Bé és pot dir, que Xixona és el municipi dolç, perquè és el bressol del torro en hivern i del gelat en estiu.
En Xixona passegem per alguns carrers iniciant el recorregut per la part alta. Hi està La torre de
Blai, de parets blanques, que originàriament seria un moli de vent.
I el castell de Xixona també conegut com la Torre Grossa, situat en un dels punts més elevats de la ciutat. La construcció del Castell de Torre Grossa es remunta als almohades, que el van edificar entre finals del segle XII i principis del segle XIII. Després de la conquesta cristiana del segle XIII, es va alçar el recinte principal i la muralla. Amb el pas dels anys s’anà deteriorant i, durant la Guerra de Successió, va ser assaltat per les tropes austriacistes que pràcticament el van destruir.
Seguim caminant per la part antiga i trobem altres monuments molt significatius. Són carrers estrets i revoltes costerudes. Esta part està deteriorada caldria millorar-la i convertir-la en un bonic passeig admirant Xixona des de les altures.
Mentre estem en el casc antic, en el que era el recinte medieval, passem per davant de l’Esglèsia gòtica de Santa Maria, l’església vella, possiblement de finals del segle XIII. Estava construïda de fusta i actualment només es conserva la portada. Diu la llegenda que va ser el mateix Jaume I qui va ordenar la seua construcció, ja que destaca el relleu del timpà, en el qual es pot veure la Mare de Déu flanquejada pel mateix rei. Molt a prop, i veiem de lluny, està l’Esglèsia arxiprestal de Nostra Senyora de l' Assumpció, d'estil renaixentista que es va construir entre finals del segle XVI i principis del XVII, encara que el seu altar major es va reconstruir en el segle XVIII després de ser destruït per un incendi. Destaca un aspecte en el seu campanar de pedra perquè esta coronat per un curiós capitell de teula verda i blanca.
Parem en el carrer principal i anem pels voltants de l’ajuntament per fer-nos un cafè.
Està clar que a Xixona se la pot qualificar de localitat dolça perquè es caracteritza pels seus dolços, massapans o xocolates i sobretot el torró, que té llarga tradició. En estiu és important també la indústria del gelat. Tot seguit anem al museu del torró, objectiu principal de la visita a Xixona en esta ocasió, per saber sobre la denominació d’origen torrons Xixona, (el blanet) i Alacant, (el dur). Al museu es conserven records de la família Sirvent Selfa fundadora de les marques El Lobo i 1880.
L’economia de Xixona també es basa en
l’agricultura de secà especialment l’ametler que és el que s’utilitza per al
torró xixonenc. A banda hi ha altres indústries importants que donen feina i
economia al poble. Visitem el Museu del Torró ubicat a la fàbrica de torrons 1880-el Lobo,
perquè volem saber-ho tot de l'elaboració d'un dels millors torrons i massapans
de la Comunitat Valenciana.
Diuen que ja en època dels grecs els esportistes menjaven un preparat similar per tenir energia. Segons informació històrica el torró de Xixona ja es feia en el segle XVI, es creu que els àrabs foren els encarregats d’introduir-lo en la localitat.
En primer lloc veiem un curt vídeo explicatiu sobre història i processos d’elaboració. Escolte una història que m’agrada: una llegenda d’amor. Diuen que un antic rei es casà amb una princesa d’origen escandinau que va patir depressió en allunyar-se de les seues terres gelades i blanques durant gran part de l’any. Patia d'enyorança per veure les nevades de la seua terra. El rei per a animar-la manà plantar ametlers per tot arreu per a que quan floriren semblara que hi havia neu. Que bonic, no us pareix? Continua la llegenda dient que amb tanta producció d’ametles no van tenir altra que idea distintes maneres de preparar-les, eixint així el torró d’Alacant.
Tot seguit fem una visita guiada de com es fa el torró en la fàbrica de manera indústrial, emprant molta maquinària, i la fem mirant a través de les finestres. Ho entenc. No cal molestar. Des de la part alta veiem els treballadors manipulant les màquines i com envasen el dolç i l’empaqueten. Desprès ja passem al museu.
El museu es creà en la dècada de 1960 per mostrar, en un principi els utensilis emprats per a fabricar el torró i que amb la modernització i evolució del sistema de treball anaven quedant obsolets. Amb el temps es replantejà eixa primera finalitat i ara hi podem trobar informació sobre el contexts històrics o la tecnologia emprada, així com panels informatius per realçar el valor del producte com a patrimoni cultural. En les sales podem veure tot allò dedicat a la comercialització del producte, hi ha mostres de publicitat i envasos. També veiem sobre els processos d’elaboració, aixi com sobre les matèries primes: sucre, mèl ametla i ous.
Xixona és la que ostenta el títol de l’origen del torró. Encara que es fa en altres parts d’Espanya en totes es relaciona amb el Nadal. Hi ha documentació històrica que diu que al segle XVI el rei Felip II tenia costum de consumir-lo en desembre. Segles després sorgiren les primeres fàbriques que començaven a produir-ne en setembre per a que el dolç de la Nadal estigues a punt. Fou un èxit que es conegué arreu del món.
Des del segle XIX moltes famílies de la zona s’hi dedicaren a la venda de torrons per tot arreu portant-los fins i tot casa a casa. Conforme anava fent-se popular anà optant-se per muntar tendes en pobles i ciutats.
Al final anem a la botiga per a la compra del producte.
Però no acabem amb els dolços...el final de la vista a
Xixona és en l’obrador Picó, Hijos de Manuel Picó, «El Turrón de Toda La
Vida».Tradición familiar” on ens conten la seua història que es remunta al
segle XVIII, l’any 1770. I ens expliquen com fan el torro de manera artesanal.
A banda, en una taula situada a l'entrada, hi ha més plats de torró preparats per a fer degustació...al costat de la botiga...,. Sincerament bé val que comprem alguna barra de torró, és una manera d’agrair l’explicació tan completa i ben feta del jove torroner descendent dels emprenedors Sirvent-Carbonell.
Continuarà amb la visita de les coves del Canelobre...
QUADERN DE VIATGE, OCTUBRE 2025 NAU GRAN XIXONA i
COVES DEL CANELOBRE
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada