Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dissabte, 17 de juny de 2017

POLÒNIA: GDANSK-II PART, seguim el passeig...

La ciutat és un maremagnum de colors i d'olors, de sabors i de gent.

Deixe la via real i el carrer Dluga, de moment. M'enfile pels carrers transversals i em trobe un inesperat maramgnum.

Els carrers estan de gom a gom de paradetes de menjar de tot tipus, cada zona dels voltants de la ciutat de Gdansk aporta la seua especialitat. També hi ha productes d’artesania. La ciutat és una barreja de colors i d'olors, de sabors i de gent. En un principi no sé molt bé la raó.




Només eixir del carrer principal, trobe l’edifici de l’arsenal que hui en dia és un centre comercial i una acadèmia de belles arts. Segueisc un planol que mire amb deteniment per no perdre'm. Vaig a soles.




I per cartells que llig en alguns llocs, m'adone quina és la festa que se celebra, és la fira de sant Domenech. 

I seguint el carrer arribe al mercat central. No té res d’especial però per arribar-hi he trobat les parades de la fira  amb molt de bullici i varietat.






Mire al planol i veig que hi ha una esglèsia a prop. Hi vaig, és l’església de Santa Maria, el major temple en rajola roja del món i el màxim exponent gòtic del Bàltic en la ciutat. Diuen que està construïda entre els segles XIV i XV, amb els rajols més grans d’Europa. L’interior és blanc contrastant amb el roig exterior.







El passeig el faig sempre al voltant de la via real, seguint carrers paral·lels i perpendiculars. Tot està a prop, alguns són carrers estrets com eren a l’època medieval. El tipus de residents ha canviat, actualment  són botigues i restaurants.

Hi ha molt per a mirar i per a comprar també. L’àmbar és el producte estrella, no hi ha botiga que no en tinga per a vendre, sobre tot al carrer Mariacka que és un dels més bonics que hi ha a Gdansk.

El carrer és exemple d’arquitectura típica de Gdansk amb estretes façanes ricament decorades. Antigamnet eren propietat de comerciants i orfebres. En l’actualitat continuen acollint joieiers i botigues de regals.




L’àmbar és una resina que eixia fa milions d’anys d'unes varietats de pins ja desaparegudes. Va haver uns escalfament i els arbres començaren a traure la resina que era tan liquida que s’escorria pels troncs, després va haver una congelació i la resina es solidificà formant l’àmbar. 

Etimològicament la paraula àmbar significa el que sura en el mar i és just on s’hi troba. El mar Bàltic és el major dipòsit del món d'esta resina i un dels de millor qualitat.



Viatjar ensenya. Jo pensava que l’àmbar era d’un color solament i estava equivocada.

Hi ha varietats que van des del groc, passant pel taronja, el roig, el blanc, el verd, fins a arribar al negre. Mai havia vist tant d’àmbar junt, hi ha botigues per tot arreu algunes peces són realment boniques, peces especials  amb insectes, plantes o llavors incrustats.

I a més a més m’he assabentat de totes les seues propietats, l'ambar no només servei com joia, té virtuts medicinals, propietats que contribueixen al benestar personal.

El àmbar és important a Polònia i més si cal a la ciutat, fins i tot l'estadi de futbol de la ciutat, es va construir donant-li forma arquitectonica com si fóra una gegantesca pedra d'àmbar.

Gdansk és a més a més d'una ciutat bonica i plena d'història, és interessant. El passeig continua... ara anem cap a la zona de les drassanes on estan les petjades de Walesa.

Per no barrejar conceptes, ho mostre a banda.

QUADERN DE VIATGE, estiu 2016, POLÒNIA


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada