Estem a Toledo... ciutat important, no oblidem que va ser capital de l'Imperi fins que Felip II va decidir portar-la a Madrid.
Continue a Toledo. He vingut sovint i he passat nits en la ciutat, d’això fa anys, però diuen que ara Toledo de nit està il·luminada preciosa...una foto ho confirma. En esta ocasió les nits les passem a Talavera...així que altra vegada serà...
Estem a la plaça de l’ajuntament. Despres de fer un primer passeig per la ciutat, hem visitat la catedral. Ara volem anar pel barri jueu, el més importat d’Espanya i ens enfilem per darrere de l’edifici del consistori. Són carrers estrets i singulars...i passem per davant del convent de santa Úrsula del segle XIII que conserva part de l'arquitectura mudèjar original.
Arribem a la plaça de san Salvador. La Plaça del Salvador a Toledo és un espai històric situat al bell mig del nucli antic, conegut per albergar l'església del mateix nom. Era un antic temple visigot convertit en mesquita i posteriorment en església cristiana. Reflecteix, dons, la petjada de totes les civilitzacions que han passat per Toledo. Juana, filla dels Reis Catòlics, va ser hi batejada el 6 de novembre de 1479. Popularment es diu que nasqué a un palau d’enfront, però no està documentat. Estem ja al barri jueu, hi ha plaques que ho indiquen. Hi ha uns tendals i no són per tapar del sol, són per a la celebració del corpus Christi. Tota la carrera processional es cobreix de tendals a manera de llarg pal·li per acollir la Custòdia que porta la Sagrada Forma.
Seguim el carrer santo Tomé, un carrer pintoresc, amb encant. En una pastisseria hi ha un dolç que té forma de la Porta de la Bisagra...en altre lloc hi ha una exposició d’instruments de tortura...
Hi està l’església de santo Tomé, edificada sobre el solar d’una antiga mesquita on està el famós quadre de El Greco, el quadre manierista: "L'Enterrament del Comte d'Orgaz", un oli sobre llenç de 4,80 x 3,60 mts. A principis del segle XIV, per trobar-se en estat ruïnós va ser totalment reedificada a càrrec de Gonzalo Ruiz de Toledo, senyor d'Orgaz i es va transformar l'antic minaret de la mesquita en un campanar d'estil mudèjar.
Busquem l’entrada que està a la part de darrere. Com davant el quadre hi ha molta gent, entrem primer a l’església. La capella major té barreja de mudèjar i gòtic flamíger realitzada al segle XVI amb una cúpula central en forma d'estrella de vuit puntes amb els nervis de lligam rectes. Una de els capelles, la de la Concepció va ser habilitada el 1972 per a la instal·lació del quadre. Quan el grup de gent acaba de veure el quadre anem nosaltres. Un privilegi estar a soles. No és la primera vegada que el veig, d’estudiant vaig vindre amb la professora d’història de l’art després, d’haver analitzat en classe el quadre.
Us conte des del principi sobre l’enterro i el quadre. Mentre se celebrava l'enterrament de Don Gonzalo Ruíz de Toledo, senyor d’Orgaz, en 1323, a l'Església de Santo Tomé (Toledo), Sant Agustí (amb mitra de bisbe) i Sant Esteve (amb dalmàtica brodada), van baixar del cel i, per mà pròpia, van dipositar el cos del noble al sepulcre. Es conta que la causa d’este prodigi va ser un reconeixement diví a la pietat i generositat de Don Gonzalo, qui era conegut per la seva gran caritat, especialment per les seves donacions a institucions religioses, destacant el seu patrocini a l'església de Santo Tomé. En morir deixà una important quantitat de diners per a que es perpetuara la seua memòria. Però els habitants no van arribar a complir el que manà el seu Senyor, i es van quedar amb els diners. Més de dos segles després, el rector d'Orgaz va reclamar i va guanyar en judici els habitants del poble que van haver de pagar la gran quantitat deguda per tan llarg incompliment.
En 1586, este rector de Santo Tomé, Andrés Núñez de Madrid, per a col·locar-lo a la capella on estava enterrat el noble, va encarregar el quadre que rememoraria el miraculós succés que va tenir lloc en enterrar el senyor d’Orgaz. Per això va contractar el pintor El Greco que vivia de lloguer al poble. Després de més d'un any de treball i nombrosos incidents a causa del valor de taxació del quadre, el rector va pagar per ell 1.590 ducats. Encara que Don Gonzalo va ser Senyor, amb este quadre se li va “atorgar” el títol de comte per haver-se complert el que estipulà en testament quan el seu llinatge ja tenia esta categoria.
Tot seguit anem a la sinagoga del Trànsit on hi ha una exposició permanent que té com a objectiu donar a conèixer la història dels jueus a Espanya. No ens dona temps de veure-la bé.
La Sinagoga del Trànsit està considerada la més bella sinagoga medieval conservada al món. Construïda en estil mudèjar, destaca la Gran Sala d'oració ornamentada amb arquets que permeten l'entrada de llum exterior i frisos policromats en guix decorats amb motius vegetals, geomètrics i epigràfics, a més de motius heràldics de la corona de Castella.
Després anem a la sinagoga de santa Maria la Blanca. Construïda l'any 1180 com a sinagoga, funcionà durant 211 anys i després fou expropiada i transformada en església. Actualment l'edifici pertany a l'Església catòlica, però no s'hi realitza culte. Es troba obert al públic i funciona com a museu o centre on es desenvolupen activitats culturals o educatives.
I com està molt prop, entrem al monestir de san Juan de los Reyes, que pertanyia a l'ordre Franciscana, que va ser construït sota el patrocini de la reina Isabel I de Castella amb la intenció de convertir-lo en mausoleu reial. És l'església i el monestir més impactant de la ciutat. Es tracta d'una de les mostres més valuoses de l'estil gòtic isabelí i l'edifici més important erigit pels Reis Catòlics. El convent és, a més, un monument commemoratiu dels èxits dels Reis Catòlics i del seu programa polític. Restaurat al segle XIX, és una obra mestra del gòtic enriquida amb elements barrocs i neogòtics, i alberga importants escultures i pintures religioses. Tenia dos claustres i sen conserva un.
L’església, amb una nau única i capelles laterals, destaca per les voltes estrellades i la decoració heràldica. El creuer, amb la volta estavellada, és especialment majestuós
Per carreronets, anem a la plaça Zocodover, que és la més important. Sort que portem un plànol...en Toledo es fàcil perdre’s, però alhora tot està a prop i en no res podem trobar un punt de referència que ens oriente. Els voltants són un entramat de carrers laberíntics plens de botigues i monuments molt interessants, per exemple, està el Teatre de Rojas a la plaça Major, inaugurat el 1879, erigit sobre el terreny de l'antic corral de comèdies o el callejon de san Pedro, un pintoresc passatge de vianant, conegut per la seva estretor, aproximadament 86 metres de longitud i amplada variable entre 1,17 i 3,58 metres.
També no molt lluny de Zocodover està el campus de Toledo que al nucli antic de Toledo es distribueix en diversos edificis històrics rehabilitats, alguns dels quals veiem entre carreronets i plaçoletes. Destaquen principalment el Convent de Sant Pere Màrtir (Facultat de Ciències Jurídiques i Socials) i el Palau de Lorenzana (Vicerectorat i Humanitats).
Acabe la visita a Toledo en la plaça Zocodover, que antigament era la plaça principal on tenia cabuda tot tipus d'actes i festes: jocs, tornejos, festivitats, mercats… També ha estat lloc de recepció d'altes personalitats al llarg de la història… I com en altres places públiques de l'època, hi havia la picota, una columna de pedra on s'exposava els cossos dels ajusticiats perquè serviren d'escarni públic. També hi va existir el Clavicote, que era una gàbia on es dipositaven els cadàvers que la gent que moria en solitud pel carrer o als hospitals de Toledo i que ningú se'n feia càrrec. Una de les confraries més antigues, la Confraria de la Pau i la Caritat, era l'encarregada de recollir estos cossos per dipositar-los en la gàbia. El Clavicote tenia com unes vidrioles on la gent podia deixar una almoina que es destinaria per a sufragis. Actualment la plaça és punt de trobada i esbarjo, sempre està plena de gent, bars i restaurants on descansar, menjar o beure.
Traçada possiblement durant la denominació romana, conserva vestigis àrabs, de fet el nom “Zocodover” significa “mercat de besties”, per ser la plaça on estava el soc. És irregular, quasi un triangle. Una part va ser dissenyada per Juan de Herrera durant el regnat de Felip II. La plaça estava totalment porxada al segle XVI, llàstima que els porxos s’han anat perdent...
Hi ha pocs edificis monumentals i destaca l’antiga porta d’entrada l'Arc de la Sang que formava part de la muralla, on hi ha un rellotge públic. El rellotge de Zocodover diu l'hora a la ciutat des del 1691. Molt a prop està l’Alcasser i el museu de Santa Cruz, però en esta ocasió no anem ni a un ni a altre...tal volta altra vegada, perquè a Toledo sempre es torna...
QUADERN DE VIATGE, TALAVERA DE LA REINA I VOLTANTS, abril 2026








































