Que bonica és Florència. No em canse de repetir-ho. Necessite més temps, més tranquil·litat, menys gent…veure els monuments a diferents hores de llum del sol…i entrar-hi i als museus...
Florència és una meravella. Ho dic i només he vist la plaça de la santa Croce i laplaça de Signoria, l’exterior de les galeries Uffici i el ponte Vecchio, el mercat nou i la plaça de la República. I encara falta tant! El millor ho tinc a uns metres. I és que estem a prop del Duomo, la catedral de Santa María del Fiore, els cartell ho indiquen, de lluny veiem el palau arquebisbal, que té la catedral al costat. L’antic palau seu arquebisbal es va cremat en un incendi en 1533. Anys després es va reconstruir sota les ordres del l’arquebisbe Alessandro di Ottaviano de Medici, posterior papa Leon XI. Al segle XIX el complex arquebisbal es va remodelar per crear la plaça san Giovanni. Sense dubte que està plaça i la contigua, la del Duomo, constitueixen el punt més emblemàtic de Florència, punt neuràlgic. Hi també és la Loggia i el palauet continu del segle XIV que acollia congregacions caritatives. També hi és el Museo dell'Opera del Duomo. A més, la plaça està envoltada de palaus
De tot, quasi ni pare atenció, per tanta gent. I perquè el que atrau realment és la Catedral de Santa Maria del Fiore, amb la meravellosa cúpula realitzada per Brunelleschi que va servir de model a Miguel Ángel per a realitzar la de San Pedro en el Vaticà, el Campanille construït por Giotto i el Baptisteri amb les famoses Puertas del Paraíso de Ghiberti.
No puc deixar de mirar i observar detalls de la decoració en la façana, en els portes, escultures, mosaics... la grandiositat, la perfecció artística... No tinc prou ulls. I quins colors! I la combinació cromàtica...Quina elegància! Aclapara tant perfecció. Em pregunte si és el conjunt arquitectònic més bonic que he vist en la meua vida. Pense que si, i això que fa uns dies vaig estar en Pisa que té altre conjunt espectacular...Però este que tinc davant..no sé que té...que fa que no pugues deixar de mirar-lo. No tinc prou adjectius per descriure-ho. Realment és un conjunt arquitectònic fascinant. Emociona contemplar la plaça. Ho dic sincerament. De nou estic davant d’un museu a l’aire lliure.
Només trobe un “defecte” : la plaça necessita més espai per a que cada edifici puga lluir com cal. Faig fotos. Mil fotos, encara que sé que les imatges captades no mostraran la bellesa del lloc, la llum del colors verd amb el blanc en els marbre treballat de manera tan precisa. No, les fotos no faran justícia de la realitat. Però a mi, esta imatge que tinc davant, ja no se m’oblidarà mai perquè m’ha emocionat. No recorde que m’agradara tant la primera vegada que vaig vindre, però és normal...el cap el tenia en altres coses...
El Baptisteri de San Juan és l’edifici religiós més antic de la plaça, d’origen paleocristià construït probablement sobre ciments d’altra edificació religiosa del segle V, té planta octogonal i el revestiment en marbre de color blanc i verd en l’exterior data del segle XI en ple estil romànic. Del Baptisteri destaquen les tres portes de bronze daurat. Les que veiem són copies, les originals estan al museu de la opera del Duomo i daten del segle XIV i XV. La porta més famosa està tot just davant la porta de la catedral, és la porta del Paradiso obra mestra de Lorenzo Ghiberti. Són deu panels de bronze daurat amb representacions d’escenes de l’antic testament.Un gran treball expressiu, ric en detalls i en representació de la profunditat de les imatges en relleu.
La catedral dissenyada per Arnolfo di Cambio sobre un edifiic anterior és exemple de gòtic italià. Enllestida en 1367 es va revestir de marbre de colors seguint l’exemple del baptisteri. Es va fer tota a excepció de la façana que es completà al segle XIX. És la tercera catedral mes gran després de la de San Pedro de Roma i la de san Pablo en Londres.
Ho mire tot des de tots els punts, d’un costat, d’un altre, mirant amunt…
La cúpula de Brunelleschi és la cúpula està feta amb enginy. Té 46 metres de diàmetre. Tardaren 40 anys per enllestir-la. Brunelelschi era un gran artista. La seua tomba està a la catedral. M’agradaria pujar el 463 escalons i veure la vista des de dalt. Algun dia ho faré. Quanta cosa se me queda pendent! I també m’agradaria pujar al campanar, que són mes de 400 escalons… el campanille és exemple d’arquitectura gòtica florentina del segle XIV i les vistes seran, tal volta, encara millors que des de la cúpula. La construcció del campanille l’inicia`Giotto i l’enllestí Pisano. Estem parlant dels millors artistes. La decoració exterior constitueix un dels cicles figuratius mes complexes de l’edat mitjana, obra de grans experts com Pisano, Donatello o Luca dell Robbia.
L’entrada a la catedral sense pujar a la cúpula és gratuïta però les cues són interminables. Passe a l’hora que passe, sempre és llarguíssima. Em quedaria hores i hores en la plaça, només mirant detalls…però volem anar a la plaça de Santa Maria Novella per veure, al menys la façana de l’església homònima, que s’inicià al XIII i s’enllestí al XIV
I també volem veure la farmàcia mes antiga d’Europa, amb una activitat continuada de quasi 4 segles. Es tracta de la farmàcia de Santa Maria Novella i està a dos minuts de la plaça. Mapa en mà ho trobem en no res. No eix en les guies de viatge i és una meravella.
Primer pel fabulós lloc, recentment reformat, elegant i decorat amb exquisidesa. La farmàcia fou creada pels dominics i data de 1221. Els monjos s’hi dedicaren al cultiu de plantes per a preparar ungüents per als malalts. Amb el pas del temps veient l’efectivitat i èxit dels productes, en 1621, obriren farmàcia al públic. El duc de Toscana els concedí el títol de botica de su alteza real. En el segle XVIII la fama s’escampa arreu del món. A la desamortització del bens de l’església catòlica passa a ser propietat del Estat que la va cedir al nebot de l’últim frare director. Des d’aleshores la direcció i propietat és de la mateixa família. Entrar a la farmàcia assossega mirant els mostradors i la col·locació dels productes, les parets i sostres pintats, els armaris antics ben conservats que guarden utensilis del passat, les plantes seques disposades en sostres o en les parets decorant....
I segon, dic que és una meravella pel que fan. Hi venen perfums fets a partir de les formules tradicionals. Un dels productes més antics és l’acqua della Regina preparat per a la reina de França Catalina de Medici. Encara s’hi fabrica.
De la plaça de Santa Maria Novella anem a la zona de san Lorenzo.Volem anar al mercat central i a la plaça de san Lorenzo. De camí passem per davant de la capella dels Medici que passa un poc desapercebuda per tindre un andami davant. És una d’elles, en són dos, construïdes com una ampliació de la basílica de san Lorenzo, que estem bordejant. Hi està Lorenzo el Magnifico i molts altres més de la família.
Arribem a la plaça on està la façana principal de la basílica de san Lorenzo, obra de Miguel Angel i Brunelleschi, i un grup de tunos cantant a la paret lateral.
Al costat està el mercat de San Lorenzo, un lloc per a comprar o menjar…Està ple. No cap ningú més.
Aixi que busquem lloc per a menjar fora…i el trobem.
Estaria dies i dies en Florència. Però no pot ser. He de tornar en altra ocasió per entrar en la Catedral, al Baptisteri i pujar al campanille. Si. Queda apuntat al llistat. En una propera vegada entraré a les esglésies i pujaré a tot el que calga, aniré a museus, especialment la Galería de la Academia on està el Miguel Angel original o la galeria dels Uffizi que és el segon museu mes visitat en Itàlia per darrer dels museus del Vaticà amb sales dedicades a cada artista... però això serà en altra ocasió. En esta només em queda temps per a l’església de la Santa Croce, el mausoleu del grans personatges i pujar al mirador de Michelangelo, la millor manera de dir adéu a la ciutat.
QUADERN DE VIATGE, estiu 2024 LA TOSCANA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada