Un pla diferent divertit, singular, didàctic...és una experiència subterrània única.
I quines excursions més interessants organitzen a la Nau Gran de la universitat de València Ontinyent! Després d’haver gaudit passejant per la població de Culla i admirar la vella carrasca mil·lenària, anem a visitar les úniques mines que es poden entrar de la Comunitat Valenciana. Són de ferro i estan situades entre la Torre d'en Besora i Culla. Van funcionar principalment entre les dècades de 1940 i 1960 i des de l'any 2011, estan obertes al públic, però no per traure profit dels minerals sinó turísticament. Ara som curiosos viatgers i turistes els que entrem i no miners. La rehabilitació de les dues mines s'hi va realitzar amb fons públics.
Arribem al punt inicial, en la Torre d'en Besora. Fem una primera ullada al lloc mentres escoltem la guia. Hem de seguir les seues indicacions i el primer que fem és posar-nos un casc per protegir-nos. I cert que fa falta.
Tot seguit pugem al trenet que hem vist només entrar aparcat en la cotxera que connecta les dues mines, i ens du a la primera, Victoria, que pertany al terme municipal de Culla. La mina Victoria disposa d'una extensa xarxa de túnels d'on s'extreia gran part del mineral ric en ferro i ocre. De les sis mines que formen tot l’entramat miner només hi ha obertes dues, esta i Esperanza que veurem després. El recorregut, fa el trajecte exterior tot vorejant el paratge natural de La Fontanella.
Arribem a les portes de la mina i entrem.Una vegada dins, la visita comença amb un vídeo on es veuen i s’escolten testimonis d'antics miners que descriuen en primera persona com era la seua vida i el seu treball a l'interior de les mines i quins artefactes feien servir. De fet, algunes d'estes eines originals estan exposades i les veiem al llarg del recorregut. L'extracció es feia de manera purament manual i artesanal. Els miners utilitzaven pics, martells pneumàtics rudimentaris i explosius per a arrancar el mineral de ferro de les parets. Les condicions eren extremes. Els miners treballaven a les fosques, amb llums de carbur, com el que veiem penjat en un moment del trajecte, i sense ventilació mecànica més enllà dels pous naturals dissenyats expressament per a la circulació de l'aire i l'accés de materials. I a més del treball d’extracció del mineral havien d’apuntalar murs...Si ja és dur traure el mineral també ho és haver de vetllar per la seguretat apuntalant murs. Hi ha molts fets pedra sobre pedra, en alguns hi ha fustes que en notar el moviment previ de terra a un enderrocament, cruixia i avisava al miner del perill imminent.
El vídeo, al llarg de la visita, es complementa amb una molt bona explicació de la guia que conta amb passió i saviesa el funcionament, les tècniques d'extracció i les dures condicions de treball d'aquella època. Caminem posant atenció on col·loquem els peus i el cap. El casc fa la seua funció en més d'una ocasió. Avancem per diverses galeries on trobem elements explicatius i hologrames que faciliten la comprensió de la seua història. Al principi anem per camí més ben condicionat, quan més endinsem el terreny no és tan ferm.
A més, la part històrica de la visita, es veu enriquida en poder contemplar també les formacions naturals pròpies de l'interior de la muntanya, com les estalactites, els pous d'aigua i l'aparició de les arrels de les plantes que es troben a la superfície.
Eisc emocionada de la mina per tot el que ens han contat i per ser conscient clarament de la dura vida del treball miner.
Agafem el trenet i tornem al punt inicial, d’on hem eixit perquè és on està la mina Esperanza al terme de Torre d’En Besora.
A la porta de la mina hi ha un polvorí on es guardava la pólvora. Era més segur guardar este material tan perillós fora de la mina que no dins.
La mina Esperanza és una cova natural, no s’ha fet a base de pic i pala i pólvora i és més espaiosa. I pense el mateix que he pensat visitant l’altra: que dur seria treballar en la mina...! Després de tindre fragmentat el material, este s'introduïa manualment en vagonetes que circulaven per vies estretes de ferro. Les vagonetes eren arrossegades pels propis miners o per animals fins a l'exterior de la mina.
Sovint veiem als murs de la roca vetes de colors diferents que són els diferents minerals que s’extreien. També veiem molsa amb un intens color verd. La bellesa de la naturalesa està patent.
Hi ha un pou d’extracció per fer cates. M’assome per veure la profunditat...Mare meua! I pensar que era el miner el que el feia a base de pic i pala...i m’imagine el miner dins...quina claustrofòbia!. Molt dur! La primera feina era fer una investigació geològica. Tot seguit s’hi construïa una torre anomenada castellet sobre el terreny i s'instal·len sistemes d'izatge per transportar el personal i treure la roca. Al fons del pou, es perforaven forats i s'omplien amb explosius. Per evitar esfonssaments, les parets acabades d'excavar es consolidaven immediatament amb pedra.
El material extret s'emmagatzemava a l'exterior i posteriorment es transportava fins als Alts Forns de Sagunt per a la seua fosa i transformació en acer.
Eixim. Ha passat una hora i mitja des que hem començat la visita. Realment és molt completa. Jo particularment m’he quedat contenta per tot el que he aprés sobre el món miner. els meus companys també. Ens acomiadem mirant el paratge natural de la Fontanella, estem a uns 800 metres d'altitud i hi ha unes magnífiques vistes panoràmiques de la comarca de l’Alt Maestrat. I a més a més, hem tingut molta sort en l’oratge, ni fred ni calor, i uns núvols al cel molt suggerents, dels que fan volar la imaginació pensant quines formes tenen. Sense dubte ha estat una experiència singular i divertida. Tota una aventura molt recomanable, que a més a més també es pot gaudir en familia.
QUADERN DE VIATGE, VIATGE CULLA, MAIG 2026
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada