Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dimarts, 20 de setembre de 2016

SALAMANCA, un passeig per la ciutat-II PART


És un goig passejar per Salamanca, amb sol o pluja, tant se val... cada ambient li dóna un color diferent i especial.

Ja hem vist un poc de Salamanca però continuem en esta ciutat. Malgrat passar pels mateixos llocs el passeig no avorreix ni cansa.

Quin no ha vist mai una foto de la casa de las Conchas? Fa uns anys vaig estar a Lisboa, a la casa de Saramago  i me la va recordar, la diferència és que aquella esta coberta de pedres tallades en forma de punta de diamant  i la salmantina de petxines. La casa de las Conxas l’observem per fora amb deteniment, i també entrem. Pas a pas...

Finestres a la façana de la casa de la Conchas.

És monument emblemàtic de la ciutat, una casa senyorial de temps dels reis catòlics. Quantes petxines hi haurà?, se m’ocurreix pensar mirant bocabadada la façana. Per algun lloc llig que unes 300... I mire la façana i les petxines amb deteniment perquè diuen que hi ha un tresor amagat davall d’una d’elles. Intente endevinar quina serà de totes la que guarda el tresor de llegenda, però ho deixe, no podré saber si ho encerte o no ho encerte.

També em pregunte quina raó portaria a decorar la casa amb les petxines i m’assabente que qui la manà construir era de l’ordre de Santiago, però hi ha altra raó explicativa més poètica, que al•lega ser una prova d’amor de l’amo de la casa cap a l’esposa, que pertanyia a una família nobiliària que tenia per símbol una petxina. També m’assabente que la casa tenia dues torres, ara només en queda una perquè Carlos I va manar enderrocar-ne una com a càstig a la família i és que un dels seus integrants va ser cabdill comuner.

La Casa de las Conchas.

Després d’especular i d’imaginar les històries del passat, entrem al casa, al primer colp d’ull m’agrada molt el que trobe. El pati, molt harmoniós, té com la façana, barreja estils, el gòtic tardà, el mudèjar i el renaixentista, la combinació m’agrada. A l’interior està la biblioteca publica.


Interior de la casa de las Conxas.
Entrem per un carrer... eixim per altre... quan mirem cap amunt, sempre estan les torres de la catedral mirant-nos, com un far. Una casa em crida l’atenció, resulta ser un edifici antic que era una fonda i actualment és un institut de secundària i pense quina sort estudiar en un lloc carregat d'historia.

Salamanca està formada per molts carrers que amaguen racons interessants.
També entrem de passada al pati del palau Fonseca, conegut pel palau de la Salina perquè també va ser dipòsit de la sal, és l’actual seu de la Diputació. I és que plou i és bon lloc per posar-nos a recer, alhora aprofitem per veure el pati on hi ha una galeria amb unes escultures molt expressives. Diu la llegenda que l’arquebisbe Alonso de Fonseca, personatge molt influent de l’època viatjà a Salamanca en una ocasió i els nobles no l’acolliren perquè anava acompanyat de la seua amant. L’arquebisbe es va enfadar tant que per a venjar-se manà construir el palau decorant-lo amb les cares grotesques dels nobles que no li donaren hostatge. I encara que és cert que el rector tenia una amant la història vertadera i no la de llegenda, diu que no va ser ell qui manà construir el palau sinó altre amb un nom molt semblant.

Palau Fonseca o palau de la Salina.


Tot no és caminar... també hi ha temps per al descans. Un d’ells és per a dinar. Hem trobat un lloc molt acollidor, quantitat de menjar de qualitat i a bon preu bo.

Encara estem al casc històric...

En acabar seguim el nostre deambular per carrers i parem l’atenció en l’església de Santa Maria i el palau de Monterrey propietats de la Casa d’Alba. Al  fons es veu el convent de les Úrsules.

Esglèsia de santa Maria i palau de Monterrey.

Convent de es Úrsules.

El fred no impedeix eixir a la gent al carrer i als turistes que visitem la ciutat tampoc, la zona comercial, concretament el carrer Toro i el carrer Zamora, que parteixen de la plaça major i els voltants estan plens. També està com punt comercial el mercat central al mateix costat de la plaça major, així com els carrers que venen i van a monuments importants també són una temptació turística, de les de cases de souvenirs i embotits de la regió.

Quan estem pel carrer Zamora trobem una església menudeta i bonica, que trenca el conjunt arquitectònic del carrer però m’agrada, perquè és una supervivent front a la voràgine comercial i els edificis del voltant, és l'esglèsia de san Marcos. Hi queda, dincs, la part espiritual front a la material.

San Marcos.

He vist molts estudiants pel carrer, molts són estrangers. També hi ha molt de turisme en general, però noi importa la gent, cert, perquè cabem tots en les amples avingudes que alhora fan de refugi als monuments. No sento la massificació turistica que es veu en altres ciutats, i no és perquè no la tinga, sinò perquè veig espais molts amples i grans. També pot ser perquè el temps no acompanya i està plovent de tanta en tant.

Cert que el conjunt arquitectònic de Salamanca impressiona, primer per quantitat, segon per estar els monuments concentrats uns dels altres sense competitivitat, ocupant cadascú el seu lloc, el lloc que la història li ha marcat. Com cada monument el veiem varies vegades dóna peu a observar-los en diferents hores i llums variades. També els podem veure des de diverses perspectives i això té el seu encant. Els monuments acaben sent familiars.

Mentre caminem i xarrem pare atenció en façanes i detalls.  Hi ha cases actuals amb arquitectura que té plena concordança, emprant la pedra semblant, a la del passat. L’arenisca de Villamayor és la que predomina i la que li dóna un cert color daurat caracteristic a la ciutat. I també m’agraden les reixes, modernes i antigues juntes i convivint amb harmonia i amb elegància.



Les jornades de visita a la ciutat es poden acabar en qualsevol lloc per prendre alguna cosa, hi ha molts originals i curiosos. A Salamanca hi ha molta varietat en noms i en decoració, l’oferta és múltiple i adaptada a tota tipus de persones.

La part més comercial...
I per acabar la visita a Salamanca anem a un barri on hi ha moltes façanes i portes de garatge, estan pintades, hi ha moltes i variades,  per no fer este text molt llarg, ho deixe per a altre apartat.

Us explique també en altre moment més sobre la plaça real i també sobre universitats... és que Salamanca dóna per a molt i no vull deixar res per explicar.

QUADERN DE VIATGE, PRIMAVERA 2016, SALAMANCA i VOLTANTS

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada