Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dimarts, 17 de novembre del 2026

TOLEDO-III PART: PASSEIG PEL BARRI JUEU FINS A LA PLAÇA ZOCODOVER

Estem a Toledo... ciutat important, no oblidem que va ser capital de l'Imperi fins que Felip II va decidir portar-la a Madrid.

Continue a Toledo. He vingut sovint i he passat nits en la ciutat, d’això fa anys, però diuen que ara Toledo de nit està il·luminada preciosa...una foto ho confirma. En esta ocasió les nits les passem a Talavera...així que altra vegada serà...

Estem a la plaça de l’ajuntament. Despres de fer un primer passeig per la ciutat, hem visitat la catedral. Ara volem anar pel barri jueu, el més importat d’Espanya  i ens enfilem per darrere de l’edifici del consistori. Són carrers estrets i singulars...i passem per davant del convent de santa Úrsula del segle XIII que conserva part de l'arquitectura mudèjar original.

Arribem a la plaça de san Salvador. La Plaça del Salvador a Toledo és un espai històric situat al bell mig del nucli antic, conegut per albergar l'església del mateix nom. Era un antic temple visigot convertit en mesquita i posteriorment en església cristiana. Reflecteix, dons, la petjada de totes les civilitzacions que han passat per Toledo. Juana, filla dels Reis Catòlics, va ser hi batejada  el 6 de novembre de 1479. Popularment es diu que nasqué a un palau d’enfront, però no està documentat. Estem ja al barri jueu, hi ha plaques que ho indiquen. Hi ha uns tendals i no són per tapar del sol, són per a la celebració del corpus Christi. Tota la carrera processional es cobreix de tendals a manera de llarg pal·li per acollir la Custòdia que porta la Sagrada Forma.

Seguim el carrer santo Tomé, un carrer pintoresc, amb encant. En una pastisseria hi ha un dolç que té forma de la Porta de la Bisagra...en altre lloc hi ha una exposició d’instruments de tortura...

Hi està l’església de santo Tomé, edificada sobre el solar d’una antiga mesquita on està el famós quadre de El Greco, el quadre manierista: "L'Enterrament del Comte d'Orgaz", un oli sobre llenç de 4,80 x 3,60 mts. A principis del segle XIV, per trobar-se en estat ruïnós va ser totalment reedificada a càrrec de Gonzalo Ruiz de Toledo, senyor d'Orgaz i es va transformar l'antic minaret de la mesquita en un campanar d'estil mudèjar.

Busquem l’entrada que està a la part de darrere. Com davant el quadre hi ha molta gent, entrem primer a l’església. La capella major té barreja de mudèjar i gòtic flamíger realitzada al segle XVI amb una cúpula central en forma d'estrella de vuit puntes amb els nervis de lligam rectes. Una de els capelles, la de la Concepció va ser habilitada el 1972 per a la instal·lació del quadre. Quan el grup de gent acaba de veure el quadre anem nosaltres. Un privilegi estar a soles. No és la primera vegada que el veig, d’estudiant vaig vindre amb la professora d’història de l’art després, d’haver analitzat en classe el quadre. 

Us conte des del principi sobre l’enterro i el quadre. Mentre se celebrava l'enterrament de Don Gonzalo Ruíz de Toledo, senyor d’Orgaz, en 1323, a l'Església de Santo Tomé (Toledo), Sant Agustí (amb mitra de bisbe) i Sant Esteve (amb dalmàtica brodada), van baixar del cel i, per mà pròpia, van dipositar el cos del noble al sepulcre. Es conta que la causa d’este prodigi va ser un reconeixement diví a la pietat i generositat de Don Gonzalo, qui era conegut per la seva gran caritat, especialment per les seves donacions a institucions religioses, destacant el seu patrocini a l'església de Santo Tomé. En morir deixà una important quantitat de diners per a que es perpetuara la seua memòria. Però els habitants no van arribar a complir el que manà el seu Senyor, i es van quedar amb els diners. Més de dos segles després, el rector d'Orgaz va reclamar i va guanyar en judici els habitants del poble que van haver de pagar la gran quantitat deguda per tan llarg incompliment.

En 1586, este rector de Santo Tomé, Andrés Núñez de Madrid, per a col·locar-lo a la capella on estava enterrat el noble, va encarregar el quadre que rememoraria el miraculós succés que va tenir lloc en enterrar el senyor d’Orgaz. Per això va contractar el pintor El Greco que vivia de lloguer al poble. Després de més d'un any de treball i nombrosos incidents a causa del valor de taxació del quadre, el rector va pagar per ell 1.590 ducats. Encara que Don Gonzalo va ser Senyor, amb este quadre se li va “atorgar” el títol de comte per haver-se complert el que estipulà en testament quan el seu llinatge ja tenia esta categoria.

Tot seguit anem a la sinagoga del Trànsit on hi ha una exposició permanent que té com a objectiu donar a conèixer la història dels jueus a Espanya. No ens dona temps de veure-la bé.

La Sinagoga del Trànsit està considerada la més bella sinagoga medieval conservada al món. Construïda en estil mudèjar, destaca la Gran Sala d'oració ornamentada amb arquets que permeten l'entrada de llum exterior i frisos policromats en guix decorats amb motius vegetals, geomètrics i epigràfics, a més de motius heràldics de la corona de Castella.

Després anem a la sinagoga de santa Maria la Blanca. Construïda l'any 1180 com a sinagoga,  funcionà  durant 211 anys i després fou expropiada i transformada en església. Actualment  l'edifici pertany a l'Església catòlica, però no s'hi realitza culte. Es troba obert al públic i funciona com a museu o centre on es desenvolupen activitats culturals o educatives.

I com està molt prop, entrem al monestir de san Juan de los Reyes, que pertanyia a  l'ordre Franciscana, que va ser construït sota el patrocini de la reina Isabel I de Castella amb la intenció de convertir-lo en mausoleu reial. És l'església i el monestir més impactant de la ciutat. Es tracta d'una de les mostres més valuoses de l'estil gòtic isabelí i l'edifici més important erigit pels Reis Catòlics. El convent és, a més, un monument commemoratiu dels èxits dels Reis Catòlics i del seu programa polític. Restaurat al segle XIX, és una obra mestra del gòtic enriquida amb elements barrocs i neogòtics, i alberga importants escultures i pintures religioses.  Tenia dos claustres i sen conserva un.

L’església, amb una nau única i capelles laterals, destaca per les voltes estrellades i la decoració heràldica. El creuer, amb la volta estavellada, és especialment majestuós


Per carreronets,  anem a la plaça Zocodover, que és la més important. Sort que portem un plànol...en Toledo es fàcil perdre’s, però alhora tot està a prop i en no res podem trobar un punt de referència que ens oriente. Els voltants són un entramat de carrers laberíntics plens de botigues i monuments molt interessants, per exemple, està el Teatre de Rojas a la plaça Major, inaugurat el 1879,  erigit sobre el terreny de l'antic corral de comèdies o el callejon de san Pedro, un pintoresc passatge de vianant, conegut per la seva estretor, aproximadament 86 metres de longitud i amplada variable entre 1,17 i 3,58 metres.

També no molt lluny de Zocodover està el campus de Toledo que al nucli antic de Toledo es distribueix en diversos edificis històrics rehabilitats, alguns dels quals veiem entre carreronets i plaçoletes. Destaquen principalment el Convent de Sant Pere Màrtir (Facultat de Ciències Jurídiques i Socials) i el Palau de Lorenzana (Vicerectorat i Humanitats).

Acabe la visita a Toledo en la plaça Zocodover, que  antigament era la plaça principal on tenia cabuda tot tipus d'actes i festes: jocs, tornejos, festivitats, mercats… També ha estat lloc de recepció d'altes personalitats al llarg de la història… I com en altres places públiques de l'època, hi havia la picota, una columna de pedra on s'exposava els cossos dels ajusticiats perquè serviren d'escarni públic. També hi va existir el Clavicote, que era una gàbia on es dipositaven els cadàvers que la gent que moria en solitud pel carrer o als hospitals de Toledo i que ningú se'n feia càrrec. Una de les confraries més antigues, la Confraria de la Pau i la Caritat, era l'encarregada de recollir estos cossos per dipositar-los en la  gàbia. El Clavicote tenia com unes vidrioles on la gent podia deixar una almoina que es destinaria per a sufragis. Actualment la plaça és punt de trobada i esbarjo, sempre està plena de gent, bars i restaurants on descansar, menjar o beure.


Traçada possiblement durant la denominació romana, conserva vestigis àrabs, de fet el nom “Zocodover” significa “mercat de besties”, per ser la plaça on estava el soc. És irregular, quasi un triangle. Una part va ser dissenyada per Juan de Herrera durant el regnat de Felip II. La plaça estava  totalment porxada al segle XVI, llàstima que els porxos s’han anat perdent...

Hi ha pocs edificis monumentals i destaca l’antiga porta d’entrada l'Arc de la Sang que formava part de la muralla, on hi ha un rellotge públic. El rellotge de Zocodover diu l'hora a la ciutat des del 1691. Molt a prop està l’Alcasser i el museu de Santa Cruz, però en esta ocasió no anem ni a un ni a altre...tal volta altra vegada, perquè a  Toledo sempre es torna...



QUADERN DE VIATGE, TALAVERA DE LA REINA I VOLTANTS, abril 2026

 

 

TOLEDO-II PART: LA CATEDRAL

No recordava la catedral de Toledo tan magnètica, tan lluminosa, tan espaiosa i amb tanta bellesa i art desprenent espiritualitat.


Després d'un passeig per carrers de Toledo, arribem a la catedral. No és la primera vegada que entre però hui, especialment em fascina, em captiva tot el que veig. Em sorprèn. Tal volta m’ha canviat la manera de veure les coses...no sé...

L'entrada per fer la visita es troba al Carrer Cardenal Cisneros, per la Puerta Llana. Just davant de la Porta Llana de la Catedral hi ha La Botiga de la Catedral que és on pots adquirir el tiquet. Entrem.

La història de la Catedral de Toledo, Primada d'Espanya, començà el 1226 amb la primera pedra col·locada per Ferran III i l'impuls de l'arquebisbe Jiménez de Rada. Sobre l'antiga basílica visigoda i la mesquita major es va alçar un temple gòtic que, al llarg de més de dos segles, s’anà transformant en un dels grans santuaris de l'art europeu. La planta de cinc naus, el creuer, la girola i les capelles radials reflecteixen una arquitectura lluminosa.



Les vidrieres medievals són obres d’art que cal observar, encara que mirar cap amunt coste alguna torticolis. En realitat la catedral, segle rere segle, ha anat custodiant molts tresors artístics, a banda d’estes vidrieres anem a veure’n uns quants. Fem una visita sense presses i així i tot ens queden coses per veure.


I estan de preparatius de celebració, del 25 de maig al 14 d'octubre del 2026 es commemoren els 800 anys de l'inici de la catedral gòtica. Hi ha un set d’entrevistes i una jove està micròfon en mà.


Hi ha moltes capelles. Algunes les veiem de passada com la de la Descension o la capella mossàrab...la de san Pedro...

No sé ni on mirar...però comence per uns andamis, que en meitat de la catedral, obliguen a parar l’atenció en què estan restaurant. Quina meravella! És la girola, just darrere de l'Altar Major, i és  una de les creacions més bocabadants del barroc europeu: El Transparente, conclòs el 1732. La intenció era permetre que un raig de sol penetrés des de dalt fins al Sagrari, il·luminant-lo directament com a símbol de la presència divina. Per aconseguir-ho, es perforà la volta de la girola i va transformar el buit en un esclat de marbre, bronze, estuc i llum. Els obrers treballen a destall perquè estem en abril i ha d’estar enllestit  per al  mes de maig i el dia de la celebració. I  queda poc.

Després ja pare l’atenció en la Capella Major. Presideix un retaule monumental de fusta daurada i policromada (1498-1504), un dels cims de l'art gòtic hispano flamenc. Organitzat en tres cossos i cinc carrers, el retaule desplega un cicle d'escenes bíbliques extraordinari. Al centre s'alça el tabernacle, delicada filigrana de fusta daurada, ia la part superior, un Calvari de grans dimensions sota un cel estrellat.


És el centre espiritual i artístic de la Catedral Primada, es va reformar a finals del segle XV. El trasllat dels antics sepulcres reials va permetre ampliar l'espai, conservant els soterraments originals, actualment situats als laterals.

La capella es tanca amb una reixa plateresca de Francesc de Villalpando, una de les més sumptuoses del segle XVI, rematada amb les armes imperials de Carles V i un monumental crucifix.


Tot just enfront, sota el creuer,  està el cor amb una reixa renaixentista del segle XVI.

El carreuat o silleria baix, amb cinquanta-quatre setials tallats en fusta de noguera al segle XV és una de les obres més sorprenents del gòtic hispà. Hi narra episodis de la conquesta de Granada. En la carreuada alta, on s’hi va introduir el llenguatge del Renaixement apareixen  profetes, màrtirs i figures bíbliques. Al centre s'imposa la càtedra arquebisbal, amb relleus de marbre i jaspi. El conjunt es completa amb els faristols laterals del segle XVI i  l'antic faristol de l'àliga, peça gòtica alemanya del segle XV, símbol de l'Evangelista Sant Joan. A banda i banda, estan els òrgans del segle XVIII.

Sota l’Altar Major està la cripta amb enterraments, pintures i les relíquies de santa Úrsula que arribaren a Toledo al segle XVII.

Seguim...i  veiem  la capella octogonal i gòtica de San Ildefonso.  En el centre reposa Gil Carrillo de Barnús, gran arquebisbe, llegat pontifici, ministre d'Alfons XI i fundador del Col·legi de Sant Clement dels Espanyols de Bolonya mort en 1367. Als murs hi ha més enterraments que recorre segles des del XVI fins a temps recents. L’últim va ser el cardenal Marcelo González Martín l’any 2004. Presideix el fons de la capell el retaule  del segle XVIII que representa la Descensió de la Verge per a la imposició de la casulla a Sant Ildefons.

La capella del Sagrario venera la patrona de Toledo i custodia les relíquies sagrades. Segons la tradició, la Verge va ser ocultada durant la dominació musulmana i, després de la reconquesta de Toledo el 1085, va emergir miraculosament del pou del claustre. Des d’aleshores la Mare de Déu del Sagrari ha acompanyat els toledans a les seues festes, pregàries i sequeres. Junt a la capella està el Ochavo, el reliquiari major, inaccessible al públic.

Parem ara  en la capella gòtic flamígera de Santiago del segle XV. Manada construir pel conestable Álvaro de Luna, vàlid del rei Joan II, que va ser ajusticiat en 1453. La seva esposa, Donya Juana Pimentel, coneguda com la Triste Comtessa, va ordenar concloure l'obra, transformant-ho en un monument dedicat al seu llinatge. Al centre s'alcen els sepulcres jacents del matrimoni tallats en alabastre. Als murs laterals es disposen altres enterraments de la família.

Entrem en la Capella de los Reyes nuevos: el panteó de la monarquia castellana i compendi d'art toledà del gòtic tardà al neoclàssic.


Tot seguit entrem a la  Sagristia Major del segle XVI i pinacoteca. És molt espaiosa i a més hi ha altra sagristia complementaria i dos sales més o s’exposa més art. I hem tingut la sort que hi està la famosa custodia d’Enrique de Arfe del segle XV, de manera provisional. És la peça més important emprada en el Corpus Christi, un prodigi d'orfebreria gòtica i renaixentista feta amb or, plata i filigranes.


La Sagristia és com un museu dins del temple en què pengen obres d'El Greco, Caravaggio, Ticià, Van Dyck, Orrente, Luis Tristán, Goya, Luis de Morales i José Ramos, entre d'altres. A més amés, la volta es cobreix amb un grandiós fresc de luca giordano.  Al fons, presideix el conjunt l'Expolio del Greco, pintat el 1587 per encàrrec del Cabildo per a este lloc. El llenç s'emmarca en un retaule de marbre i bronze del segle XVIII que va substituir el realitzat pel mateix Greco.


La sala capitular sorprèn pel seu enteixinat mudèjar-plateresc de principis del segle XVI on veiem  llaceries geomètriques, daurats i policromies. Sota ell corre un fris de rica ornamentació i, a peu de mur, un banc corregut per als canonges culmina a la cadira arquebisbal del segle XVI. Les parets estan cobertes per un dels grans cicles pictòrics del Renaixement espanyol: tretze escenes a l'oli sobre guix dedicades a la Vida de la Verge i la Passió de Crist, amb arquitectura fingida, columnes pintades i cels de clara ressonància italiana. La pintura mural s'acompanya d'una galeria de retrats.

Acabem el recorregut anant al claustre, iniciat a final del segle XIV i conclòs al segle XV. És una estructura gòtica de quatre galeries voltades obertes al pati central, on encara creixen xiprers i tarongers, hereus de l'antic hort monàstic. Si tanquem els ulls i deixem volar la imaginació podem escoltar els resos i sentir la fe entre els corredors. Els murs del claustre es poblen de sepulcres, escuts i làpides que recorden canonges, arquebisbes i benefactors. Al llarg dels segles, el claustre es va anar transformant. Al segle XVIII, es pintaren  els  murs amb frescos.


Als seus cantons s'obrin portes, com la de la de la  Capella de Sant Blai, panteó dels arquebisbes de la Baixa Edat Mitjana, decorada amb frescos italianitzants de principis del segle XV. De planta centralitzada i coberta amb volta octopartita, hi veiem els sepulcres en alabastre de Pedro Tenorio, qui la manà  construir a partir de 1397 i del seu conseller Vicente Arias de Balboa, bisbe de Plasència.  El que més crida l’atenció  són les pintures murals, executades cap al 1400, que recobreixen completament els murs. Estes pintures foren recentment restaurades.


I amb estes fabuloses i ben conservades pintures acabem, la visita a la catedral.

 QUADERN DE VIATGE, TALAVERA DE LA REINA I VOLTANTS, abril 2026

Has llegit la I PART?



TOLEDO- I PART: PASSEIG FINS A LA PLAÇA DE L’AJUNTAMENT i CATEDRAL

 Toledo és una ciutat que té un “nosequè” que convida a visitar-la encara que la ja conegues. Tal volta la raó és la denominació com ciutat de les tres cultures la que li dona un encís especial.

Comence a mostrar-vos la ciutat de Toledo per la part de fora de les muralles, perquè hi ha un mirador on es veu una bonica estampa de la ciutat.

A Toledo he estat en moltes ocasions. En una de les vegades, la panoràmica la vaig fer des del Parador Nacional. La que veig hui des del Mirador del Valle, és pareguda. Podem observar de lluny alguns dels edificis que hi destaquen; la catedral, l’alcasser, en un lateral el castell de san Servando...el seminari major san Andrés...i just mirant este edifici recorde  un dijous sant, que estava en la catedral de Toledo escoltant la missa solemne de setmana santa,  i em cridà l’atenció, en un moment donat, veure desfilar molts retors, molts...mai n’havia vist tants concentrats. Ara entenc que serien  els seminaristes que hi estan estudiant...

Mentre busquem lloc per aparcar passem per la zona denominada Los Cigarrales, vorejant el riu, no té res a veure amb el tabac i els cigarrets, és que hi les xitxarres i canten molt... Hi ha grans finques senyorials, envoltades d’oliveres, horts i jardins, des del segle XVI eren segones residències per a la noblesa i i burgesia escapant del calor. Ara moltes s'han convertit en hotels o restaurants.

Veiem el pont medieval de Sant Martin del segle XIV amb dos torreons a cada extrem, exemple d’arquitectura militar que té de fons, l’edifici de monestir de san Juan de los Reyes on volem anar de vesprada i el pont de Alcantara, construcció romana del segle III dC restaurada al llarg dels segles i que està als peus del  castell de san Servando.


Passem per davant de les muralles i de les portes d’accés, la de Cambron, una de les més antigues, possiblement d’origen visigot i la Porta de la Bisagra o Porta Nova, d’origen no clar, possiblement àrab o mudèjar, l’aspecte actual tan  imponent és del segle XVI. Un desembre vaig vindre a passar el cap d’any i teníem l’hotel fora de les muralles, molt a prop de la porta de la Bisagra. Quantes vegades les creuàrem!


Ara si, aparquem i iniciem la visita a peu. Com he dit, he estat en Toledo en  ocasions, però sempre hi ha coses que estan diferents. Per exemple, l’última vegada que vaig vindre no hi havia escalinates mecàniques que eviten les costeres i et porten directament al centre històric. o si eren no les vaig veure. En les del passeig Recaredo hi ha diversos trams d’escales creades l’any 2000, perquè se salvà un desnivell de 40 metres. Ens deixen davant de l’edifici de Diputació. Hi ha altres escales creades en 2014 prop de l’estació de trens i d’autobusos. I les dos, amb zona d’aparcament prop. Està molt bé pensar en la gran quantitat de turistes que cada any visiten la ciutat declarada Patrimoni de la Humanitad per UNESCO i coneguda como "la Ciutad de las tres cultures".

El primer que veiem és l’edifici on està el  Museu d’art modern amb la Col·lecció Roberto Polo: Centre d'Art Modern i Contemporani de Castella-la Manxa (CORPO). Inaugurat en 2019, és un dels pocs museus que hi ha al món creats per un Govern per albergar una col·lecció privada. L'edifici és l'antic convent de Santa Fe, construït entre els segles IX i XVIII, amb categoria de Bé d'Interès Cultural en la seva condició de Monument Nacional. També veiem l’edifici neoclàssic de Diputació de 1897, que abans de pujar les escales ja hem vist.

Però ens interessa més el casc antic. Anem cap a la plaça de l’ajuntament on també està la catedral. Són carrers estrets amb balconades i miradors que destaquen. Algunes portes de les cases estan obertes i en una en concret, observem des del carrer com es treballa la fusta de manera artesanal, altres portes estan tancades i veiem els tocs situats en alt perquè els utilitzaven les persones que anaven sobre cavall. 

Seguim caminant...Ja veiem el lateral del palau episcopal i l’arc que l’uneix a la catedral...estem prop...

Ja estem en una de les places més importants. A la plaça hi ha quatre edificis, el palau de justícia, a la cantonada amb el carrer Cardenal Cisneros, que va ser la casa del Degà de la Catedral de Toledo,  la Catedral amb el Palau Episcopal al costat que té un pòrtic d'Alonso de Covarrubias del segle XVI i l’ajuntament amb una curiosa font davant que ha portat polèmica. L’ajuntament és un edifici espectacular del segle XVI amb estil Herreriano encara que pel qual van passar grans mestres, com el fill d'El Greco entre d'altres. La font de l'artista a nivell internacional Cristina Iglesias fou encarregada per motiu del IV Centenari de l'El Greco que se celebrà el 2014. És una obra d’art que representa com l'aigua arriba fins al nucli de la ciutat i els corrents subterranis que hi ha al nucli històric. L'escultura es va omplint d'aigua a poc a poc i després es buida del tot. Quan està plena d’aigua la catedral s’hi reflexa.

Però el que destaca és la catedral,  Primada d'Espanya, a la que li dedique capítol a banda. Està tot just davant de cara a cara a l’ajuntament i és òpera prima del gòtic espanyol, joia del patrimoni mundial i una de les millors galeries d'art del món.


QUADERN DE VIATGE, TALAVERA DE LA REINA I VOLTANTS, abril 2026