Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dimarts, 16 d’octubre de 2012

nº 12- RESSENYA de cine: LO IMPOSIBLE, pel.licula





 LO IMPOSIBLE 
director: J.A Bayona.


Sinopsis i opinió personal

Per què està la ressenya de la pel.licula "Lo imposible" inclosa en este bloc viatger?  Hi moltes raons.

A banda de mostrar magistralment un fenòmen natural ocorregut el 26 de desembre de l’any 2004 que va comportar moltes víctimes, apareix un tipus de turisme estandarditzat en molts dels països costaners qualificats com paradisíacs o exòtics. Un tipus de turisme del qual, personalment vull fugir. En refereixo als ressorts o hotels de “tot inclós” on una polsera al canell indica que pots gaudir de tot el que l’hotel té: begudes, serveis, menjar…Si el turista en qüestió es cenyeix a no eixir dels límits de l’hotel escollit corre el perill de configurar a la ment una falsa imatge del país, falsa i irreal perquè a l’hotel viu un luxe, o semi luxe,  que uns metres més allunyats no solament no existeix, sinó que mai s'aconseguirà.

La pel•lícula basada en un fet real ocorregut a una família espanyola, presenta este tipus d’hotel, amb totes les comoditats però també traspassa els límits mostrant la població veïna que en este ocasió arreplega a la protagonista i, amb els seus remeis tradicionals i locals, li donen una primer ajuda d’emergència front al perill de perdre la vida.

Els efectes del tsunami són devastadors sobre  naturalesa, bens materials i vides humanes, és una gran tragedia. Així apareix altra realitat, la dels hospitals. És evident que la pràctica quotidiana (abans i despres d'aquell malaurat esdeveniment), no és la que es veu a la pel•lícula on el col•lapse és total i estan desbordats per tots els costats, però aconseguint separar de la ment el que és fruit del desastre, ens fem idea de la “si existència “ d’infraestructura hospitalària. I és que hi ha certs països, i Tailàndia és un d'ells, on cap persona voldria caure malalta perquè erròniament es pensa que mai et podrien curar.

La pel•lícula és un crit de solidaritat i humanitat fins i tot quan no hi has forces. La sensibilitat de la mare que vol ajudar a un xiquet que escolta plorar entre les runes és infinitament commovedora. No pot ni moure’s arrossegant una cama ferida i xorrant sang pel pit i vol, “necessita”, ajudar al desconegut xiquet que plora.
També ho és l’ajuda esgarrifadora i deseperada que dóna el fill Lucas als malalts de l’hospital buscant els familiars...Així com el gest de l’italià amb el pare oferint-se a ajudar-lo a buscar la família i acompayar-lo en el seu deambular.

La complicitat i els lligams que es creen entre la mare i el fill és sobrecollidora.  
Al meu parer, este fill i esta mare marquen el ritme de la pel•lícula i són els qui mostren tota la tragèdia externa i interna. La mare representa el seu paper bé però l’actuació del xiquet, de Lucas, és senzillament perfecta. Faltaria saber la opinió dels veritables protagonistes, de la família d’espanyols que són els qui van viure la tragèdia en primera persona...ells són els únics que saben si el rol representat s’ajusta o no a la realitat, però en una visió externa, “el que s'hi conta, qui ho conta i com ho conta” m’agrada.

Llegint estes línies es pot pensar que la pel•lícula cau en la sensibleria, i no és així. Està clar que és un producte que es vol vendre i hi ha escenes realment que busquen tocar l’ànima de l’espectador i traure-li la llàgrima. Està clar que hi ha imatges magistralment filmades que busquen esgarrifar a qui ho mira. I dic que està magistralment ben fet perquè mirant la pantalla et creus que el tsunami està engolint-se tot allò. En cap moment penses que són imatges irreals filmades a una piscina i amb un ventilador.
Les imatges són realment impactants.

I com última raó per la qual parle d’esta pel•lícula és perquè la considere un cant a la supervivència en la lluita contra la mort, és un punt d’optimisme per al viatger que quan empren una marxa, quan va a un desconegut lloc, no sap què pot trobar. Estem envoltats per amenaces d’ huracans, riuades, volcans semidesperts o ja desperts...la por de catàstrofes naturals sovint hi és quan es tria una destinació... esta pel•lícula ens diu que s’hi pot eixir victoriós de qualsevol situació.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada