El centre històric de Murcia es pot recorre fàcilment a peu, i recomane no solament visitar el que és turístic. Tot té el seu encant.
Hem passejat per places i
hem anat vorejant el riu veient ponts en una I PART .També us he mostrat la
catedral i les vistes de la ciutat des de la torre. L’encant de Murcia
també es troba anant sense rumb pels carrers. Es així com arribem al teatre
Romea, el principal teatre de Murcia i un dels més actius d’Espanya. Programa teatre,
dansa, musicals, concerts de música, flamenc, sarsuela…Fou inaugurat en 1862,
però reconstruït algunes vegades per culpa d’incendis. La façana té detalls
modernistes, en la marquesina i en el reixat de forja. A la part superior veiem
els bustos de Beethoven, Mozart i Listz.
Seguim a la Gran via Alfonso X el Sabio, que acaba en la plaça de Santa Ana, on està el conegut com el de “covento de las Anas”, originari del segle XV però el que s’hi veu en l’actualitat és del segle XVIII.
En realitat no anem sense rumb, volem anar al convent de santa Clara, que està molt a prop, i anem plànol en mà per anar directes. Al convent hi ha un museu molt interessant, que està en altre escrit a banda. Per això no hem traspassat l’arc que hem vist a la plaça de Julian Romea, que comunica amb altra plaça important: la de Santo Domingo, on anem després de visitar el museu.
La plaça de Santo Domingo, que ja he dit que està connectada amb la plaça Julian Romea, fou antic mercat fora de les muralles, de fet el nom de Plaça del Mercat perdurà dins el segle XIX que canvià a Santo Domingo. Hi estava l’antic conjunt monàstic que li dona nom a l aplaça: església de santo Domingo i l’antiga capella del rosari. Malgrat que l’església dona nom a la plaça, la façana principal és la de la plaça Julian Romea, la de Santo Domingo és una falsa façana pensada per a donar-li més monumentalitat a la plaça en una moment d’expansió econòmica com fou el segle XVIII. El que una església tinga dos façanes no deixa de ser una peculiaritat.
L’arc de Santo Domingo fou construït pels marquesos d’Almodóvar per comunicar la capella del Rosario amb el seu palau, tot just al costat. També veiem el grup escolar Cierva de Peñafiel de principis del segle XX en terrenys del convent dominic i el banc central, així com l’edifici modernista Casa Cerdan de 1932
Un parc emmarca la plaça, on destaca un arbre centenari, un ficus planta en 1893 de 25 metres d’altura. És un parc molt agradable per seure i prendre el sol,
I arribem als carrers comercials de tota la vida: carrer Platería, Jabonería i Traperia. Murcia té molt de comerç, botigues de qualitat. Moltes firmes importants estan hi representades. Nosaltres seguim pel carrer Traperias, on molt a prop de la catedral, està el Real Casino de Murcia que fou inaugurat l’any 1853 per a les reunions de la burgesia murciana. És club privat però l’edifici està obert per al turisme i per a activitats culturals. Fou restaurat entre 2006 i 2009 i el rei li donà el títol de Real. I quina meravella!. Està considerat monument històric artístic nacional des de 1983 i bé d’interès cultural. La façana de principis de seglel XX és d'estil eclèctic amb influencies modernistes.
A cada lateral s’obren dos sales anomenades peixeres que es veuen molt bé des del carrer. Traspassada la porta d'entrada i un menut vestíbul neobarroc s'accedeix al Pati Àrab, l'espectacular decoració del qual d'estil neonassarita, on s’hi van posar més de 20 000 làmines de pa d'or. La volta estavellada que cobreix el pati és la part més alta de l'edifici. Una inscripció en àrab que resa «Res més gran que Al·là» es repeteix al llarg de tot el perímetre.
Hi ha dependències que ressalten: la biblioteca, obra de 1913 amb milers de volums en enquadernacions antigues, el tocador de senyores o el saló de ball d’estil neobarroc que data de 1875. Enlluerna tant de luxe, tanta bombeta de llum...
Tot bocabada. El que veiem és la barreja d’estils derivats de les reformes i ampliacions al llarg dels anys però és una barreja que queda bé. El pati denominat pompeià és d'estil neoclàssic i té en el centre una Venus. Pugem a la part de dalt des d’on es veu la perspectiva diferent i a més hi ha una exposició temporal que són escultures de vidre. Pero no son les uniques, en tot el casino hi ha d’altres molt boniques.
El centre històric de Murcia es pot recórrer fàcilment a peu, i recomane no solament visitar el que és turístic. Tot té el seu encant. Una nit anem a la palça circular On està l’antiga presó que ara es un centre d’exposicions. Donem una volta pel pati central i veiem una porta que dona a una sala on sembla hi ha obres. Refusem seguir mirant fins que un senyor ens avisa que està obert i és visitable. Ens diu que és una instal·lació d’un artista, que fa este tipus de coses per tot el món. Són inflables que amb plàstic, un globus que creix, s’expandeix i tapa tot el que hi ha deixant a la imaginació de l’espectador què hi ha davall. El lloc adquireix una nova identitat. Ho mire i no sé què pensar. Creia que ja ho havia vist tot en art quan fa poc vaig veure un quadre tapat amb una tela negra i una estàtua invisible en una peanya.
També anem a veure el mercat gastronòmic que hi ha on era l’oficina municipal de correus i telègrafs, un edifici construït entre 1928 i 1931i restaurat condicionant-lo com mercat gastronòmic i d’oci. Hi ha un ambient agradable i selecte, amb guardes de segureta vigilant.
Caminant per altra part de la ciutat, quan anem al museu de salzillo, que us mostre en altre text a banda junt al museu de santa Clara, descobrim altres carrers, places i monuments interessants. En l’ermita de Nuestra Señora de Pilar trobem un cartell que explica que hi estava la puerta de los vidrieros, una de le antigues portes medievals.
Mirem en el plànol que la plaça major està a prop. Generalment la plaça major és el punt neuràlgics i amb més essència de cada poble o ciutat però en este cas decep un poc perquè es una plaça menuda i modernitzada, amb porxos de nova creació per a recordar els antics que segurament hi hauria.
La plaça major està junt a la plaça san Nicolas on està l’església barroca de San Nicolas de Bari que els orígens es remunten a la conquesta cristiana,encara que l’edifici actual data de la primera meitats del segle XVIII i és un dels millor exponent del barroc murcià.
Passem pel carrer Santa Teresa on està la casa modernista: Casa Diez Cassou, declarada be d’interes cultural en 1990, acull la Real acadèmia de belles Arts i la conselleria de transparència.
Passem per l’església de san Miguel i arribem al conjunt monumental edificat pels jesuïtes al segle XVI declarat manumet nacional en 1931. Després de l’expulsió del jesuïtes en 1767 va servir per a diferents finalitats. El palau de san Esteban és la seu de la presidència de la Regió de Murcia i del Consell de Govern de la Comunitat, està situat en l’antic col·legi de san Esteban. L’edifici custodia la imatge d’un crist crucificat del segel XVI titular d’un confraria fundada en 1949. L'esglèsia és sala d’exposicions temporals. També hi ha un jardí.
I precisament en este jardi hi ha una cosa que ens sorprèn: un jaciment arqueòlogic iniciat i paralitzat. En 2009 s’hi trobaren restos d’un barri àrab dels segles XII i XIII al jardí on anaven a fer un aparcament públic subterrani. Espere que algun dia es reprenguin el treballs per a la musealització del jaciment perquè es indubtable el valor històric i arqueòlogic que té.
Seguint el passeig en la plaça de las Agustines, veiem el conjunt arquitectònic del convent de les agustines. Visitem l’església barroca del Corpus Christi i veiem que enfront esta el museu de la ciutat. Es pretenia un exaltació de l’eucaristia en defesa de la fe catòlica contra el luteranisme.
I acabem el passeig del dia i de la visita a Murcia, en un parc preciós i ben cuidat...el Jardin de la seda, que ocupa el solar on hi havia una antiga fàbrica sedera que estigué en funcionamnet fins a meitats del segel XX. S’hi conserva la xemeneia de l’antiga fabrica. Un bon lloc per fer repas del que hem vist en la ciutat i recordar tot el que ens ha agradat. Cal visitar Murcia, ho recomne.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada