TALAVERA DE LA REINA (TOLEDO)-II PART

Diu una dita que tots els camins van a Roma...doncs en Talavera tots els camins poden acabar en la plaça del Pan, la plaça més important de la localitat.

En la primera part del passeig us mostrava el trajecte a la plaça principal des dels jardins del Prado, hui us en mostre altre que va des de les muralles i les Torres Albarranas, on està el cartell de ceràmica amb el nom de Talavera.

El millor lloc per fotografiar-se i emportar-se a casa un record ceràmic amb el nom de la ciutat darrere. A més a més, l’oficina d’informació i turisme també hi és...val la pena entrar per agafar fullets informatius i un plànol. Els encarregats d'atendre el píblic expliquen molt.

Parem en la muralla i en els restos de l’Alcassaba. Talavera arribà a tindre tres recintes emmurallats. Actualment es conserva part de la muralla del primer recinte, el més antic. Es calcula que arribà a tindre 66 torres construïdes en diferents períodes.

Donem una volta per darrere.

Hi trobem panels ceràmics, un dedicat a Miguel de Cervantes, no és l’únic de fet hi ha una  ruta que uneix la ceràmica amb la literatura,  i altre que constata la declaració de conjunt històric del casc antic en 2019.

Molt a prop està el museu de la ceràmica Ruiz de Luna, però és dilluns i està tancat. Tanmateix ens apropem a veure la plaça on està situat l’antic convent agustí del segle XVII on està  instal·lat. El museu acull  la col·lecció personal del ceramista Juan Ruiz de Luna, i peces de ceràmica talaverana d'entre els segles XVI i XX.

Retornem direcció al riu...Seguim i abans d’arribar al pont romà parem  en el punt del parc del Canillo on està la Verge de Guadalupe. Es el camí reial de Guadalupe el que fou recorregut per la reina Isabel la Catòlica en diverses ocasions i que arribà a ser tan conegut com el camí de Santiago. També va passar per Talavera l’emperador carlos V en 1525. Pels carrer de talavera ja hem vist indicacions del camí i alguna referència més sobre el camí.

El que tenim davant és un monument exemple de la valuosa artesania talaverana que fou finançat per col·lecta popular. És una capella mudèjar amb ceràmica que representa als monarques catòlics i a la verge, així com a 24 peregrins il·lustres que feren el camí de 257 quilometres des del monestir de los Jeronimos de Madrid fins a Guadalupe.

Parem a veure el pont romà, que de romà té poc. És el més antic de tots, d’origen medieval encara que és cert que fou construït sobre una estructura anterior d’època romana. Al llarg dels segles ha estat reformat moltes vegades, és el motiu que els ulls del pont siguen diferents. L’ultima restauració fou en 2002 i just en estos moments de nou necessita una reconstrucció perquè en març de 2025 el cabdal del riu Tajo anava amb tanta força que va col·lapsar el pont en dos dels seus arcs i  destrossaren una part. Imagine que els Consistori ho té en llista d’espera perquè és bé d’interes cultural des de 2021. En estos moments el fons econòmic dedicat a patrimoni estan gastant-lo en la restauració de la basílica del Prado.

Des del pont romà veiem altres dos ponts de la ciutat: el pont roig, de ferro o pont Reina Sofia. Va ser el segon que tenia Talavera, comencà la construcció en 1904 i s’enllestí en 1908. Era necessari per descarregar el pont vell de tanta gent i pes i a més destaca per bonic i estil arquitectònic. Te 426 metres repartits en 10 trams de ferro i acer. Originàriament era gris, però en 1994 es pintà de roig mentre es restaurava. El que conserva igual des de principis de segle XX son els fanals. També veiem el pont de Castilla la Mancha, un prodigi de l’enginyeria, és el pont més alt d'Espanya i el segon pont més alt d'Europa amb 192 metres d'alt. És obra de l'enginyer Ramón Sánchez de León. Per la seua alçada i longitud, és  emblema i punt de referència de la ciutat. Diuen que s’hi veus fins i tot des de 13 quilòmetres!

Deixem la part del riu i creuem l’avinguda Ronda del Canillo per anar a cap al casc antic. Passem per la porta del museu etnogràfic que té darrere l’església de Santa Catalina...

...i a les portes un gran mural homenatge al riu Tajo.

Tot just al costat es troben les restes arqueològiques de la Teneria del Monestir de Santa Catalina. Estos vestigis corresponen a un antic centre d'adob de pells utilitzat per l'Ordre dels Jerònims.

Girem el cantó a buscar el centre i molt a prop de San Prudencio i l’església de Santa Catalina hi ha altre panel ceràmic destacable, este està dedicat a la festivitat de primavera de Las Mondas, que data de l’època grecollatina fent ofrenes a Ceres, la deessa de l’agricultura. Però no és ceràmica antiga, és del segle XXI.

Per tota Talavera hi ha molts panels ceràmics homenatge i informatius

Arribem a les portes de Santa Catalina, que ja hem vist des del riu, està  situada a la Plaça de Sant Jeroni, annexa al convent de frares de San Jeronimo, va començar la construcció el 1455 i es va inaugurar el 1469. Té afegits posteriors que abasten fins al segle XVII

Seguint avant i passem per les portes del col·legi de Sant Prudenci (antic asil del mateix nom). És un edifici rectangular d'estil mudèjar del segle XV, de tres altures i dues façanes. La porta principal és d'estil renaixentista amb la inscripció “Asil de San Prudencio”. A la part superior apareix un templet clàssic de pedra a l'interior del qual hi ha la imatge del sant titular, realitzat en ceràmica talaverana. Actualment l'immoble l'ocupa el Centre Regional d'Innovació Digital (CRID). I ja estem darrere de la col·legiata de Santa Maria la Mayor. Realment en Talavera, està tot a un pas...tot molt a prop.

I l’església, edifici gòtic iniciat al segle XII, està situada en la plaça del Pan, una plaça preciosa. L’església de Santa Maria la Mayor, la col·legial, és de les principals esglésies de Talavera de la Reina. És d’estil gòtic mudèjar. Conten els historiadors que possiblement es construí sobre un temple romà dedicat a júpiter, donat que la plaça del pan on s’hi troba era el foro romà. També conten que podria ser l’antiga mesquita en temps de l’ocupació àrab i en temps visigots podria ser seu del bisbat. El que veiem pertany majoritàriament al segle XIX i XV com el claustre o la rosassa de la façana principal anomenada dels apòstols. Fou declarada Be d’interès Cultural i es monument històric artístic des de l’any 1931.

La plaça és d’estil renaixentista, rectangular, i està envoltat d’edificis importants. Durant l'Edat Mitjana hi tenien lloc justes i tornejos. El nom de la plaça que al llarg dels segles ha variat, és degut a que en l’antiguitat hi havia un despatx de pa, quan hi havia molta fam era un lloc desitjat. Fem una mirada als edificis. Està el palau arquebisbal que era l’antic Ajuntament on va exercir d'alcalde el creador de la Celestina Fernando de Rojas, que per cert té uns estàtua a la plaça. També hi ha edificis medievals, l’ajuntament de Talavera de la Reina en el que era l’antic fòrum romà i  l’hospital de la Misericòrdia, hui en dia Centre Cultural Rafael Morales.

Entrem al centre cultural on hi ha exposicions i una part dedicada al passat romà. L’edifici està just enfront de l’església, a la que li faig una foto singular reflectida en la finestra.

I és que l’església és el que destaca en la plaça, però també la ceràmica cridanera pel color que trobem per tot arreu, a les fonts, en sanefes decorant... als bancs de seure... són obres d’art decorades amb motius de cacera o florals, fins i tot amb referències literàries. El que dic...la ciutat és un museu ceràmic a l’aire lliure...m’agrada molt Talavera!

QUADERN DE VIATGE, TALAVERA DE LA REINA I VOLTANTS, abril 2026

TALAVERA DE LA REINA (TOLEDO)-I PART

En cada racó de Talavera hi ha rajols de ceràmica contant la seua història.

La ciutat toledana de Talavera de la Reina ens serveix en esta ocasió com a base per a visitar els voltants: Toledo, Orgaz, el Toboso, i  Cosuegra en la província de Toledo i Campo de Criptana i Argamasilla en la província de Ciudad real. Només entrar, me n’adone que tota la ciutat és un museu a l’aire lliure, on la ceràmica és la gran protagonista en escuts, decorant fonts, bancs de seure, en testos de plantes, per a representar un plànol de la ciutat...

Comencem el passeig per Talavera visitant els jardins del Prado i la basílica de Nuestra Señora del Prado. Els jardins són una meravella. La basílica també. Parem primer l’atenció en la basílica, que és “la reina de les ermites” segons el rei Felip II. Conta la història que es creà damunt d’un temple romà dedicat a la deessa Ceres, que era la que afavoria la fertilitat dels camps i les bones collites. Amb l’arribada dels visigots es cristianitzaria col·locant hi una primera imatge de la Verge regalada pel rei Liuva II.

Passats els segles, l’antiga ermita del segle XIII de la Verge del Prado,  fou ampliada i reconstruïda. Es quedà una gran ermita amb tres naus separades per pilars redons i tot cobert amb enteixinat de fusta d’influència mudèjar, en 1649 es dissenyà la capella major i la gran cúpula enmig del creuer. La part barroca es veu diferenciada de la part renaixentista.

En estos moments la basílica està de reformes i la Verge del Prado, tan estimada pels talaverans està a l’altar  davant d’uns andamis. Llàstima no poder veure el retaule major que es construí en 1854 amb disseny neoclàssic tardà, ni tampoc el cambril. Gaudim de la imatge de la Verge que té al seu costat  dos púlpits que destaquen: un és original del segle XVI, el púlpit de l’Evangeli, al costat esquerre,  i altre, costa dret, de mitjans del segle XX , any 1954, que imita els dissenys renaixentistes de la ceràmica de Talavera del segle XVI.

En la basílica destaca la rica col·lecció de rajols de Talavera, pel que se l’ha denominada la capella sixtina de la ceràmica. És una meravella. Podem observar la història de la ceràmica de Talavera així com escenes bíbliques i personatges de la genealogia de Jesús i sants. Bocabadant.

En eixir parem l’atenció en els murs exteriors. Hi ha molt que veure i llegir. Al llarg dels segles la basílica ha rebut tot tipus d’obres d’art, restos arqueològics, documents i objectes de gran valor artístic o material procedents de donacions. En una de les façanes veiem afegits de pedra o plaques, com la columna d’Eva, una làpida romana, escuts heràldics, pedres epigràfiques llatines o una escultura de la Verge i els xiquets del segle XV...hi ha molt i tot amb descripció detallada del què és i la procedència.

Just al costat de l’entrada principal està la Plaça de Bous de Talavera i a la  façana hi ha una placa ceràmica homenatge al torero José Gómez Ortega, conegut com a “Gallito”, segons els entesos, el torero més complet de tots els temps. Va morir en esta plaça en 1920. A la mateixa façana veiem una placa dedicada a la Festa de les Mondes. No serà la primera referència a estes festes que veiem.

Donem una volta pels jardins. Quants matisos de verd! Fa uns dies va ploure i la vegetació s’ha remullat i reviscola amb l’aigua.

I quanta ceràmica preciosa...obres d’art a l’aire lliure...

En Talavera hi ha una ruta dels panels ceràmics declarada patrimoni cultual immaterial de la humanitat per Unesco, i aci en trobem un dels més importants.

Seguim cap al centre històric...volem anar a la plaza del Pan. Anem plànol en mà, però en no res veiem que Talavera és molt fàcil de recórrer i ja ni fa falta. El passeig el fem lentament perquè hi ha molta ceràmica de camí i parem a veure-la.

Arribem a la Plaza de la Trinidad on está la Plaza de la Trinidad on conflueixen quatre dels carrers comercials més importants: San Francisco, Prado, Alfares  i Trinidad. Nosaltres ens enfilem pel carrer San Francisco on està l’antic convent franciscà de final del segle XV.

Arribem a la Plaza del reloj envoltada de carrers amb noms de gremis: Zapaterías, coneguda com San Francisco, que és per on hem vingut, carrer Cerería, carrer  Mesones  i carrer  Carnicerías. Durant molts anys, Talavera es va convertir en un encreuament de camins clau, on els comerciants paraven, la qual cosa va propiciar la proliferació de fondes i una intensa activitat comercial. De fet arribà a ser coneguda com la Plaça del Comerç durant un temps. Hi veiem una gran obra ceràmica per recordar el valor i la importància de preservar el patrimoni.

Seguim passejant... agafem la Corredera del Cristo on trobem una torre albarrana reutilitzada i dedicada en 1752, al Cristo de los mercaderes. Les torres són un simbol de la ciutat. Originalment hi havia 17 torres albarranes, construïdes al segle XIII per reforçar la muralla

Caminem un poc més fins el llenç de muralles El Salvador. En una de les torres uns rajols de ceràmica fan homenatge a Miguel de Cervantes Saavedra. Durant els treballs de rehabilitació del tram s’han identificat diverses torres pertanyents a  diverses èpoques: quadrangular, rectangular, semicircular i albarrana.

Junt a la muralla està el punt de trobada i cultura El Salvador que està ubicat a l'antiga Església de Sant Salvador dels Cavallers. El seu estil és gòtic-mudèjar, molt estès a la ciutat, i la  construcció data del segle XII. A l'exterior veiem un impressionant absis mudèjar toledà. La torre va ser rematada al segle XVIII, encara que els primers cossos són anteriors.

És una de les esglésies més antigues de Talavera, i fou molt important donat que a l'Alta Edat Mitjana va ser seu del Tribunal Castellà, des del qual es repartia justícia als habitants subjectes a este fur. El seu enteixinat actual es va construir feia 1570. Va ser una església molt rica en imatgeria del segle XVII i XVIII. Com a tota la ciutat, esta església també té ceràmica, encara que no en queda molta però si es poden apreciar al presbiteri panells de rajoles del segle XVI. L'església va deixar la seva activitat l'any 1981, i va reobrir les portes el 2015 com a centre cultural. Cal destacar d'aquesta restauració, el pantocràtor que es va trobar a l'absis, del segle XII-XIII, que mitjançant efectes de llum, es pot saber com era l'original.

Retrocedim i tornem a la plaça del reloj per anar veure el teatre Palenque, el més gran de la ciutat, per grandària i aforament. L’edifici iniciat a finals del segle XVII i finalitzat  el 1710,  fou l’antiga església del col·legi i casa de la Companyia de Jesús. A la façana de rajols de cara vista s'aprecien els murs originals. El sòcol que encara s'observa a l'exterior està fet amb pedres extretes de la muralla. L'obra va començar. L'església era marcadament barroca.

Tot seguit veiem altre teatre, el teatre Victoria que està junt al palau del conde de Oliva, del segle XVII i estil renaixentista tardà, al palau on pernoctava el rei Felip V en les seues peregrinacions a Guadalupe. Enfront està el teatre Victòria  que es construí en 1912 sobre el solar de l'antic corral de comèdies del segle XVII que va ser enderrocat el 1892. Destaca a la façana la ceràmica, amb al·legories de la música i el teatre, retrats de dramaturgs i músics, i noms de sarsueles. La façana de tres altures i composició simètrica és una modernista i destaquen els balcons metàl·lics historiats, els aplics de ferro i la rajola.

En no res estem a la plaça Juan de Mariana, un intel·lectual jesuïta, historiador i teòleg de Talavera...és la plaça avantsala de la plaça principal de Talavera, que us mostre en altre escrit a banda: la plaza del pan

Continuarà....

QUADERN DE VIATGE, TALAVERA DE LA REINA I VOLTANTS, abril 2026

PUY DU FOU (TOLEDO)

 La història d’Espanya vista, escoltada i sentida en un parc temàtic.

Hui fem un viatge al passat, anem al parc de temàtica històrica Puy du Fou, situat a 13 quilòmetres de Toledo a la Comunitat autònoma de Castella-la Manxa. El parc fou inaugurat en l’any 2021 i forma part del grup francès Association du Puy du Fou.

Vaig perquè tothom que ha estat ho recomana.

Vaig per comprovar si realment val la pena i com diuen, els espectacles són fascinants: els diürns i el nocturn.

Vaig perquè diuen que cal anar-hi al menys una vegada per viure l’experiència. 

Però jo només li dedique un dia i no dos com aconsellen. Puy du Fou és una visita complementària d’uns dies per Toledo i voltants. Així que hui faré un tast i si m’agrada, ja  repetiré altra vegada i ho veuré tot millor.

Entre. Tinc comprada l’entrada bàsica però en taquilla pague extra pel “passe  emoción” que té molts avantatges: no fas cues i et situen en llocs més cèntrics. Al capdavall me n’adone que ha estat un encert, sense el “emocion” no hagueren pogut arribar a alguns espectacles. Així que primer consell, si pot ser... comprar el passe “emocion” i segon, mirant la butxaca, intentar no menjar ni beure res al parc perquè et trauen, sense més ni més, un ull de la cara, no un no, els dos...directament. Els preus són desorbitats, a mi m’ho semblen, i les cues en tots els llocs inacabables.

El parc s'organitza en quatre poblats històrics, connectats per camins naturals i envoltats de vegetació autòctona. Mentre et mous pel parc gaudeixes de la naturalesa de la zona. Però encara falta més vegetació, més arbres, més ombra... sortosament en algunes parts s’han creat ombres, molt necessàries per suportar el sol... Hi ha molts animals: cavalls, ases, cabres, oques, gallines…aus...

Al llarg del recorregut trobem 6 enormes espectacles principals, representats diverses vegades al dia, a més d'animacions de carrer, tallers artesanals, mercats i exhibicions en viu. Així que altre consell és agafar l’horari i organitzar-te quan vols anar a cada espectacle.

El parc és com una ciutat formada per barris històrics,  el Arrabal, la Puebla Real, la Venta de Isidro i l’ Askar Andalusí, on hi ha exhibició de música, teatre, dansa i acrobàcies que representen esdeveniments històrics. Cert que l’escenografia de tot el que veiem és fantàstica plena d'efectes especials i d' última tecnologia.

Hi ha molta organització: plànols, monitors anunciant quan són els espectacles...indicacions...encara que, sincerament, en algun moment he tirat en falta alguna persona encarregada en meitat camí, quan hi ha tant d'allau de gent i ixes d'un espectacle i necessites anar al següent i tens el temps justet.  És que es formen rius de gent i no exagere! 

Diuen que el parc és apte per a qualsevol persona, siguen els gustos i interessos, bé, estic d’acord, però també diuen que és apte per a totes les edats i jo crec que menors de set anys es poden avorrir perquè no entendran el que es conta...i tal volta se’ls pot fer pesat i es cansen...normal, són menuts...  

Són representacions històriques exalçant períodes destacats de la història de l'Espanya castellana, des d'una perspectiva diferent, lúdica i molt original. Diuen els entesos que amb alguna que altra inexactitud. Jo no ho sé, no em conec tant detalladament la història com per a rebatre-ho. Imagine que com totes les adaptacions a cine, teatre o novel·la, hauran hagut que fer algun canvi. No és censurable s’entén. Jo tinc clar que totes les adaptacions tenen parts de ficció. El que si he notat és que, en general, els diàlegs són pobres. Pense que la raó és que es vol ressaltar la part musical i visual tant escenogràfica com el treball dels artistes. El primer que veiem és “A pluma y espada”.

No podem fer fotos dels espectacles i jo, obedient no en faig, però si de l’interior abans que comence. Em quede bocabadada des de l'inici amb la història que es desenvolupa en el Gran Corral de Comèdies. De tots els espectacles del parc en destaque tres i este és un d’ells. Apareix el senyor Fernán Gómez, corregidor de Toledo i Lope de Vega...Hi ha un complot contra el rei i també hi ha una història d’amor. El que m’ha impactat a nivell visual ha estat la versatilitat de l’escenografia. Preciós. Comencem amb bon peu. 

Tot seguit anem al “El misterio de los Sorbaces” però abans cal dinar. Hui hi ha zones de menjar lliure però molts grups d’estudiants omplint-les. També hi ha fontetes per omplir la botella d’aigua. Perquè al parc hi ha poques ombres i si fa calor...és mortal. Com deia, hi ha llocs on comprar beguda i menjar...però a preu d’or...

Anant amb el “pase emocion” no es fan cues...no cal anar amb antelació per agafar bon lloc. Comença l’espectacle. És l’any 589 i  en una església visigoda s'hi representa un episodi espiritual i simbòlic amb  impressionants efectes d'il·luminació. Tot comença amb un casament prohibit entre una jove romana i un príncep got...és un misteri que va romandre intacte durant segles...

Seguint la nostra previsió, entrem a “El tambor de la libertat” que és un espectacle inspirat en la Guerra del Francès davant dels francesos i representat en un colossal escenari inspirat a Toledo.

Després veiem “El ultimo cantar”, el segon espectacle, al meu parer, realment bocabadant, el tercer és el nocturn. La resta estan bonics, però els que ressalte són especialment impactants per les innovacions tecnològiques, pels actors o pel vestuari...per dir algun aspecte. Este en concret empra la tecnologia 360º, escenaris mòbils i narrativa èpica que commou per explicar un passatge de la vida del Cid Campeador.

Tot seguit veiem “Cetreria de reyes”. Espectacle a l'aire lliure i es recomana portar gorra, barret, etc, en el qual més de 200 aus i rapinyaires sobrevolen el cel en una coreografia aèria impressionant. Passen molt a prop dels caps dels espectadors i podem veure els animals perfectament, el cap, el bec, color, les plomes, la grandària...

Ja tenim vistos tots els espectacles diürns amb  horari establert que teníem previstos. Queda “Allende la mar Oceana” que s’hi pot entrar en qualsevol moment. És un espectacle immersiu perquè reprodueix l’interior de la caravel·la de Colon quan va fer el primer viatge a Amèrica. L’inici i preparatius...

I  quan entres dins del vaixell, passant de cabina a cabina, sembla que fem el viatge junt a la tripulació...fins i tot gràcies als efectes especials es noten i se senten els trons de les tempestes...i el soroll de l’aigua brava... i sentim el moviment de la nau...

I el trajecte acaba en la nova terra descoberta. M’ha agradat molt.

Els espectacles acaben a mitjan vesprada. Però a nosaltres ens queda encara el plat fort, el nocturn, que comença a poqueta nit. L’entrada es pot comprar per separat, és a dir hi ha qui només veu l’espectacle nocturn i altres que només veuen els del dia. Mentre fem temps mengem alguna cosa i gaudim de música en directe escoltant cançons d’Alejandro Sanz. També és moment d’anar a per roba d’abric al bus o al vehicle propi perquè no hi ha cap problema per entrar i eixir. Generalment alguna jaqueta o mocador per al coll és necessària per gaudir sense fred de l’espectacle. Nosaltres prevenint agafem jaquetes però no ens fa falta, després d’un dia de calor, fa una nit fantàstica.

Quan es fa l’hora anem cap al “El sueño de Toledo", el tercer que més m’ha agradat de tot el parc. El “pase emocion” ja no val. Ara tenim el seient numerat. De nou es veu l’organització tan necessària per moure la gran quantitat de gent.

Hi ha més persones que en tot el meu poble sencer! I que bonic! Quina meravella! L’escenari ens transporta a Toledo vora el riu Tajo! Les aigües transparents reflecteixen les cases...

I en començar...impressionant! No puc deixar de mirar l’escenari. En uns quasi 80 minuts es resumeix la història d'Espanya des dels visigots fins al segle XX. Tenen tota la raó els que diuen que és l’espectacle estrella del parc, de fet és el més gran d’Espanya... És que s’ajunten més de  200 actors i genets sobre un escenari de cinc hectàrees... és que hi ha focs artificials, efectes especials bocabadants... drons...i videomapping d'alta tecnologia que va decorant l’escenari segons l’època... És que quan creus que no poden fer res més que puga impactar se superen amb altre efecte...és que sembla màgia! 

Em quede amb la curiositat de saber tot allò que eix de baix de l’aigua...ufff... com ho fan? O és efecte visual.? I em quede patint pels pobres actors, actrius, ballarins, ballarines, i també cavalls... que han actuat i ballat sobre aigua...en este espetacle i altres del matí. Imagine que no estarà gelada... Així i tot...mare meua!  com acabaran de mullats!

Tots els espectacles estan bé, alguns més atraients que altres, la professionalitat dels actors i actrius és indiscutible en tots perquè són actors ballarins, acròbates...i els cavalls! Que ben mestrats...però este espectacle nocturn té un ambient màgic especial... hi ha una espectacular  posada en escena representant els moments importants de la història i realment val molt la pena veure-ho.

Puy du Fou no defrauda, però hi ha gent que exagera lloant-lo. He vist els espectacles principals i els secundaris no m’ha donat temps. Amb tot, m’ha agradat més del que en pensava. Però ja està vist. Fastidia tanta gent, però és el que hi ha. Crec que val la pena anar hi una vegada en la vida per gaudir de l’impacte visual d’alguns espectacles i per deixar-te sorprendre. Tal volta torne, però d’aci molts i molts anys, quan tinguen novetats i jo ja no tinga tan present esta experiència.

 QUADERN DE VIATGE, TALAVERA DE LA REINA I VOLTANTS, abril 2026