Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris IRLANDA del Nord. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris IRLANDA del Nord. Mostrar tots els missatges

dissabte, 23 de febrer del 2019

DESCOBRIM IRLANDA



 Irlanda està orgullosa dels seus extravagants records: el percentatge més alt de dones amb el pèl roig, la major quantitat d’ordenacions sacerdotals i dies de pluja, el major consum de te per càpita, l'índex més baix de suïcidis i també s'enorgulleix de la invenció del llibre més difós en occident després de la Bíblia, el llibre Guiness, fet per l’ inventor de la cervesa local.

No oblides entrar als enllaços.

Fa anys anàrem a Irlanda, i mira per  a on... només entrar al país, guanyàrem una hora al temps. Comencàrem amb bon peu.

L’illa d’Irlanda està formada per la república d’Irlanda i Irlanda del nord, (part del Regne Unit). Des de 1922 la república d’Irlanda és independent i en 1925 es van fixar els límits entre Eire i l’anomenada Irlanda del nord. La població d’Irlanda del nord està dividida en catòlics i protestants,  els primers són partidaris de mantenir el territori dins del Regne Unit i els segons de la incorporació a la república d’Irlanda, estos enfrontaments són l’origen dels sanguinolents disturbis de la zona del 1969 fins 1994.

DUBLIN, la capital



Passàrem 15 dies passejant per les dues Irlandes. I dic passejant perquè férem moltes rutes verdes. Irlanda dóna per a molt; ciutats, pobles, sendes, tradició i diversió... els pubs no falten en cada lloc. En el país hi ha més de 12.000 pubs, ara en seran més perquè estes dades són d'uns quants anys enrere. Així que és o menys un per cada 500 habitants i la cervesa i el whiskey, són les begudes regnes. Al voltant de cerveses, hi ha molta competència, els irlandesos poden passar-se hores discutint quina és millor. Els músics als pubs es confonen amb els clients, de vegades apareixen espontanis que s’hi afegeixen. Els pubs són punt de trobada social, de joves i de majors, no importa l’edat. Tanquen prompte, cap a les 12’30 i sempre amb tots de peu i cantant l’himne nacional. Nosaltres ja sabíem de bestreta, que cada vesprada tocava fer el mateix ritual: buscar pub per sopar i altre per prendre la cervesa abans d’anar-se’n a dormir al bed and breakfast. La guiness està present per tot arreu.

 La cervesa GUINESS, la beguda nacional



Els llocs de dormir bed and breakfast són la millor manera de conèixer els costums i vida local, és on  anàrem nosaltres, excepte a Galway on passàrem dues nits en apartaments universitaris.

Bed and breakfast



La llengua irlandesa conviu amb el gaèlic, de tradició celta. l’Estat promou l’estudi  però hui en dia només el parla una població minoritària formada sobre tot per vells. En estudiar els celtes apareix més mite que realitat, acostumaven a servir-se de la imaginació per interpretar el que veien així empraven símbols perquè és més fàcil explicar i transmetre amb llegendes o històries màgiques.

La llengua gaèlica



Els antics celtes no van escriure la seua història perquè estava prohibit pels druides, els sacerdots bruixots, tanmateix les excavacions arqueològiques i els records orals transmesos i documentats pels monjos medievals, han permès configurar una aproximació que resulta misteriosa.

Els celtes en Irlanda arrelaren tant que ningú els ha pogut eliminar en els més de vint segles de supervivència. Les creus celtes demostren la fusió de les antigues creences amb el cristianisme, les més antigues ho porten gravat en la pedra. Són un símbol, una mostra constant en territori irlandès.

Creu celta.


És un país eminentment rural. Anàrem per on anàrem, trobàvem ovelles, vaques, burros o cavalls. La majoria dels dies l’oratge era el mateix: boira, sol dèbil que no s’animava  a eixir del tot... i humitat, molta humitat...i nosaltres tothora anàvem xafant bassals sota l’aigua.

La nostra ruta verda començà a Glendalough visitant unes ruïnes on destaquen les torres rodones. I després férem  un passeig per l’idíl·lic paratge conegut com la vall dels dos llacs que estan envoltats per les colines de Wicklow.




Seguint la ruta anàrem a Kilkenny, l’antiga capital medieval que està sota un immens castell reconstruït en moltes ocasions i on destaca un portal del segle XVll. Com plovia a cànters entràrem a visitar el castell, després passejàrem pel poble de  Kilkenny amb carrers estrets on  abunden les cases georgianes.

GLENDALOUGH



Després anàrem a Cashel (fortalesa de pedra)  que és una espectacular acròpolis que començaren a edificar al segle XII. El renom li ve per la roca on San Patrici va convertir i batejar al rei pagà Angus al segle V.

CASHEL


 Desprès visitàrem killarney, el parc nacional i el poble.

KILLARNEY


I Muckross house  guiats per un xicot molt graciós. Muckross house és una mansió del segle XlX. I caminàrem pel paratge natural encara que qui no volia tenia l’opció de pujar en un carruatge amb cavalls...o fer la ruta en bicicleta. Nosaltres, a peu, com millor es veu tot.  

I després visitàrem la península de Dingle  on es conserva la tradició celta i importants jaciments arqueològics. Dingle, el poblet amb restaurants al moll i cases pintades de colors, té només 1700 habitants però molta vida turística.

DINGLE


Per anar cap al nord, creuàrem amb ferry el riu Sannon, el més llarg d’Irlanda. I entre altre paratges idíl·lics arribem als Cliff of Moher que són impressionants, pel tallat que suposa el penya-segat, 200 metres per damunt de la mar i una extensió de 7 km.

MOHER


Galway és una de les ciutats més poblades després de la capital, conserva encara les típiques cases d’estil espanyol.

GALWAY


De Galway agafàrem el ferry per anar a les illes Aran on passàrem dos inoblidables dies.

ARAN


El trajecte continuà, estàvem a la regió de Connemara i entre altres punts d’interés férem una caminada  partint de Clifden per sky road, amb unes vistes precioses de la badia de l’oceà Atlàntic.

SKY ROAD


Altre dia visitàrem l’abadia de kylemore  que és actualment un convent de monges benedictines, amb internat femení.

KYLEMORE


I  Cong que té unes ruines d’un monestir, així com Sligo, que a més a més és el bressol del poeta Yeats.

CONG

SLIGO


Donegal és un lloc que recordarem sempre de manera especial, és una divertida localitat. Les nits a Donegal tenen sabor tradicional, l’ambient dels pubs són familiars i acollidors, com en tota Irlanda, amb música i balls en directe.

DONEGAL



Les rutes per Irlanda les compaginàvem amb visites de ciutat. A Glenveagh “vall de la vida” en irlandès, es pot contemplar el Castell de Glenveagh a la vora del llac.

GLENVEAGH


I el Castell de Dunluce està sobre un promontori al mar, quasi aïllat de terra ferma, hi s’arriba a traves d’una caverna subterrània.

DUNLUCE

I també anàrem a Bru na bonne, zona amb unes tombes megalítiques. Des de 1993 tota la zona va ser declarada patrimoni de la Humanitat.


BRU NA BONNE


Quan estàvem al nord de país entrarem a Irlanda del Nord per gaudir de ciutats com Derry o el paratge natural sense comparació anomenat la calçada delgegants.


DERRY


CALÇADA DELS GEGANTS



Acabàrem el recorregut per Irlanda on el vàrem iniciar, a la capital Dublin, la capital que concentra la major part de la totalitat de la població d’Irlanda...i d’estudiants espanyols...hi ha per tot arreu...

DUBLIN


dimarts, 4 d’abril del 2017

CIRCUIT FOTOGRÀFIC per ANGLATERRA, ESCOCIA i IRLANDA

Un circuit per donar una primera ullada...


Un tast...

El viatge comença en tren des de casa a Albacete en cotxe i d'Albacete a Madrid en tren. Un vegada a la capital agafem avió fins a...

LONDRES






En autobús pugem a les terres escoceses del Nord, un lloc carregat de mites i llegendes:
INVERNESS




Ens quedem a dormir a...
EDIMBURG, on cada agost celebren el festival.



Deixem de moment ANGLATERRA I ESCOCIA i per passar a IRLANDA hem de travessar el mar, no és molt de trajecte, el fem en ferry i és un agradable passeig. En uns dies el tornarem a fer de tornada.

CAMI d'ANGLATERRA A IRLANDA


Entrem a IRLANDA del NORD, a BELFAST, ciutat que el dia anterior a al nostra arribada, malauradament,  ha patit un atemptat. Als carrers es nota el terrorisme patit, estan acordonats i no s'hi pot anar per tots els llocs.

I de Belfast anem a la CALZADA DE LOS GIGANTES, i plou a mars... no es veu quasi res de tanta aigua, aleshores sé que m'estic perdent un espectacle singular, així que anys després he tornat i he pogut gaudir de la mervella natural.

Després anem a DUBLIN, hi estem pocs dies i em quede amb ganes de més. Però ja està solucionat, a Dublin he tornat i he pogut passejar traquil.lament per la ciutat: DUBLIN I PART, DUBLIN II PART
DUBLIN



Tornem en autobús, de LONDRES a CALAIS per travessar el CANAL de la MANXA, uns quants quiòmetres més... parada en TOURS, MADRID i... a casa...

QUADERN DE VIATGE, estiu de 1992

dimarts, 19 de novembre del 2013

FOTOS i MÚSICA: DERRY (Irlanda del Nord)


De lluny s'hi veuen uns grans murals...són una manera d'expressar desig de PAU, de reivindicar que  no es vol més violència com la que sofriren anys enrere en l'anomenant diumenge sagnant.

Música:
"Bed and Breakfast" 
Randy Edelman

Si vols, en este bloc pots llegir el text:
IRLANDA NORD: Les ciutats de Belfast i Derry.
tot el que hi ha sobre Irlanda del nord, clicant ací
i el que hi ha sobre Irlanda en l'etiqueta corresponent




dimarts, 4 de juny del 2013

FOTOS i MÚSICA: La calzada de los gigantes a IRLANDA del NORD




La mare naturalesa és una artista, 
és l'autora  de meravelles com esta..plena de misteri i bellesa.



Música de relax


En este bloc pots trobar el text que complementa este video:
i també més sobre IRLANDA DEL NORD





dimecres, 30 de gener del 2013

IRLANDA NORD : Les ciutats de BELFAST I DERRY


Malauradament el terrorisme és una lacra no exclusiva de cap país.

Mural simbol de la PAU, a la ciutat de Derry.
DIA 30 de gener: DIA ESCOLAR DE LA PAU i LA NO VIOLÈNCIA

La frontera amb Irlanda del nord és invisible, és una maquinació política que no respecta la geografia i en ocasions tampoc les propietats. Hi ha granges que estan dividides i els propietaris diuen orgullosos que dormen amb el cap en el Regne Unit i el cor en Irlanda. 

Hi estàvem en aquella ocasió. En traspassar la frontera canviàvem de moneda i tocava gastar la lliura esterlina, estàvem a l’Ulster, sota la sobirania de Londres, fora de la zona euro.

Les dues vegades que hi vaig estar, el destí principal que ens va moure a entrar en Irlanda del Nord era visitar el paratge natural anomenat La Calzada de los Gigantes, tanmateix, en les dues ocasions, aprofitàrem per fer parades i visites d’altres llocs.

Durant la primera estada vaig visitar la ciutat de BELFAST, només anàvem a estar de passada unes hores, i la visita la férem mirant cap a tots els costats i amb cert temor perquè el dia anterior havia tingut lloc a la ciutat un atemptat terrorista. I és que aleshores encara estava pendent l’assumpte de l’IRA. Així que ens trobàrem els carrers principals tallats per barricades, per precaució s’havien taponat els carrers amb sacs evitant l’accés directe a vehicles, però si podíem passar les persones.

Aquell era un viatge que feia ruta per tota Irlanda i Regne Unit, érem un xicotet grup i una part del temps estava organitzat, tanmateix quan arribàvem a les ciutats sempre teníem temps lliure per visitar el lloc al nostre aire, sense seguir les imposicions dirigides.

És per això que en arribar a Belfast el nostre deambular era a soles i sense rumb clar i definit seguint les directius d'un planol de la ciutat. No recorde res de la ciutat, no vaig fer cap foto, la mirada atemorida no trobà res per fotografiar. Només conserve a la retina la imatge dels sacs amuntonats com en les pel·lícules de guerra, restes de cristalls trencats pels carrers i, sobre tot, que encara s’hi  respirava la por dels habitants en l’ambient,  por que s’hi transmetia  i resultava contagiosa.

Durant la segona estada a Irlanda del Nord, paràrem a DERRY o com diuen els anglesos, i és nom oficial, Londonderry. És la segona ciutat en població d’Irlanda del nord, conserva quasi intacta la muralla de l'època medieval, tancant així el casc antic.



Entrem a Derry vorejant la muralla.

Arribàrem sota una constant pluja. Estàvem a una ciutat tristament coneguda perquè el famós Bloody Sunday, (diumenge sagnant) hi va succeir el 30 de gener l’any 1972, va concloure  amb l’assassinat de 14 persones. Era una manifestació contra  la reclamació dels drets civils per a tothom i l’empresonament sense judici.



Vorejar la muralla permet veure la ciutat en totes les dimensions.


Ara fa 41 anys. Després d’aquells fets cap militar britànic va ser inhabilitat posant com excusa que els manifestants van atacar els militars amb foc real i bombes, i que l’exèrcit es va veure obligat a respondre. Tanmateix no és això el que diuen els testimonis que ho va seguir en el moment i van prendre fotografies. Cap soldat britànic va resultar ferit, 14 manifestants moriren i les seues famílies encara esperen justícia.



Deixem el cami de la muralla...
...i ane,m directes a un barri que vist des de dalt ens ha cridat l'atenció. Són uns murals.

El 1998, després d’un “alto al fuego” de l’IRA, s’iniciaren els acords de pau. A poc a poc la presència de militars va baixar fins que l’any 2008 van ser abandonades les casernes militars.



Mentre baixem observem els carrers, les cases, la gent...

De la ciutat, destaquen els murals gegants pintats en favor de la pau. Són tan grans que des de la muralla ja s’hi veien, cridava l’atenció les enormes dimensions i el simbolisme que representen. Són símbols per a què no tornen de nou els enfrontaments bèl·lics i la violència de l’IRA, que concretament en este barri van ser molt greus l’any 1972. Són avisos per mostrar que la barbàrie no pot tornar. Els murals estan plens de significat i de bones intencions.


Fotos del que passà dia 30 de gener de 1972

Un dels murals reivindicatius de no violència.

Recorde Derry gris, monòtona, industrial...tanmateix ressaltava la nota de color que donava la moderna joventut, res a veure amb la jovenalla rural que havíem deixat als pobles d’Irlanda.

Són carrers amples, amb cases d'altura uniforme.
Destaca l'edifici de l'Ajuntament.
Esta joventut era més propera a les noves corrents londinenques, amb piercins, cabells rojos amb tallats estrambòtics...ni en Dublín se’n veien de tan moderns...Però també cal afegir que a Dublín la majoria dels joves eren, i continuen sent,  els espanyols que hi estan estudiant!

La joventut s'hi veia extremadament moderna, informal, radical...les joves de la foto no són els casos més representatius però en tot cas contrastaven amb la jovenalla rural de "l'altra" Irlanda.


REFLEXIONS POSTERIORS sobre IRLANDA NORD 2008-IRLANDA NORD 1992

*EL VIDEO amb les FOTOS i MÚSICA el pots veure clicant ací

Tots els posts junts sobre Irlanda nord d'este bloc els pots trober en l'etiqueta corresponent