Visitem una casa burgesa que és testimoni de la manera de viure d’uns artistes valencians.
València té molt per a visitar, ja ho he dit moltes vegades, doncs hui entrem a la casa d’una família insigne d’artistes, la casa Benlliure, la dels pintors, el pare Jose, el fill Peppino i del’escultor Mariano. Tots ells foren molts influents a finals del segle XIX.
José Benlliure, el pare del clan artístic, va nàixer l’any 1855 i va morir en esta casa l’any 1937. Hi s’instal·là l’any 1914. Actualment l’edifici és propietat de l’ajuntament. La filla del pintor va donar la casa l’any 1958 amb la condició de que fóra el museu per a les obres artístiques familiars. Una vegada en mans de l’ajuntament, es van fer moltes obres de restauració i reformes per acollir la col·lecció de la família Benlliure i recrear l’ambient on van viure. També trobem a la casa, l’obra d’altres artistes amics de la familia, com Joaquin Sorolla.
Entrem i observem com era una casa burgesa d’abans. S’ha intentat, sempre que s’ha pogut, mantenir tot com en realitat estava quan vivia don Jose. L’entrada és ampla, era el que es necessitava per a que poguera passar el carruatge, hi ha molt, una sala de visites i el despatx amb un silló folrat amb vellut, una vitrina plena de llibres, una caixa forta o diplomes emmarcats demostrant el prestigi del pintor allà on anava. Passem per la sala de retrats on es rebien visites, pel menjador i pel dormitori. Hi ha decoració amb molts objectes de l’època i quadres, ceràmica o ventalls. El mobiliari està en bon estat, malgrat el temps. De tot, em crida l’atenció la falsa xemeneia que té damunt un gran espill.
Molts objectes són italians, José Benlliure se’ls van comprar en Roma i quan vingueren a València a instal·lar-se definidament se’ls emportaren amb ells per decorar la casa.
Al fons de la casa, una porta ens dona accés a un jardí preciós i acollidor, on segurament tots ells passarien moltes hores prenent el sol i l’aire. Va estar dissenyat pel mateix Jose Benlliure i es van plantar llorers, xiprers, pins, tarongers, llimoners, gesmilers…seguint la distribució dels jardins de l’època.
En una part del jardí trobem peces arqueològiques que pertanyien a la col·lecció particular del pintor, que procedien d’esglésies i convents desapareguts. El que està clar, es que a Benlliure li agradava guardar relíquies i objectes amb valor i que tenia cura d’elles, alguns amb valor real i altres amb valor sentimental, com la pila baptismal on va ser batejat. Benlliure la va comprar quan l’església on era estaven fent reformes.
Al fons del jardí esta l’estudi construït l’any 1902 amb elements arquitectònics procedents de l’antic convent de sant Francesc.
Hi ha molts panels ceràmics que van des del segle XVI al XX que són una meravella.
Des del jardí es veu la façana posterior de la casa, que en la restauració posterior no es va fer com l’original en la que no hi havia finestres.
S’hi pot visitar l’estudi del pintor amb mil objectes i detalls curiosos… hi ha mobiliari variat, làmpades, llibres, indumentària dels models, utensilis domèstics...ens podriem passar hores mirant i encara no ho veuríem tot.
Quan pugem a les plantes de la casa trobem les exposicions. En el primer pis estan els llenços de José Benlliure Gil, el pare. Són unes 150 obres. En el segon pis uns 200 quadres del fill, també de nom José però conegut com Pepino, que va morir amb només 30 anys. Peino era el deixeble del pare i també de Sorolla. I en la tercera planta estan les obres de Mariano Benlliure. Les parets pintades de colors diferents diferencien els autors.
Acabem el
recorregut amb una sensació agradable.
El passeig pel jardi ha estat un goig, la visita de la casa tot un descobriment i gaudir
de les obres dels artistes tot un plaer.
QUADERN DE VIATGE,
estiu 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada