Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dimarts, 11 de juliol de 2017

RESSENYA LITERÀRIA: ELS POETES DE L'ÀRTIC



ELS POETES DE L’ÀRTIC
Francesc Bailón Trueba

Només llegir el títol ja volia llegir el llibre, sabia que l’havia escrit l’antropòleg Francesc Bailón i no me’l podia perdre. I és que Bailón ja forma part del blog per haver escrit “Els Inuit. Caçadors del Nord (en castellà), i ser assessor expert de la pel·lícula “Nadie quiere la noche”. Sé com narra, de quin tema i ja sé de bestreta que m’agrada. Els inuit és la seua especialitat i sé que tot el que conta ho fa sent coneixedor del tema.

Llegint a Bailón la primera vegada, vaig descobrir una cultura que per a mi era totalment desconeguda, però llegint “Els poetes de l’Àrtic” (català i castellà)  he sabut de les seues pròpies aventures des que va fer el primer viatge obsessionat pels inuit. El llibre és el fruit de deu anys de treball. 

M'agrada perquè llegim sobre una gran realitat: el pas de la teoria a la pràctica i com Bailón comprova que tot no és com els llibres diuen, que experimentar és altra cosa. M’ho he passat molt bé sabent sobre les inquietuds del seus inicis en els estudis, el que pensà quan acabà la carrera l’any 1993 i els primers viatges, eixos en els que tot és nou i són les primeres experiències. M’ha agradat adnar-me'n de la seua obstinació per conèixer als poetes de l’Àrtic que quan discuteixen canten per fer les paus. Eixa obstinació l'ha portat a saber i no voler parar de saber més. 

I si, encara que sone a estrany és cert que antigament els inuit feien les paus cantant i a mi em sembla genial. Només per esta característica peculiar val la pena conéixer esta cultura perquè posen de manifest creativitat i inventiva i ja se sap que estos ingredients són  els que mouen el món.

El títol és suggerent. “Poetes” a mi em fa  pensar en sensibilitat o calidesa i “Artic” em fa pensar tot el contrari, gelor i fred. Doncs eixa aparent contradicció és atractiva perquè just el que ens vol mostrar Bailón és la  calidesa entre el gel, la calidesa demostrada amb l’acceptació, la bona acollida i amabilitat que va trobar quan hi anà per estudiar els pobles inuit de les terres gelades.

L’estructura del llibre fa que siga còmode de llegir, malgrat les seus 436 pàgines, perquè són com tres llibres concentrats en un però alhora cohesionats entre si. Estan  els relats històrics de l’expedició britànica al nord de Grenlàndia l’any 1818 quan el capità John Ross i el tinent William Parry  anaven buscant el Pas del noroest i contacten per primera vegada amb un grup inuit del nord de Grenlàndia que havia estat aïllat durant 400 anys. Està la part d’assaig on explica la societat la política, la geografia, els costums... però en termes generals. I en tercer lloc està la part que a mi més m’ha atret, l’ autobiogràfica, on Francesc relata els seus viatges al gran nord seguint les petjades històriques. Així que quasi dos segles més tard va al mateix lloc que Ross i Perry, i conviu amb els caçadors del gel. Esta estructura fa que es puga llegir tot d’una tirada o a elecció pròpia .

Francesc Bailón sap transmetre, sap contagiar el que sent per mig de l’escriptura. I no és fàcil fer-ho, no tothom ho aconsegueix, Bailón escriu sense tecnicismes des de les vivències i des del cor. Tal volta ja ho he dit abans en altra ressenya sobre ell, però és cert. El llibre té explicació informativa instructiva. és didàctic i esclaridor del món que descriu, mostra clarament la base per entendre. És un relat que molt bé podria servir com llibre-guia per al viatger que vulga anar a les mateixes terres.

El llibre és sincer i divertit. Bailón mostra tan els moments de felicitat i diversió com les adversitats i ho relata tot  posant-li  passió. En cada línia es  nota que estima la cultura amb la que conviu per entendre-la, es nota la seua devoció. Francesc Bailón deu ser la persona que més sap sobre els inuit i gràcies als seus textos, la resta de les persones podem saber també un poc més, així que de la meua part, gràcies Bailón pel teu treball i la teua aportació. Gràcies a Bailon sabem de la importància de la transmissió oral en la cultura inuit i em dóna un poc de pesar pensar que la meua, la d’esta societat tecnològica va perdent-se perquè la cultura de la imatge impera i no és dedica temps a escoltar la saviesa de la gent gran que tan sap dels temps passats. També llegint el llibre fa pensar sobre el tema de l’escalfament global i la contaminació, afecta directament i pot resultar perillós.

Tot el llibre és interessant, la part personal i la històrica, les il·lustracions, les gràfiques... les fotos.. Tot atrapa i enganxa motivant a voler saber més i més sobre ètnies i dialectes, a escoltar entrevistes de Bailón que a la xarxa hi ha moltes... Fins i tot alhora que llegia he anat mirant  el mapa per saber de quin territori en concret  parlava. He situat llocs que ni imaginava allà a la part més septentrional del món, a Grenlàndia, un país que s’autogoverna i que es convertirà en independent, de fet ja  se sent i ho celebra  el 21 de juny.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada