RESSENYA LITERÀRIA:DESPRÉS DEL SALT de Natalia Gisbert

 

DESPRÉS DEL  SALT

Natalia Gisbert

 

No tot el que llig ho ressenye, hi ha llibres que per diverses raons ben diferents en cada llibre, no ho faig, tal volta malgrat agradar-me, no em motiva a escriure sobre el que he llegit, tal volta no m’ha agradat i no vull recomanar-lo, tal volta no el veig adient per a esta secció del blog...hi ha mil raons que justifiquen que ho faça o que no ho faça.

En esta ocasió vull fer-ho perquè vull deixar constància d‘una autora valenciana que m’ha sorprès. Considere que sap escriure molt bé, sap crear trama, sap captar lectors. Parle de l’alcoiana Natalia Gisbert, de la que fa temps vaig llegir la novel·la negra “Vi i veritat”, i no vaig ressenyar el llibre. No recorde la raó, segurament tindria el cap en altre tema o no em captà suficientment l’atenció. Però esta vegada no vull deixar passar l’ocasió de ressenyar “Després del salt” també novel·la negra com la primera de l’autora, que m’ha semblant ben feta i intrigant.

Després de llegir una entrevista de Natalia Gisbert he sabut que es metgessa de professió i treballa de pedriatra, però primer va estudiar psicologia. D’ahí que treballe tan bé els personatges . També diu que escriu i llig des de menuda, la qual cosa significa que l’escriptura la porta a les venes. Alhora confessa la seua afició a Joël Dicker, l’autor suís famós per les seues novel·les carregades de  misteri, de girs inesperats. També diu que li agrda Agatha Christie , una mestra de la intrga

Natalia ha seguit el gènere dels seus ídols escriptors i el resultat ha estat fantàstic, al meu parer, clar. Sempre dic que les meues opinions són subjectives. Però tothom ha d’estar d’acord en que Natalia ha escrit una novel·la ben filada, amb llenguatge senzill i clar. La senzillesa per a mi és un punt a favor perquè encara que semble una contradicció, de vegades és complicat escriure amb idees concentrades sense palla, de manera clara amb un llenguatge assequible per a tothom.

A més, Natalia empra sovint la primera persona el que fa que el lector se senta molt a prop. Situa l’acció en Alcoi, en un escenari que conec, Alcoi i El Salt, que  és una cascada de més de 70 metres que eix al Barxell amb les pluges intenses. La novel·la comença en dies de pluja i mentre jo llegia plovia. Este fet ha ajudat a sentir-me identificada.

Esta novel·la psicològica en el que res és el que sembla, s’inicia amb un suïcidi i  amb una prova suposadament clara que demostra que en lloc de suïcidi és un assassinat.

El tema de la salut mental està present. també el de la solitud en moments importants. I la protagonista , Júlia, és una dona que va evolucionat segon avança la novel·la , les circumstancies l’obliguen a fer-ho. És es un personatge profund, humà, creïble, que desperta emocions i això s’aconsegueix quan el personatge està ben treballat.

No és un novel·la lineal. Va avant i enrere en el temps, i empra dos narradors diferents. Per a mi això enriqueix i no destorba, com pensa molta gent. Eixos salts en el temps obliguen al lector a estar atent a la lectura i no perdre el fil, a estar planament concentrat per entendre el què passa,  per què passa i fer possibles deduccions del què va a passar.

És suïcidi? És assassinat? Haureu de llegir el llibre fins el final. Es llig d’una tirada o dos...perquè la lectura és absorbent ,atrapa. Hi ha gent que sembla dolenta que no ho és. No hi gent bona o roina. les circumstàncies marquen els fets, el passat condiciona... i no hem de jutjar sense saber. Hi ha secrets amagats, traumes no superats, amors clandestins... No done més pistes, solament que tot està tractat amb intel·ligència, amb imaginació, amb cura... Natalia és una apassionada de l’escriptura i eixa calor, eixa passió es nota en cada paraula escrita.

I m’agrada que la novel·la estiga escrita en valencià, la seua llengua, la meua. Una llengua preciosa que hem de valorar llegint més, emprant-la més, demostrant i proclant l’estima.

Esta novel·la ha rebut el premi Enric Valor 2024 i encara que no sóc molt partidària dels certàmens literaris, em sembla molt merescut perquè de manera magistral aconsegueix fer reflexionar i alhora emocionar.