Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dissabte, 10 de juny de 2017

POLÒNIA: GDANSK-I PART, la ciutat més gran del conjunt anomenat TRICIUDAD

Ciutat elegant, bressol de l’àmbar que en èpoques passades donà prosperitat, i bressol de les revoltes més recents que canviaren el panorama polític i social en molts països d’Europa.
Estic de ruta per Polònia. He visitat Cracòvia, la seua plaça, i els voltants de la plaçaWawel, el barri jueu, i del voltant els camps creats pels nazis i les mines de sal, he passat per la ciutat de Wroclaw i Poznan, també per Torun i hui arribem a esta ciutat que té el color i la llum d’estar banyada pel mar. Es el Bàltic qui la refresca cada dia i li dóna vida, perquè l’aire que arriba del nord necessàriament ha de ser nítid pur i clar.



Gdansk és una de les ciutats amb més història del Bàltic, que junt a Sopot i Gdynia, formen un conjunt que rep el nom de Trojimiasto, la ciutat triple o  triciutat, De les tres, Gdansk és la més important històricament parlant, es va fer rica amb l’àmbar i el blat.

Un graner.

Sobre la història de la ciutat hi ha textos especialitzats, no vaig a parar-me en detalls, prefereix parlar del que veig en l’actualitat. Només resumeisc dient que la capital de l' àmbar tingué un  passat conflictiu: va pertànyer a Prusia, va ser lliure fins 1939, és on començà la II guerra mundial i on es va cimentar la caiguda del sistema comunista.
Només posar peu en la ciutat endevine que és especial. I jo que pensava que havia vist ja tot el més bonic de Polonia! Estava equivocada. Diuen que competeix en bellesa amb Cracòvia, que lluiten per atraure visitants. 

Gdansk no sol incorporar-se en les visites al país perquè està situada al nord i els trajectes solen anar per la zona sud que també té el seu encant. Gdansk es deixa si hi ha temps, i és una errada perquè la ciutat es mereix una llarga passejada. Sortosament  és punt de parada dels creuers del Bàltic, que cada dia tenen més auge.

Vaixell creuer.

Els que si arribem ens meravellem perquè veiem que la ciutat ha sabut conservar, construir i reconstruir seguint models fidels o creant harmonia. Era una ciutat rica com ho demostren les nombroses cases i així s’han tornat a fer. M’agrada eixe interès per mantenir l’essència, de no oblidar com era. L’àmbar era la font de riquesa des dels inicis del segle XI, actualment eix més rentable comprar-lo de Rússia i en Gdansk es limiten a treballar-lo
El primer que veiem del  Gdansk antic és el riu Moltava. En este punt aconseguim unes precioses vistes que són com una postal.




Hi ha molts ponts i portes per accedir a la part històrica.



Destaca l’antiga porta grua del segle XV feta de rajola i fusta  que servia per a carregar i descarregar els vaixells. És el monument més característic de la ciutat perquè és la grua més gran dels ports medievals d’Europa. També va servir com porta d’entrada a la ciutat. A l’interior es pot veure com funcionava, és una gran roda de fusta que antigament operava amb la força humana. Va ser destruïda completament durant la guerra i fidelment reconstruïda.




Al riu també es veu el vaixell Soldek el primer construït després de la segona guerra mundial i una noria gegant, també es poden fer passejos pel riu.





Ha coincidit que hui és dia especial, se celebra sant Domench. És una de les grans festivitats de la ciutat en honor al sant. La festa dura tres setmanes i ocupa a més a més del moll i el pont, molts carrers de la ciutat. És una celebració que durant estes setmanes impregna la ciutat  de música, artesania, gastronomia i la gent, que ompli els carrers de bat a  bat.




El punt neuràlgic de la ciutat on anem és la Via real i el carrer Dluga.  Hi entrem per la porta verda del segle XVI.




Dóna gust passejar pel centre històric, encara que hi ha tanta  gent! Quede bocabadada per l’elegància que la Via Real té. Mire cada edifici, mire el conjunt, és una zona amb distinció, Tot està refet amb bon gust, algunes cases segon models fidels i altres segons creien deurien ser. Cadascuna és diferent, competeixen a veure quina es més bonica. Faig mil fotos al carrer...mirant una porta, mirant altra, a les façanes de la dreta, a les de l’esquerra... als nuvols i al sol...estig boja fent fotos perquè m'agrada tot.





La font de Neptuno és el punt on tothom para obligatoriament un moment. És símbol de la ciutat, data del segle XVII en honor a la vocació marítima i comercial de la ciutat. Duramt la segona guerra mundial fou desmantellada i amagada, i es tornà a col·locar l’any 1954.



Al la Via Real tambè està l’antic ajuntament que actualment és seu del museu d’història de la ciutat. Hi trobem la bascula antiga per a mesurar.




Faig un descans del passeig per recapitular totes les imatges que tinc al cap, és que hi ha tant! El sol em dona de cara, la música m’acompanya de fons. Hi ha molts musics que ofereixen varietals musicals insospitades. Hi ha espectables de carrer... hi ha alegria en l’ambient. Peró...hi ha massa gent. No es pot apreciar bé el carrer des de l’inici d’una porta fins l’altra. Llàstima!










Un escritor viatger de fama està firmant llibres, té una cua impresionant, no para de vendre i de firmar, del mati a la vesprada no ha parat. Ho puc corroborar, sempre que he passat tenia gent al voltant.
Traspasse la porta alta que és l'antiga torre de la presó, del segle XVII al XIX, hui en dia és museu de l’àmbar.








Quina meravella!
El passeig continua...hi ha més a veure... l'ambient festiu és especial i li dóna altre aire més divertit, més dinàmic.
Gdansk és una ciutat que val la pena visitar... seguirem el passeig en altre moment...perquè falta molt per mostrar.


QUADERN DE VIATGE, estiu 2016, POLÒNIA

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada