Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dilluns, 12 d’octubre de 2020

ALEMANYA: BERLÍN-III PART, un poc més del centre històric

M’agrada Berlín i en part és perquè em sé el plànol de la ciutat quasi de memòria, sé per on vaig i sé si estic en una part del Mur o en altra. Entendre la història és molt important quan es visita un país i crec que en esta ciutat, ho és més encara.



Ja he explicat un poc sobre el Mur que va dividir tantes vides... ja he mostrat un poc del que he visitat fins arribar a la porta de Brandenburg... hui continue el passeig per esta ciutat que ofereix tant al visitant.

Des de la porta de Brandenburg a peu seguint les llambordes que assenyalen per on anava el Mur, s’arriba al Monument a l’holocaust, monument als jueus assassinats. És una zona quadriculada amb corredors. Hi ha 2711 blocs de formigó a distintes altures. Impressiona, el lloc transmet la gelor de la tragèdia. S’ha de visitar amb respecte i silenci. Hi ha un espai subterrani amb informació sobre les víctimes.



Un poc més avant hi ha una plaça on estava el bunker de Hitler, quasi passa inadvertit, ara és zona d’aparcament. I no molt lluny està la Postdamer Platz, una plaça reconstruïda que va quedar arrasada en la II guerra mundial i va quedar partida en dos pel mur. Una llamborda en terra assenyala com va quedar dividida la plaça. També hi ha uns fragments de Mur. Més que plaça és un encreuament de carrers.



Cal visitar-la de dia, però també de nit. És una plaça amb molta història. Al segle XIX Posdamer tenia molta activitat comercial i cultural. Després de la guerra i la construcció del Mur, la destrossada plaça quedà abandonada. Quan el mur va caure la plaça va ser elegida com el nucli per a edificar el nou Berlín unificat. Posdamer representa el Berlín més modern.



És en la part occidental on quedaren la majoria dels edificis més emblemàtics com el la Berliner Philharmoniker que està molt més allunyat d’esta plaça però veiem un dia de passada. És un edifici de disseny modern de l’arquitecte Hans Scharoun i que es pot visitar malgrat que  no es vaja a cap concert.


L’edifici més característic de la Postdamer és Sony Center. Encara que tots els edificis construïts després de la reunificació, sense excepció, són punt i a part, exemple d’arquitectura moderna en disseny i en estructura. Moltes empreses importants com la Sony van construir hi. A més a més del Sony center també hi és el bloc arquitectònic Quartier Daimler Chrysler o  la Torre Kollhoff, de 25 plantes i més de 100 metres d’altura des d’on es pot gaudir d’una de les millor vistes. El mirador es diu Panoramapunkt. Té l’ascensor més ràpid d’Europa. És una alternativa al mirador de la Torre de TV que sempre esta més ple de  gent.

Però, per a mi, sense cap dubte, l’edifici Sony destaca i és bocabadant, obra de l’arquitecte Helmunt Jahn que guarda una sorpresa que no es veu des de la plaça, és una plaça interior.



Abans de descobrir la sorpresa entrem al metro perquè hi ha una exposició gràfica molt interessant que ajuda a entendre com era Postdamer en el passat, i com van sobreviure algunes parts d’edificis tan emblemàtics com l’hotel Esplanade del que només se salvà un 10% després de la guerra.



Des del metro entrem a la plaça Sony, és la inesperada sorpresa en una ciutat que per la nit és més bé fosca. Tot és llum i color. Hi ha molta gent local i turistes, que gaudeixen dels bars, restaurants, dels cines, dels seients al costat de la font…però el que realment sorprèn, més si cal, és observar el joc de colors de la cúpula de cristall i acer en forma de palmera que va variant de tonalitats. És realment espectacular.



En eixir de la plaça Sony trobem part de la façana de l’hotel Esplanade, el que havíem vist fotografiat al metro, també hi ha habitacions que representen la manera de viure de la classe alta de Berlín abans de la guerra. Tot un símbol.

L’ambient és bulliciós, gent pel carrer mai en falta. Berlin ofereix de tot. Qui vulga pujar en globus també  té oportunitat. Hi ha una fira on s’exposen els cotxes típics de la RDA. El trabant o trabis és el cotxe símbol de l’alemanya de l’Est entre els anys 1957 i 1991, el seu nom significa satèl·lit en referència al satèl·lit Spútnik i també significa “Company de viatge”.



Passem per edificis amb façanes diverses i peculiars... la varietat és el que predomina en Berlín en tots els aspectes.



Arribem al Checkpoint Charlie...està ple de gent. Veig uns actors que fan de soldats americans i estan fent-se fotografies amb els turistes. No m’agrada molt esta “turistada” en un lloc que rememora temps tan dramàtics. Tornem de nit amb més tranquil·litat i sense la massificació turística diürna. Checkpoint Charlie era el pas fronterer més famós per creuar entre la part oriental i l’occidental. En una paret a prop, hi ha unes fotografies i textos explicatius de com era. Només passava gent autoritzada: militars, personal d’ambaixades i els guàrdies tenien ordre estricta de disparar els intents de traspassar-lo. L’any 1990 es va desmantellar i el 2000 es recreà com una atracció turística afegint un museu explicatiu. 



Deixem Checkpoint Charlie i passem per la Friedrischstrase, el carrer comercial de la zona on estan les multinacionals i les botigues de moda com les galeries lafayete, que per la nit estan molt il·luminades.  En general Berlin està fosc quan s’amaga el sol però els aparadors de les botigues estan molt ben il·luminats per dins per a que es veja el que es ven a l’interior.


En un passeig per Berlín, en vehicle o a peu,  sempre acabes en la llarga avinguda Unter del Linden, la més monumental i cultural, molt a prop del carrer comercial que acaben de passar.


Passem per la catedral que junt a l’illa dels museus visitarem en altre moment. L’avinguda Unt del Linden és llarga, deixem enrere edificis com  la Nova Guardia, d’estil neoclàssic alemany amb pòrtic dòric. Originàriament era quarter de les tropes del príncep de Prusia. 



I arribem a la Bebelplatz coneguda hui en dia, malauradament, per la crema de milers de llibres, ordenada pels nazis el 10 de maig de 1933. Enmig de la plaça hi ha un cristall a traves del qual es veu una prestatgeria buida que simbolitza l’atac contra la cultura. La plaça esta envoltada per nombrosos edificis com l’Opera de Berlin, la catedral de santa Eduvidis i la universitat Humboldt.



Molt a prop està la Gendarrmenmarkt, una plaça construïda al segle XVIII per acollir als protestants francesos hugonotes expulsats de França  i acceptats per Federico I de Prusia. És una de les places més boniques de Berlin. La veiem de dia i de nit.

Hi estan les esglésies barroques bessones coronades per una torre i una cúpula, una a cada costa de la plaça, la de la part nord és la francesa del segle XVIII construïda per als hugonots francesos que s’hi traslladaren a la zona. Actualment conté un museu sobre els hugonotes.



I al costat sud està l’alemanya construïda l’any 1708 similar a al afrancesa i l’any 1785 es va assimilar més encara col·locant-li la torre com la francesa. Està va patir danys durant la guerra i en 1980 va ser transformada en centre artístic i després museu sobre la història de la democràcia en Alemanya.

 L’edifici central és La Koncerthaus, d’estil neoclàssic construït al segle XIX sobre les ruïnes d’un antic teatre nacional que s’havia incendiat, és un dels auditoris més famosos de Berlín i seu de l’orquestra Simfònica de Berlin. L’interior va tindre que ser totalment restaurat per poder ser utilitzat..

Front a l’escalinata de l’entrada està la font dedicada a les arts i una escultura de Schiller, un des poetes alemanys més famosos. Tota la plaça és un lloc tranquil on s’hi respira elegància i luxe.


 

I amb tot, arribem a Alexander platz, un dels cors de Berlín, dels qual parlaré en altre moment.



QUADERN DE VIATGE, ALEMANYA, estiu 2019

Cap comentari:

Publica un comentari