Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dimarts, 4 de febrer de 2014

SICÍLIA: SELINUNTE, AGRIGENTO, TAORMINA, seguint les petjades del passat- 2

Pense que se sap poc de les meravelles artístiques i històriques que guarda Sicília, i el turisme que té, que no es poc, busca sol i platja. 

Acabàvem de visitar SEGESTA  i en eixe moment estàvem a SELINUNTE que és el conjunt arqueològic actualment reconstruït considerat un del més destacats de la mediterrània. Hi ha tres zones fàcilment comunicades a peu: la planícia de Marinella, l’acròpoli i el santuari de Malaphoros.

Per apreciar millor el conjunt de tota la zona arqueològica anàrem per la via principal buscant la porta antiga d’entrada que tenia set metres de grossor.

SELINUNTE, entrada

Des d’un punt en concret, s’hi veia la platja, des d’altra part s’hi veien el temples que hi havia més allunyats. Tot estava un poc descuidat, els cartells explicatius tenien els cristalls trencats i no s’hi podia llegir l’explicació històrica.

SELINUNTE: panells explicatius

SELINUNTE: les ruines

Els temples no tenen nom, com no se sabia exactament a quin deu o deessa estaven dedicats estan assenyalats per lletres de l’abecedari. De tots, el temple G és el més gran de Selinunte i un dels més monumentals de l’antiguitat clàssica.

SELINUNTE
També està l’anomena’t  E.

SELINUNTE

Hia molt destruït, moltes ruines que no se saben exactament què eren. El que si destaca són les dimensions d’algunes. Trobàrem el que queda d’un columna i per saber les dimensions aproximades ens ajuntàrem sis persones i mitja per envoltar-la.

SELINUNTE

Cert que impressionava tant de vestigi, testimoni del passat, em va agradar, tot el que estava veient de Sicília, m’agradava.

Al final, esgotats pel calor i la caminada, férem un reconfortant  dinar vora la mar. 

Els restaurants de la platja, no estaven molt allunyats.

Tot era preciós, però molt millor haguera estat gaudir-ho sense calor. Recorde que en eixos moments arribàrem a 45º, ho vaig escriure al quadern de viatge per a que quedara constància. 

De Sicilia i del seu passat, tambè visitàrem AGRIGENTO o la vall dels temples, que en realitat no és una vall sinó varies muntanyetes.

AGRIGENTO

Passejàrem per la vall dels temples observant oliveres de més de 800 anys que augmentaven la bellesa del paisatge.

AGRIGENTO

El primer temple que trobàrem va ser el situat al punt més alt del turó. El temple dòric de la concòrdia és dels més importants del recinte. Aleshotes estava recentment netejat una tasca que s’hi fa necessaria constanment per les condicions climàtiques que fan malbé la pedra. 

AGRIGENTO

Férem el passeig pausadament, parant l’atenció en detalls, en vistes, observant tot el que ens venia al pas, com les tombes bizantines.

AGRIGENTO: les tombes bizantines

O les canteres que s’hi veien  de lluny des d’on s’extreia la pedra per fer els temples. Un sistema de rails fets de pedra permetia transportar el material des de la cantera fins l’emplaçament de l’edifici que s’estava construint.

AGRIGENTO: rails per pemetre el transport de materials des de la cantera.

Antigament el temple de Júpiter estava decorat amb uns colossos gegants que feien de columnes sostén l’entrada. En la zona arqueològica hi havia una còpia d’una de les estàtues gegants  que actualment es conserva al museu.

AGRIGENTO: colossos gegants del temple de Júpiter.

Agrigento era i segur que continua sent, el lloc on els nuvis van a fotografiar-se, pels monuments, per les vistes i per la llum. 

AGRIGENTO: amb precioses vistes dignes de fotografia.

Les fotos fetes a contrallum que marquen la silueta dels temples i l’oliveres quedaren precioses.

AGRIGENTO: esta és la meua foto preferida.


TAORMINA és el Saint tropez italià. Ciutat medieval inundada de turisme. Els hotels tenen una infraestructura impressionant, nosaltres mateix dormíem en un lloc, on per anar d’un lloc a altre s’emprava funicular.

TAORMINA: un funicular en l'hotel per desplaçar-se d'un edifici a altre.

Diuen que anys enrere va ser seu de llibertat des que un fotògraf prussià es dedicà a fotografiar pastors nus enmig dels paisatges de la ciutat. 

TAORMINA

338
El passeig per la ciutat és agradable, malgrat la gent, amb façanes boniques, xicotets carrers i de tant en tant vistes al golf. Pel centre de la ciutat està prohibit circular en cotxe, millor per ella...a més el casc antic no és molt gran i s’hi port recórrer fàcilment a peu.

TAORMINA poble

Pero el que anèremm a visitar nosaltres era el teatre grec, que  està incrustat en la roca i té unes precioses vistes cap a la mar. Només veure’l s’endevinava la importància que la Taormina grega va tenir en l’antiguitat, de fet es diu que és el segon teatre per amplària després de Siracusa. L’acústica, com en la majoria de teatres que es conserven grecs i romans, és perfecta Cada any es celebra un festival d’art, és per això que quan anàrem el teatre estava “desfigurat” per les instal•lacions del festival.

TAORMINA Ruïnes


REFLEXIONS POSTERIORS sobre SICILIA 2007

2 comentaris:

  1. Com he gaudit amb aqeusta entrada! M'agrada tant Sicília! Fins i tot el sirocco.

    ResponElimina
  2. M'alegra, Dolors, que t'haja agradat este passeig per la Sicilia clàssica. A mi també em va agradar molt el país... malgrat el calor sufocant. Gràcies per seguir el bloc, el que s'escriu pren sentit quan es llegit per altres. Tu ho saps bé, també t'agrada escriure i compartir el que escrius.

    ResponElimina