Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dissabte, 23 de setembre del 2017

RIOPAR (Albacete): EL NAIXEMENT DE RIO MUNDO

L’aigua cau en picat des de la part més alta, el soroll demostra la vida de la natura, la seua força imperiosa.




A la província d’Albacete trobem un paratge singular i espectacular, amb més cabdal d’aigua o menys, tant se val. Parle del naixement del riu Mundo que a finals de l’any 2005 va ser declarat Parc Natural, títol que comporta algunes prohibicions com les de fer foc, dormir-hi o acampar, així com també està prohibit el bany i l’escalada. 




Hem vingut des de Riopar agafant la carretera direcció a Siles i a uns 6 quilòmetres trobem el desviament.





El lloc bé mereix una visita, un tranquil passeig, perquè no s’ha d’anar amb presses. És un paratge privilegiat, tanta natura, tant aigua! Si es va en estiu millor que siga de bon matí matí, no hi haurà molta gent i no farà tanta calor. 










Les cues per aparcar poden ser interminables i a més a més hi ha un tope de 100 cotxes, no caben més. Per la qual cosa és millor  anar en primavera que ni hi ha gent ni el calor apreta. És quan anem nosaltres i estem quasi a soles, crec que per no haver no hi ha ni guarda per a vigilar el cotxe. Al poc arriba alguns altre cotxe més, però en el camí ni ens veiem.




És de molt fàcil accés, només que l’anada és tot de pujada. Està ben indicat i amb bona organització. Hi ha dos camins, un d’ells pensant per a les persones amb mobilitat reduïda, que puja fins a dalt. Això està molt bé.








La distància de la ruta sencera és curta, només uns 6 quilòmetres, es pot fer sencera o no, pots fer el passeig que vulgues, pel camí que puges, baixes. El recorregut complet dels tres miradors porta al voltant d’una hora i mitja, posem-ne dues per anar més tranquil·lament. 

De camí, hi ha rampes i escales que conviden a parar per mirar el que en ens envolta i sobre tot convida a escoltar el soroll de l’aigua que demostra la vida de la natura, la seua força imperiosa.






Conforme es va pujant la vista de la cascada d’aigua està més a prop. Hi la trobem entre muntanyes. El voltant és impressionant. L’aigua cau en picat des de la part més alta.

















S’hi pot pujar sense permís, només cal demanar acreditació si es vol entrar  a la cova. Però s'ha de tenir en compte que no és apta per a persones inexpertes. Jo, com no estic federada en muntanyisme ni sóc espeleòloga, ho deixe per a qui ho domine i entenga.


No hi ha zona de picnic però molt a prop si que hi ha, a uns 3 quilòmetres. Així que el passeig pot acabar amb un dinar o berenar.


QUADERN DE VIATGE, PRIMAVERA, 2014



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada