Diu una dita que tots els camins van a Roma...doncs en Talavera tots els camins poden acabar en la plaça del Pan, la plaça més important de la localitat.
En la primera part del passeig us mostrava el trajecte a la plaça principal des dels jardins del Prado, hui us en mostre altre que va des de les muralles i les Torres Albarranas, on està el cartell de ceràmica amb el nom de Talavera.
El millor lloc per fotografiar-se i emportar-se a casa un record ceràmic amb el nom de la ciutat darrere. A més a més, l’oficina d’informació i turisme també hi és...val la pena entrar per agafar fullets informatius i un plànol. Els encarregats d'atendre el píblic expliquen molt.
Parem en la muralla i en els restos de l’Alcassaba. Talavera arribà a tindre tres recintes emmurallats. Actualment es conserva part de la muralla del primer recinte, el més antic. Es calcula que arribà a tindre 66 torres construïdes en diferents períodes.
Donem una volta per darrere.
Hi trobem panels ceràmics, un dedicat a Miguel de Cervantes, no és l’únic de fet hi ha una ruta que uneix la ceràmica amb la literatura, i altre que constata la declaració de conjunt històric del casc antic en 2019.
Molt a prop està el museu de la ceràmica Ruiz de Luna, però és dilluns i està tancat. Tanmateix ens apropem a veure la plaça on està situat l’antic convent agustí del segle XVII on està instal·lat. El museu acull la col·lecció personal del ceramista Juan Ruiz de Luna, i peces de ceràmica talaverana d'entre els segles XVI i XX.
Retornem direcció al riu...Seguim i abans d’arribar al pont romà parem en el punt del parc del Canillo on està la Verge de Guadalupe. Es el camí reial de Guadalupe el que fou recorregut per la reina Isabel la Catòlica en diverses ocasions i que arribà a ser tan conegut com el camí de Santiago. També va passar per Talavera l’emperador carlos V en 1525. Pels carrer de talavera ja hem vist indicacions del camí i alguna referència més sobre el camí.
El que tenim davant és un monument exemple de la valuosa artesania talaverana que fou finançat per col·lecta popular. És una capella mudèjar amb ceràmica que representa als monarques catòlics i a la verge, així com a 24 peregrins il·lustres que feren el camí de 257 quilometres des del monestir de los Jeronimos de Madrid fins a Guadalupe.
Parem a veure el pont romà, que de romà té poc. És el més antic de tots, d’origen medieval encara que és cert que fou construït sobre una estructura anterior d’època romana. Al llarg dels segles ha estat reformat moltes vegades, és el motiu que els ulls del pont siguen diferents. L’ultima restauració fou en 2002 i just en estos moments de nou necessita una reconstrucció perquè en març de 2025 el cabdal del riu Tajo anava amb tanta força que va col·lapsar el pont en dos dels seus arcs i destrossaren una part. Imagine que els Consistori ho té en llista d’espera perquè és bé d’interes cultural des de 2021. En estos moments el fons econòmic dedicat a patrimoni estan gastant-lo en la restauració de la basílica del Prado.
Deixem la part del riu i creuem l’avinguda Ronda del Canillo per anar a cap al casc antic. Passem per la porta del museu etnogràfic que té darrere l’església de Santa Catalina...
...i a les portes un gran mural homenatge al riu Tajo.
Tot just al costat es troben les restes arqueològiques de la Teneria del Monestir de Santa Catalina. Estos vestigis corresponen a un antic centre d'adob de pells utilitzat per l'Ordre dels Jerònims.
Girem el cantó a buscar el centre i molt a prop de San Prudencio i l’església de Santa Catalina hi ha altre panel ceràmic destacable, este està dedicat a la festivitat de primavera de Las Mondas, que data de l’època grecollatina fent ofrenes a Ceres, la deessa de l’agricultura. Però no és ceràmica antiga, és del segle XXI.
Per tota Talavera hi ha molts panels ceràmics homenatge i informatius
Arribem a les portes de Santa Catalina, que ja hem vist des del riu, està situada a la Plaça de Sant Jeroni, annexa al convent de frares de San Jeronimo, va començar la construcció el 1455 i es va inaugurar el 1469. Té afegits posteriors que abasten fins al segle XVII
Seguint avant i passem per les portes del col·legi de Sant Prudenci (antic asil del mateix nom). És un edifici rectangular d'estil mudèjar del segle XV, de tres altures i dues façanes. La porta principal és d'estil renaixentista amb la inscripció “Asil de San Prudencio”. A la part superior apareix un templet clàssic de pedra a l'interior del qual hi ha la imatge del sant titular, realitzat en ceràmica talaverana. Actualment l'immoble l'ocupa el Centre Regional d'Innovació Digital (CRID). I ja estem darrere de la col·legiata de Santa Maria la Mayor. Realment en Talavera, està tot a un pas...tot molt a prop.
I l’església, edifici gòtic iniciat al segle XII, està situada en la plaça del Pan, una plaça preciosa. L’església de Santa Maria la Mayor, la col·legial, és de les principals esglésies de Talavera de la Reina. És d’estil gòtic mudèjar. Conten els historiadors que possiblement es construí sobre un temple romà dedicat a júpiter, donat que la plaça del pan on s’hi troba era el foro romà. També conten que podria ser l’antiga mesquita en temps de l’ocupació àrab i en temps visigots podria ser seu del bisbat. El que veiem pertany majoritàriament al segle XIX i XV com el claustre o la rosassa de la façana principal anomenada dels apòstols. Fou declarada Be d’interès Cultural i es monument històric artístic des de l’any 1931.
La plaça és d’estil renaixentista, rectangular, i està envoltat d’edificis importants. Durant l'Edat Mitjana hi tenien lloc justes i tornejos. El nom de la plaça que al llarg dels segles ha variat, és degut a que en l’antiguitat hi havia un despatx de pa, quan hi havia molta fam era un lloc desitjat. Fem una mirada als edificis. Està el palau arquebisbal que era l’antic Ajuntament on va exercir d'alcalde el creador de la Celestina Fernando de Rojas, que per cert té uns estàtua a la plaça. També hi ha edificis medievals, l’ajuntament de Talavera de la Reina en el que era l’antic fòrum romà i l’hospital de la Misericòrdia, hui en dia Centre Cultural Rafael Morales.
Entrem al centre cultural on hi ha exposicions i una part dedicada al passat romà. L’edifici està just enfront de l’església, a la que li faig una foto singular reflectida en la finestra.
I és que l’església és el que destaca en la plaça, però també la ceràmica cridanera pel color que trobem per tot arreu, a les fonts, en sanefes decorant... als bancs de seure... són obres d’art decorades amb motius de cacera o florals, fins i tot amb referències literàries. El que dic...la ciutat és un museu ceràmic a l’aire lliure...m’agrada molt Talavera!
QUADERN DE VIATGE, TALAVERA DE LA REINA I VOLTANTS, abril 2026
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada