Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dimarts, 20 de juny de 2017

POLÒNIA: GDANSK-III PART: buscant les petjades de Walesa

Gdansk també es coneguda per crear-s’hi el sindicat Solidaridad.




Quina ciutat més elegant! Massa gent, no ho negue, però té uns edificis harmoniosos que fan que valga  la pena arribar fins  al Baltic per veure'ls.

Però Gdansk no només ha passat a la història per la bellesa del carrers i el seu port important o la prosperitat amb l’àmbar, que ja hem vist en molts carrers, Gdansk també és una ciutat coneguda per crear-s’hi el sindicat Solidaridad.

Des del centre de Gdansk anem en autobús a la zona de les drassanes. És on trobem les petjades de Walesa.







El sindicat Solidaridad tenia a Lech Walesa al front,  Walesa era un obrer electricista que arribà a ser president de Polònia des de l’any de 1990 a 1995 i aconseguí el premi nobel de la pau en 1983. Walesa va ser peça clau per a la caiguda del comunisme i del  mur de Berlin. És o no important?
A la zona de les drassanes està el monument que fa homenatge als 45 treballadors que al desembre de l’any 1970 moriren per protestar contra el règim comunista. Són tres creus, grans, enormes, imponents, creus amb ancores. 









El monument està tot just davant del museu de la solidaritat que està al costat de la porta famosa per ser seu de les reivindicacions iniciades per Walesa en agost de 1980, les que foren base per a la creació del sindicat solidaritad i la transició a la democràcia polonesa.






El museu en estos moments està tancat al públic en general, ens diuen que hi ha una delegació de fotografs i periodistes dins que pertanyen a la revista National Geografic. Nosaltres ens limitem a mirar la façana.

Vaig amb un grup i tenim en estos moments una guia que ens explica clarament la politica del dirigent Walesa i els esdevenimets importants ocorreguts trascendental per a la història.  M'agrada molt com ho explica, ho fa senzillament i amb sentiment.



M'interessa el que explica i no vull perdre detall però també vull fer fotos. Aixi que estic escoltant i alhora li done la volta al monument.

De sobte, veig que m'he allunyat massa perquè ja no escolte bé la guia, estic davant la façana del museu escrivint el que he escoltat, és tanta la informació que no vull que se m'oblide.

Quan acabe el  meu resum escrit alce la vista per  controlar el grup i veig que continua al matex lloc. Ara ja cadascú va al seu aire perquè la guia ha acabat de parlar i em trobe al meu costat un senyor d'uniforme que és un conductor d'un dels autobusos de la National Geografic. Em pregunta si sóc del grup que està dins. I és que creu que soc periodista de la famosa revista. Em ric de l'ocurrencia i li dic que no sóc reportera, però entenc que ho pense perquè m'ha vist com feia fotos i escrivia a la meua llibreta. El senyor ha pensat que estic preparant un reportatge. I no va mal encaminat, perquè no escric per a la National Geografic però ho escric per a compartir-ho al blog de viatges.




Deixe al conductor i me'n vaig cap on està el grup. Ara estan davant de la porta del museu, la famosa porta. De nou em ve al cap el fet que al conductor del grup de la National Geografic li haja semblat que era una periodista i no una turista viatgera. I em pose al lloc dels periodostes d'anys enrere pensant que interessant haguera estat ser testimoni presencial  d'quells fets tan rellevants per poder relatar-ho i compartir-ho.

Arribe on estan tots. Mire amb deteniment la famosa porta. És des de dalt d’esta porta que Walesa va anunciar l’acord al que arribaren. La porta ha estat catalogada com monument històric. Al costat  està el llistat de les reivindicacions bàsiques que Walesa va demanar.





Fent una mirada als voltants del museu i del monument ens acomiadem d'esta zona, una zona tan important per a la història polonesa.




Si torne a Polonia, tornaré a esta ciutat, l'aire que s'hi respira pel vent del Baltic tambè convida a donar-li un color clar especial, una llum que contagia alegria i benestar. O serà este benestar efecte directe de l'ambar? Qui sap?

QUADERN DE VIATGE, estiu 2016, POLÒNIA

dissabte, 17 de juny de 2017

POLÒNIA: GDANSK-II PART, seguim el passeig...

La ciutat és un maremagnum de colors i d'olors, de sabors i de gent.

Deixe la via real i el carrer Dluga, de moment. M'enfile pels carrers transversals i em trobe un inesperat maramgnum.

Els carrers estan de gom a gom de paradetes de menjar de tot tipus, cada zona dels voltants de la ciutat de Gdansk aporta la seua especialitat. També hi ha productes d’artesania. La ciutat és una barreja de colors i d'olors, de sabors i de gent. En un principi no sé molt bé la raó.




Només eixir del carrer principal, trobe l’edifici de l’arsenal que hui en dia és un centre comercial i una acadèmia de belles arts. Segueisc un planol que mire amb deteniment per no perdre'm. Vaig a soles.




I per cartells que llig en alguns llocs, m'adone quina és la festa que se celebra, és la fira de sant Domenech. 

I seguint el carrer arribe al mercat central. No té res d’especial però per arribar-hi he trobat les parades de la fira  amb molt de bullici i varietat.






Mire al planol i veig que hi ha una esglèsia a prop. Hi vaig, és l’església de Santa Maria, el major temple en rajola roja del món i el màxim exponent gòtic del Bàltic en la ciutat. Diuen que està construïda entre els segles XIV i XV, amb els rajols més grans d’Europa. L’interior és blanc contrastant amb el roig exterior.







El passeig el faig sempre al voltant de la via real, seguint carrers paral·lels i perpendiculars. Tot està a prop, alguns són carrers estrets com eren a l’època medieval. El tipus de residents ha canviat, actualment  són botigues i restaurants.

Hi ha molt per a mirar i per a comprar també. L’àmbar és el producte estrella, no hi ha botiga que no en tinga per a vendre, sobre tot al carrer Mariacka que és un dels més bonics que hi ha a Gdansk.

El carrer és exemple d’arquitectura típica de Gdansk amb estretes façanes ricament decorades. Antigamnet eren propietat de comerciants i orfebres. En l’actualitat continuen acollint joieiers i botigues de regals.




L’àmbar és una resina que eixia fa milions d’anys d'unes varietats de pins ja desaparegudes. Va haver uns escalfament i els arbres començaren a traure la resina que era tan liquida que s’escorria pels troncs, després va haver una congelació i la resina es solidificà formant l’àmbar. 

Etimològicament la paraula àmbar significa el que sura en el mar i és just on s’hi troba. El mar Bàltic és el major dipòsit del món d'esta resina i un dels de millor qualitat.



Viatjar ensenya. Jo pensava que l’àmbar era d’un color solament i estava equivocada.

Hi ha varietats que van des del groc, passant pel taronja, el roig, el blanc, el verd, fins a arribar al negre. Mai havia vist tant d’àmbar junt, hi ha botigues per tot arreu algunes peces són realment boniques, peces especials  amb insectes, plantes o llavors incrustats.

I a més a més m’he assabentat de totes les seues propietats, l'ambar no només servei com joia, té virtuts medicinals, propietats que contribueixen al benestar personal.

El àmbar és important a Polònia i més si cal a la ciutat, fins i tot l'estadi de futbol de la ciutat, es va construir donant-li forma arquitectonica com si fóra una gegantesca pedra d'àmbar.

Gdansk és a més a més d'una ciutat bonica i plena d'història, és interessant. El passeig continua... ara anem cap a la zona de les drassanes on estan les petjades de Walesa.

Per no barrejar conceptes, ho mostre a banda.

QUADERN DE VIATGE, estiu 2016, POLÒNIA


dimarts, 13 de juny de 2017

FOTOS i MÚSICA: AUSCHWITZ-BIRKENAU (Polònia)



“Imaginant el que va passar-hi, 
tinc el cor encongit i el pèls se me posen de punta”.




Música:
BSO El pianista

dissabte, 10 de juny de 2017

POLÒNIA: GDANSK-I PART, la ciutat més gran del conjunt anomenat TRICIUDAD

Ciutat elegant, bressol de l’àmbar que en èpoques passades donà prosperitat, i bressol de les revoltes més recents que canviaren el panorama polític i social en molts països d’Europa.
Estic de ruta per Polònia. He visitat Cracòvia, la seua plaça, i els voltants de la plaçaWawel, el barri jueu, i del voltant els camps creats pels nazis i les mines de sal, he passat per la ciutat de Wroclaw i Poznan, també per Torun i hui arribem a esta ciutat que té el color i la llum d’estar banyada pel mar. Es el Bàltic qui la refresca cada dia i li dóna vida, perquè l’aire que arriba del nord necessàriament ha de ser nítid pur i clar.



Gdansk és una de les ciutats amb més història del Bàltic, que junt a Sopot i Gdynia, formen un conjunt que rep el nom de Trojimiasto, la ciutat triple o  triciutat, De les tres, Gdansk és la més important històricament parlant, es va fer rica amb l’àmbar i el blat.

Un graner.

Sobre la història de la ciutat hi ha textos especialitzats, no vaig a parar-me en detalls, prefereix parlar del que veig en l’actualitat. Només resumeisc dient que la capital de l' àmbar tingué un  passat conflictiu: va pertànyer a Prusia, va ser lliure fins 1939, és on començà la II guerra mundial i on es va cimentar la caiguda del sistema comunista.
Només posar peu en la ciutat endevine que és especial. I jo que pensava que havia vist ja tot el més bonic de Polonia! Estava equivocada. Diuen que competeix en bellesa amb Cracòvia, que lluiten per atraure visitants. 

Gdansk no sol incorporar-se en les visites al país perquè està situada al nord i els trajectes solen anar per la zona sud que també té el seu encant. Gdansk es deixa si hi ha temps, i és una errada perquè la ciutat es mereix una llarga passejada. Sortosament  és punt de parada dels creuers del Bàltic, que cada dia tenen més auge.

Vaixell creuer.

Els que si arribem ens meravellem perquè veiem que la ciutat ha sabut conservar, construir i reconstruir seguint models fidels o creant harmonia. Era una ciutat rica com ho demostren les nombroses cases i així s’han tornat a fer. M’agrada eixe interès per mantenir l’essència, de no oblidar com era. L’àmbar era la font de riquesa des dels inicis del segle XI, actualment eix més rentable comprar-lo de Rússia i en Gdansk es limiten a treballar-lo
El primer que veiem del  Gdansk antic és el riu Moltava. En este punt aconseguim unes precioses vistes que són com una postal.




Hi ha molts ponts i portes per accedir a la part històrica.



Destaca l’antiga porta grua del segle XV feta de rajola i fusta  que servia per a carregar i descarregar els vaixells. És el monument més característic de la ciutat perquè és la grua més gran dels ports medievals d’Europa. També va servir com porta d’entrada a la ciutat. A l’interior es pot veure com funcionava, és una gran roda de fusta que antigament operava amb la força humana. Va ser destruïda completament durant la guerra i fidelment reconstruïda.




Al riu també es veu el vaixell Soldek el primer construït després de la segona guerra mundial i una noria gegant, també es poden fer passejos pel riu.





Ha coincidit que hui és dia especial, se celebra sant Domench. És una de les grans festivitats de la ciutat en honor al sant. La festa dura tres setmanes i ocupa a més a més del moll i el pont, molts carrers de la ciutat. És una celebració que durant estes setmanes impregna la ciutat  de música, artesania, gastronomia i la gent, que ompli els carrers de bat a  bat.




El punt neuràlgic de la ciutat on anem és la Via real i el carrer Dluga.  Hi entrem per la porta verda del segle XVI.




Dóna gust passejar pel centre històric, encara que hi ha tanta  gent! Quede bocabadada per l’elegància que la Via Real té. Mire cada edifici, mire el conjunt, és una zona amb distinció, Tot està refet amb bon gust, algunes cases segon models fidels i altres segons creien deurien ser. Cadascuna és diferent, competeixen a veure quina es més bonica. Faig mil fotos al carrer...mirant una porta, mirant altra, a les façanes de la dreta, a les de l’esquerra... als nuvols i al sol...estig boja fent fotos perquè m'agrada tot.





La font de Neptuno és el punt on tothom para obligatoriament un moment. És símbol de la ciutat, data del segle XVII en honor a la vocació marítima i comercial de la ciutat. Duramt la segona guerra mundial fou desmantellada i amagada, i es tornà a col·locar l’any 1954.



Al la Via Real tambè està l’antic ajuntament que actualment és seu del museu d’història de la ciutat. Hi trobem la bascula antiga per a mesurar.




Faig un descans del passeig per recapitular totes les imatges que tinc al cap, és que hi ha tant! El sol em dona de cara, la música m’acompanya de fons. Hi ha molts musics que ofereixen varietals musicals insospitades. Hi ha espectables de carrer... hi ha alegria en l’ambient. Peró...hi ha massa gent. No es pot apreciar bé el carrer des de l’inici d’una porta fins l’altra. Llàstima!










Un escritor viatger de fama està firmant llibres, té una cua impresionant, no para de vendre i de firmar, del mati a la vesprada no ha parat. Ho puc corroborar, sempre que he passat tenia gent al voltant.
Traspasse la porta alta que és l'antiga torre de la presó, del segle XVII al XIX, hui en dia és museu de l’àmbar.








Quina meravella!
El passeig continua...hi ha més a veure... l'ambient festiu és especial i li dóna altre aire més divertit, més dinàmic.
Gdansk és una ciutat que val la pena visitar... seguirem el passeig en altre moment...perquè falta molt per mostrar.


QUADERN DE VIATGE, estiu 2016, POLÒNIA