on predomina la llum natural amb l’esglesia barroca  de planta centralitzada del finals del segle XVII

També hi ha una sal d’audiovisuals on veiem processos de setmana santa i apreciem el fervor de la gent acudint hi als carrers de maner multitudinària. I veiem l’expressivitat de les cares de les escultures, el detallisme en cada part Salzillo era un gran artista. Sense cap dubte. En no res veurem estes escultures. Ja fa molts anys vindre a Murcia i curiosament només recorde haver visitat este museu i haver vist les fabuloses escultures processionals de l’escultor. El que denota que impacta bellesa, mestria i bon treball.

Veiem una recreació d’un taller barroc i una sala de esbossos. També hi ha algun quadre de l’escultor.

La sala del betlem té fama el singular betlem de 556 peces, amb imatges menudetes originals de Salzillo.

I l’església on s’exposen els passos que al·ludeix en tot moment a la passió de Jesús, des de la planta fins les pintures murals del segle XVIII. Hi estan enterrats els germans il·lustres de la confraria de Jesús. L’església és preciosa. Em recorda a València, a la basilica on està la mare de Deu dels Desamparats al costat de l aSeu.

Però el que més m’interessa veure són les capelles on trobem les belles escultures barroques:  els famosos pasos de salzillo que protagonitzen la processó del mati del divendres sant: son “La Cena”, “La Oración del Huerto”, “El Prendimiento”, “Los Azotes”, “La Caída”, “La Verónica”, “San Juan” y “La Dolorosa”, propietat de la Cofraria  de Nuestro Padre Jesús Nazareno. Son precioses. Una meravella. Cada imatge requeriex atenció perquè no li falta detall.

Per cert...sabíeu que El pas de la cena, encarregat a l’escultor en 1763, quan eix cada any el divendres sant, la taula esta parada amb menjar de veritat? Hi ha carn, peix, fruites... tot servit en vaixella de plata i tapets i tovalloles especials de luxe i ben planxades, canelobres i gerres...no falta detall. 

L’amiga Loli, unes setmanes després de tornar del viatge, el divendres sant dia 3 d’abril,  m’envia fotos de la transmissió en directe de la processó, pel canal 7RM de la tele, per a que comprove que és veritat.

I tant que sé que és veritat...Només tornar a casa vaig buscar informació complementària. No és una recreació del que menjaria Jesús i els apòstols en aquella època, sinò recrea el menjar típic de l’època quan esculpí l’obra, època barroca. I el corder d’uns deu quilos es cuina el mateix dia, des de fa molts anys al mateix restaurant...i es presenta com si fora el segle XVIII amb la cua i el cap que es posa al final. I el peix és generalment dos lluços...Tot està ben subjecte a la taula, per experts fusters, per a que no caiga.

L’amiga murciana em conta altre detall i m’envia foto de la processó en la tele. Em  diu que també El pas de l'oració a l'hort, porta els dàtils de debò i diuen que la dona que en menja un es queda embarassada. La directora del museu Salzillo ho ha dit durant la retransmissió, assegurant que a ella li va passar. Curiós no? Res com conèixer d’allà on es va, a una persona local que coneix i s’interessa pels costums, tradicions i història del lloc on viu. Gràcies Loli.

Quan eixim fora, a la plaça de san Agustín, entrem a l’església de san Andrés i santa Maria de Arrixaca, que està oberta. Té façana del segle XVIII, es el que queda de l’antic convent dels agustins. Santa Maria de Arrixaca era la patrona abans que la Fuensanta. Ho va ser fins el segle XVIII.

També hi ha altres museus…el museu Ramón Gaya, un pintor murcià, que està situat en una bonica casa del segle XIX... o el Museu de Belles Artes de Murcia on hi ha una col·lecció de pintures i orfebreria d’artistes entre els segles XVI i XIX com Julio Romero de Torres, Sorolla, Murillo o Zurbarán.

QUADERN DE VIATGE, MURCIA i PROVÍNCIA, tardor 2026

 

TALAVERA DE LA REINA (TOLEDO)-II PART

Diu una dita que tots els camins van a Roma...doncs en Talavera tots els camins poden acabar en la plaça del Pan, la plaça més important de la localitat.

En la primera part del passeig us mostrava el trajecte a la plaça principal des dels jardins del Prado, hui us en mostre altre que va des de les muralles i les Torres Albarranas, on està el cartell de ceràmica amb el nom de Talavera.

El millor lloc per fotografiar-se i emportar-se a casa un record ceràmic amb el nom de la ciutat darrere. A més a més, l’oficina d’informació i turisme també hi és...val la pena entrar per agafar fullets informatius i un plànol. Els encarregats d'atendre el píblic expliquen molt.

Parem en la muralla i en els restos de l’Alcassaba. Talavera arribà a tindre tres recintes emmurallats. Actualment es conserva part de la muralla del primer recinte, el més antic. Es calcula que arribà a tindre 66 torres construïdes en diferents períodes.

Donem una volta per darrere.

Hi trobem panels ceràmics, un dedicat a Miguel de Cervantes, no és l’únic de fet hi ha una  ruta que uneix la ceràmica amb la literatura,  i altre que constata la declaració de conjunt històric del casc antic en 2019.

Molt a prop està el museu de la ceràmica Ruiz de Luna, però és dilluns i està tancat. Tanmateix ens apropem a veure la plaça on està situat l’antic convent agustí del segle XVII on està  instal·lat. El museu acull  la col·lecció personal del ceramista Juan Ruiz de Luna, i peces de ceràmica talaverana d'entre els segles XVI i XX.

Retornem direcció al riu...Seguim i abans d’arribar al pont romà parem  en el punt del parc del Canillo on està la Verge de Guadalupe. Es el camí reial de Guadalupe el que fou recorregut per la reina Isabel la Catòlica en diverses ocasions i que arribà a ser tan conegut com el camí de Santiago. També va passar per Talavera l’emperador carlos V en 1525. Pels carrer de talavera ja hem vist indicacions del camí i alguna referència més sobre el camí.

El que tenim davant és un monument exemple de la valuosa artesania talaverana que fou finançat per col·lecta popular. És una capella mudèjar amb ceràmica que representa als monarques catòlics i a la verge, així com a 24 peregrins il·lustres que feren el camí de 257 quilometres des del monestir de los Jeronimos de Madrid fins a Guadalupe.

Parem a veure el pont romà, que de romà té poc. És el més antic de tots, d’origen medieval encara que és cert que fou construït sobre una estructura anterior d’època romana. Al llarg dels segles ha estat reformat moltes vegades, és el motiu que els ulls del pont siguen diferents. L’ultima restauració fou en 2002 i just en estos moments de nou necessita una reconstrucció perquè en març de 2025 el cabdal del riu Tajo anava amb tanta força que va col·lapsar el pont en dos dels seus arcs i  destrossaren una part. Imagine que els Consistori ho té en llista d’espera perquè és bé d’interes cultural des de 2021. En estos moments el fons econòmic dedicat a patrimoni estan gastant-lo en la restauració de la basílica del Prado.

Des del pont romà veiem altres dos ponts de la ciutat: el pont roig, de ferro o pont Reina Sofia. Va ser el segon que tenia Talavera, comencà la construcció en 1904 i s’enllestí en 1908. Era necessari per descarregar el pont vell de tanta gent i pes i a més destaca per bonic i estil arquitectònic. Te 426 metres repartits en 10 trams de ferro i acer. Originàriament era gris, però en 1994 es pintà de roig mentre es restaurava. El que conserva igual des de principis de segle XX son els fanals. També veiem el pont de Castilla la Mancha, un prodigi de l’enginyeria, és el pont més alt d'Espanya i el segon pont més alt d'Europa amb 192 metres d'alt. És obra de l'enginyer Ramón Sánchez de León. Per la seua alçada i longitud, és  emblema i punt de referència de la ciutat. Diuen que s’hi veus fins i tot des de 13 quilòmetres!

Deixem la part del riu i creuem l’avinguda Ronda del Canillo per anar a cap al casc antic. Passem per la porta del museu etnogràfic que té darrere l’església de Santa Catalina...

...i a les portes un gran mural homenatge al riu Tajo.

Tot just al costat es troben les restes arqueològiques de la Teneria del Monestir de Santa Catalina. Estos vestigis corresponen a un antic centre d'adob de pells utilitzat per l'Ordre dels Jerònims.

Girem el cantó a buscar el centre i molt a prop de San Prudencio i l’església de Santa Catalina hi ha altre panel ceràmic destacable, este està dedicat a la festivitat de primavera de Las Mondas, que data de l’època grecollatina fent ofrenes a Ceres, la deessa de l’agricultura. Però no és ceràmica antiga, és del segle XXI.

Per tota Talavera hi ha molts panels ceràmics homenatge i informatius

Arribem a les portes de Santa Catalina, que ja hem vist des del riu, està  situada a la Plaça de Sant Jeroni, annexa al convent de frares de San Jeronimo, va començar la construcció el 1455 i es va inaugurar el 1469. Té afegits posteriors que abasten fins al segle XVII

Seguint avant i passem per les portes del col·legi de Sant Prudenci (antic asil del mateix nom). És un edifici rectangular d'estil mudèjar del segle XV, de tres altures i dues façanes. La porta principal és d'estil renaixentista amb la inscripció “Asil de San Prudencio”. A la part superior apareix un templet clàssic de pedra a l'interior del qual hi ha la imatge del sant titular, realitzat en ceràmica talaverana. Actualment l'immoble l'ocupa el Centre Regional d'Innovació Digital (CRID). I ja estem darrere de la col·legiata de Santa Maria la Mayor. Realment en Talavera, està tot a un pas...tot molt a prop.

I l’església, edifici gòtic iniciat al segle XII, està situada en la plaça del Pan, una plaça preciosa. L’església de Santa Maria la Mayor, la col·legial, és de les principals esglésies de Talavera de la Reina. És d’estil gòtic mudèjar. Conten els historiadors que possiblement es construí sobre un temple romà dedicat a júpiter, donat que la plaça del pan on s’hi troba era el foro romà. També conten que podria ser l’antiga mesquita en temps de l’ocupació àrab i en temps visigots podria ser seu del bisbat. El que veiem pertany majoritàriament al segle XIX i XV com el claustre o la rosassa de la façana principal anomenada dels apòstols. Fou declarada Be d’interès Cultural i es monument històric artístic des de l’any 1931.

La plaça és d’estil renaixentista, rectangular, i està envoltat d’edificis importants. Durant l'Edat Mitjana hi tenien lloc justes i tornejos. El nom de la plaça que al llarg dels segles ha variat, és degut a que en l’antiguitat hi havia un despatx de pa, quan hi havia molta fam era un lloc desitjat. Fem una mirada als edificis. Està el palau arquebisbal que era l’antic Ajuntament on va exercir d'alcalde el creador de la Celestina Fernando de Rojas, que per cert té uns estàtua a la plaça. També hi ha edificis medievals, l’ajuntament de Talavera de la Reina en el que era l’antic fòrum romà i  l’hospital de la Misericòrdia, hui en dia Centre Cultural Rafael Morales.

Entrem al centre cultural on hi ha exposicions i una part dedicada al passat romà. L’edifici està just enfront de l’església, a la que li faig una foto singular reflectida en la finestra.

I és que l’església és el que destaca en la plaça, però també la ceràmica cridanera pel color que trobem per tot arreu, a les fonts, en sanefes decorant... als bancs de seure... són obres d’art decorades amb motius de cacera o florals, fins i tot amb referències literàries. El que dic...la ciutat és un museu ceràmic a l’aire lliure...m’agrada molt Talavera!

QUADERN DE VIATGE, TALAVERA DE LA REINA I VOLTANTS, abril 2026

TALAVERA DE LA REINA (TOLEDO)-I PART

En cada racó de Talavera hi ha rajols de ceràmica contant la seua història.

La ciutat toledana de Talavera de la Reina ens serveix en esta ocasió com a base per a visitar els voltants: Toledo, Orgaz, el Toboso, i  Cosuegra en la província de Toledo i Campo de Criptana i Argamasilla en la província de Ciudad real. Només entrar, me n’adone que tota la ciutat és un museu a l’aire lliure, on la ceràmica és la gran protagonista en escuts, decorant fonts, bancs de seure, en testos de plantes, per a representar un plànol de la ciutat...

Comencem el passeig per Talavera visitant els jardins del Prado i la basílica de Nuestra Señora del Prado. Els jardins són una meravella. La basílica també. Parem primer l’atenció en la basílica, que és “la reina de les ermites” segons el rei Felip II. Conta la història que es creà damunt d’un temple romà dedicat a la deessa Ceres, que era la que afavoria la fertilitat dels camps i les bones collites. Amb l’arribada dels visigots es cristianitzaria col·locant hi una primera imatge de la Verge regalada pel rei Liuva II.

Passats els segles, l’antiga ermita del segle XIII de la Verge del Prado,  fou ampliada i reconstruïda. Es quedà una gran ermita amb tres naus separades per pilars redons i tot cobert amb enteixinat de fusta d’influència mudèjar, en 1649 es dissenyà la capella major i la gran cúpula enmig del creuer. La part barroca es veu diferenciada de la part renaixentista.

En estos moments la basílica està de reformes i la Verge del Prado, tan estimada pels talaverans està a l’altar  davant d’uns andamis. Llàstima no poder veure el retaule major que es construí en 1854 amb disseny neoclàssic tardà, ni tampoc el cambril. Gaudim de la imatge de la Verge que té al seu costat  dos púlpits que destaquen: un és original del segle XVI, el púlpit de l’Evangeli, al costat esquerre,  i altre, costa dret, de mitjans del segle XX , any 1954, que imita els dissenys renaixentistes de la ceràmica de Talavera del segle XVI.

En la basílica destaca la rica col·lecció de rajols de Talavera, pel que se l’ha denominada la capella sixtina de la ceràmica. És una meravella. Podem observar la història de la ceràmica de Talavera així com escenes bíbliques i personatges de la genealogia de Jesús i sants. Bocabadant.

En eixir parem l’atenció en els murs exteriors. Hi ha molt que veure i llegir. Al llarg dels segles la basílica ha rebut tot tipus d’obres d’art, restos arqueològics, documents i objectes de gran valor artístic o material procedents de donacions. En una de les façanes veiem afegits de pedra o plaques, com la columna d’Eva, una làpida romana, escuts heràldics, pedres epigràfiques llatines o una escultura de la Verge i els xiquets del segle XV...hi ha molt i tot amb descripció detallada del què és i la procedència.

Just al costat de l’entrada principal està la Plaça de Bous de Talavera i a la  façana hi ha una placa ceràmica homenatge al torero José Gómez Ortega, conegut com a “Gallito”, segons els entesos, el torero més complet de tots els temps. Va morir en esta plaça en 1920. A la mateixa façana veiem una placa dedicada a la Festa de les Mondes. No serà la primera referència a estes festes que veiem.

Donem una volta pels jardins. Quants matisos de verd! Fa uns dies va ploure i la vegetació s’ha remullat i reviscola amb l’aigua.

I quanta ceràmica preciosa...obres d’art a l’aire lliure...

En Talavera hi ha una ruta dels panels ceràmics declarada patrimoni cultual immaterial de la humanitat per Unesco, i aci en trobem un dels més importants.

Seguim cap al centre històric...volem anar a la plaza del Pan. Anem plànol en mà, però en no res veiem que Talavera és molt fàcil de recórrer i ja ni fa falta. El passeig el fem lentament perquè hi ha molta ceràmica de camí i parem a veure-la.

Arribem a la Plaza de la Trinidad on está la Plaza de la Trinidad on conflueixen quatre dels carrers comercials més importants: San Francisco, Prado, Alfares  i Trinidad. Nosaltres ens enfilem pel carrer San Francisco on està l’antic convent franciscà de final del segle XV.

Arribem a la Plaza del reloj envoltada de carrers amb noms de gremis: Zapaterías, coneguda com San Francisco, que és per on hem vingut, carrer Cerería, carrer  Mesones  i carrer  Carnicerías. Durant molts anys, Talavera es va convertir en un encreuament de camins clau, on els comerciants paraven, la qual cosa va propiciar la proliferació de fondes i una intensa activitat comercial. De fet arribà a ser coneguda com la Plaça del Comerç durant un temps. Hi veiem una gran obra ceràmica per recordar el valor i la importància de preservar el patrimoni.

Seguim passejant... agafem la Corredera del Cristo on trobem una torre albarrana reutilitzada i dedicada en 1752, al Cristo de los mercaderes. Les torres són un simbol de la ciutat. Originalment hi havia 17 torres albarranes, construïdes al segle XIII per reforçar la muralla

Caminem un poc més fins el llenç de muralles El Salvador. En una de les torres uns rajols de ceràmica fan homenatge a Miguel de Cervantes Saavedra. Durant els treballs de rehabilitació del tram s’han identificat diverses torres pertanyents a  diverses èpoques: quadrangular, rectangular, semicircular i albarrana.

Junt a la muralla està el punt de trobada i cultura El Salvador que està ubicat a l'antiga Església de Sant Salvador dels Cavallers. El seu estil és gòtic-mudèjar, molt estès a la ciutat, i la  construcció data del segle XII. A l'exterior veiem un impressionant absis mudèjar toledà. La torre va ser rematada al segle XVIII, encara que els primers cossos són anteriors.

És una de les esglésies més antigues de Talavera, i fou molt important donat que a l'Alta Edat Mitjana va ser seu del Tribunal Castellà, des del qual es repartia justícia als habitants subjectes a este fur. El seu enteixinat actual es va construir feia 1570. Va ser una església molt rica en imatgeria del segle XVII i XVIII. Com a tota la ciutat, esta església també té ceràmica, encara que no en queda molta però si es poden apreciar al presbiteri panells de rajoles del segle XVI. L'església va deixar la seva activitat l'any 1981, i va reobrir les portes el 2015 com a centre cultural. Cal destacar d'aquesta restauració, el pantocràtor que es va trobar a l'absis, del segle XII-XIII, que mitjançant efectes de llum, es pot saber com era l'original.

Retrocedim i tornem a la plaça del reloj per anar veure el teatre Palenque, el més gran de la ciutat, per grandària i aforament. L’edifici iniciat a finals del segle XVII i finalitzat  el 1710,  fou l’antiga església del col·legi i casa de la Companyia de Jesús. A la façana de rajols de cara vista s'aprecien els murs originals. El sòcol que encara s'observa a l'exterior està fet amb pedres extretes de la muralla. L'obra va començar. L'església era marcadament barroca.

Tot seguit veiem altre teatre, el teatre Victoria que està junt al palau del conde de Oliva, del segle XVII i estil renaixentista tardà, al palau on pernoctava el rei Felip V en les seues peregrinacions a Guadalupe. Enfront està el teatre Victòria  que es construí en 1912 sobre el solar de l'antic corral de comèdies del segle XVII que va ser enderrocat el 1892. Destaca a la façana la ceràmica, amb al·legories de la música i el teatre, retrats de dramaturgs i músics, i noms de sarsueles. La façana de tres altures i composició simètrica és una modernista i destaquen els balcons metàl·lics historiats, els aplics de ferro i la rajola.

En no res estem a la plaça Juan de Mariana, un intel·lectual jesuïta, historiador i teòleg de Talavera...és la plaça avantsala de la plaça principal de Talavera, que us mostre en altre escrit a banda: la plaza del pan

Continuarà....

QUADERN DE VIATGE, TALAVERA DE LA REINA I VOLTANTS, abril 2026