Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dissabte, 4 de gener de 2014

BOLONYA (ITÀLIA): La piazza Maggiore i el que l’envolta.

La piazza Maggiore és el punt de concentració dels bolonyesos, els del passat i els actuals, on feren, i fan, la seua “passeggiata”.


Parlar de piazza Maggiore de Bolonya és nomenar el punt on els bolonyesos van cada vesprada a fer la seua “passeggiata”, és una de les places més grans i antigues d’Itàlia. Val la pena parar l’atenció en les meravelles arquitectòniques i històries que guarda.

Era lloc on s’hi feien tornejos de cavallers, jocs i espectacles, fins fa només un segle també acollia un mercat. Tanque els ulls i m’ho imagine, no puc evitar transportar-me al passat.

A un costat està la basílica de sant Petroni.


Començaren la seua construcció a l’any 1390 i pretenia ser la més gran del món cristià, per la qual cosa s’enderrocaren moltes cases dels voltants. Els treballs s’acabaren en 1659 i el projecte inicial es reduí per ser massa costós, així i tot era una de les més grans del món, amb 130 metres de longitud, 58 metres d’amplària i 58 metres d’altura des de les voltes centrals i 51 metres de la façana. La façana també quedà incompleta. En este moment, quan la tinc davant, estan restaurant-la i malauradament està parcialment amagada darrere una tela decorada.

La basílica San Petronio, important monument de la ciutat.
L’interior és gòtic amb tres naus sobre deu columnes. Però especialment em fascina un rellotge solar, “la meridiana”, que hi ha al terra i que figura com un dels més llargs del món. Més que un rellotge és un calendari. No ens deixen fer fotos però nosaltres en fem unes clandestines perquè és massa la temptació, així que, malgrat el vigilant que ja ens ha avisat en més d'una ocasió, ens deixem portar per la veu interior que ens diu que ens fem les sordes i apretem el botó de la camara menuda que passa més desapercebuda. I és que em resulta molt curiós este rellotge, o calendari, tan inusual.

A l'interior de la basílica està el calendari solar conegut com "La Meridiana"

Eixint de la basílica, a l’esquerra, està el Palau del notai, el gremi de notaris era molt influent durant l’edat mitjana. S’identifica per les sis finestres.

Palau del Notai

Donant l’esquena a San Petroni està el Palau del Podestà i el Palau Re Enzo, sota els quals es creua el voltone de Podestà. L’edifici es va començar a edificar al segle XIII junt a la mateixa plaça, però el projecte inicial mai va acabar i és per eixe motiu que no té cornisa ni merlets com la resta de palaus. Els suports del pòrtic estan decorats amb més de tres mil rosetons menuts esculpits cadascú amb diferent decoració. Sobre les arcades del pòrtic s’obri la balconada des de la qual es feien públiques les decisions del govern i s’executaven les sentències.

Palau del Podestá

El Voltone del Podestà, va ser, en temps passats, un dels llocs més animats per la presència del mercat. Sota el Voltone s’executaven sentències capitals. L’encreuament del voltone, just on estan les quatres estàtues de quatre sants venerats, s’hi produeix un fet estrany. Si ens apropem a un cantó i parlem en veu baixa podem ser escultats per la persona que s’hi troba al cantó oposat. Curiós comprovar-ho, cert. En este creuament s’erigeix la torre dell’arengo visible des del centre de la plaça. La gran campana data de 1453 i va ser instal•lada per avisar la població dels moments de perill.

Part d'entrada al punt on es fa l'encreuament del voltone
Adossat al palau del Podestá està el palau Re Enzo.
El palau Re Enzo està adossat a l’anterior, encara que va ser destinat en un principi per a seu d’ajuntament, al final  va acabar sent presó, una presó especial per al rei Enzo, rei de Sardenya que va ser empresonat en la batalla de Fossalta l’any 1249. Re Enzo va ser tractat de manera privilegiada, disposava fins i tot, d’una xicoteta cort reial. Tenia el que volia però de portes endins, i eixa falta de llibertat va fer que intentara fugir en algunes ocasions Diuen que les dones més elegants discutien per guanyar-se’l, per conquistar la seua estima i el seu llit. Era molt benvolgut, fins i tot diu la historia que dels amors amb una bolonyesa va nàixer la dinastia dels Bentivoglio. Cert que era un presoner especial apreciat per la bona societat local. Però no era prou,  al príncep li faltava la llibertat desitjada. Hi va estar vint-i-dos anys tancat.

Palau Re Enzo
A la plaçoleta Re Enzo hi ha un lloc molt agradable per passar un temps mirant passar la gent mentres bevem una cervesa o un café. Hi ha tres llocs sota el pòrtic, però el que porta per nom La linea és el que més ens agrada, té sempre molt bon ambient i els preus estan dins de la normalitat.

I en este raconet tan ple d'història passem moltes hores...
El Palau del Comune, palau accursio o delle biade és l’actual ajuntament. Hi ha una torre on antigament hi havia un rellotge però al segle XVIII es va substituir l’existent per l’actual.

Pati interior del Palau del Comune
Encara estem a la plaça principal: el palau del Comune

I també està el Palau Banchi, d’on parteix el pòrtic més famós, el de Pavaglionei,  sota el qual estan les botigues més exclusives de Bolonya, eixes que els preus espanten només donar una ràpida ullada perquè totes tenen tres xifres o més. El palau tanca el costat oriental de la plaça. En realitat no es tracta d’un palau sinó d’una façana d’unió per a donar-li elegància a la plaça.

Piazza Maggiore, mirem per on mirem, tot és monumental i elegant.

La plaça la fotografiem a totes les hores i per tots els costats, hi passem moltes hores S’hi està tan bé, i simplement fem el que tothom fa. És costum seure al terra en una espècie de plataforma- tarima elevada un pam que està enmig de la plaça. És costum i a tothora es veu gent, uns a l’escaló, altres enmig, uns llegint, altres escoltant, altres descansant amb la bicicleta al costat, altres escoltant  música i altres amb colla d’amics xerrant. Sobre tot és a la vesprada- nit quan més gent jove hi ha, la més adulta, i possiblement més adinerada, seu als cafès que envolten la plaça, sota els pòrtics que tanta història han vist passar.

Piazza Maggiore
La gent jove també s’hi concentra a la plaça Neptuno, tot just al costat. La font de Piazza Neptuno, coneguda com "la del gegant", és un dels monuments més famosos de la ciutat. Hi ha quatre inscripcions que diuen: Construïda per adornar, construïda per a ús dels ciutadans, construïda amb diners públics i la data 1564, encara que la font no es va acabar fins dos anys després. S’ha de ressaltar l’ús pràctic de la font en temps passats donat que servia per extraure aigua amb ajuda d’uns aiguadors que estaven tothora al costat i portaven l’aigua a les cases a canvi d’una xicoteta compensació econòmica. El monument s’ha desmuntat en varies ocasions per restaurar-lo o protegir-lo de les guerres. Per construir la plaça on s’hi troba van haver d’enderrocar xicotets edificis existents.

Adossada a la piazza Maggiore està la pizza Neptuno.
La font de Neptuno

És matí, sortosament la font no la tapa cap persona. Generalment és lloc on s'hi concentra molta gent.
L'ambient canvia quan arriba la vesprada. Hi ha sempre gent asseguda al seu voltant.
La font de Neptuno.
L’edifici de la bossa el vegem cada dia, només acabem de recórrer l’avinguda la Independenza ens entropessem amb ell, és el trajecte que  fem sempre. Té la paret lateral a la via Hugo Bassi un carrer exemple d’urbanisme del XX amb edificis imponents i façanes modernistes. Mirant l’edifici de la bossa, Salaborsa, per fora no ens podem imaginar que és un lloc multimèdia art deco, biblioteca, saló d’actes i al terra es poden veure a traves d’un cristall unes ruïnes romanes. Antigament este edifici del segle XVIII era el centre de la vida econòmica perquè era la bossa de comerç.

Façana de l'edifici de la Bolsa.

Interior de la Bolsa.

Vestigis romans al subsol, que es poden veure a traves d'un cristall al terra.

Lateral de l'edifici de la Bolsa al carrer Hugo Bassi. Al fons es veu una de les dos torres.
I fins ací este apartat dedicat al punt neuràlgic de la ciutat, després d'haver-vos mostrat una primera mirada i abans de fer la passejada completa de tota la ciutat racó a racó, detall a detall.

QUADERN DE VIATGE, estiu 2013:  ITÀLIA, BOLONYA




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada