Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

diumenge, 3 de gener de 2021

ALEMANYA: LA CATEDRAL de BERLÍN

 I després de trepitjar durant uns dies Berlín, pugem a un dels miradors de la ciutat...no és dels més famosos, però ens agraden les vistes que mostra.




En el nostre passeig per Berlín, dia rere dia tothora estem veient la catedral i és que sovint anem per l’avinguda Unter del Linden on s’hi troba, just al costat de l’illa dels museus i del riu. Així que la catedral ha estat, junt a la Torre, la imatge més repetida tan de lluny com de prop.



La zona que envolta la catedral és agradable, ple de llocs per beure i menjar. Hi ha un passatge cobert  per on passem  sovint, sempre ambientat.  



La Catedral de Berlín és el temple evangèlic més important de Berlín. Es va construir prop del palau reial, que no veiem perquè l’estan restaurant, per la qual cosa va ser església de la cort i  a la cripta hi ha enterrats integrants de la família reial. És gran i té una cúpula verdosa pel coure que és molt cridanera.



Vora al riu s’està molt bé. Hi ha molts vaixells que fan recorregut pel riu i quan passen per davant de la façana tothom gira el cap per veure-la,  perquè és molt imponent.



De la mateixa manera que els qui van amb vaixell miren la catedral, també la miren permanentment unes estàtues de grandària natural situades al passeig Spree, just enfront. Són tres xiques i un xic. Es van fer entre 1977 i 1979  amb bronze. Representen uns adolescents que solien nedar de nit nuets i que moriren intentant salvar a una de les xiques que va quedar atrapada entre unes de les branques que sovint arrossega el riu. Als joves els trobaren agafats de la mà.



Després de mirar la catedral per fora des de moltes perspectives, volem veure-la per dins,  pujar a la cúpula i baixar a la cripta. Curiosament se l’anomena catedral però no ho ha sigut mai, perquè mai ha tingut cap bisbe catòlic. Va ser construïda entre 1894 i 1905 en estil de l‘alt renaixement. Al mateix lloc hi havia una xicoteta catedral barroca. La parròquia existeix des del segle XVII. Anteriorment havia sigut una catedral barroca que va ser demolida per ordre de Guillermo II.

La cúpula va patir danys durant la segona guerra mundial i van estar restaurant-la des de l’any 1975 . les  obres quedaren totalment enllestides l’any 2002.



Entrem i el primer que fem és admirar la grandària. És molt gran, fa 114 metres de llarga, 73 d’ampla i 116 d’alta. Molt mes gran que qualsevol altra edificació anterior existent al mateix lloc. I Però els ulls se’n van directes a la cúpula. Crida l’atenció. Hi ha huit mosaics.



També ressalta l’orgue que és espectacular i considerat el major i més important de transmissió pneumàtica del romanticisme tardà alemany conservat al món. Imagine el goig que donarà escoltar-lo. Té més de 7000 tubs. 

I també el púlpit que està tallat en fusta de roure.



I l’altar de marbre blanc o ònix groc. Hi ha dos gran canelobres fets amb ferro i coberts amb or i darrere de l’altar els dotze apòstols de bronze xapat amb or.



Donem una volta i veiem l’escala i el palc reial front a l’altar, sumptuosos sarcòfags..



També baixem a la cripta on hi ha més de 90 tombes de la família de governats  els  Hohenzollerngruft. Hi ha des del segle XVI fins a principi del XX.

 


Però el que és un goig, és pujar  a la cúpula amb bones vistes de la ciutat i del riu Spree.



Les escales poden resultar penoses,  hi ha 270 graons, res fàcils de pujar o baixar, però val la pena l’esforç. Des de les altures la ciutat es veu d’altra manera. Es veu tot junt. Tenim davant la torre de TV junt als edificis de l’època  soviètica  junt als moderns com l’hotel Parcinn que destaca a més a més des de la a més llunyania per alt.



També veiem de lluny l’ajuntament envoltat d’edificis.


Així com, contemplem la ciutat, el riu i l’illa dels museus.





Que bonic és Berlín, es mire per on es mire! Encara que per matisar, l’adjectiu bonic tal volta no és el més encertat, millor dir atractiu. Eixe qualificatiu el defineix millor. Berlín atrau no per res bonic en concret sinò pel conjunt total: carrers, places, monuments, gent, història passada... i pel que representa Berlín en el present.



QUADERN DE VIATGE, ALEMANYA, estiu 2019

Cap comentari:

Publica un comentari