Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dissabte, 27 d’octubre de 2012

Temples d’EGIPTE: KARNAK, LUXOR i ABU SIMBEL


Hi ha imatges que són molt difícils de transmetre oralment o per escrit. Com explicar la grandiositat i la majestuositat de certs temples egipcis?

En vore la primera vegada el temple de KARNAK, vaig pensar que era espectacular. Les seues columnes eren immenses i ens obligaven a girar contínuament el cap amunt. Però si va ser impactant esta primera impressió, encara més em va agradar assistir a un espectacle de llums i so nocturn. Especialment vaig prestar atenció perquè era en francès poètic i vaig voler aprofitar l’ocasió d’adonar-me del meu nivell de la llengua de Moliere.   

Karnac, impressionant de dia i també de nit amb l'espectacle de llum i so que et transporta al passat.
Moltes fotos d'este primer viatge pertanyen a l'amiga Pilar de Sagunt que m'acompanyava, la seua càmera era de "les bones" i les fotos resultants eren totes precioses. 

El conjunt de Karnak és el centre religiós més antic del món, és un museu a l’aire lliure que mostra importants restes de la cultura de l’antic Egipte. Em va agradar especialment l’avinguda d’esfinges que portava al primer piló d’entrada, esfinges amb cap de carner que simbolitzen el déu Amón protegint al faraó. Karnak és el segon lloc més visitat del país i considerat Patrimoni de la Humanitat. Una meravella, una més de les moltes que té Egipte. 

Columnes inmenses...la grandiositat és la tònica predominant en tots els monuments d'Egipte.

L'avinguda d'Esfinges , que unia temples.

De la primera visita al temple de LUXOR guarde el record que es preparava per a un esdeveniment, era la representació de l’opera Aida de Verdi que anava a concentrar a un grapat de gent famosa. Luxor estava de festa, l’ocasió s’ho mereixia: L’opera Aida representada en el  millor escenari, sense decorats artificials. Antigament hi havia una avinguda d’esfinges amb cap humà que es prolongava fins el temple de Karrnak situat a dos kilòmetres. Del segon viatge guarde a més un bon sortit de fotos que ja mostraré en el blog en un passeig fotogràfic.

Cada temple té la seua personalitat, no hi ha dos iguals.

El recinte sencer era un maremagnum d'atifells, de grues, de persones...el temple es preparava per a la representació de l'opera "Aida" de Verdi.

La primera vegada que vaig contemplar ABU SIMBEL va ser des de l’aire. Hi anàrem en un avionet xicotet, que només veure’l espantava per desarranjat, amb aparença clara d’inseguretat. El trajecte no va durar molt, sortosament i aixo que el temple està a la part més al sud del país, quasi a la frontera amb Sudan, en territori nubi. I recorde que malgrat anar en un principi tranquil•la, contemplant el desert des de dalt, l’aterratge res suau, em va fer dubtar de la seguretat i en va fer pensar per moments que el viatge anava a acabar malament.

Les dunes del desert vistes des de les altures a traves del cristall de l'avioneta.
Malauradament no vaig captar la imatge del temple.

La segona vegada hi vaig anar amb vaixell, altra manera diferent i no menys interessant

Abu Simbel és la joia entre les joies d'Egipte. L'esplendorós temple demostra la grandesa del faraó Ramses.

Este temple és una joia arquitectònica i de bellesa incomparable. Malgrat ser construït en teoria per lloar els déus  en la pràctica va ser erigit per donar glòria eterna al seu constructor Ramses II, El gran. Abu Simbel no només és un dels monuments més majestuosos del món sinó que és també símbol de la gegantesca tasca de recuperació que s’hi va fer de 14 temples amenaçats pel llac Nasser. Va ser immens l’esforç que s’hi va fer per recuperar-lo de les inundacions del Nil, traslladant-lo a una zona més alta. I és de valorar com el tallaren per parts i peça a peça a manera de trencaclosques, després el muntaren. 


I pensar que tot va ser traslladat per a evitar que les aigües ho inundaren...tot, peça a peça.
Els edificis originals s'exavaren en la roca,
per al trasllat quartejaren la roca i després la muntaren com si fóra un trencaclosques.

Abu Simbel és un temple digne d’admirar, com tot en Egipte. Durant el segon viatge vaig tindre l’oportunitat, de nou, d’assistir a altre espectacle de llum i so. Els egipcis ressalten les meravelles que tenen per la nit amb estos jocs de llums i imatge, musica i història que són realment espectaculars. A diferència de Karnak que era un trajecte pel temple, en esta ocasió la façana d’Abu Simbel feia de pantalla. I el resultat va ser senzillament bocabadant. Ja ho relataré quan li toque el torn al segon viatge que comparant-lo amb el primer va resultar diferent.  Ja ho mostraré amb relats o simples passejos fotogràfics. Ja arribarà el moment.

REFLEXIONS POSTERIORS SOBRE EGIPTE 1987 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada