Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dissabte, 1 de febrer de 2014

SICÍLIA: SIRACUSA, ORTIGUIA, SEGESTA, seguint les petjades del passat-1

Hi ha qui diu que les ruïnes no són més que un grapat de pedres...i pedres són... però... de les que parlen.

Visitar Sicília és anar al passat, és trobar per tot arreu història i art.

Aquell any, en el nostre viatge a Sicília, la finalitat no era anar de sol i platja. Encara que el sol va ser company de viatge...però dels companys no tan desitjats, dels que no vols portar sempre al costat.  I és que recorde que eixe company inseparable, el sol, pegava  de valent, no solament visitant les ruïnes clàssiques, sinò durant tot el trajecte recorrent el país. A més a més el seu aliat, el vent del siroco, contribuïa més a la xafogor apegalosa que per moments era insuportable. 

En primer lloc visitàrem Siracusa i Ortiguia. 

Del teatre grec de SIRACUSA quedava ben poc. En temps de Carles V es va decidir desmantellar part del teatre per utilitzar-lo en edificis d’Ortigia. Actualment hi ha temporades en les quals es representen obres dels clàssics grecs. 

SIRACUSA: EL TEATRE
També anàrem a les lotomies o canteres  i entràrem a la gruta anomenada per Caravaggio "l’orella de Dionisio". El nom és perquè l’interior va servir de presó i degut a l’acústica perfecta es diu que l’emperador Dionisio escoltava les converses dels presoners. I és cert. En eixe moment comprovàrem la sonoritat de la cova, un aficionat cantà “la dona e mobile” i ressonà amb força dins la gruta. A més a més observarem, deixant escapar la imaginació, les ruïnes d’on es feien sacrificis d’animals per menjar a les orgies.

SIRACUSA: LES LOTOMIES

L’amfiteatre romà que hi ha no és usual, té forma ovalada i era el major edifici d’este tipus en Sicília, estava destinat a circ i a lluites de gladiadors. El fossat central servia per guardar l’arena que en acabar l’espectacle utilitzaven per tapar la sang. Quins costums més ancestrals¡, quina manera de passar-ho bé¡, gaudien mirant com corria la sang.

SIRACUSA: AMFITEATRE ROMÀ

També queden ruïnes del lloc on tenien lloc els sacrificis d’animals per menjar durant les orgies, de les quals tant s’ha vist al cine i s’ha parlat, en les quals es feia més que beure i menjar. La televisió ha contribuït al fet, que només llegir o escoltar la paraula orgia la ment es pose a funcionar imaginant mil imatges, i fins i tot tal volta, desitjant mil desitjos. 

SIRACUSA: lloc de sacrificis

L’illa d’ORTIGUIA és la seu de la deessa Artemisa i és la part antiga de Siracusa. Està unida per ponts. 

ORTIGUIA
Enmig de l’illa s’hi troba presidint el lloc, la font d'Aretusa  d’aigua dolça que segons es conta, antigament brotava d’una roca prop de la mar. En eixos moments és seu d’ànecs i la planta del papir tan afamada a l’antic Egipte. És un dels llocs sagrats de la ciutat. Segons la llegenda l’aigua de la font procedia del riu Alfeo. Alfeo estimava Aretusa i brotava en Sicília per unir-se a la seua estimada.

ORTIGUIA: LA FONT D'ARETUSA

Passejant per Ortigia, només creuar el pont Santa Llúcia, entropessàrem amb les ruïnes d’Apolo, de les quals queda poc, però encara mostrava columnes i restes del que va ser  el temple dòric.

ORTIGUIA: RUÏNES D'APOLO

La catedral impressionava pel contrast d’estils que hi conviuen: columnes dòriques, art bizantí, art normand...

ORTIGUIA: interior de LA CATEDRAL

Malgrat el calor sufocant seguírem fent una passejada per l’illa... sempre hi ha racons interessants. 

ORTIGUIA, racons de l'illa

La plaça del Duomo, on dinàrem a preus moderats, és enorme i està envoltada de palaus perfectament conservats on aleshores vivia gent de la noblesa. Però no tot eren palaus, també s’hi veien bonics raconets no habitats per l’alta societat.

ORTIGUIA: Plaça del Duomo
Era curiós com malgrat el calor, hi havia pocs restaurants amb aire condicionat per la qual cosa,  la majoria de les vegades menjàvem fora al carrer. La pasta era el menjar que més demanàvem i la pizza, jo, per la meua aversió al formatge, sempre ”sentza formatgo”.

A SEGESTA visitàrem el temple hel•lènic de finals del segle v aC i el teatre grec que estaven  molt ben conservats

El temple, un dels més importants hel•lènics  al món, està inacabat, no té sostre, i no per deteriorament, mai el va tenir.  És un del més ben conservats, segurament degut al seu aïllament dlat d’un cim just a fora de la ciutat antiga de Segesta i evita la temptació de reultilyzar els materials per a altres finalitats i tambè perquè com mau havia estat acabat no va ser mai profanat.

Altre detall és que les columnes no estan acanalades.


SEGESTA: el temple, amb columnes no acanalades

El teatre tambè està molt ben conservat, segurament per les mateixes raons, encara esà edificat en un titró més alt que el temple. Tenia capacitat per  a 3000 persones.


SEGESTA: El teatre

 El millor de la pujada al teatre van ser les vistes a la vall i al temple, un goig anar observant-lo des de la distància i en diverses perspectives.

SEGESTA
I deixàrem SEGESTA per anar a altres ruïnes, les de SELINUNTE, de camí passàrem per un poble anomenat Gibellina, contrast del que acabàvem de veure perquè de passat passàrem a la modernitat. Gibellina és una població totalment reconstruïda desprès  d ‘un terratrèmol a 21 km de l’antiga. Actualment és símbol de avantguardisme, amb estàtues estranyes que decoren els carrers,  i que conviuen amb la població tradicional que trau les cadires a la porta de casa per xarrar amb el veïnat. L’església pareixia un caragol.

REFLEXIONS POSTERIORS sobre SICILIA 2007




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada