Seguint la part de darrere de la catedral trobem nombrosos carreronest entramats..cal anar-hi...
Deixe la plaça la Seu i
per la part lateral, la de la parroquieta, arribe a la plaça de san Bruno. Hi
està el museu del port fluvial de Caesaraugusta. El port fluvial es construí al
segle i d.C.I es que el riu Ebro era navegable
des de Tortosa fins a Logronyo i considerat comercialment el tercer més
important de la Hispania romana. Transportava de tot: blat, fusta pells, ferro,
ceràmiques, marbres, menjars curats en sal, joies...
Des de la placeta accedim a l’arc i casa del Dean tot just al costat de la catedral. El Dean és la tercera persona en l’àmbit religiós desprès de l’arquebisbe i el bisbe. L’edifici fou construït al segle XIII. És l’única vivenda medieval no palau, que ha arribat fins a l’actualitat. Va servir de residència al degà del cabildo de la catedral que era l’encarregat de coordinar la intendència, els comptes i el personal de la catedral. Quan havia de portar diners de la catedral a sa casa per custodiar-los, per a que no li robaren decideix construir l’arc i passadís que va directe a sa casa. A finals el segle XVI es feren reformes i s’obriren finestres en l’arc emprant decoració mudèjar i plateresca. En 1958 es va fer una exhaustiva restauració que evità l’enderrocament.
Seguim el passeig. Són carrers estrets i entramats. En no res trobem la Real Maestranza de Caballeria.
Anem per carrerons. Els
noms dels carrers denoten oficis. Per exemple El pabostre era el canonge encarregat de la
manutenció i administració econòmica de la comunitat canònica de la catedral
del Salvador. Les pabostríes eren càrrecs vitalicis. El nom del carrer ve perquè
hi s’hi trobava la residencia del pabostre. S’hi veuen en alguns edificis part
de perdres de les muralles emprades per a construir-les.
Passem per davant de l’esglesia barroca de la Exaltación de la Santa Cruz.
Estem a prop del museu de Goya. Esta casa palaciega renaixentista, casa del infanzón Jerónimo Cósida també anomenada Casa Aguilar, exposa catorze pintures, un dibuix i les cinc grans series, que Goya va gravar.
Continuem caminant. És zona de bars, que ara està tranquil·la. Descansa. No hi ha gent, més tard la cosa canviarà. Estem prop del la zona pròpiament anomenada del tub on s’hi concentra la major part de bars i restaurants. La part típica on tothom va. Em pare en el carrer Major. Estos carrers no tenen res a veure amb les places principals de la Seu i el Pilar i Caesaraugusta, que estan més netes. En estos carrers es veu brutícia i molts grafítics fent malbé parets.
M’he parat perquè veig de lluny un campanar mudèjar. És l’església de Santa Maria Magdalena que està en la plaça amb el mateix nom. M’aprope, té una magnifica torre, una joia mudèjar de base quadrada.
Em diuen que generalment està tancada però és hora de la missa i tal volta la trobe oberta. Així és. És una de les esglésies més antigues de Saragossa. Fou construïda en 1118 suposadament sobre altre temple romànic. L’edifici actual data de meitat del segle XIV i va patir reforma barroca, molt respectuosa amb l’estil mudèjar original. A l’interior destaca el retaule major.
Retorne
uns metres cap al carrer Major i m’enfile pel carrer Argensola fins a la plaça
San Pedro Nolasco. Veig l’església del Sagrado Corazón de Jesús construïda en
el primer terç del segle XX, on està el museu de los faroles de cristall.
I molt a prop està el museu,m del treatre romà construït al segle I d.C. Des d’un mirador podem veure part del teatre. S’hi va mantenir fins al segle III d,C. part dels materials s’empraren per a fer créixer la muralla i per a vivendes islàmiques, cristianes i jueves. Va ser lloc de reunió i vida social, està molt ben conservat. Està en una plaça que si d’excavara trobarien la resta del teatre.
Seguint
caminant, ens trobem en la zona del
tubo, l’epicentre per anar de tapes en
la capital aragonesa. Cada bar té la seua especialitat. Faig un passeig ràpid,
i em quede amb ganes de passejar pels seus carrers tranquil·lament, pel carrer
Martires, Cinegio, 4 de agosto, carrer Libertat…Estebanes…perquè sé que hi ha
restes romanes, i edificis dels segles passats restaurats.
Des del Tubo
anem al carrer Coso, que té més de dos
mil anys d’història, el traçat correspon amb el recorregut que feia la muralla
romana. Comença en l’avinguda Caesraaugusta i hi comencen o desemboquen, segons
es mire, carrer importants com Alfonso I
i carrer Don Jaime I, després de passar per la plaça d’Espanya, on vaig jo ara,
dona un gir de 90 graus i passa per la plaça de la Magdalena, la que he anat per veure l’església i torre mudèjar.
Tot seguit baixa al riu a l’altura del Pont de ferro,el del Pilar. És dels
carrers més importants de Saragossa. Passem per davant del palau Sastago o el
casino modernista.
I arribem a la plaça d’Espanya, de d’on s’inicià l’expansió urbanística. Està envoltat d’edificis amb historia i terrasses amb bon ambient.
Acabem en el carrer Jaime I on està el teatre principal inaugurat en 1799, va substituir el coliseu de comèdies on s’hi feia el teatre abans, perquè un incendi ho va arrasar. Es va dissenyar amb influència dels teatres italians.
I seguint el carrer Jaime I arribem a la Seu.
Saragossa m’ha agradat. De nit i de dia. El que he vist, que només és una xicoteta part. I em queda molt pendent. Em dol no poder anar al palau de l’alfajeria, que sé que m’agradarà. Està fora del casc antic i en esta ocasió no em dona temps. Tampoc he vist algunes esglésies que volia com la de san Pablo o san Gil representant el mudèjar aragonès. Tampoc he anat al parc gran Jose Antonio Labordeta.
Com
sempre dic, cal deixar coses a fer en els llocs per tenir excusa per tornar. Ho
faré. Saragossa està prop de casa.
QUADERN DE VIATGE,
SARAGOSSA I PIRINEU ARAGONÉS , estiu 2025
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada