Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dimarts, 4 de juliol del 2017

RESSENYA LITERÀRIA: EL XIQUET GRIS i altres: Contes d'educació emocional

Especial ressenya nº100: contes d'educació emocional.

EL XIQUET GRIS

Lluís Farré
i molts altres contes més...

Hui és un dia especial per al racó viatger, dins de l’apartat de RESSENYES LITERÀRIES i cine, esta que us mostre en este moment és la que fa 100. A que és motiu de celebració? I que millor que fer-ho mostrant-vos una recomanació diferent. És la que ens du a fer un viatge molt bonic i necessari, parle del viatge cap a les emocions.

Cara a l’estiu, quan els xiquets i xiquetes tenen més temps lliure, vull recomanar contes infantils i a més a més d’educació emocional. Per què? No cal motiu, però es cert que fan falta actualment. L’educació emocional és important, molt important, m’atreveisc a especificar, i estos senzills contes molt fàcils d’entendre donen l’oportunitat de treballar aspectes bàsics per al desenvolupament personal. El fet que estiguen escrits amb una finalitat educativa no vol dir que no siguen atraients,  una cosa no li lleva l’altra. Són contes bonics, didàctics i tendres amb els quals els xiquets gaudeixen.

Si, ho dic i ho repeteisc, són contes preciosos que als xiquets, per contingut i il·lustracions, els agrada escoltar, mirar i remirar una i mil voltes, cert que gaudeixen fullejant-los…els agrada parlar sobre ells i recordar-los. Us ho dic amb coneixement de causa. En una societat cada vegada més tecnològica i visual, veure la cara de felicitat i alegria d’un xiquet quan llig un conte d’este tipus, dóna esperança que no està tot perdut, que els contes a paper encara compleixen el seu rol i que no seran totalment substituïts per les imatges.

Us mostre un xicotet recull de 10 contes amb reconeguda fama al darrere, que són el últims que he llegit i treballat amb alumnes. Estos i altres similars d’educació emocional, els considere indispensables per a fer entendre als xiquets i xiquetes este món tan complicat que ens envolta. Són contes per a ensenyar-los valors com la tolerància front a la diversitat física o racial, la generositat, la superació de dificultats, la humilitat, l’empatia, el respecte, el companyerisme, l’autoestima o la resiliència. Són contes per ajudar-los a saber reconèixer les emocions i saber què fer front a elles, són contes que ajuden a superar frustracions i problemes, i contribueixen, que és el més important, a formar xiquets i xiquetes emocionalment intel·ligents.

Encapçale la llista amb un llibre dedicat a adults, molt interessant per a treballar la relaxació.

-“Tranquilos y atentos como una rana”, Eline Snel. (Meditació per a xiquets amb els pares.) editorail Kairós: Els adults pares o mestres hi trobaran maneres pràctiques d’aconseguir el “mildfuness”. Es tracta de la relaxació i concentració total basada en escoltar-se a un mateix. És molt interessant i va acompanyat d’un CD amb meditacions guiades per una veu tendra i melodiosa, una veu que els meus alumnes i jo batejàrem com DOLÇA.  Així que era Dolça la que dirigia la sessió. Està en valencià i en castellà, com la majoria de titols que presente.

-“Quatre petites cantonades” de Jerome Ruillier. Els amics del quadrat són tots cercles, quan es l'hora d'entrar en casa dels amics no pot entrar-hi perquè la porta és redona i ell no cap. El quadrat s'esforça per entrar però no hi ha manera. Quina serà la solució?. Al conte es treballa la diferència.

-“El país dels quadrats” i dels triangles, de Francisco Tonucci. És la història de tres països separats uns dels altres que un dia es coneixen entre si i descobreixen tots els avantatges que suposa compartir i barrejar-se perquè al final la unió fa la força.

-“Kiwi, un ocell més aviat estrany” de Susana Isern i Rebeca Luciani. Kiwi és un animal diferent i se nadona que no pot volar com ho fan els altres, quan es mira i veu que no té les ales grans o quan veu que les seus plomes punxen. Tanmateix no passa res, Kiwi és simplement estrany i això no és res dolent més bé al contrari. És el que ens explica este conte acompanyat d’unes bellíssimes il·lustracions.

-“Una mica de mal humor”, escrit per Isabelle Carrier. Tip i tap són uns amics inseparables, però un dia les coses canvien, el mal humor s’interposa entre els dos. Arribant al final sabrem quina és la solució per a resoldre el conflicte.

-“El cassó de Gerard”. Escrit per Isabelle Carrier. Gerard és un xiquet que arrossega un cassó darrere, un dia li va caure al cap i des d' aleshores ja no és com els altres xiquets. Però Gerard és molt bo en altres coses i el cassó no impedeix que desenvolupe altres facetes. Treballem la diferència i la superació personal.

-“El peix irisat”. Marcus Pfister.  A l’oceà viu un peix amb escates brillants i de colors, diversos, és molt bonic però com és tan presumit, ningun el vol al costat i s’hi troba sol. Que farà per aconseguir l’amistat de la resta de peixos? Treballa l'amistat i compartir,

-“De què fa gust fa la lluna?” Michael Grejniec. Una colla d’animals volen tastar la lluna, volen saber quin gust fa, però la lluna està molt alta. Tanmateix, no hi ha res impossible i  junts ho aconsegueixen. Si vols saber quin gust fa la lluna, llig este llibre i ho sabràs. Es treballa el treball conjunt.

-“El moment perfecte”. Susanna Isern i Marco Domà. Un esquirol rep una carta que li anuncia que la seua amiga la llebre ha tingut fillets. És quan comença el seu viatge amb preses cap a casa l’amiga però en el camí trobarà altres animals que el paren perquè just ha arribat en el moment perfecte per ajudar-los. L’esquirol, malgrat anar amb presses ho fa i té la seua recompensa.

-“El xiquet gris”. Lluis Farré i Gusti. Ens mostra  un xiquet que naix gris, per fora i per dins, ni plora, ni riu, ni té por, ni té amics. Ni la mare mostrant-li el meravellós món portant-lo de viatge a veure una enorme balena blanca o a viure l’experiència d’un volcà en erupció aconsegueix traure-li les emocions. El fill és gris i no es meravella amb res. Però un fet el fa canviar. 


Estos són uns pocs contes entre molts... són una mostra entre tota la pila de títols interessants que hi ha publicats sobre la temàtica emocional. Aneu a una biblioteca o llibreria i fullegeu-los, agafeu el que més us capte l'atenció per temàtica o per dibuixos o colors. Tots ells ens ajudaran en el camí acompanyant als xiquets que ens envolten en el bonic viatge cap a les emocions, un viatge que ens omplirà de satisfaccions.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada