SOGORB (Castelló)

 L’aqüeducte i les torres medievals són les imatges icones que l’identifiquen Sogorb però també el poble es coneix per una festa peculiar.

Hui vos mostre una nova excursió per la Comunitat Valenciana amb el grup Unsocietat Ontinyent guiats, com sempre, per Mateo Ferri. I fem un passeig per Sogorb, la capital de l’Alt Palància, a menys d’una hora de València. Sogorb no és molt gran, uns 9000 habitants. També visitarem el paratge natural “El salto de la novia” de la població ceina de Navajas.

Sogorb està prop de la província de Terol i la població te influència castellana, herència del passat perquè el repobladors que hi anaren arribant des del segle XIII foren majoritàriament aragonesos. És una ciutat interessant pel seu patrimoni arquitectònic concentrat al casc antic, declarat bé d’interès cultural. I és que Sogorb visqué una notable història passada. En època musulmana gaudí d’esplendor, també fou important dins de la corona d’Aragó i després de l’Edat Mitjana la ciutat continuaria sent centre urbà rellevant. Fins a 1960 fou seu de la diòcesis i actualment junt a Castelló de la Plana és cap de la diòcesi de Sogorb-Castelló.  La presència religiosa fou molt gran, de fet malgrat ser una localitat menuda arribà a tindre sis convents o monestirs de diferents ordres i actualment encara hi ha moltes esglésies.

Així que podem imaginar que per Sogorb han passat personatges rellevants que han deixat la seua empremta,  per exemple de l’àmbit religiós està entre altres, el Papa Luna o Rodrigo de Borja, que després seria Alejandro VI... i de l’àmbit polític  està, per dir alguns, l’últim governador almohade de València, Zayd Abu Zayd  o el rei Martin I d’Aragó casat amb la sogorbina Maria de Luna.

Cap a meitat del segle XIX començà el declive i Sogorb s’estancà econòmicament primer perquè anà augmentant la importància de Castelló i també perquè fallà la industrialització fonamentalment textil. En este principi del segle XXI les coses estan canviat i a més que  la població ha augmentat, també s’ha convertit en un dels destí turístic important de l’interior de la província i la Comunitat Valenciana.

Fem un passeig pel casc antic. Pare l’atenció en un plànol perquè m’agrada saber per on vaig. Històricament Sogorb ha destacat per ser centre comercial de la Comarca. Es nota. Passem per uns carrers estrets on la majoria són botigues que em recorden un poc a altres carrers comercials com els de Xàtiva, altra ciutat important en el sectors serveis.

Arribem a la plaça “Agua limpia” i em pregunte d’on li vindrà el nom. No sé si té a veure que hi ha una font.

A la plaça està l’ajuntament situat en el que va ser el palau dels ducs de Sogorb i Medinaceli, iniciat al segle XVI per ordre d’Alfons d’Aragó i Sicília. El consistori de Sogorb el va comprar a meitat del segle XIX. Entrem...

 

Volem anar a un a un saló en concret, on actualment fan els plens. Que bonic! Té uns enteixinats de fusta que són obres d’art d’estil mudèjar, del segle XIV. Sabíeu que la paraula mudèjar significa “ domesticat, sotmès, aquell a qui li es permès quedar-se”? L’art mudèjar és el que feren els musulmans sota domini cristià.

Quan eixim de la sala de plens, ens adonem de les portades de marbre i jaspi procedents de la cartoixa de Vall de Crist de la veïna localitat d’Altura, rescatades després de l’amortització de Mendizabal al segle XIX.

Estem molt a prop del centre d’interpretació de l’Entrada de bous i cavalls. Cap allà anem. Cert que tinc curiositat per saber més sobre eixa festa tan arrelada i important per als sogorbins i sogorbines. És una plaça espaiosa on hi ha bonsais gegants i està el típic cartell amb el nom de Sogorb per a que cada visitant es faça la foto davant. Som un grup nombrós i costa fer la foto sense cap persona davant però amb paciència...s’aconsegueix...Tot és qüestió d’esperar. Al costat també hi ha unes ruïnes, les de l’ermita de santa Barbara del segle XIV i un bonic jardí vertical.

Entrem al centre d’interpretació. Una jove ens fa una breu introducció del que anem  a veure i ens explica que la festa ja es feia al segle XIV i sorgí per necessitat d’uns  carnissers que, per entrar els animals al poble,  requerien ajuda de cavalls per a que els bous no se n’eixiren de la ruta que volien.  El museu és molt interessant perquè no solament recrea l’essència de la festa  declarada d’interès turístic i bé d’interès cultural immaterial,  sinó perquè fa ganes també de conèixer el patrimoni de Sogorb. L’estora abans d’entrar recrea la festa i dins en el cancell hi ha una gran fotografia que mostra precioses imatges de Sogorb.

Veiem un audiovisual que també és un reclam turístic per a visitar el poble i viure la festa. És una multi projecció de gran format  circular de varies pantalles amb imatges i sons de la festa. Altres moments, el fons musical canvia a una música de Vangelis que captiva. Tot fa que puguem viure la festa sense haver-la experimentada,  perquè el vídeo transmet l’emoció del minut frenètic de l’entrada dels bous i cavalls, l’emoció dels  espectadors i els genets, que són els veritables protagonistes. També hi ha un audiovisual mostrant la festa en el passat, les primeres imatges que es conserven. 

Altra part del museu recrea els carrers per on transcorre l’espectacle. Durant una setmana de finals d’agost,  cada dia a les 14 hores, després de l’avís pirotècnic la manada de bous braus van des de la Torre del botxí la plaça de la Cueva santa. Els carrers s’omplin  d’arena per facilitar córrer. No hi ha barreres sinó que dotze genets dirigeixen els animals.

I també es mostren els elements principals que intervenen: el cavall, el bou, el genet i els bastons, que s’elaboren artesanalment. Realment el conjunt de totes les sales mostren la força de l’espectacle, un espectacle que ajunta rapidesa, intensitat i tradició, i també ajunta garrots i mocadors rojos al coll.

Tot seguit continuem el passeig...anem a altre lloc que,  junt al museu que acabem de veure,  cap persona deixa de visitar quan arriba a Sogorb. Parle de la plaça Mesones, que és on està el conjunt monumental format  pel tram final de la muralla i l’aqüeducte, junt a  dos torres i el museu d’arqueologia i etnologia, on anem a entrar. Abans done una volta per la plaça. Veig plaques commemoratives i m’aprope. Llig els anys quan s’adequaren i  restauraren els monuments.

Entrem al MAES, museu d’arqueologia i etnologia, instal·lat en l’antiga Casa quarter del segle XVIII. És un edifici neoclàssic, de planta baixa i dos alçades. Al segle XIX s’adossà una font amb abeurador. Al principi s’utilitzà de quarter per allotjar a la tropa, després, sobre 1870, acollí el centre republicà instructiu, per després ser emprat com presó i jutjats i acabar sent un complet museu.

Hi ha dos plantes, la d’arqueologia mostrant vestigis de totes les etapes fins l’edat mitja i també fortificacions i la segona planta dedicada a l’etnologia on mostra els oficis de corretgers, cistellers, espardenyers i garroters, fusters... Tot interessant on podríem quedar-nos hores i hores...

Just al costat està la Torre defensiva de la presó, que  servia per protegir la porta de Teruel. Té un poc més de 21 metres i és probablement del segle XIV. En la part inferior es trobaven les dependencies de presó. Es de planta cilíndrica.

També hi és l’aqüeducte, que realment crida l’atenció enmig de la plaça. Està en el tram final de la muralla i l’origen és del segle XII,  tanmateix els arcs ogivals que conserva, són del XIV. Abastia a la població d’aigua procedent de la font de Esperança. M’agrada que es conserven els monuments testimonis de la història. El mire i el remire d’un costat...d’altre..busque totes les perspectives per fotografiar-lo... m’emporte a casa un bon assortiment d’imatges.

Al costat està la Torre del botxí del segle XIV. El nom ve perquè era la residència del botxí. És un poc més baixa que la Torre de la presó, uns 18 metres,  però es més ampla

I des de la torre comencen un bonic passeig seguint les muralles, el tram  que es conserva.  Em recorden les muralles d’Avila. Els orígens de la muralla  són de l’època islàmica. Tenien una longitud sobre  un quilòmetre però pel creixement d’habitants, patiren reformes i reestructuracions fins que actualment ja quasi no queda res de l’inici. Me n’adone que estan tocant les cases. Destaquen 5 grans torres quadrangulars que fan de contrafort i els  arcs de Argen, antiga porta  de la ciutat dels segle XI. Hi ha miradors al riu i de lluny hi ha una fabrica blava de refrescs que trenca la bonica estampa. En tot cas, és un lloc agradable per passar-se hores contemplant el paisatge, llegint un llibre,  xerrant amb bona companyia sempre  sentint la protecció de les muralles a l’esquena...

Des del final de les muralles i per carrerons estrets  anem a la catedral-basilica de santa Maria de la Asunción. Vaig llegint els rètols amb els noms dels carrers per on passem:  la plaça la moneda, carrer de los celtiberos,  carrer Sopeña,  carrer Augusto, el carrer de los silleros… ja estem prop de la catedral.

La catedral és un dels monuments mes importats i emblemàtics de la diòcesi de Sogorb-Castelló. És a més a més basílica des de 1983. El conjunt artistic-monumnetal, el formen el temple, el claustre, el museu catedralici i una característica torre. Accedim primer al claustre i al museu catedralici instal·lat en les 7 capelles que l’envolten. El claustre gòtic valencià, construït entre els segles XIII i XIV està protegit per vidres. És dels pocs d’Espanya que té plantat trapezoïdal, degut a estar adossat a l’antiga muralla.

Del museu destaca la capella del salvador del segle XVI per la que s’entra per una porta daurada. Dins està el sepulcre dels Vallterra i el gran retaule major de la catedral del segle XVI obra clau de la pintura renaixentista espanyola, obra de Vicent Macip i del fill Juan de joanes.

Altra sala important és la capitular, del segle XV de planta  quadrada i volta. Tot és interessant. És un dels museus catedralici mes importants d’art sacre en la Comunitat valenciana. Seguim mirant més capelles...hi ha molts retaules. Seguint les explicacions del guia Mateu anem adonant-nos-en de detalls diferenciadors d’èpoques...d’estils, parem atenció en el tipus de daurat, si és per simbologia espiritual, el daurat és símbol de lluminositat celestial o és per ostentació, quan la decoració no està feta amb pa d’or sinó en relleu... Ens adonem  com estan pintats els teixits de les robes que porten els personatges, mirem els rajols del pis...en algun veiem com qui pagava el quadre també volia eixir representat...És un goig escoltar explicacions tan interessants que fan entendre l’època i l’art.

Des del claustre accedim al temple. La construcció  s’inicià  al segle XII, adossat a la muralla i sobre el que era una mesquita. Primer es va fer en estil gòtic amb elements d’estil romànic però durant els segles posteriors es feren reformes i ampliacions. Tanmateix, al segle XVIII va haver una important ampliació i reestructuració en estil neoclàssic academicista, per la qual cosa,  del que era en l’origen queda poc. Està considerat el primer temple catedralici construït segons les normes acadèmiques. Només entrar m’impacta per espaiosa i per elegant. És d’una sola nau. Cert que trobe harmonia i m’agrada. Especialment els frescos de la cúpula Manuel Camarón Meliá i de Luis Antonio Planes de 1806 i els  medallons de les voltes que són frescos de José Vergara.

També pare l’atenció en el cor amb silleria barroca i en la capella de sant Vicent on hi ha una urna reliquiari de vidre transparent amb a amb ossos de san Felix.

Eixim a l’exterior per veure la porta principal.

I especialment  la característica torre del campanar de planta trapezoïdal de 36 metres d’altura.

Acabem la vista tenint ben clar les imatges que identifiquen Sogorb: el conjunt de l’ aqüeducte- muralles-torres, i la festa dels bous. La festa està molt present. De fet al llarg del passeig per Sogorb es nota la seua rellevància en molts llocs perquè sovint trobem al·lusions a la festa. Destaca l’escultura de la plaça del Obispo Ahedo.

Encara queda una cosa per veure, però està a un quilòmetre, és la Font de los cinquanta canelles, cada canella representa una província espanyola.

És un indret idoni per poder veure el llenç complet de muralla. Acaba de ploure i ho veiem amb el cel gris i  tancat però la pluja ha ressaltat els diferents matisos dels verds i la panoràmica té un encís especial. 

QUADERN DE VIATGE, UNISOCIETAT, SOGORB, SALTO DE LA NOVIA, MAIG 2023