VALÈNCIA: ESGLÈSIA DELS SANTS JOANS

 Fa molts anys era un lloc fosc, ennegrit per culpa d’uns incendis, però hui no dic el mateix: he trobat una església blanca i lluminosa, preciosa i enlluernant, que val molt la pena veure.  

Hui visite una de les esglésies més antigues de València, església dels Sants Joans  popularment coneguda com Sant Joan del Mercat, Situada al cor de la ciutat, just enfront de la Llotja de la seda i al costat del Mercat central. Acaben de restaurar-la per l’interior i per l’exterior. És un dels conjunts barrocs més importants d’Espanya, que ha recuperat frescos, estucs i escultures, tot desaparegut durant quasi un segle i a més a més s’hi pot gaudir d’un espectacle immersiu innovador. 

Donem una volta per la plaça i per l’exterior de l’edifici mirant les façanes, les gàrgoles i els finestrals ogivals. En aquells anys es faria una nova portada barroca, situada  a la plaça del mercat i enfront de  La llotja, que fou concebuda com un gran retaule de pedra profusament decorat sobre una terrassa. I observem de lluny el penell de metall i el pardalot de Sant Joan de la Torre, l'àguila de sant Joan que porta un  tinter i una ploma a la boca que representa el que emprà l'evangelista per escriure l'Apocalipsi. Popularment, rep el nom de Pardalot de Sant Joan. Segons la tradició, les famílies pobres portaven els xiquets al mercat i allà els deien que miraren cap al penell, perquè el pardal de sant Joan havia de començar a volar; aprofitant la distracció i enmig del tràfec del mercat, la família fugia amb l'esperança que algun mercader l'adoptara i li donara un futur..

Encara falta enllestir el treball de les covetes de sant Joan, unes botiguetes menudes i mig colgades, on antigament treballaven manyans, sabaters, llanterners i venedors de quincalla, per la qual cosa els andamis i tanques no em permeten fer les fotos de l’exterior que voldria i les agafe d’internet

FOTOS PROCEDÈNCIA: https://ca.wikipedia.org/wiki/Esgl%C3%A9sia_de_Sant_Joan_del_Mercat

 L’església, declarada Monument Històric Artístic Nacional en la dècada de 1940, fins fa poc no lluïa. Recorde haver entrat fa molts anys i veure un lloc fosc tot ennegrit. Tot el valor artístic no destacava perquè no s’hi veia. Hui no dic el mateix: he trobat una església blanca i lluminosa, preciosa, enlluernant.  I tot gràcies a la rehabilitació finançada per la Fundació Hortensia Herrero. L’actuació ha suposat una inversió de quasi deu milions d’euros i uns cinc anys de treballs. L'església ha estat restaurada íntegrament, tant arquitectònicament com pictòricament. L'objectiu de la restauració, especialment, era restituir la imatge de les pintures d'Antonio Palomino, destruïda per un incendi durant la Guerra Civil que la deixà negra.

I és que l’església de Sant Joan dels Joans està marcada pels incendis. L’església es construí en 1240 sobre una mesquita, com passà en tantes i tantes altres esglésies però uns incendis la destruïren. Tot seguit, durant el segle XIV en estil gòtic, es reedificà. Del gòtic podem veure l’estil de construcció en una sola nau amb capelles laterals entre contraforts, també queda una gran rosassa cegada.  Alhora són gòtics dos arcs ogivals en la façana nord i una finestra redona en el cos inferior de la torre campanar.

En 1592, de nou s’incendia  i es reformà completament durant el segle XVII i XVIII, per la qual cosa quedà actualment majoritàriament una església barroca. Fou aleshores quan es construí la capella de la comunió decorada per Vicent Guilló i es pintà la cúpula amb frescos de Josep Vergara entre 1782 i 1786. També s’alçà l'actual torre campanar, de planta quadrada i tres cossos, els inferiors senzills, i el de dalt ben abarrocat.

Cert que mire on mire bocabada. I escolte l’audioguia que explica la història tan interessant...Mare meua quants incendis!...després del segle XVI encara hi hagué més incendis...ja en el segle XX també.

A l'interior, d'una pletòrica i fantasiosa decoració barroca, destaquen les grans estàtues en estuc blanc de Jacopo Bertesi, que representen Jacob i les dotze tribus d'Israel.

I també cal parar l’atenció  en tota l’ornamentació de la nau central incloent-hi la decoració pictòrica de 10 de les 12 capelles laterals.

Però si hi ha un punt que no podem deixar de mirar és el sostre i l'immens fresc de 1.200 metres quadrats que pintà, de 1697 a 1701, Antonio Palomino per tota la volta, des del presbiteri fins als peus de l'església, centrat en l'Apocalipsi, quan substitueix Vicent Guilló, del qual sols queden les llunetes de la nau.

També cal observar amb deteniment l’abscís, que unes vegades està blanc però en altres moments hi ha una imatge projectada. I és que les pintures de l’abscís que desaparegueren en l’incendi de 1917, però gracies a la tecnologia ara podem veure com eren. Pel que fa a l’altar que hi ha baix, també va patir incendi durant la guerra civil i el retaule original fou destruït. El que veiem de fusta policromada i daurada amb la imatge de la Inmaculada.

L’església meravella, i si no és prou , el remat final bocabadant és gaudir de l’espectacle afegit per atraure el visitant i alhora mostrar la història de manera visual, es tracta de “Barroc Immersive”, que transforma el temple. S’inicia al·ludint als incendis i després conta els inicis gòtics i el pas al barroc. Els efectes de llum realcen les pintures, les escultures...els estucs, els daurats...

Es un  audiovisual fantàstic que empra la tècnica de videomapatge  i dura uns 15 minuts en els quals podem veure com la volta i les parets es transformen la volta i les parets en un espai narratiu de llum i so  que ens conta la història del temple, des dels incendis que l’han marcat fins a la plenitud del barroc valencià, acompanyat d’una música històrica  i composicions contemporànies creades expressament per a l’experiència.

Gaudir de l’experiència immersiva de l’església suposa un viatge emocionant en el temps,  és una meravella que amb color, llum i música permet contemplar el patrimoni perdut perquè va mostrant fragments de la història.

Valore el treball que s’ha fet, l’efectiu i el previ que ha suposat dècades d’investigació, combinant tècniques tradicionals amb mètodes punters com la bio neteja amb bacteris, el làser i suports de fibra de carboni.

Valore el treball que s’ha fet en els estucs daurats, en les lúnules i en els frescos de la volta emprant com a suport material fotogràfic per apropar-se fidelment a la realitat, En la part que no quedava res de pintura,  s’ha pogut reproduir digitalment  transferint imatges impreses que es conservaven...

En fi, valore que l’església haja  convertit la nau en un espai barroc ple de  bellesa.

De nou li done l’enhorabona a la fundació Hortensia Herrero perquè ha tornat a recuperar un patrimoni arquitectònic i artístic per a la ciutat. Ho va fer  recuperant la denominada Capella Sixtina de València, ubicada en laIglesia de San Nicolás. També finançà la restauració del Museu de la Seda i va restaurar el Palau de Valeriola, que ha convertit en un centre cultural  que acull la seua pròpia col·lecció artística. Ja tinc ganes de tornar a l’església de los Santos Juanes per veire la recuperació de les covetes, així  com saber quins nous projectes té la fundació.

QUADERN DE VIATGE, VALÈNCIA, MAIG 2026