RESSENYA LITERÀRIA: NASCUTS DE FANG de Victor Labrado

 

NASCUTS DE FANG

Victor Labrado

 

“Nascuts del fang” de Victor Labrado, professor, filòleg i escriptor de Sueca, és una novel·la de no ficció. No inventa, no imagina. El que conta, el que descriu, passà.

La novel·la fou premi de Novel·la Ciutat d’Alzira 2023.

Amb “Nascuts del fang” coneixem un món que ha desaparegut, el de la marjal que envolta l’Albufera a meitat del segle XX, una realitat passada que fou molt important per definir-nos com a poble, un món que l’autor té a prop i que volia mostrar per ser tan particular. I coneixem una part de la història que ajuda entendre l’actual, coneixem feines que ja no es fan com abans, coneixem personalitats i els seus comportaments, maneres de viure, de vestir, de fer i de en pensar. També coneixem maneres de parlar, un llenguatge que a poc a poc queda en desús perquè l’ofici i l’època ha canviat. Amb “Nascuts del fang ens emocionem simplement sabent la vida dels protagonistes en un lloc que no és el mateix que el de la majoria, sabent els secrets familiars i les relacions entre propietaris i jornalers, ens emocionem llegint com va passant la vida.

També veiem com d’important era la figura paterna per aprendre, no només l’ofici que generalment s’heretava, sinó tot. El pare de Ramonet, en este cas, és llaurador, jornaler, regador, pescador i procurador de dues germanes, les senyoretes de València. I així Ramonet escoltant i veient el pare aprèn entre altres coses  a fer arròs, anar a perxa per dalt de l’aigua a traure anguiles de les sèquies...Ramonet és el testimoni fidel de l’ultima generació nascuda a la marjal que va canviant i que ja es veu que no durarà. El mateix Ramonet no segueix les petjades del pare i estudia.

I parlant d’anguiles, en el relat cobren protagonisme, se’n parla sovint sobre el paper que juguen en la vida als aiguamolls. Fa uns anys vaig visitar El Palmar i vaig fer el trajecte en barca, el que se sol fer actualment per als curiosos visitants i turistes. Recorde que vaig entrar a la llotja on hi havia anguiles... unes més grans i altres de grandària menor. Era curiós veure les com es movien tan ràpidament, tant que quasi no em deixaren fer-los foto...s’escapaven al meu objectiu... per sort hi havia moltes. I en qüestió de menjar-ne sempre m’he negat a tastar-ne perquè em semblen serps...manies...ho sé.

El llibre està ben escrit. L’estil és acurat. I hi ha molta informació. L’autor ha explicat que no ha calgut molta documentació complementària perquè ha disposat d’una font oral que ho sabia tot. La font porta per nom Ramonet. I a mi m’agrada saber que va existir el personatge  i que esta és la seua biografia novel·lada, que tot el que conte Labrado siga  real,  que els personatges siguen verídics. Per a mi, dona mèrit al relat perquè és novel·la realitat. Pense que és important donar la veu a persones que no han tingut l’oportunitat de parlar i que és important que ens conte sobre la vida de supervivència dependent de la terra. No és postguerra, eixos anys queden enrere, però a la dècada de 1950 costa viure a la marjal, s’havia de treballar dur fent el que fora, fins i tot caçar granotes, per a anar passant cada dia. És un temps on hi ha diferencia social i a la novel·la queda reflectida, temps en els quals els qui tenen  terra viuen millor, els jornalers no tant.

Veig un encert que l’autor escriga des de la perspectiva de Ramonet, des de menut quan tenia 6 anys fins que creix,  60 anys després perquè s’aprecia com la mirada canvia amb el temps. I és que 60 en són molts anys. Anem veient el procés des de la dècada de 1950 fins a la dècada de 1980: primer la innocència, després el despertar i al final com Ramonet va madurant. La vida va passant i la seua mirada canvia. I també veig un encert i trobe valuosa la novel·la perquè contribueix a que no es perda un estil de vida. I ho fa de manera didàctica, ajudant així a que les noves generacions sapiguen sobre la dura vida als aiguamolls.

No puc tancar la ressenya sense fer menció a Blasco Ibañez que en el seu temps va escriure sobre la vida a l’Albufera en la novel·la “Cañas y Barro”. Era 1902 quan publicà l’obra. Llegir el llibre de Victor Labrado m’ha recordat la novel·la de principi de segle de la que també es va fer una sèrie de televisió. Llegint sobre Ramonet, he pensat amb la família de pescadors que mostra Blasco ibañez, los Palomas, reconvertits en arrossers per necessitat adaptant-se al canvis socials, i com Blasco Ibañez retrata les relacions personals entre la família i la resta de veïnat.

La novel·la “Cañas i barro”  fou un èxit que va mostrar al món la singularitat de la zona, espere que “Nascuts del fang” de la mateixa tinga el ressò del seu company lletraferit de principi de segle XX. Podem dir que ambdues novel·les es complementen mostrant dues èpoques diferents: Blasco Ibañez retrata el procés de transformació que pateix la Albufera a finals del segle XIX i Labrado mostra el mateix però a meitat del segle XX. Així que per conèixer les maneres de ser i fer a l’Albufera, llegir les dues novel·les, una rere l’altra és un bon consell.