Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dissabte, 2 de juny de 2012

SICILIA: El volcà ETNA

M’atrauen els volcans. No sé què tenen que allà on vaig els busque...m’agrada fer les caminades d’accés trepitjant arena volcànica, m’agrada veure’ls imponents a prop meu... no pense en el perill, només gaudeisc de la bellesa que desprenen.



El volcà Etna de Sicília és el major volcà d’Europa i un dels més actius del planeta. Últimament ha tingut moltes erupcions importants. Té un perímetre al voltant de 200 km i una alçada de 3400m. Ha inspirat nombroses llegendes mitològiques i els antics navegants en veure el volcà creien haver arribat a l’infern o al principi de l’apocalipsi.

Al recinte on comprem el ticket per a la pujada hi ha un quadre que mostra el camí d’accés.

La pujada la fem a l’aguait, vigilants. Hem d’estar expectants als canvis de color del fum que en tot moment desprèn un dels craters més importants: si es torna negre i no és espès...alerta s’ha de fugir immediatament.

Per accedir al volcà, primer en bus, anem fins els 2000 metres. Hi estan els telefèrics. També es pot fer a peu, però...ho deixem per a altra ocasió, qui sap?

Hi ha els qui emprenen el camí a peu...pocs, perquè no és fàcil la pujada. Nosaltres utilitzem un vehicle que ens facilita l’accés del primer tram. Ja hi haurà temps de caminar quan estem dalt!

En este camí d’accés al cim s’hi pot apreciar el corrent de lava, que per on passava cremava i s’hi quedava i ara solidificat té forma de roca. Per on no passava, els arbres i la vegetació continuen. Quan trobem a les roques de lava vegetació significa que la lava és més antiga i li ha donat temps de créixer plantes baixes. Estes coses se saben preguntant, si no es pregunta no se sap. I saber ajuda a assaborir més el que es veu.

De camí ja comencem a veure senyals del pas de la lava per la zona.

Amb el telefèric pugem al segon tram de la muntanya del volcà on uns vehicles tot terreny ens deixen més amunt, quasi fins la mateixa boca d’un dels cràters.

De nou agafem vehicle per avançar i pujar el més aviat possible. Esta vegada el transport és un tekefèric.

El camí amb els vehicles resulta ja emocionant per les vistes que ens envolten, un dels cràters fa explosions de tant en tant. Però a mi no em dóna por, si la gent local no en té, per què haurem de tenir-ne nosaltres? Diuen que este volcà no és tan perillós com poden ser altres perquè actualment se sap com controlar i desviar la lava que a més té l’avantatge d’avançar molt espai i gelar-se molt ràpidament. Tanmateix en qualsevol moment pot fer una erupció. Este volcà solta lava sovint...qui sap? no sé...

Ja estem dalt. Les explosions del cràter causen respecte.

Una vegada dalt la vista és espectacular.

Del crater eixen continues fumeroles...els trons són atemoridors....però no fem cas, ens fiem dels experts que no veuen perill.

Em sorprèn un detall que observe en arribar, s’hi veuen moltes marietes. I em sorprèn perquè en són moltes...totes menudetes, rogetes...donant una nota de color a la monotonia cromàtica de l’arena. Segons Pietro, el guia alpí expert que ens condueix per les sendes adequades per vorejar els cràters sense perill, hi ha uns mesos en concret en primavera-estiu en els quals la caccholina, com s’anomena en italià, hi troba les condicions atmosfèriques perfectes per la reproducció. Així que esta és l’explicació, les marietes estan a l’Etna per “fer l’amore”, com diu amb picardia Pietro.

Amb Pietro, sempre vigilant el nostre controlat deambular, seguim un camí trepitjant la lava que està molt calenta. El guia no ens perd de vista per a evitar alguna imprudència per part d’algun del grup que podria portar un disgust. El passeig malgrat el calor és agradable, ens acompanya un vent un poc gelat que després de tants dies de calor s’agraeix. Este passeig només es pot fer a l’estiu perquè en hivern està nevat. És quan és el moment d’agafar els esquis i esquiar. És per això que hi ha telefèrics per facilitar la pujada en hivern .

No sé què tenen els volcans...són imatges que atrauen i mai s'obliden. Sembla un paisatge lunar.

En este moment quan estic escrivint, en un breu descans de la caminada vorejant cràters, vull descriure el que tinc davant meu: és un paisatge semblant a la lluna, muntanyes de roca volcànica negra i de pols, de vegades roja pel sofre acumulat per les distintes erupcions. Vull descriure el que estic escoltant: explosions reiterades des del cràter més gran. És realment emocionant i encisador.

Fem un passeig i trobem altres cráter amb fumeroles actives.La terra està calenta. La verita tés que mai se sap quan será el momento que tota l’ebullició eisca.

Veig a Pietro excessivament preocupat mirant en tot moment el fum...ell no diu res, clar! El que no ha de fer és espantar. Imagine que ja tindran previst el pla de fugida ràpida...si ve el cas...cert que no em preocupa...malgrat sentir retronar les entranyes del volcà.

Jo no em preocupe del perill si els experts que m’envolten no el veuen...tanmateix hi ha moments que veidg a Pietro, el guia de muntanya que ens acompanya mirant tothora elñ crater principal que estyà rexplossionant molt amb sorolls ensordidors. 

En este ratet que li dedique a plasmar el que veig, puc dir de nou que no em canse, i segur que no em cansaré, de veure volcans. Perquè malgrat semblar iguals, cadascú té elements que el fan diferent i especial. En l’Etna la caccholina, és l’ingredient que li dona un toc de vida enmig de l’aridesa de pedres i arena, un toc diferent que mai havia vist en altres volcans o al menys no me n’havia adonat.


QUADERN DE VIATGE: SICILIA 2007

De l’Etna em vaig emportar de record arena volcànica, amb el permís del vigilant Pietro que em deixà agafar-la només d’una part en concret de la pujada. Fins i tot m’indicà el millor lloc per aconseguir varietat cromàtica. També vaig comprar una pedra d’ametista i una polsera de basalt. Ah! I una marieta imant que m’agradà i que em farà recordar on van a reproduir-se les marietes sicilianes.

El dia de tornada, camí de Catània, en passar pel volcà observàrem el fum negre alarmant d’un moviment intern que es va fer evident als dies següents. La cara de Pietro ho avisava...els sorolls que en aquell moment emetia no eren els usuals, ja anunciaven un aviat despertar.

Fa unes setmanes, una vegada més l'Etna esclatà. Les imatges quan un volcà està en erupció són sempre esgarrifoses alhora que magnètiques. Mireu i jutgeu vosaltres.



Este power mostra l'efecte devastador i alhora encisador que provocà l'erupció de l'Etna. No especifica de quin any en concret és. Malauradament tampoc posa el nom del fotograf autor de les fotos ni qui ha preparat el power i la difós per la xarxa. L'autor de les fotos i del muntatge es mereix una felicitació per l'espectacularitat plasmada. 



REFLEXIONS POSTERIORS sobre SICILIA 2007

Cap comentari:

Publica un comentari