DESCOBRINT una part d’ALEMANYA

 Si parlem de viatges, anar a Alemanya sempre és una bona opció. Hi ha molta varietat per a visitar

Fa molts anys vaig estar al sud alemany, a la Selva Negra…i tinc  ganes de tornar-hi perquè amb el temps tinc les imatges difuminades. He d’anar de nou per renovar els records i actualitzar-los.

Els que tinc més recents d’Alemanya, són d’altra part, la qualificada com romàntica. No sé. Tot és qüestió de màrqueting per diferenciar un trajectes d’altres i captar l’atenció.

Reconec que el que jo volia conèixer era Berlín i m’abellia completar el viatge amb altres ciutats alemanyes. Una vegada agafes l’avió s’ha d’amortitzar. Tenia clar que durant estos onze dies volia fer un tast de cada lloc i així, si després m’agradava, podria  hi tornar i repetir més temps.

I una vegada en casa ja sé quines dos ciutats s'ho mereixen.

Pas a pas. Vaig iniciar el trajecte visitant Frankurt, la ciutat antiga i la ciutat financera, quin contrast! Gratacels i edificis antics que s’hi concentren al casc antic i a la seua preciosa plaça on està l’ajuntament. Quina plaça més acollidora! Era l’unic que recordava de la meua primera estada en esta ciutat alemanya...molts anys enrere.

Vaig seguir pel Rin on hi ha poblets encisadors i es pot fer un creuer. Nosaltres férem parada a Bacharach, amb sabor medieval.

I durant el creuer vam gaudir de paisatges idíl·lics mentre preníem el sol a la coberta del vaixell pensant en les llegendes com la de Loreley.

Desprès anàrem a Colònia per visitar especialment la seua catedral, que és una obra arquitectònica sense precedents. Que bonica! I les vidrieres impressionants!

 I férem un passeig per la ciutat.

Tot seguit anàrem a Hannover iniciant la visita a l’Ajuntament nou i després anant al vell. De camí vàrem veure nombroses esglésies i vam passejar per acollidors carrers. En Hannover, el contrast de ciutat moderna i la ciutat vella, és com en la resta d’Alemanya molt patent.

Però un dels gran descobriments va ser conèixer Hamburg, ciutat que em va encisar. I quant que vaig escriure! I és que vàrem veure la ciutat patejant-la...i planol en mà...

 HAMBURG-I PART, HAMBURG-II PART, HAMBURG-III PART, HAMBURG IV PART, HAMBURG V PART

Vàrem passejar buscant monumets tan singulars com Chilehaus, 

També vam anar al port que li ha donat a la ciutat el caracter multicultural. De fons ja es podia veure l’edific de la filarmonica on vam pujar i vam gaudir de precioses vistes.

I vam anar varies vegades als magatzems que són patrimoni de la humanitat.

Vam creuar el riu Elbe per un tunnel sota l’aigua. Una experiència única.

Hamburg em va encisar. I també la població propera:  LUBECK-I PART i LUBECK II PART. A  Lubeck hi ha una porta d’entarada que és un dels monumnets més importants de la ciutat.

I una vegada traspasssada la porta ferem un passeig per la menuda ciutat descobrint el seu esperit mariner i el seu art en fer massapà.

Després anàrem a Berlín, ciutat a la que se li ha de dedicar temps, perquè hi ha tant a veure! BERLÍN: CAP A LA PORTA DE BRANDENBURG, BERLÍN II PART: EL MUR DE LA VERGONYA, BERLÍN III PART, BERLIN IV PART, BERLIN V PART, BERLIN VI PART

Em va sorprendre gratament. La potrat de Brandeburg la varem veure de dia i de nit...

Però el que realment impacta és el seu Mur, i saber la història. Realment sorprèn per molt...i si analitzem el trajecte que ocupava formava com una serp que envoltava la zona comunista.

Berlin es una ciutat especial que cal patejar..

I perdre hores a l’Alexandre Platz...i veure la torre més alta d’alemanya.

S’ha d’anar a l’illa dels museus per impregnar-se d’art.

I nosaltres a més a més, entrarem a la catedral i pujarem al seu mirador.

Amb tot és un goig observar la diferència oest i est, que encara s’hi veu. Abans hi havia dos places principals, dos parcs, dos operes...i eixa dualitat encara perdura. En tornar necessitava saber més de tot el que havia vist. I és que en cada viatge s’aprenen coses noves.  Per exemple, jo, abans d’anar a Berlín no sabia que la ciutat estava construïda sobre zona pantanosa i que excavar un túnel és sempre perillós perquè pot comportar inundacions, per això s’inventà un sistema de  bombeig d’aigua a traves d’uns tubs, la majoria són de color rosa i s’hi veuen per molts llocs de la ciutat.

També em va sorprendre  la gran  quantitat d’obres que hi havia. Diuen que la ciutat sempre esta en constant construcció des de la segona guerra mundial. De fet hi ha un projecte urbanístic que finalitza l’any 2050. S’ha de tornar a Berlín que a mesura que va enllestint obres va canviant la fesomia.

Des de Berlín anàrem a la ciutat propera Potsman gaudint d’un dia d’història, art i naturalesa.

Altre dia anàrem a Dresde, la ciutat que ha ressorgit dels enderrocs i de la destrucció,la injustament massacrada en la guerra, ara és una ciutat que amb gran esforç està aconseguint l’esplendor cultural del passat.

Acabarem el trajecte a Munich d’on vaig agafar l’avió de tornada.  Munich és una ciutat acollidora molt diferent a les del nord.

MUNICH I PART: entre palaus i cotxes

MUNICH-II PART: inici del passeig pel centre històric

MUNICH-III PART: final del passeig pel centre històric

Abans d’entrar en la ciutat, anàrem als jardns d’un palau i a la factoria de BMW. En general vaig veure que els cotxes eren tots d’alta gama, dels que arriben a 260quilometres per hora. A qui li agrade conduir Alemanya és el millor lloc perquè no hi ha límits en la majoria dels trams. No hi ha peatges, les carreteres són  lliures. Això si, els alemanys paguen un impost de circulació que no és barat i que pot duplicar al d’Espanya. Els autobusos i camions també paguen un impost per entrar en raó a les persones o quilometres que fan. Hi ha una policia especial que s’encarrega d’estos controls.

I visitarem la ciutat i escoltarem el carilló del seu Ajuntament, i jo ja era la tercera vegada que l’escoltava d’estades en anys anteriors.

I entre passeig i passeig,  gaudirem especialment de la cervesa.

Des de Munich férem  una  escapada al castell del rei boig, encara que nosaltres no triarem el millor dia climatològicament parlant, plovia i hi havia boira i no sabíem si al capdavall veuríem el castell o no.

REFLEXIONS POSTERIORS, ALEMANYA 2019

DESCOBRINT ELS ALPS AUSTRIACS

En el cim d’Àustria, entre valls i muntanyes, allà dalt, de vegades amb calor, altres tremolant, de fred i por, trepitjant neu o bassals de fang…una experiència única…

No oblides, que pots entrar a l'enllaç de cada lloc...

Aquell any decidirem anar a Àustria a veure les muntanyes de prop, ja coneixíem algunes ciutats austríaques però en la primera visita al país ens quedàrem amb ganes de més i especialment ens quedàremm meravellades dels pics alpins. Així que en esta segona estada vàrem decidir que el millor seria dedicar temps al trepitjar-los. Una experiència preciosa i inoblidable. Única i irrepetible.

Anàrem en avió a Munich. Ja era la segona vegada que passejava per esta ciutat alemanya que està tan a prop d’Àustria i dels Alps que anàvem a veure de prop. Posteriorment tornaria a visitar Munich en un viatge per Alemanya.

El viatge era fonamentalment de caminades i caminades pels Alps. Caminar a tanta altura amb desnivells tan grans no és fàcil per a unes simples aficionades a l’esport de caminar, com érem nosaltres, però no impossible, i la prova és que jo, que entenc poc de muntanyes, vaig aconseguir fer cada dia les caminades entre barrancs, entre neu o bassals de fang. Així que demostràrem estar en forma física i aguantàrem amb esforç totes les pujades, posant-li molt de coratge.

Cada dia era una ruta, dormíem a un bonic i acollidor poblet anomenat  San Johan in Pongau. S’ha de dir que la pluja també ens acompanyà moltes vegades.  

Tots els pobles menudets són encisadors, com si foren escenaris de conte, com Bischofhofen, amb les seues cases de colors i raconets preciosos, un poble conegut per les seues instal·lacions d’esquí.   

Però en este viatge també hagué temps per visitar ciutats Patromoni de la humanitat com Salzburg, la ciutat de la música, on va nàixer Mozart i continua vivint com un ser inmortal, perquè ell i la seua música estan en cada racó de la ciutat...

Com Graz...la segona ciutat més gran del país i m’agradà,  activa, plena de gent jove i un tramvia en els carrers principals, que sempre dona encant.

Un dia anàrem a Insbruck, i quasi no podem eixir, perquè  ens pillà una pluja torrencial...  el riu quasi es desborda... el nom significa pont sobre riu  i per poc passà just al reves, riu sobre pont. Siga com siga és un deler anar-hi i contemplar la teuladeta daurada tan característica, “el tejadillo de oro”.

Però havíem anat a Àustria per caminar per les muntanyes i gaudir de la muntanya i les  meravelles naturals. Un dia anàrem a les cascades Krimmler quin goig el contacte directe amb la natura!. Les cascades són un espectacle i més si ho és anar caminat per a buscar-les.

Altre dia anàrem les goles de Liechstentein, altra meravella regalada per la mare naturalesa. En Àustria hi ha moltes. Les teniem a prop del gastoff on dormiem, només a tres quilometres, un no res caminat.

I altre dia, férem una caminada pels llacs de muntanya, al llac Jagersse i el llac Tappenkarse. Com es possible tanta bellesa amagada en els altures? Va valdre la pena l’esforç i el cansament i les hores caminant que eren  fàcils perquè se sabia de bestreta que al final hi havia la recompensa visual. I quin aire més pur!

Una gran odissea fou la ruta transalpina caminant de granja a granja amb fang i més fang, esvaróns, caigudes, és el que hi havia en aquell dia després de tanta pluja continuada. Havíem de mirar on posar els peus, però el patiment quedava compensat per les bones vistes, que de tant en tant es destapaven amagades per la boira.

Però l’aventura més espectacular fou la de l’ascensió al pic més alt d’Àustria que siga dit de pas, no tota la gent del grup va poder fer, uns s’acovardiren i ni començaren,  altres es quedaren a meitat. Jo vaig fer la ruta  sencera, patint...però vaig arribar al cim. Amb la dificultat que tenia la baixada que ens esperava amb el cel a punt de nevar.   Cert que va ser una de les experiències més dures i intenses de la meua vida: neu gelada que relliscava, esgotament físic per la durada de la caminada, falta d’oxigen per l’altitud i tot sense equipament adequat, portava mal calçat per caminar per la neu.

Pensava que em moria ... tanmateix...ho tornaria a fer. Si, tornaria a pujar la muntanya i tornaria a Àustria.

 

REFLEXIONS POSTERIORS del viatge de AUSTRIA, estiu 2005

DESCOBRINT EGIPTE

Egipte és un país fascinant, que guarda mítiques meravelles arquitectòniques d’enormes dimensions que estan envoltades de magnifiques històries.

ENTRA  ALS LINKS per saber més....

Egipte és un país captivador, jo hi vaig anar en una ocasió i m’agradà tant que no vaig dubtar en tornar anys després. Les sensacions i sentiments  van ser diferents perquè el temps ho canvia tot, l’edat també canvia la manera com es mira.

Egipte es gran i divers, hi ha restes del passat i també llocs on trobar la realitat actual. Et propose uns llocs que sense cap dubte causen magnetisme a qui els veu, per impactants i fabulosos, per diferents. I un dels que més m’impactà fou La Ciutat dels Morts. Us propose una barreja dels dos viatges que vaig fer fa anys però que em van deixar una petjada profunda que costa esborrar.

Podem començar per la capital, El Cairo, la gris ciutat caòtica on recorde que el trànsit era insuportable. I recorde gent amable, molt amable, i un calor sufocant en un museu que em feia patir per les peces que s’hi guardaven. Actualment ja s’ha solucionat i hi ha un nou museu al que jo vaig visitar.

Recorde el seu mercat…els mercats àrabs tenen un “nosequè “ especial. Són diferents als occidentals, serà per l’olor o el color... no sé…s’han de visitar per entendre el sentiment que desprenen.

A prop de la capital estan les piràmides,  ja tothom sap de què parle, és la imatge més tipica i s’ho val. Impacten, et fan sentir menuda front a tanta inmensitat.

I també està la més antiga, la de sakkara, que tambè resulta igualemet enigmàtica. Tot Egipte ho és.

Hi ha molts monuments grandiosos, enormes... com colossos de Mennon o el temple de Deir el Bahari que trobem en el trajecte que dibuixa el riu Nil.

Si parlem de temples, els màxims exponents són  Luxor i Karnak, que són una meravella arquitectònica. Les columnes si el murs parlen. Els jeroglífics hi conten la vida dels faraons i els súbdits que tenien al seu càrrec. 

Esna,  Kon Ombo,  i Edfu són altres temples que impacten. Tot Egipte bocabada i els monuments competeixen en importància. 

Recorde la ciutat de Luxor  amb un somriure perquè hi vam viure una bonica experiència en una escola. 

I  tambè em trau un  somriure altra experiència, que tothom coneix si creua la resclosa d’Esna en un creuer turístic.

Com m’agradà Egipte! Guarde tantes imatges dels dos viatges! Una bona forma de veure les meravelles que té Egipte és fent un creuer.  En el primer viatge en vaig fer un pel Nil:  NIL I PART, NIL II PART, NIL III PART  i en el segon en vaig fer dos, pel Nil i pel llac Nasser .

Amb el segon Creuer vaig arribar molt al Sud, quasi a les portes de Sudan, a la regió de Nubia.

I tambè arribàrem a la meravella de les meravelles: Abu simbel. La primera vegada que vaig visistar Abu Simbel vaig arribar en un menut avió i la segona en el vaixell. Le dues maneres d’arribar emocionen, des de l’aire és una fantàstica imatge quan es veu el temple envoltat de desert i des de l’aigua que també mostra una perspectiva incomparable.

REFLEXIONS POSTERIORS, EGIPTE 1997 i 2000