RESSENYA de cine: PARAISO: AMOR

Paraiso: AMOR

Ulrich Seidl

Paraiso AMOR pertany a una trilogia, és la primera de les pel•lícules, la completen Paraisó FE i Paraiso ESPERANZA, i  les protagonistes són tres dones membres de la mateixa família que van de vacances per separat.

Paraiso AMOR és una pel•lícula impactant en contingut i en forma. Tracta el tema del turisme sexual des de la vessant femenina, que és la menys coneguda. Visitant països com Tailàndia , jo mateixa he vist a Pattaya eixe comerç carnal que tan bé tracta esta pel•lícula, però és l’home el qui busca i és allà on troba, de la mateixa manera que passa a Cuba. A la ciutat costanera de Pattaya vaig veure com les joves, quasi xiquetes són acompanyants sexuals dels madurs que cobreixen totes les seues despeses mentre dura l’estada al paradís sexual.

Jo diria que esta pel•lícula, Paraiso AMOR, és una oda a la desesperació tractada des de dos vessants.

Primer està la desesperació de Teresa, que és una dona austríaca de 50 anys, o més, i ama de casa, que viatja de vacances a les platges de Kenia com turista sexual i ho té ben clar. Sap on va i el que vol trobar. Encara que al principi en una conversa amb altra dona que comparteix amb ella hotel i edat generacional, sembla que va “simplement a mirar i que no podrà anar més enllà”, però esta amiga li dóna lliçons i al final resulta ser l’alumna més avantatjada.

El país rep cada any nombroses turistes, dones, catalogades com les Sugar Mama que volen satisfer demandes sexuals que a casa seua no poden trobar. Potser Teresa siga prototip d’un grup de dones, però no crec que represente a la majoria, perquè la Teresa de la pel•lícula és increïblement ingènua i està increïblement desesperada. L’espectador presencia de manera impassible la degradació humana, com cau i torna a caure, i jo, que sóc dona, mirant tanta caiguda no entenc com continua i continua cometent les mateixes errades. Com pot pensar Teresa que l’amor dels joves de platja, els beach-boy, és real? Com pot pensar que en eixe paradís creat a consciència el pot trobar? Com no veu que tot és un negoci i que per molt que s’entossude no van a mirar-la als ulls i a l’ànima com ella vol?

També és cert que no hi ha més cec que el que no vol veure. I en este cas, fins i tot quan ja veu coses que no li agraden encara continua tancant els ulls perquè li interessa no veure-les. I al final en l’intercanvi plaer-diners, troba tendresa on no existeix perquè urgentment la necessita. Per això li pose a la Teresa el qualificatiu de desesperada, perquè ho demostra buscant una falsa felicitat i estima i s'hi conforma.

I després estan els altres desesperats, els joves negres, que trauen profit del valor sexual en el mercat que té el color de la pell negra. Són subtils i no demanen diners directament, saben fer molt bé el seu paper de jove acompanyant sexual i cobreixen les "Sugar mami" de mentides camuflades entre carícies fictícies i paraules afalagadores. I la desesperació porta a suportar l’explotació i en este cas Teresa representa la part blanca occidental que tot ho pot comprar i dominar en la part negra africana.

Hi ha escenes magistrals i molt significatives.

El primer dia en arribar a l’hotel, a Teresa li apareix un mico al balcó de l’habitació i ella li dona de menjar per a poder fer-li una foto, el primer mico s’escapa però arriba altre i després altre més, i ella no aconsegueix l’objectiu que es quede quiet un moment. Pense que esta escena és premonitòria amb el que li passa després amb els xicots de platja, ella va donant i donant però no rep exactament la compensació desitjada. El mico també pot ser metàfora de com tracta els amants, com si foren micos que han d’imitar,  explicant-los pas a pas tot el que han de fer en els seus tractes carnals.

Altres imatges reveladores són la dels turistes prenent el sol a les gandules i els joves, com estàtues, mirant, esperant, a veure quina de totes caurà a les seues xarxes.

I realment impactant i degradant és l’episodi quan el grup d’amigues de la Teresa li regalen un striper pel seu aniversari, l’estriper no cobreix les expectatives front un assetjament tremend, en el que acaben per sortejar-se’l. Són escenes que desperten tristor de com es pot arribar a ser tan explotador i com es pot ser tan explotat.

És una pel•lícula que busca la comicitat en el melodrama, és cruel, violenta i de vegades incomoda, la posada en escena és tremendament realista, sense escatimar en escenes on els cossos nus apareixen contínuament, barrejant els negres perfectament esculpits d’ells amb i el de la protagonista Teresa o els de les amigues, totes elles ben lluny de ser perfectes físicament.

En quan a l'actuació, l’actriu  que interpreta la Teresa es mereix totes les ovacions, no es fàcil mostrar-se en la major par de la pel•lícula nueta o quasi nueta, no és fàcil quan no es té “un cos deu” que és el que en totes les pel•lícules sempre es mostra. I la seua actuació és perfecta, passant del riure al plor, de la felicitat al desengany, tanmateix si el personatge de Teresa buscava l’empatia, en mi no l’ha trobada, jo que presumeisc de ser empàtica per excel•lència,  perquè el seu paper, demostrant tanta ignorància no l’acabe d’entendre, ni siquiera pensant que tal volta en el fondo el que busca és explotar el més dèbil perquè ella mateixa se sent explotada.