Sabeu un gran secret dels Medici? Tenien un passadís entre les galeries Uffici i el palau Pitti passant pel Ponte Vecchio per poder anar per la ciutat sense ser vistos.
El que dic: la plaça de la Signoria és un museu. I de museu a museu…com el joc de l’oca. De la plaça anem cap al riu passant per les galeries Uffizi, Galleria degli Uffizi, un dels museus més importants del món. De fet el nom de galeria per a denominar els espais d’exposició d’art ve d’aci. Dins estan les joies pictòriques com “El nacimiento de Venus” de Botticelli, o altres joies de Michelangelo, Raffaello, Caravaggio i da Vinci.
Sense entrar dins, ja l'exterior de les galeries meravella amb les estàtues de figures importants i també per un aspecte curiós: per l’existència d’un corredor que connecta els dos principals palaus de la ciutat: el palazzo Vecchio i el palau Pitti, per la qual cosa part del recorregut passa sobre el pont vecchio. Fou projectat per l’arquitecte Giorgio Vasari pagat pels Medici. Fou Cosme I líder de la familia Medici, el gran duc de Florència qui encarregà la construcció del passadís en 1565, enllestint-lo en 5 mesos. Servia per poder moure’s més lliurement per la ciutat sense l’obligació d’ajuntar-se amb la gent del poble, i també per evitar atemptats. El corredor forma part de les galeries.
Quan eixim al riu, trobem una de les fotos més tipiques de la ciutat: la del pont més famós, que és realment una preciositat que no defrauda, malgrat haver-lo vist en fotos i pel·lícules o documentals, malgrat la gent es posa davant tapant-lo a la resta. No em canse de mirar-lo. Aprope el zoom de la càmera per observar detalls.
Pare l’atenció en el passadís secret sota el que estic parada i amb la mirada segueix el seu recorregut per damunt del pont. Alhora m’imagine els Medici anant amunt i avall i alhora vigilant què passava en la ciutat sense ser vistos. Imagine que els habitants de Florència no els agradaria que els governants no volgueren anar pels mateixos carrers que ells, que marcaren la distància i que mostraven així el poder.
Seguint el camí sota el passadís avancem cap al pont. Està ple de joieries. L’hereu de Cosme, Fernando I, va fer un canvi en el pont que seria transcendental en el comerç de la ciutat.
Fernando, emprava el passadís, com la resta de la família per arribar al palau Pitti i aleshores al pont estaven instal·lats els carnissers de la ciutat. Com a Fenando li molestava l’olor forta de la carn recent morta, que notava en el corredor quan travessava el pont va decidir tirar els carnissers del lloc i fer que s’instal·laren els joiers. I des d’aleshores fins l’actualitat hi estan les millors joieries.
Parem a meitat pont, aixi mire de nou el passadís. Hi ha bones vistes del riu Arno. Hi ha una panoràmica preciosa del ponte Santa Trinità, el pont el·líptic més antic del món, construït a meitat del segle XVI. En 1944 les tropes alemanyes el destruïren. En 1958 es reconstruí rescatant les pedres del riu i agafant les pedres de la cantera d’on es van extraure per a construir-lo originalment.
I continuant amb el tema de la Segona Guerra Mundial, tots els ponts foren destruïts excepte el pont Vecchio. Damunt una finestra d’una de les tendes veig una inscripció que des de 2007 fa homenatge al cònsol alemany Gerhard Wolf (1886 – 1962). Nascut a Dresde, que va salvar el pont de la destrucció. També va salvar presoners politics i jueus de la persecució nazi.
Malauradament no puc fer el recorregut complet del pont i no veig com acaba el corredor en el palau Pitti d’estil renaixentista. Queda pendent, com moltes altres coses més en Florència. No avancem més perquè hem de seguir per esta part del riu, direcció la plaça del san Giovani on està la catedral. Així que retornem el que havíem avançat del pont fins l’inici i anem per carrers menys transitats però amb encant: vicolo frll’oro, chiasso di mareto, via delle terme fins al palazzo di Porta Guelfa, ex chiesa de Santa Maria sopra porta san bagio...
Però no és el cuir el que atrau. La plaça és punt de trobada obligada per al turista que compleix amb els rituals establerts. En este cas en el mercat hi ha una porc al que se li ha d’introduir una moneda en la boca per a que done sort i assegurar la tornada, a més tothom toca el morro que de tant tocar-lo i te llustre i brilla. Les monedes recaptades es donen a una institució catòlica. En realitat el porcellino és copia d’un obra del segle XVII que alhora es una copia d’un obra en marbre de l’època romana conservada en la galeria dels uffici. Despres d’un viatge a Florència Hans Christian Andersen titulà una de les seus faules “El jabalí de bronce” inspirat en l’estàtua florentina.
Seguim la via di Capaccio i la via Calimala fins arribar a la piazza della Republica. És una plaça rectangular imponent per grandària envoltada per porxades amb un Arc triomfal. Era on estava l’antic Foro romà. Hi està la columna de la Abundancia en la que es creuaven dos de les principals vies de l’antiga ciutat romana. Durant l’edat mitjana i durant segles posteriors continuà sent el mercat de la ciutat. Al voltant de la plaça vivien les famílies més riques en les seues torres. La plaça tenia molta activitat. En temps de Cosme I una part de la plaça es va convertir en el gueto jueu que no va desaparèixer fins l’any 1848. Amb la planificació urbana, es remodelà i canvia la fesomia totalment. Actualment hi ha bones cafeteries històriques de prestigi i botigues de marca. Hi ha molt d’ambient creat en part per artistes de carrer amb els seus espectacles.
L’arc s’inspira en l’època del Renaixement. En 1947 un any després de la instauració de la república la plaça adopta el nom actual, abans era coneguda com Piazza Vittorio i nou anys després s’hi col·locà de nou la Colonna della Dovizia, com únic vestigi del passat de la plaça.
La columna, de 1431 marca el centre exacte de la ciutat. Originàriament estava rematada per una campana que feien sonar quan hi havia lladres en la plaça, per advertir als compradors, després la campana fou substituïda per per una estàtua de Donatello que fou destruïda i finalment reemplaçada per altra de Foggini.
Seguint per via Roma arribem a la piazza de san Giovani, la plaça del Duomo….una extraordinària meravella….
CONTINURÀ...
QUADERN DE VIATGE, estiu 2024 LA TOSCANA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada